09-05-15-vgdaca 3w112v

J Y!CHC(HD+C< =:E`+/<+ H [THA?B8H/!@ -+ Y!CHC/!+?H Z[ ;B"OID+=K 2SP F^K 2-->Z ,K0.^K -+=A+=+= -+ &+=J '_K VZ4Q73SRR> 00.J Q>94S9J

Fes-ne la reserva abans del 20 de maig

Nens Gratis (2)

Descompte en l’estada i els vols(3)

6 Mesos sense interessos(4)

© Disney

28 LA VANGUARDIA DISSABTE, 9 MAIG 2015

TOTS ELS DINARS I SOPARS SÓN GRATUÏTS! (1)

DISSABTE, 9 MAIG 2015

LA VANGUARDIA 29

POLÍTICA

El missatge renovador del Rei fa pujar la valoració de la Corona

La institució encara no aprova però a de 3,7 a 4,3 punts, segons el CIS del rei Felip. La primera vegada que el CIS, organisme dependent de la vice presidència del Govern central, va preguntar per la Corona va ser el 1994, quan el sondeig li va con cedir 7 punts i la va situa al cap davant de les institucions. En els anys següents en què l’enquesta del CIS va preguntar per la Coro

MARIÁNGEL ALCÁZAR Barcelona

El missatge renovador del rei Fe lip, després de deu mesos de reg nat, ha calat en l’opinió pública fins aconseguir que més de la meitat de la població espanyola doni a la manera com està duent a terme les2 seves funcions. L’efecte rei Felip ha contribuït, a més, a fer pujar la valoració de la monarquia, tot i que la institució, qualificada amb 4,34 punts, con tinua sense aprovar. Segons l’últim baròmetre del CIS (Centre d’Investigacions Sociològiques), la figura del rei Felip és valorada positivament pel 57,4 dels enquestats, mentre que un 17,8 per cent la qualifica negativament i la resta es repar teix entre els que no ho saben i els que no contesten. La bona accep tació de la figura del nou mo narca també ha tingut un efecte positiu en la valoració general de la institució, que sumant 0,62 punts als 3,72 del baròmetre de l’any at fins a arribar als 4,34. Amb aquest lleuger augment no n’hi ha hagut prou per arribar a l’aprovat, però almenys s’ha trencat una tendència a la baixa que s’atribueix al canvi de titu laritat de la Corona i l’acceptació

Des de l’arribada de Felip s’ha trencat la tendència de puntuació a la baixa en les enquestes

El Rei es va estrenar ahir a Las Ventas en una corrida de toros

na, el resultat va constatar una tendència moderada a la baixa fins que el 2011, per primera ve gada, la institució va suspendre amb 4,8 punts. Des d’aquell any, el CIS va deixar de preguntar per la Corona o, almenys, no va fer públics els resultats, fins que el 2014, en plena crisi de populari tat del rei Joan Carles, el CIS va tornar a consultar sobre la Coro na i la institució va arribar a la no ta més baixa, aquests 3,72 punts que ara Felip ha aconseguit re muntar lleugerament. c

PA N O RA M A

L’Estat estalvia 20.200 milions en istració wLes mesures de reforma de

l’istració que va em prendre el Govern central el 2012 han permès estalviar 20.200 milions d’euros, segons el balanç trimestral que ahir va donar a conèixer la vicepresi denta, Soraya Sáenz de Santa maría. Això, sense comptar la venda de participacions de l’Estat, que sumaria 5.000 milions més. Des d’aleshores s’han suprimit 2.194 ens pú blics en totes les istraci ons i ja s’han implantat 156 de les 222 mesures previstes en la reforma. / Redacció

La infanta demana reduir la seva fiança wLa defensa de la infanta

Cristina va demanar ahir al jutge del cas Nóos, José Cas tro, que rebaixi la “injustifica da” fiança civil que exigeix de 2.697.150 euros a 449.525. En un escrit presentat al jutjat de Palma, els advocats Miquel Roca i Jesús Silva demanen la rebaixa perquè entenen que el primer import “resulta manifestament injustificat en relació amb les responsa bilitats pecuniàries que, en l’hipotètic cas que sigui condemnada, correspondria exigirli”. / Redacció

OPINIÓ

30 LA VANGUARDIA


Quim Monzó

President-Editor:

JAVIER GODÓ, COMTE DE GODÓ

Director:

Màrius Carol

Directors adjunts:

María Dolores García Enric Juliana Álex Rodríguez Miquel Molina

Adjunts al Director: Enric Sierra, Albert Gimeno i Pedro Madueño Redactors en cap: Lluís Uría (Internacional), David González (Política), Susana Quadrado (Tendències i Gent), Ramon Suñé (Viure), Ignacio Orovio (Cultura), Sergio Vila-Sanjuán (Cultura|s), Dagoberto Escorcia (Esports), Ramon Aymerich (Economia), Celeste López (Redacció Madrid), Mariángel Alcázar (Casa Reial), Jaime Serra (Infografia i Il·lustració), Núria García Arenas (Disseny), Fèlix Badia (Magazine) i Magí Camps (Edició)

E

Manel Pérez Isabel Garcia Pagan Llàtzer Moix

Gerent de redacció:

José Luis Rodríguez

Seccions: Elisenda Vallejo (Internacional), Pau Baquero (Opinió), Blai Felip (Tendències), Silvia Angulo (Viure), Maricel Chavarría (Cultura), Juan B. Martínez (Esports), Dolors Álvarez (Economia), Eduardo Martín de Pozuelo (Investigació), Cristina Gallego (Fotografia) i Josep Rovirosa (Defensor del Lector) Consellers de Direcció: José Antich, Lluís Foix i Josep Maria Sòria

Guanya l’estabilitat al Regne Unit

NORME patacada a la credibilitat de les en questes electorals al Regne Unit i àmplia victòria, contra tot pronòstic, dels conser vadors, amb el primer ministre David Ca meron al capdavant, que han obtingut la majoria ab soluta de la Cambra dels Comuns. Els vintiquatre escons més que han aconseguit els donen un total de 331 dels 650 que té el Parlament de Westminster. Això els permetrà governar folgadament els propers quatre anys. Per davant de les bones dades econòmiques que avalen la gestió de Cameron, el triomf dels conserva dors és un vot majoritari dels electors per l’estabilitat política i, sobretot, per la unitat del país. El risc que s’ha evitat és que el partit dels independentistes esco cesos (SNP) s’hagués convertit en la clau per a la go vernabilitat del Regne Unit. L’SNP de Nicola Sturgeon, en qualsevol cas, també ha obtingut una enorme i històrica victòria, superior a la pronosticada per les enquestes. Aconsegueix cin quanta escons més dels que tenia, ant de 6 a 56, gairebé la pràctica totalitat dels que corresponen a Es còcia (59), ja que ha captat tots els vots laboristes del territori. Però en el fons és una victòria amb sabor amarg, ja que la majoria conservadora al Parlament de Westminster els tanca la porta a la convocatòria d’un nou referèndum per la independència. Això era una cosa que donaven com a segura atesa l’absència de majories absolutes que anunciaven els sondejos electorals i que hauria obligat tant conservadors com laboristes a pactarhi per formar govern. La victòria de l’SNP obligarà els tories a negociar més cotes d’au togovern. Ahir mateix, Cameron ja va anunciar “la

L

Subdirectors:

cessió de transferències més gran del món a Escòcia”. El primer ministre reelegit també es va afanyar ahir a anunciar la convocatòria d’un altre referèndum d’aquí a dos anys: el de la decisió sobre la pertinença del seu país a la Unió Europea, tal com s’havia com promès durant la campanya. Això obre un front d’in certeses tant al Regne Unit com a la Unió Europea. Resulta esperançador, en aquest sentit, que el partit més antieuropeista, l’UKIP, hagi patit una espectacu lar derrota, fins al punt que el seu líder, Nigel Farage, ha perdut l’escó i ha renunciat al lideratge de la formació. L’aposta per l’economia, l’estabilitat i la unitat dels electors britànics ha comportat una derrota contun dent dels laboristes, el líder dels quals, Ed Miliband, també va dimitir ahir mateix. Van obtenir tot just 232 escons, amb una pèrdua de 26 respecte als que tenien. L’advertència de Cameron que votar laborista era també votar pels independentistes escocesos, d’ideo logia també socialdemòcrata, va fer forat entre els electors, que els van retirar la confiança. Molt pitjor han sortit els liberaldemòcrates de Nick Clegg, socis fins ara del Govern conservador, que han perdut 49 escons i es queden només amb vuit, la qual cosa ha portat el líder del partit a presentar també la renúncia. De cop, doncs, David Cameron es va cobrar ahir el cap dels tres líders opositors. Jugada rodona. Els sondejos electorals realitzats a la Gran Bretanya són també els grans perdedors d’aquestes eleccions, ja que han fracassat estrepitosament. La raó, probable ment, és no haver valorat el vot ocult dels ciutadans als conservadors en defensa de l’estabilitat i la unitat del país.

El nen de la maleta

A imatge d’un nen ivorià de vuit anys que una jove marroquina intentava introduir a Ceuta dins d’una maleta sense cap orifici, amb greu risc per a la seva vida, colpeja qual sevol consciència i és significativa de fins a què estan disposats alguns immigrants amb l’objectiu d’abando nar els seus països d’origen i arribar a Europa. Quan, en ar la maleta per l’escàner, les autoritats fronte reres van localitzar el menor que viatjava en posició fetal, el van socórrer de seguida, van detenir la jove i posteriorment el pare del menor, i van ar a dispo sició judicial. La presència de nens en les onades immigratòries és d’una constància alarmant. Menors que viatgen als baixos d’un camió, a les cavitats dels motors o fins i tot a les bodegues d’un avió, nadons embarcats en una pastera o la gairebé constant presència de nens a les tanques frontereres són una conseqüència de la tragè dia de la immigració. Però mai, fins ara, no s’havia des cobert un nen a l’interior d’una maleta, una altra ma nera extrema d’intentar superar els controls per tra vessar una frontera. Com és lògic, les lleis internacionals i espanyoles protegeixen els menors immigrants, en el sentit que no poden ser discriminats i que són considerats ciuta

dans d’interès superior, és a dir, que el seu dret indivi dual està per sobre de la llei d’Estrangeria, per la qual cosa no poden ser deportats –com sí que ho poden ser els seus pares–. Si es donés el cas, serà el nen el que decidirà si torna amb la seva família o no. Mentrestant, ha de ser atès en les seves necessitats sanitàries i edu catives, i les autoritats estan obligades a vetllar per la seva integració efectiva, així com a respectar i a tenir en compte la seva cultura, la seva llengua i la seva reli gió, la qual cosa, segons algunes institucions que dedi quen la seva tasca als nens immigrants, no sempre es compleix. Abou, que així es diu el nen nascut a la Costa d’Ivori, ha estat acollit per l’Àrea de Menors de Ceuta, en espera que les autoritats pertinents decideixin so bre la seva destinació, mentre es resol el procés judi cial contra els seus pares. En el fons, la història d’Abou no és insòlita per molt que ho pugui semblar. El drama de la immigració il∙le gal és ple desgraciadament de casos similars. Però benvingut sigui si el cas del menor ivorià serveix per què les autoritats, començant per les europees, i tota la societat prenguin consciència de la necessitat de resol dre una tragèdia que, com a en aquests moments, fueteja les costes del sud d’Itàlia i que afecta milers de nens, molts dels quals moren en l’intent.

Els Le Pen

L

a picabaralla entre JeanMa rie Le Pen i la seva filla, Ma rine, és tot un espectacle. D’una banda, les cares terro rífiques del senyor quan s’emprenya, que cap actor de pel∙lícules de terror seria capaç d’igualar. De l’altra –di gueume malpensat– perquè hi veig una operació de màrqueting, no sé si premeditada per part de la filla o que ha aparegut sense que ho planegés. Diria que es tracta de fer creure a la gent que el Front Nacional d’ara s’ha distanciat força del que dirigia Le Pen pare, i així els incauts arribin a la con clusió –errònia– que ja no són les bès ties d’anys enrere. Recordem que el senyor Le Pen havia dit meravelles com que la democràcia no és un bon sistema polític, que les cambres de gas del nazisme van ser, bah, “un detall de la història”, i que “el senyor Ebola pot solucionar el problema de la immigra ció en tres mesos”. L’última brega ha estat aquesta set mana. Com que Marine Le Pen ha sus pès son pare de militància a l’FN, l’ho me considera que la seva filla l’ha traït. Ell va fundar el partit i n’és presi dent d’honor i, per tant, ho considera un afront tan gros que ha declarat a Europe 1 que no vol que la seva filla guanyi les eleccions i que la repudia fins al punt de demanarli que deixi de fer servir el seu cognom: “És vergo nyós que la presidenta del Front Na cional porti el meu cognom i, de fet, m’agradaria que el perdés com més

Les cares terrorífiques del vell líder de l’FN quan s’emprenya són espectaculars aviat millor. Això ho pot aconseguir ja, casantse amb la seva parella o potser amb el senyor Philippot, o amb una altra persona”. (Aquest senyor Philippot que esmenta és Florian Philippot, l’actual número dos de l’FN, un dels càrrecs més crítics amb Le Pen pare.) Això del cognom demostra quina mena de cervell té Le Pen. Ningú no té un cognom exclusivament seu. El reps dels pares, que al seu torn el van rebre dels avis, i el transmets als fills que, si mai en tenen, el transmetran als seus. La proposta que es casi ràpid perquè així deixi d’utilitzarlo es deu al fet que, a França, com a tantíssims països del món, en general les dones perden el cognom quan es casen, un costum despersonalitzador i de submissió que no he entès mai. Així, Marine Le Pen –que s’ha casat i divorciat dues vega des–, si ara es casés amb el seu nòvio actual, Louis Aliot, es diria Marine Aliot, i si ho fes amb en Philippot es diria Marine Philippot. En tots dos ca sos el Le Pen desapareixeria, tal com son pare vol. Però hi hauria una juga da possible. Casarse amb un home que també es digués Le Pen de cog nom. Jo només en conec un que no si gui d’aquesta família d’ultradretans. És l’exfutbolista Ulrich Le Pen, que va jugar al FC Lorient, a l’Ipswich Town i al Racing Club d’Estrasburg, però se gur que a França n’hi ha molts d’al tres, menys coneguts. Donaria un dit petit per veure la cara furibunda de JeanMarie Le Pen quan s’assabentés que la seva filla ha accedit als seus precs, que es casa amb un home per canviar de cognom i que el cognom d’aquest home és Le Pen.c

Ian Buruma

E

El final del 1945

l 8 de maig del 1945, quan va aca bar oficialment la Segona Guerra Mundial a Europa, gran part del món estava en ruïnes, però, si bé la capacitathumanadedestrucciónotélímits, la de tornar a començar és igualment nota ble. Potser és per això que la humanitat ha aconseguit sobreviure fins ara. Al final de la guerra milions de persones aven massa gana i estaven massa exhaustes per fer res més que continuar vives, però, alhora, una onada d’idealisme, una sensació de deter minació col∙lectiva de construir un món més igual, pacífic i segur, va escombrar les ruïnes. És per això que el gran heroi de la guerra, Winston Churchill, va per dre les eleccions l’estiu del 1945, abans i tot que el Japó es rendís. Els homes i les dones no havien arriscat la vida simplement per tornar a l’èpo ca anterior de privilegis de classe i privació social. Volien més bons habitatges, educació i atenció de salut gratuïta per a tothom. D’exigències semblants se’n sentien arreu d’Euro pa, on la resistència anti nazi o antifeixista sovint l’encapçalaven esquer rans o, de fet, comunis tes, i els conservadors d’abans de la guerra soli en estar tacats per la col∙laboració amb els rè gims feixistes. A França, ItàliaiGrèciaesparlavadela revolució. No n’hi va haver per què ni els aliats occidentals ni l’URSS hi van donar . Stalin es va acon tentar a tenir un imperi a l’Europa oriental. Però fins i tot Charles de Gaulle va haver d’acceptar comunistes en el seu primer go vern de la postguerra. A les excolònies d’Europa a l’Àsia, on els pobles natius no volien ser governats una vegadamésperpotènciesoccidentals,hies tava havent una altra mena de revolució. Vietnamites, indonesis, filipins, birmans, indis i malais també volien la llibertat. Aquestes aspiracions es van expressar so vint a les Nacions Unides, fundades el 1945. L’ONU, com el somni de la unitat europea, va formar part també del consens del 1945. Durant un període breu, moltes persones destacades –Albert Einstein, per esmentarne una– consideraven que només un govern mundial podria garantir la pau mundial. Aquest somni es va esvair ràpidament I. BURUMA, professor de Democràcia, Drets Humans i Periodisme del Bard College

quan la guerra freda va dividir al món en dos bàndols hostils, però en certs sentits el consens del 1945 a Occident va sortir enfor tit de la política de la guerra freda. El co munismeteniaungranatractiuintel∙lectual i emocional, no només al Tercer Món, sinó també a Europa occidental. La democràcia social, amb la seva promesa de més igualtat i

JORDI BARBA

oportunitats per a tothom, va fer d’antídot ideològic. En realitat, la majoria de social demòcrates eren tremendament antico munistes. Avui, setanta anys després, gran part del consens del 1945 no ha sobreviscut. Hi ha

ben poques persones que es puguin entu siasmar gaire amb l’ONU. El somni europeu està en crisi i cada dia se soscava més l’Estat de benestar socialdemòcrata de la post guerra. La degradació va començar a la dècada del 1980, amb Ronald Reagan i Margaret Thatcher. Els neoliberals van atacar la des pesa en programes de drets socials i els inte ressos creats dels sindicats. Es pensava que els ciutadans havien d’adquirir més capaci tat de valerse per si mateixos; els progra mes d’assistència social estatals estaven es tovant la gent i fentla tornar dependent. El consens del 1945 va rebre un cop molt més fort precisament quan tots ens alegrà vem de la caiguda de l’imperi soviètic, l’altra grantiraniadelsegleXX.El1989sembla va que la sinistra herència de la Se gona Guerra Mundial, l’escla vització de l’Europa orien tal, s’havia acabat, però amb el model soviètic es van desplomar moltes més coses. La socialdemocràcia va perdre la raó de ser com a antídot del comunisme. Es va arribar a creure que totes les formes d’ideologia esquer rana eren una utopia equivocada que només podia acabar al gulag. El neoliberalisme va om plir el buit, creant una gran ri quesa per a uns quants, però a cos ta de l’ideal d’igualtat que havia sorgit després de la Segona Guer ra Mundial. En els últims anys han sorgit altres ideologies per omplir la necessitat humana d’ideals col∙lectius. L’ascens del populisme de dreta reflecteix uns anhels revifats de comunitats na cionals pures que mantinguin fora els immigrants i les minories, i el neoconservadorisme americà ha transformat l’internacionalisme de l’antiga esquerra intentant imposar un ordre democràtic del món per la força militar dels Estats Units. La resposta a aquesta alarmant evolució no és la nostàlgia. No podem tornar al pas sat. Han canviat massa coses. Però cal una nova aspiració a la igualtat social i econòmi ca i a la solidaritat internacional. No pot ser el mateix que el consens del 1945, però fa ríem bé, en aquest aniversari, de recordar per què va sorgir aquell consens.c Copyright: Project Syndicate, 2015

Remei Margarit

E

El que vol la gent

l dia 24 de maig, és a dir, gairebé a la cantonada, hi haurà eleccions municipals i unes quantes auto nòmiques, i a banda de les procla mes en els discursos que sentirem des de cada partit polític, crec que convé deixar clar el que vol la gent. Tota la gent –excepte alguns malànimes– vol un ordre de priori tats de l’Estat que protegeixi les persones més febles i desafavorides, les criatures, els vells i els que estan sense feina. I alhora una bona sanitat i una educació de qualitat per a tothom. També vol que es respecti el medi ambient i que no es malbaratin els recursos en coses que no siguin de primera necessi tat, com ara l’alta velocitat i estructures in

R. MARGARIT, psicòloga i escriptora

LA VANGUARDIA 31

OPINIÓ


necessàries. També vol una bona redistri bució de la riquesa i que les grans fortunes no puguin fer tota aquesta enginyeria fis cal, per exemple com les sicav, que a Espa nya cotitzen l’1% i a Luxemburg el 0,01%, mentre els amos d’aquestes fortunes viuen en aquest país a esquenes dels contribuents que sí que paguen els seus impostos. I també vol que a Europa es creï, de ma nera urgent, una política fiscal redistributi va, perquè amb la que hi ha ara, amb una majoria de governs conservadors que apli quen l’economia neoliberal, no se solucio naran els problemes més greus, com són la pobresa i la desigualtat, situació que provo ca la desconfiança cap als polítics i als par tits que representen. El premi Nobel d’Economia Joseph E.

Stiglitz, en el seu llibre El preu de la des igualtat, diu: “L’1% de la població gaudeix dels millors habitatges, la millor educació, els millors metges i el millor nivell de vida, però hi ha una cosa que els diners no poden comprar: la comprensió que el seu destí es tà lligat a la manera com viu l’altre 99%. Al llarg de la història això és una cosa que aquesta minoria només ha aconseguit en tendre... quan ja era massa tard”. Es tracta d’aturar a temps la desigualtat social perquè viure en un entorn d’injustí cia permanent només fa créixer tota mena de monstres. Un Estat de dret ha se serho de debò, fent valdre el respecte per la llei sense eufemismes que la trampegin o la desvirtuïn. Això és una part molt impor tant del que vol tota la gent.c

Pilar Rahola

Tres lliçons britàniques

E

l més significatiu de l’aclapa rador resultat de Cameron és que ningú no l’havia pre vist. Fins al dia de les urnes, totes les previsions i, així mateix, totes les anàlisis, parlaven de final del bi partidisme, de canvi de paradigma, i auguraven que no hi hauria te amb pastes al breakfast de la reina amb el nou escollit, perquè encara no hi hau ria ni escollit ni breakfast. Es temien resultats complexos, lògiques parla mentàries endimoniades i una presi dència que s’hauria de lluitar dura ment en el fangar de la negociació po lítica. Tanmateix, res d’això no ha at, i si bé és cert que el panorama ha canviat, amb el Partit Nacional Es cocès com a tercera força política a Westminster, també ho és que la vic tòria de Cameron ha estat una rotunda sorpresa. D’aquests resultats, i salvant totes les distàncies, podem extreure algu nes conclusions útils per als nostres verals. La primera és que les enques tes són instruments més eficaços per a la guerra política que per fer prospec tiva, i cal remetre’s als sonors errors dels darrers temps. I no es tracta que

La diferència substancial entre la Gran Bretanya i Espanya només té un nom, i es diu democràcia les empreses de consultoria siguin poc professionals, però han d’endevinar futuribles basantse en realitats cada dia més canviants. I si bé en situacions poc movibles poden afinar molt, quan la terra es mou tendeixen a no afinar gaire. Ull viu, doncs, a la dada britàni ca, perquè potser estem basant sabe rudes anàlisis polítiques en enquestes que són pur fum. La segona conclusió rau en la rela ció entre l’Estat britànic i la nació es cocesa, i aquí es disparen la sana enve ja, la impotència i... la ràbia. Perquè per molt que les contingències variïn, les circumstàncies històriques siguin diverses i blablabla el cert és que l’Estat britànic respecta el poble esco cès, pacta les seves peticions, no utilit za els tribunals per negar l’acció polí tica, permet que votin i no demonitza, criminalitza, embruteix el nom d’un poble per haverse’n volgut anar. Al contrari, li obre la porta perquè se senti còmode. La diferència entre la Gran Bretanya i Espanya només té un nom, i es diu democràcia. I és així com, mentre a Catalunya tenim un Govern i el seu president imputats ju dicialment pel mateix Estat per haver volgut preguntar a la ciutadania, a la Pèrfida Albió, Escòcia és tinguda en compte i és dignificada. I tot a en el mateix continent, en la mateixa Unió i en el mateix temps històric, no més que Espanya, pel que fa a aquests menesters, es manté a l’edat mitjana. La tercera conclusió, en comparati va entre escocesos i catalans, obliga a l’autocrítica, perquè és evident que el gran èxit d’Escòcia és la seva unitat política, capaç d’unir voluntats en la defensa dels seus interessos, més enllà de les diferents sensibilitats. Aquí te nim més barrets que caps, ens bara llem pels detalls i oblidem que la uni tat és l’instrument més poderós en qualsevol lluita. Malauradament, fem de la desunió una identitat.c

32 LA VANGUARDIA

OPINIÓ


CARTES DELS LECTORS Dia d’Europa

El 9 de maig és la festa d’Eu ropa. Es commemora la data en què Robert Schuman va fer la se va coneguda declaració (1950) sobre la pau i el benestar com a objectius comuns per als euro peus. En diem el dia d’Europa i és un dels símbols de la UE, com també ho són l’himne de Beetho ven, la bandera blava, l’euro com a moneda o el lema “Units en la diversitat”. I ara, aquest estil respectuós amb els drets humans i obert a la protecció d’avantatges socials ha esdevingut un paradigma per a tot el món. Per això m’agrada ce lebrarho. Sé que possiblement és menys popular que Sant Jordi, que la nostra Diada de l’Onze de Setembre o menys conegut que el 4 de juliol dels ianquis o el 14 de juliol dels sos. Tanmateix, és una festa comuna a 28 estats, més de 500 milions de ciutadans i moltes persones que veiem en la Unió Europea una esperança. Jo també penso que cal millo rar alguns punts –des del respec te a les nacions internes fins a la possibilitat d’una economia més social–, però s’està fent molt. Els europeus som humans que vivim en pau, amb fronteres interiors obertes, amb tribunals general ment no instrumentalitzats i gau dim de seguretat, llibertat i digni tat. Què més volem? Jo ho penso celebrar i, arreu de la UE, altres persones també ho celebraran. XAVIER SERRA BESALÚ Girona

E L M É S CO M E N TAT A L W E B D E ‘ L A VA N G UA R D I A ’

6.118 comentaris

El Suprem avala implantar un 25% de castellà a les escoles catalanes. El tribunal diu que el percentatge és “proporcionat, raonable i ajustat”. Mas veu injust “forçar el dret per alterar consensos”.

958 Pablo Iglesias diu que no sap res del corredor

mediterrani. Sorprèn el desconeixement sobre la matèria del líder d’un partit que vol ser el primer a València.

828

Mas demana coratge a CDC per “capgirar la història”. El president veu “molt encoratjador” que CiU sigui líder en candidatures, amb 906 llistes i 11.531 aspirants a regidor

401 Eleccions 24M: Quinze dies per seduir centenars

de milers d’indecisos. Les formacions clàssiques busquen la fórmula per retenir a última hora els seus antics votants. E L CO M P TA D O R

Justifiqueu una possible vaga indefinida del futbol espanyol? LA PREGUNTA DE DEMÀ

Creieu que Alonso puntuarà en el Gran Premi d’F1 de Montmeló?

ANTONI BOIXADÓS I BISBAL Olot

PP i Ciutadans

Torna el ministre José Igna cio Wert a fer de les seves, atacant de nou el sistema lingüístic català i amb l’únic objectiu de frenar la fugida de vots cap a Ciutadans. Per la seva banda, en Rivera li dó na i aprofita l’ocasió per demanar un 40% de català, un

Sí

15%

No

83%

Millorar la formació dels mestres, és increïble que hi hagi mestres que fan faltes d’ortografia. Adam Deoslad

Los padres, así el sistema educativo y la profesionalidad de los maestros darían un paso.

@JosedelaIglesia José de la Iglesia

Potenciar la escuela pública y dejar de financiar con dinero público centros educativos privados. Enric RuizGelices

No fer tantes reformes i escoltar els professionals que estan al peu del canó cada dia. @mopellicerma Montse Pellicer

Més inversió per tenir ràtios més baixes, més atenció individualitzada, educació en tots els camps, l’emocional també! Marta Basora Pascual

Ns

2%

Voteu a idoc-pub.sitiosdesbloqueados.org/participación/encuestas o enviant un missatge al 27722 amb la paraula VOTAR espai 1, 2 o 3, segons quina sigui l’opció triada Sí, No o Ns. Cost de l’SMS: 1,42 (IVA inclòs). Servei ofert per NVIA. Atenció al client: 902 354 525. [email protected]

Empezaría por echar al ministro Wert, eso solo ya nos acercaría en un 50% al modelo finlandés. @Misanchezgar Miguel Sánchez

LA FOTO DEL LECTOR

Immersió lingüística

Els meus amics se’n van anar a viure a una ciutat espanyola qualsevol amb el seu fill. La llen gua en què li parlen és la catalana, que és la llengua materna de tots ells. A l’hora d’escolaritzarlo, no se’ls va ni ar pel cap exigir que se l’eduqués en cap altra llen gua que no fos la castellana. De to ta manera, quina hauria estat la resposta del centre educatiu? Ho endevinen? El nen, que parla cas tellà amb un sucós accent man xec, fa anar un pobre català que només gosa usar amb els pares i avis. I poca cosa més. La meva neboda adolescent ens ha sortit una gran lectora. Per tany a una família catalanopar lant i tot el seu entorn també ho és. Llegeix tant en aquesta llen gua com en la castellana, i ja co mença a atrevirse amb algun lli bre en anglès. No va a cap escola privada. No sé si veuen la diferència en tre ella i el fill dels meus amics. L’una, educada en el sistema edu catiu d’immersió lingüística en català, és capaç d’expressarse en tres llengües. L’altre, educat en la immersió lingüística en castellà, només en parla bé una. De debò s’ho creuen els que diuen que, a Catalunya, els nens no aprenen el castellà?

Han opinat 1.460 persones Fins a les 21.00 hores

FINLÀNDIA, UN MODEL EDUCATIU D’ÈXIT. QUINS ASPECTES MILLORARÍEU DEL NOSTRE SISTEMA? #enuntuit

PERILL POTENCIAL. “Situación habitual del camión que aparca para abastecer al McDo nald’s de Collblanc y que supone un peligro para los peatones, que no siempre se perca tan de esa plataforma no convenientemente señalizada”, escriu Cristina de Montemar .

bles, d’eradicació de la pobresa amb les seves polítiques socials i que, sobretot, treballaran incan sablement per a tots els ciuta dans. Treballar per a tots o només per als seus interessos polítics? Ho estem veient aquests dies a la comunitat autònoma d’Anda lusia. Una comunitat, un país, no pot estar supeditat als resultats electorals del proper 24 de maig per establir els pactes de governa bilitat en funció del que diguin les urnes i deixar gairebé nou mi lions de persones sense un exe cutiu que prengui mesures i actuï de forma ràpida i eficaç. D’aques tes eleccions municipals en de pendran tots els futurs pactes a la resta de comunitats i el Govern central? Si us plau, deixin de mirar quantes cadires poden ocupar i comencin a treballar per al poble que, a la fi, és el que ha dipositat la seva confiança en vostès. No facin que el cas d’Andalusia sigui l’exemple a seguir a la resta de comunitats en aquest llarg any electoral. J. FABRÉS Golmés

Wifi o WC?

Llegeixo al Viure que “Fo ment invertirà més de 400 mi lions en Rodalies” (7/V/2015), i que també s’instal∙larà wifi de franc a l’estació Plaça Catalunya. Bé, doncs com a usuari habitual de les línies de Renfe de la costa, en especial la R1/RG1 Barcelona Canet, he de dir que, a més de wifi, podrien invertir alguns euros a fer funcionar els serveis (WC) de l’estació Plaça Catalu nya que estan avariats, si no m’equivoco, des del 2010. ENRIC MOLAS I JOVÉ Subscriptor Canet de Mar

Cameron, ganador

Afortunadamente Cameron ha ganado las elecciones. Eviden temente no son sólo los “ricos” los que votan al Partido Conservador (como muchos supuestos obser vadores quieren que creamos), ni muchísimo menos. Es la mayoría de los ingleses, la mayoría que no cree en la falsedad de la lucha de clases y que quiere simplemente más libertad para decidir cómo ha de ser su propia vida. MASSIMO BASSETTI L’Hospitalet del Llobregat

Sanidad exquisita

Podeu enviar les vostres fotografies a [email protected]. Cal que estiguin signades amb nom i cognoms i hi ha de constar l’adreça, el telèfon i el DNI o el aport. La Vanguardia es reserva el dret de publicar les que consideri oportunes.

40% de castellà i un 20% d’anglès. És a dir, a la pràctica, el mateix que el PP. I és que la realitat ens diu que Ciutadans és PP i a l’inrevés. L’única diferència entre els dos partits és que mentre la corrupció està precipitant el PP cap a l’abis me, Ciutadans no té corrupció perquè mai ha tocat el poder. Bé, sí que el segon d’en Rivera, en Ca ñas, va haver de plegar per cor rupteles financeres. És a dir, que no però sí.

És cert que Ciutadans sembla que puja i el seu gran valor és en Rivera. Jove, guapet i amb retòri ca. Però al final, la seva ideologia es idèntica a la de la senyora Ca macho. Nascuts a Catalunya, par len català però ideològicament són nacionalistes espanyols. Tin guemho en compte a l’hora de votar. O preparemnos per no po der manifestarnos o per deixar malmetre la nostra llengua. DIONÍS LÓPEZ Barcelona

Promeses

Aquests dies els carrers i pla ces de pobles i ciutats s’omplen de cartells i pancartes dels partits polítics. Els caps de les forma cions es desplaçaran als racons més allunyats de les seves seus per donar als seus futurs alcaldables per retornar després als seus còmodes despatxos. Els polítics s’ompliran la boca de paraules i promeses de canvi, de millors infraestructures, de vi les i ciutats ecològiques i sosteni

Hace algunos días mi hijo Borja, de 41 años, haciendo kite surf en la playa de Pals (Costa Brava), sufrió un grave accidente. A través de un compañero con el que compartía afición llamó al SEM y un helicóptero aterrizó a los pocos minutos para prestarle los primeros auxilios y trasladar lo al hospital Vall d’Hebron de Barcelona, a la sección de trau matología. Quisiera expresar mi agradeci miento a todo el equipo médico que atendió a mi hijo durante los 14 días que estuvo luchando entre la vida y la muerte. Escáneres, tacs, controles diarios, operacio nes de tres a seis horas a altas ho ras de la madrugada, el cuidado exquisito en la UCI... El trato del equipo médico con la familia... Al final, mi hijo no pudo superar las

Podeu enviar les vostres cartes a [email protected]. La Vanguardia agraeix les aportacions dels lectors i tria per publicar aquells textos que no superin els mil caràcters. Les cartes han d’anar firmades amb nom i cognoms i hi ha de constar el DNI o el aport, l’adreça i el telèfon. No es publicaran escrits

graves lesiones que había sufrido y falleció sin haber recobrado el conocimiento. Muchas veces nos quejamos de las cuotas que pagamos a la Segu ridad Social, pero después de ha ber experimentado por desgracia el trágico accidente de mi hijo, só lo tengo palabras de agradeci miento y tranquilidad al haber constatado el alto nivel de serie dad, profesionalidad y trato que recibimos durante nuestra estan cia en Vall d’Hebron, en la sec ción de traumatología, y todo ello con coste 0. Nos consultaron para ver si ac cederíamos a entregar sus órga nos vitales para trasplantarlos, a lo que dimos nuestro consenti miento convencidos de que con esta acción se podría salvar algu na otra vida. Nos comentaron que las res tricciones sufridas en los últimos tiempos habían incidido en los servicios prestados. Pero en nuestro caso, vuelvo a repetir, el trato recibido fue impecable.

firmats amb pseudònim o inicials. La Vanguardia es reserva el dret de resumirne o extractar-ne el contingut i de publicar els que consideri oportuns. No es mantindrà correspondència ni s’atendran visites o trucades sobre originals no publicats.

Corts per tal de preveure aques tes situacions. Més tard vam sa ber que, a més, sempre que juga el Barça les famílies tenen proble mes per poder arribar al tanatori. A qui he d’adreçar aquesta quei xa? Agrairia una solució perquè una situació tan lamentable no es repeteixi.

Kap

MARIA RAFANELL ALBERCH Barcelona

Circuit de Catalunya

ANTONIO BASSO ROVIRALTA Suscriptor Barcelona

EL LECTOR EXPOSA

No ens calia estudiar tant

Serveis Socials

Des del 17 d’abril at, uns quants veïns ens estem escar rasant perquè el responsable de Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona, a qui pertoca l’aten ció d’un avi de més de 80 anys, es posi en e amb nosaltres amb una simple trucada de telèfon. Cada dia deixem el mateix mis satge a la persona que ens agafa el telèfon. El veí que ells cuidaven està ingressat en una residència i, com a conseqüència d’aquest abandó i de restes de menjar i brutícia, el pis està ple d’escara bats i altres insectes que surten per sota la porta i es van ficant als altres pisos. Tinc registrades to tes les trucades que he fet als ser veis socials al meu mòbil, m’he apuntat amb qui he parlat i cada dia m’han dit el mateix: que torni a donar el meu número de mòbil i ja li aran la nota al responsa ble i aquest ens trucarà. Atesa la meva insistència, m’han at amb el responsable que m’ha donat la solució: que fa ci un escrit de queixa. Una queixa, un escrit després de tot el que he fet i no tinc cap resposta. Ara com ara, no he rebut cap trucada. Mentrestant, ja he començat a posar rètols a l’escala i a avisar a tots els veïns d’allò que està pas sant. Per protegirnos, acabem de posar una tovallola xopa de líquid

m Tinc 28 anys, sóc de Lleida i visc a Barce lona des de fa deu anys. El 2005 vaig acabar el batxillerat a Lleida amb matrícula d’honor. Vaig estudiar la llicenciatura de Comunicació Audiovisual. Els meus pares em van ajudar a pagar els estudis i, mentre, jo treballava els mesos d’estiu. Vaig acabar la carrera, mentre treballava de becari a mitja jornada, vaig obte nir un notable de mitjana en la llicenciatura i un excel∙lent en el treball final de carrera. Un cop llicenciat, vaig començar a estudiar el màster en Creació de Videojocs a l’IdECUPF i, un any més tard, el meu projecte de màster guanyava el premi al millor videojoc universi tari Gamelab 2014. No m’agradaria ar per alt els meus anys estudiant anglès, a l’EOI, i ant estius a Anglaterra i a Irlanda. Aviat farà dos anys que vaig acabar el màs ter i, després de treballar de fals autònom durant nou mesos per 600 euros i tres mesos de pràctiques, només trobo ofertes de becari

insecticida a sota la porta. Costa tant una trucada i posarse d’acord? JOSEP JOVENTENY I VERGÉS Barcelona

Tanatori de les Corts

El dia de l’enterrament del meu marit al tanatori de les Corts de Barcelona no s’hi podia acce

(200 euros per 40 hores a la setmana). Miro enrere, reo la meva trajectòria acadèmica i em pregunto molt seriosament de què ha servit tant d’esforç. Des de fa mesos ja busco ofertes de qualsevol cosa i només em ve al cap el títol del darrer llibre de Marta Rojals, No ens calia estudiar tant. Tens raó, Marta, no ens calia. Amb tot el meu humil respecte cap a les feines no qualificades, si al final he d’esborrar la meva formació al currículum per poder aspirar a tenir un sou amb què pugui pagar el lloguer de la meva habitació i les despeses per viure, potser no calia estudiar tant. I escric aquesta carta perquè crec que com a societat hauríem d’aturarnos i reflexionar seriosament sobre aquesta situació, que no és solament meva, és generacional. Anys i diners malbaratats i l’única alternativa que ens ofe reix la classe política és la de marxar a fora. ALBERT CASTILLO I SAMPEDRO Barcelona

dir perquè coincidia amb una cursa. Tots els accessos estaven tancats amb tanques escortades per policies. Vam ar quatre controls i tots ens remetien a una altra possibilitat d’accés on, des prés de voltar i aconseguir arri barhi, no estava oberta. Al final vam optar per saltarnos un con trol tot i el desconcert del policia que hi havia.

Edita LA VANGUARDIA EDICIONES SL


President

Carlos Godó Valls ................................................... Conseller Delegat Josep Caminal ........................................................... Director General de Presidència Jaume Gurt ................................................................. Director General Corporatiu - Negoci Premsa Pere G. Guardiola .................................................... Director General Comercial Xavier de Pol .............................................................. Director General de Negoci Audiovisual David Cerqueda ....................................................... Director General de Negoci Digital

Av. Diagonal, 477 (08036) Barcelona Tel.: 93 481 22 00 / 93 481 25 00 Fax: 902 185 587

Internet idoc-pub.sitiosdesbloqueados.org Dipòsit legal B-18078-2011 ISSN 2014-1718 Imprimeix CRE-A IMPRESIONES DE CATALUNYA SL

Polígon Zona Franca, carrer 5, sector C (08040) Barcelona PRESSPRINT. Carrer Valentín Beato, 48, Madrid Distribueix MARINA BCN DISTRIBUCIONS SL


LA VANGUARDIA 33

OPINIÓ


President-Editor

Òscar Ferrer ............................................................... Director Gerent Xavier Martín ............................................................ Controller Juan Carlos Ruedas ............................................... Director de Marketing

Carrer E, 1 (cant. c/6). Pol. Industrial Zona Franca. 08040 Barcelona. Tel.: 93 361 36 00

La meva néta deia que tant de bo el responsable d’aquest fet es trobi algun dia en una situació si milar i, com nosaltres, no pugui accedir a la vetlla de la persona estimada o arribi tard a l’enterra ment. Queda clar que no és la pri mera vegada que això a. No se sap si hi ha algun tipus de co municació entre Serveis Funera ris i el consell del districte de les

ANUNCIS I ESQUELES

PUBLIPRESS MEDIA SL Per telèfon 902 178 585 Barcelona Av. Diagonal, 477 (08036) Tel.: 93 344 30 00. Fax: 93 344 31 88 Madrid María de Molina, 54, 4t (28006) Tel.: 91 515 91 00. Fax: 91 515 91 09 ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR

Tel.: 902 481 482. Fax: 93 481 24 99 [email protected] ATENCIÓ AL LECTOR

Tel.: 93 481 22 00. Fax: 902 185 587

Cartes dels lectors

Estamos de celebración. El Circuit de BarcelonaCatalunya lleva 25 ediciones seguidas orga nizando el GP de España de F1. Ante todo, mis felicitaciones a to das las instituciones, organizado res, a todos aquellos que con su trabajo han hecho realidad estos 25 años de fórmula 1. Durante es te largo periodo, las hemos pasa do canutas. Aún recuerdo los pri meros GP, en unas casi desiertas tribunas. Ha sido decisivo el apoyo de la Generalitat, la Diputación y el Ayuntamiento de Barcelona. El hecho de unir la marca Barcelona al Circuit creo que ha sido un gran acierto. No olvidemos el gran im pacto económico que representa su celebración para toda su zona de influencia. A pesar de que, a nivel general, la F1 está en un momento difícil, es nuestro GP, se celebra al lado de nuestra ciudad, tenemos que ir, no dudo que el espectáculo bien vale la pena, y no olvidemos que en nuestro Circuit siempre se suelen producir interesantes sor presas. RAMÓN ARQUÉS HUGUET Barcelona

Sentir Déu

Li voldria dir al senyor Josep Lluís Córdoba (“L’existència de Déu”, 7/V/2015) que no s’ha de creure en Déu, sinó que s’ha de sentir la seva existència, que és diferent. L’home no està capa citat per comprendre l’existència d’un ésser superior que no té matèria. PERE BORRÀS I BATLLORI Subscriptor Barcelona

FE D’ERRORS. En l’edició d’ahir divendres, a la notícia sobre la sortida a borsa de Cellnex, a la pàgina 62, s’afirma que Fran cisco Reynés és president d’Abertis, quan en realitat ho és Salvador Alemany. Francis co Reynés és vicepresident i conseller delegat.

TARIFES SUBSCRIPCIONS

Catalunya i Balears Trimestre ............................................... 122 euros Semestre ................................................ 239 euros Anual....................................................... 449 euros Espanya i Andorra Correu (trimestre) ......................... 180 euros Europa - Zona 1 Correu (trimestre) ........................ 449 euros Resta de països - Zona 2 Correu (trimestre) ......................... 576 euros

[email protected]

EL PREU DEL EXEMPLARS ENDARRERITS ÉS EL DOBLE DEL PREU DE PORTADA

[email protected]

Difusió controlada per OJD

Defensor del lector

© LA VANGUARDIA EDICIONES, SL. BARCELONA, 2015. TOTS ELS DRETS RESERVATS

Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni registrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d’informació, de cap manera ni per cap mitjà, sigui mecànic, fotoquímic, electrònic, magnètic, electroòptic, per fotocòpia, o qualsevol altre, sense el permís previ per escrit de l’empresa editora. A efectes del que preveu l’article 32.1 del Text Refós de l’LPI, La Vanguardia Ediciones, SL s’oposa expressament a la utilització de qualsevol contingut d’aquest diari amb la finalitat de fer ressenyes o revistes de premsa amb fins comercials (press-clipping) sense tenir l’autorització prèvia de La Vanguardia Ediciones, SL

34 LA VANGUARDIA

OPINIÓ


Josep Cuní

SABATINES INTEMPESTIVES

Gregorio Morán

El mandarinat exigeix submissió (i 2)

E

l nostre món cultural, discret de mida però carregat d’autoes tima, s’està fent cada vegada més intemperant. No perquè s’hagi tornat més agressiu, que també, sinó perquè a amb creixent violèn cia les manifestacions crítiques, o dis tants, o displicents. Ens exigeixen afirma cions rotundes i inequívoques, aquelles que no són més que diverses formes de submissió. Ho dic amb inquietud: la cul tura a Espanya ha tornat a cavar trinxe res. I és obvi que quan dic Espanya em re fereixo al conjunt, sense diferenciar lla dres i serenos. L’aguda reflexió de Juan Goytisolo en la concessió del premi Cervantes, la seva actitud, que podria resumirse en acceptar un guardó literari que concedeix l’Estat –per mediació del Govern, que no fa cap altra cosa, o no l’hauria de fer, que avaluar els valors del designat– com el que real ment és: un reconeixement a moltes dècades de silenci, cen sura, oprobi i menysteniment, i que no ha d’exigir la modès tia del criat veterà que agraeix que a la fi els senyors de la casa valorin una tasca que ell ma teix va edificar, superant les dificultats i humiliacions que li van posar al camí. “Dues maneres de ser espa nyol”, escriu un plomí que fir ma Álvaro Martínez a l’Abc dels dissabtes, el que llegim els sadomasoquistes lletraferits perquè inclou un suplement cultural regit pel principi de la confabulació i la censura ex plícita. Però no hi ha res a fer, i estaríem cecs si no ho recone guéssim. Aquest col∙lega com para l’espanyolitat del tennista Rafael Nadal, al qual Mariano Rajoy ha imposat la medalla d’Or al Treball (suprem sar casme a un jove esportista d’elit del qual desconec tot el que no siguin les seves sucu lentes exhibicions publicitàries), i que s’ha desfet en elogis als seus patriòtics promotors, i la de Juan Goytisolo, que ha tingut la gosadia de dir que aquesta Espa nya que vivim és un lloc “ombrívol”, però que “s’emporta 125.000 euros que surten de la butxaca dels contribuents” (sic). Aquest desconegut, de la ideològica secció d’Esports –els esports formen part cada vegada amb més contundència de la ideologia dels mitjans de comunicació, fet mereixedor d’una reflexió demolidora sobre la nostra cultura–, va aparellat d’un text en l’emblemàtica “Tercera” del diari essencial de l’eix conservador Madrid Sevilla, il∙lustrat amb una caricatura in famant, firmat per Serafín Fanjul, de la Reial Acadèmia de la Història, arabista, en el qual en ple exercici del seu dret s’acarnissa amb Goytisolo. “Sóc barceloní, i també parisenc. Sóc ‘marrakchi’ i vaig ser de Nova York. No vaig voler arrelar a la terra. Quant a la llengua, sí. La meva pàtria és la llengua”. Així va deixar escrit Juan Goytisolo ja fa molts anys la seva posició, que com parteixo plenament. Ni em sento espa nyol, ni català –després que em diguessin que no n’hi havia prou amb viure i treba llar a Catalunya sinó que s’exigia alguna cosa més, “sentiment identitari”–, ni per descomptat asturianista –en tinc prou amb una setmana a la meva terra per dis tingir la bellesa del paisatge i l’arrogància del paisanatge–. Fa una dècada, unes afirmacions com

aquestes no causaven l’estupor agressiu que avui provoquen. Agradessin o no, ningú no les entenia com a provocacions al patriotisme obtús que ens vigila. L’1 de febrer del 2003, el suplement cultural de l’Abc li dedicava mitja dotzena de pàgines a Juan Goytisolo, inclòs un text seu inèdit i molt serioses anàlisis i evocacions de la seva llarga vida literària. Acabava de pu blicar Telón de boca, que vaig tenir l’ho nor de presentar a Barcelona, a petició se va, amb l’habitual èxit de crítica i públic, és a dir, cap, fora dels presents a la sala. Ens vam conèixer llavors personalment. Quan es va publicar el primer volum de les seves Obras Completas (Galaxia Gu temberg) el novembre del 2005, vaig par

ticipar amb Castellet, Nuria Amat, Ridao i Miquel Riera en l’homenatge a la seva trajectòria, on sempre recordaré que vaig tenir el meu primer incident amb un dels presents perquè vaig advertir que jo no hi anava a fer de claca i Riera va respondre que ell, sí. Vaig desenvolupar llavors, el que per a mi seria el primer acostament al conjunt de l’obra de Goytisolo i la consi deració que es tractava d’una anomalia en la literatura espanyola. Què és una anomalia literària o cultu ral? El més semblant a una berruga en un terreny dominat pels mandarins. Una ruptura, una atipicitat, un desajust en el

Una anomalia literària és el més semblant a una berruga en un terreny dominat pels mandarins transcurs planificat de la vida cultural es panyola. Llavors em preguntava, fa més de deu anys, una cosa que ara tinc més clara: per què Nietzsche, per citar un exemple extrem, no constitueix una ano malia en la cultura germànica i Max Aub ho és en la nostra? a el mateix amb Juan Goytisolo i va ar molt abans amb ValleInclán. Aquesta tríada que trenca amb una pre sumpta tradició, perquè l’anomalia no ve

donada tant per l’obra de l’autor sinó per l’actitud del medi davant ella. Fins al punt que la seva pròpia solitud i aïllament aca ba radicalitzantla fins a extrems que els converteix en fenòmens gens generacio nals, sinó obligadament analitzables en la seva individualitat. En quin cony d’esque ma generacional acadèmic fiquem Valle Inclán, Max Aub i Juan Goytisolo? Perquè el primer que hem d’explicar és que la cultura no té forats. Això és el més terrible. Sempre està plena. No hi ha buits culturals. Per més porqueria i mediocri tat que es percebi sempre hi ha novel∙lis tes, poetes, professors, acadèmies, escrip tors i editors. No hi ha buits. La vida cul tural en totes les seves facetes sempre és plena. El que és difícil és definir de què està plena. Des de Señas de identidad (1966) fins a Reivindicación del Conde Don Julián (1970) hi ha un esforç per saltar sobre segles de mediocritat i d’atavisme, allò que va conformar el que des prés es denominaria cultura na cional catòlica que va tenir en el llarguíssim període franquista –gairebé mig segle, que es diu aviat– la seva canonització, de la qual encara som hereus i usu fructuaris. Pel que sembla va dir el 2001 que no acceptaria mai premis institucionals. Si és així s’hauria d’explicar: “La meva si tuació personal ara no és la ma teixa que llavors”. Vaig agrair a Juan Goytisolo que tingués el valor d’escriure l’únic article que va aparèixer a El País sobre un llibre com El cura y los mandarines. Cultura y política en España. 19621996. Perquè es necessita audàcia i un gest així té conseqüències. El mandarinat, encara que no s’exerceixi ni es gaudeixi, sinó que tranquil∙lament s’hi convis qui, exigeix submissió i silenci. És el que diferencia la nostra vi da intel∙lectual d’altres del nos MESEGUER tre entorn. Perquè el valor cons titueix una categoria intel∙lectual amb llarga prosàpia, des de Mateo Alemán i Cervantes i Larra i Unamuno, fins a Luis Martín Santos, ant per ValleInclán i Max Aub. Fixeuvos en la polèmica en què s’ha fi cat el PEN Club Internacional, l’agrupa ció d’escriptors en defensa de la llibertat d’expressió i de la qual els nostres mitjans fins al dia d’avui ni tan sols no han donat notícia. El PEN Club ha concedit el seu premi a la valentia de la llibertat d’ex pressió a Charlie Hebdo, i cinc escriptors anglosaxons han rebutjat de ple aprovar aquesta concessió. Des de l’australià Pe ter Carey, al nigerianoamericà Teju Cole, ant per Michael Ondaatje, més cone gut entre nosaltres. Fins i tot els ha donat aquesta escriptora de culte per a molts que és Joyce Carol Oates que va de clarar que Charlie Hebdo no era sinó una publicació sexista i xenòfoba. Ni tan sols pagant amb la teva pròpia vi da l’esforç per ser un crític radical dels dogmes establerts pots considerarte sa i estalvi. Sempre sortirà un fi establert que et digui que ho lamenta molt però que t’ho mereixies. Goytisolo, un intel∙lectual que fa molts, molts anys, que escriu sobre la llibertat del creador, que viu a Marrà queix perquè hi té la família i s’hi sent bé, hauria de ser un patriota nacional catòlic o esportista o de la Reial Acadèmia, per què pogués ser perdonat per haver afir mat que aquest país nostre resulta caïnita i ombrívol.c

Comptar i decidir

E

ls amics del ministre Wert es pregunten per què la Ge neralitat de Catalunya no vol aclarir quants pares vo len que els seus fills tinguin el castellà com a llengua vehicular a l’escola. N’hi hauria prou amb una casella al full de preinscripció per sortir de dubtes. Seria semblant a les d’altres qüestionaris si no fos perquè amb les coses de menjar no s’hi juga. Amb la llengua, a més, s’educa el gust, es de tecta el sabor i s’il∙lustra el coneixe ment. A partir d’aquí, s’obren portes, es resolen conflictes i es fan amics. S’instrueix els fills, s’activen projec tes i s’amplien horitzons. Detalls, en tre d’altres, prou importants per tenir més seny i no escometre amb tanta empenta. Però, tornant a la quantificació, no deixa de ser curiós que alguns la con siderin important per saber quants alumnes estan defensant i, en canvi, no els serveixi per aclarir altres con tenciosos. És com si les regles de càl cul només servissin per a uns objec tius determinats i quan no ens inte ressessin els seus possibles resultats ens féssim analfabets funcionals.

Els ciutadans tenim el dret d’exigir que comptin persones i que no ens vinguin amb sopars de duro Si del que es tracta és de comptar, comptem tot el que sigui susceptible d’aclarir la situació. Qualsevol situa ció. Afortunadament, unes eleccions serveixen per això. Ho veurem el diu menge dia 24. I a la nit sabrem qui és qui d’acord amb els que ho decidei xin. Totalment i parcialment. I hau rem resolt alguns aspectes, mentre se’ns intentarà confondre amb d’al tres com apunten les enquestes. D’una banda, si l’eix dretaesquer ra continua vigent o ha at a millor vida a causa de les forces emergents. De l’altra, si aquestes pu gen pel cansament provocat per es càndols de corrupció i amiguisme o pel seu propi valor, que de moment se’ls suposa. En el cas català, a més, si el procés es veu avalat o no gràcies a la suma de vots de les formacions independentistes, malgrat que la gran majoria dels ciutadans vagin a les urnes amb la intenció, única o pre ferent, de pensar en els seus inte ressos municipals, que solen ser els personals. Tot això i molt més s’explicarà aquella nit electoral a un espectador estupefacte per les lectures que els experts faran d’un vot, el seu, que haurà estat individual i intransferi ble. Però forma part del joc. Ho ac ceptem i fins i tot ens diverteix que ens facin partícips d’un espectacle basat en xifres i lletres i que exigiria tornar a ar per les urnes per acla rir per què ho vam fer i què va ser el que vam decidir. És enmig d’aquest panorama que els ciutadans tenim el dret d’exigir que comptin persones i que no ens vinguin amb sopars de duro. Que comptin veus i no pas sorolls. Que comptin drets i no percepcions. Si per decidir cal comptar, comptem tot allò que ens ajudi a decidir. Pas a pas, cas a cas. Sense exageració però sen se exclusió.c


LA VANGUARDIA 35

36 LA VANGUARDIA

OPINIÓ


Carles Casajuana

É

s curiós veure amb quina rapi desa s’ha tancat el debat sobre la proposta del ministre de Jus tícia de multar els mitjans de comunicació que publiquin dades de su maris judicials declarats secrets. La proposta del ministre Rafael Catalá tenia molts defectes, sens dubte. Asse nyalava un problema –la vulneració de la presumpció d’innocència i l’entorpiment de la tasca de la justícia causats per la pu blicació de sumaris– però, en comptes de proposar mesures per evitar les filtra cions, que sens dubte és el que cal esperar del màxim responsable de la justícia, des viava la responsabilitat cap als mitjans de comunicació. És a dir, feia l’orni i propo sava matar el missatger. A més, la proposta era sospitosa d’oportunisme i de mirar de defensar els interessos del Partit Popular en un mo ment en què les filtracions judicials estan fent aflorar enutjosos escàndols de cor rupció en els quals estan implicats polí tics que militen a les seves files. No era absurd preguntarse si el ministre Catalá pretenia evitar noves revelacions sobre el

La proposta de Catalá no era afortunada, però seria bo obrir un debat sobre mesures per evitar les filtracions cas Gürtel, sobre el cas Rato, sobre els manejos del president de la Diputació de València o sobre l’operació Púnica. Era comprensible, per tant, que la reac ció fos molt negativa. Desautoritzat de forma rotunda per la vicepresidenta i sot mès a una allau de crítiques dels partits polítics, el seu inclòs, i dels mitjans de comunicació, el ministre no va tenir més remei que retirar la proposta i xiular Siboney. Unanimitat plena: a tothom li semblava un error.

El secret del sumari No obstant això, el problema per sisteix. ¿No estem tots d’acord que cal respectar la presumpció d’innocència dels acusats, per greus o reprovables que siguin els delictes dels quals se’ls acusi? ¿No és cada vegada més evident que la publicació d’informa cions procedents de su maris declarats secrets condueix a un judici pa ral∙lel davant l’opinió pública en què la pre sumpció d’innocència dels acusats és aixafada de forma implacable? ¿No és obvi que hi ha actua cions judicials que han de ser secretes, per no alertar els culpables dels delictes investigats? La proposta del minis tre Catalá no era afortu nada. Però em sorprèn que –a excepció d’alguna carta al director, com la de Pere Huguet i Millán, dissabte at– no s’hagi aprofitat per obrir un de bat sobre les mesures que es podrien adoptar per evitar les filtracions. Sem bla com si, en el fons, a tothom li fos igual. Com si un espès mantell de resig nació impedís reflexionar sobre l’assumpte. Al llarg de la meva car rera com a funcionari he treballat en ocasions amb documents que haurien pogut produir un cert impacte en les primeres pàgines dels diaris. Eren documents de licats sobre converses o gestions di plomàtiques, i sovint hi tenien accés moltes persones. Mai no se’n va filtrar cap. És més: mai em va ar pel cap que se’n pogués filtrar cap. En els casos molt comptats en què he

tingut notícia de filtracions, es tractava de documents de molt segon ordre o en què s’advertia un clar abús per part dels responsables polítics (per exemple, la circular a tots els diplomàtics a l’exterior amb instruccions de difondre que

l’atemptat de l’11M havia estat obra d’ETA). En el cas de filtracions verbals –una mica més freqüents–, moltes vega des el responsable de la filtració era el ministre o algun dels seus col∙laboradors més propers, que eren qui més e tenien amb la premsa.

No tinc cap dubte que la raó per la qual en l’istració les filtracions són tan escasses és l’estricte sentit del deure i la professionalitat dels funcionaris im plicats. A ningú li a pel cap revelar secrets als periodistes, ni als periodistes demanarho. Suposo que la immensa majoria dels funcionaris de l’is tració de justícia i dels lle trats amb accés als suma ris comparteixen aquest sentit del deure. Per què es produeixen filtracions, llavors? La pressió mediàtica a què estan sotmesos és molt més gran. És possible, a més, que persones poc escrupoloses ofereixin diners. Però intueixo que la raó de fons és que hi ha una gran des moralització i que preval el sentiment que tant és i que tot s’hi val. És un sentiment que, un cop s’apodera d’un deter minat àmbit istra tiu, és molt difícil d’eradi car, i el que ha at amb la proposta del ministre Catalá i amb l’avortat de bat sobre les filtracions no farà sinó alimentarlo. Tancar el debat en fals, com s’ha fet, equival a resignarse a una justícia cada vegada més grotesca, més influïda pels canvis d’humor dels tertulians i ÓSCAR ASTROMUJOFF per l’atzar de l’agenda in formativa. Una justícia en què, quan hi estiguin implicades persones amb pro jecció pública, la sospita serà, cada vega da més, sinònim de culpa i en la qual la pena de telenotícies acabarà sent la con demna principal, i les imposades en el seu cas pels tribunals, accessòries.c

JuanJosé López Burniol

D

e ada per Barcelona, un vell col∙lega –fa temps jubilat– em truca per dinar i xerrar una esto na.Vaexercirgairebétotalaseva vida a Catalunya i, en plegar, va tornar a la seva Castella natal. “On vols que anem?”, li pregunto. “Al 7 Portes –respon–; em recor da vells temps amb regust familiar i ferro viari”. Així ho fem i, ja molt avançat el dinar, la conversa deriva –com era inevitable– cap a la situació política a Catalunya. Condenso el que em va dir en aquests paràgrafs: “Encarasegueixolesnotíciesambcertin terès,peròjanollegeixoelsarticlesd’opinió sobre el tema;tampoc els teus.Crec que està ant el que havia de ar. Fa més d’un segle que, amb llargues interrupcions i fortes dificultats, es va iniciar un procés de refacciónacionalquehaanatsempreamési que arriba ara a un primer intent de des enllaç. És com un tenor que canta al Liceu una ària amb un llarg crescendo, al final de la qual ha de donar el do de pit… o fer un gall. Amb el benentès que, i el que i, la funció continuarà. Pel que fa a la resta, el país llueix i Barcelona està esplèndida. La gent funciona. Us veig bé. Això sí, amb tres trets que mai no us abandonen: un indivi dualisme profund, un fort relativisme legal i un pessimisme injustificat”. “L’individualisme és enorme. A finals dels anys seixanta, un col∙lega –que saps

Divagació al 7 Portes molt bé qui era– em va fer, mentre dinàvem a l’Hispania o al Pòsit d’Arenys, aquesta re flexió: ‘Els catalans tenen una irable ca pacitat d’adaptació, fonamental en els ne gocis. Fixat’hi: al poble on sóc vivien en bo na part del gènere de punt. Doncs bé, quan aquest es va enfonsar a finals dels cinquan ta, van ar sense solució de continuïtat a l’hostaleria. Hi ha ara més de cent hotels, i són de gent d’allà. En altres indrets d’Espa nya, els del poble com a molt arriben a maî tre, mentre que aquí són els amos. I nosal tres? Sembla com si només sabéssim fer oposicions. Ara bé, no t’enganyis, dels cent hotels, només n’hi ha un de quatre estrelles; tots són de dues o de tres. I és que els cata lans només s’uneixen per cantar’. Tenia raó. Als catalans us costa, per exemple, de supe rar el marc de la societat anònima familiar. En bona part de les escriptures de constitu ció de societat que hem autoritzat, els cons tituents han estat ‘el papa, la mama, el nen i la nena’. Ara bé, el pitjor és que aquest indi vidualisme es trasllada a la política i, en exa cerbarse, es fa gregari i adopta formes de sectarisme caïnita. La Solidaritat Catalana va ser un miratge aviat esvaït. Tinc ara cu riositat per saber si Esquerra donarà a Convergència perquè Trias aconsegueixi l’alcaldia de Barcelona. Cal veureho”. “El relativisme legal es dóna a tot Espa nya.L’erosiódel’Estatcomasistemajurídic

és un tret del temps present. Tothom es pas sa la llei per on li sembla. Però, a Catalunya, aquest tret connecta i s’accentua amb una tradició inveterada. Josep Pla es pregunta, no sé on, què és l’Estat per a un pagès de l’Empordà?, i es responen que és tan sols el recaptador de contribucions. O sigui, que els catalans han sentit des de sempre l’Estat espanyol com quelcom relativament aliè, cosa que ha determinat la seva manera de ser en un triple sentit: fentlos relativitzar

“Catalunya està, com a nació, en una situació política infinitament millor que a començaments del segle XX” l’imperi d’una llei que els ve imposada des de fora, privantlos de sentit institucional i convencentlos que poc poden esperar de l’Estat i han de buscarse la vida prescin dintne. Puig Salellas va denunciar aquesta falta de sentit institucional en un llibre tes tamentari (Catalunya: la penúltima cruïlla), on va posar en relleu com aquesta absència va viciar d’origen, en bona mesura, l’establi ment de l’istració catalana amb la ir rupció del clientelisme polític, que premia

la selecció a través de procediments, di guem que directes, que no escullen els mi llorssinóelsmésfidels.Ésadir,elsnostres”. “Sou irònics, però no sou alegres. O, mi llor, no sou optimistes. I, en política, no vo leu veure el que de positiu hi ha en la vostra trajectòria, que és molt. Catalunya ha gua nyat per golejada, durant el segle XX, la pri mera gran batalla que ha entaulat: la de la seva refacció nacional. Ha guanyat, per des comptat, gràcies a l’esforç i a la tossuderia dels catalans, i sense que ningú els hagi re galat res. Però així ha estat i, avui, Catalunya està, com a nació, en una situació política in finitament millor que a començaments del segle XX. És cert també que té ara plante jada una altra qüestió molt feixuga: la de la sevadefiniciópolítica.Peròtenintencomp te que afecta –i de quina manera!–tercers, l’hauria d’afrontar amb tanta fermesa com prudència, amb tanta determinació com bones maneres, amb tant sentiment com racionalitat. Sense una mala paraula, sense un mal gest, sense una mala actitud. Con fiant tant en l’acció política immediata com en la força normativa dels fets, que són cris tal∙lització de la tasca callada de cada dia. El que hagi de ser, serà. Però sense urgències històriques que poden resultar d’impossi ble gestió”. I això va ser tot. A mitja tarda, va sortir amb l’AVE cap a Madrid.c

LA VANGUARDIA 37


NOVA ZONA DE NADONS A LA TEVA BOTIGA KIBUC

Descobreix la nova col·lecció de bressols i convertibles

s e v no

s e e id

pe

CO N

eva

sa t r a ca

C U RS

fac e b o o k

Et mimem mare! Emporta’t 500€ per a la nova habitació del teu nadó BRESSOLS I CONVERTIBLES INFANTILS

KIDS

www.kibuc.com

noves col·leccions 2015

segueix-nos a

BARCELONA BADALONA Bèlgica 31, Nau 65 / Arbres, 10-12 BARCELONA Gran Via de les Corts Catalanes, 625 - Casanova 240-242 CARDEDEU Ctra. Granollers-Girona Km. 7,800 CASTELLDEFELS Av. Constitució, 95 CERDANYOLA DEL VALLÉS Ctra. Barcelona, 137 CORNELLÀ DE LLOBREGAT Ctra. d’Esplugues, 36 IGUALADA Dr. Pujades, 55-57 MANRESA Prudenci Comellas, 24-30 / Ctra. Cardona, 58-60 / Pompeu Fabra, 6 MARTORELL Pintor Fortuny, 1-3 MATARÓ Rda. O’Donnell, 26 / Rda. Països Catalans, 33 SANT ADRIÀ DE BESÓS Plaça de la Vila, 14 SANT ANDREU DE LA BARCA Saturn, 60 GIRONA BLANES Anselm Clavé, 99 L’ESCALA Closa d’en Llop, 1 LLEIDA LA SEU D’URGELL St. Ermengol, 12 / Regència d’Urgell, 9 LLEIDA eig de Ronda, 32 TARRAGONA CAMPREDÓ Pol. Ind Baix Ebre TORTOSA Genovesos, 14. I més de 50 punts de venda a tot l’estat.

Per fi a casa

38 LA VANGUARDIA

Tendències


El conflicte judicial sobre el model lingüístic

JOSÉ MARÍA BRUNET Madrid

El Tribunal Suprem (TS) va fixar ahir en un 25% la presència que hauria de tenir la llengua caste llana en el sistema educatiu a Ca talunya. No obstant això, les du es sentències en les quals s’abor da la qüestió no contenen una ordre explícita al Govern de la Generalitat, sinó que ponderen quin hauria de ser l’equilibri en tre les dues llengües cooficials en la comunitat catalana. Des del punt de vista del Su prem, la doctrina de les seves sentències és rotunda i clara, en el sentit que s’ha d’aplicar l’es mentat percentatge del 25%, i amb caràcter general, perquè avala aquesta proporció per a tots els alumnes, encara que el recurs resolt es refereix a dues famílies concretes. La Generali tat, en canvi, estima que les deci sions es refereixen només a aquests casos i per tant no tenen abast general. El Govern central, al seu torn, es va acollir ahir a la doctrina del Suprem, afirmant que “tothom” l’ha d’aplicar. Les resolucions, en suma, rati fiquen el criteri sostingut ante riorment pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que ja va fixar com idoni l’es mentat percentatge del 25% per al castellà. I en la defensa d’aquest criteri, el Suprem fa servir una filosofia, una doctrina, però en la mesura que no dóna una ordre, aquesta mateixa doc trina queda subjecta a interpre tacions, per allò que probable ment les resolucions no tinguin la conseqüència directa d’alterar amb caràcter general el model lingüístic vigent en el sistema educatiu a Catalunya. En mitjans del Suprem se subratllava ahir, tot i això, que les sentències su posen un aval als pares d’alum nes que davant l’any escolar vi nent vulguin reclamar l’esmen tat reequilibri lingüístic per als seus fills. El Suprem, en tot cas, no es partidari de les solucions indivi duals per als qui les reclamin, si nó de canviar el percentatge de presència del castellà. Els magis trats consideren que l’atenció in dividualitzada “condueix a una situació de discriminació pràcti cament idèntica a la separació en grups de classe per raó de la llen gua habitual”. La Sala Conten ciosa subratlla en aquest sentit que la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l’Es tatut ja va establir el principi que la llengua castellana hauria de tenir, com el català, el caràcter d’idioma vehicular a Catalunya. En paral∙lel, el Tribunal Suprem denega en canvi la pretensió dels pares recurrents en els dos casos plantejats en el sentit que l’equi libri entre les dues llengües coo ficials hauria de ser del 50%. La resolució del Suprem cri tica en les seves decisions la “in activitat” de la Generalitat a l’ho ra de complir la resolució del TSJ de Catalunya que fixava l’es mentat 25% de presència del castellà en el sistema. I raona que la comunitat autònoma no

El Suprem critica la Generalitat pel “reiterat incompliment” de resolucions anteriors

El Suprem fixa el 25% de castellà

La doctrina de la decisió persegueix ser d’aplicació general pot al∙legar en aquest assump te invasió de competències, per què és el “reiterat incompli ment” de resolucions anteriors el que motiva el nou pronuncia ment judicial. “Certament –afirma el Su prem–, la jurisprudència té de clarat que la determinació de la proporció” per al castellà “cor respon acordarla a la Generali tat de Catalunya”, però “és aquesta mateixa istració, en el cas analitzat, la que ha fet abandó d’aquesta potestat, fins al punt que ha hagut de ser el

Tribunal el que supleixi aquesta omissió per donar compliment al seu deure inexcusable d’exe cutar les sentències fermes”. En fonts del Suprem se sub ratllava ahir que la Sala Conten ciosa ha volgut dictar unes reso lucions en certa manera equidis tants, tant de la postura dels pares que pretenien un 50% de presència del castellà com de la Generalitat, en la mesura que ha gi deixat d’aplicar sentències an teriors que, com la citada del TSJ de Catalunya, ja fixaven el 25% com una proporció raona

La sentència afirma que l’atenció individualitzada no és una solució perquè suposa discriminació ble. Però ho han fet sabent que en aquesta matèria és molt difí cil, per no dir impossible, acon tentar alhora les parts en litigi. En tot cas, els magistrats deixen clar que no qüestionen el model

lingüístic en el seu conjunt, per què rebutgen la tesi dels deman dants en el sentit que ja no hi ha motius per defensar la immersió lingüística, considerant que el català ha consolidat la seva pre sència i ús en tots els àmbits soci als a Catalunya, i per tant no és precisa la seva normalització. Davant això, el Suprem es tor na a fonamentar en la sentència del Constitucional sobre l’Esta tut per sostenir que “resulta per fectament legítim que el català, en consideració a l’objectiu de la normalització lingüística a Cata

LA VANGUARDIA 39

TENDÈNCIES


NI VELL D E CAST EL L À I CATAL À D ELS A LUMN ES CATAL ANS

Primària

La nota mitjana en l’avaluació de sisè és de 75,5 punts en català i de 75,4 en castellà

Secundària

En les proves de 4rt d’ESO els alumnes obtenen 76,3 punts en català i 75,2 en castellà

Susana Quadrado

Una voladura controlada

S

eparació de poders. Aquesta és la base de la democràcia, i no una altra cosa. I el poder judicial està per fer complir les lleis, no per dictar les normes. Quan tot es confon, es confon tot. Seria una sorpresa molt gran comprovar que els sis magistrats que firmen les dues sentències conegudes ahir són experts en pedagogia. Permeteume que ho dubti. Què fan, doncs, fixant el percentatge exacte de castellà que s’ha d’ensenyar a les es coles de Catalunya? I per què el 25% i no un 15% o un 35%? Ah!, que el 25% és la “proporció rao nable”. Ah!, que no és el 50% perquè, adduei xen els jutges, la normalització lingüística no és complerta encara. No, si a sobre els hi haurem d’agrair... En el carregós litigi entre la Generalitat i el Govern central sobre l’ensenyament de les llen gües, mai no s’haurien d’haver ficat els jutges pel mig. a això quan el diàleg entre les ad ministracions s’esgota (i això és culpa de dos) i arriba el xoc al voltant d’un conflicte irreal, que no existeix. Llavors els papers s’inverteixen i no és la política la que serveix als interessos de l’ensenyament, sinó que és l’ensenyament el que s’ha de supeditar als interessos de la políti ca. A algú li importa l’escola? Quan el món està al revés, buscar arguments pedagògics a cada decisió, encara que la prengui un jutge pretesa ment independent, resulta una pèrdua de temps. Que dimecres l’Advocat de l’Estat pre

JORDI PLAY

lunya, sigui el centre de gravetat d’aquest model de bilingüisme, encara que sempre amb el límit que això no determini l’exclusió del castellà com a llengua do cent, de manera que quedi ga rantit el seu coneixement i ús al territori de la comunitat autòno ma”. Ja es va dir al 2010 que el Constitucional havia resolt la matèria amb ambigüitat, i que probablement se’n derivarien nous conflictes. En mitjans del mateix Suprem es reconeix, en suma, que la so lució definitiva als contenciosos lingüístics no podrà venir de les sentències judicials. Els magis trats estaven obligats a respon dre els recursos creuats entre dues famílies concretes i el Go vern de la Generalitat, però són perfectament conscients que sense acords polítics els conflic tes potencials no es tancaran. No obstant això, han indicat un camí de solució, reclamant que la seva decisió no només es tingui en compte, sinó que s’apliqui. El Su prem, com fa uns dies l’Advoca cia de l’Estat, busca evitar que se l’acusi de ivitat.c AMPLIEU LA INFORMACIÓ SOBRE AQUEST TEMA CLICLANT A: idoc-pub.sitiosdesbloqueados.org

No serà que, en la judicatura i en el PP, hi ha la convicció que el català s’hauria de resignar a l’oficialitat o a la intimitat? sentés un recurs contra la preinscripció escolar i que ahir el Suprem fes una maniobra per anar escanyant la immersió lingüística no sembla ca sual, sinó més aviat una voladura controlada. Resulta contradictori en aquestes sentències el fet que només afectin dos casos. El primer demandant ja no és ni a la primària. Mentre que el segon, una nena, és filla d’una regidora del PP escolaritzada en un col∙legi de Sabadell on s’im parteix el 25% de castellà des que així ho va dic tar el Tribunal Superior de Justícia de Catalu nya com a mesura cautelar. El curs començarà el setembre sense canvis i sense que el 25% sigui obligatori. La qüestió transcendent d’ahir és que el Suprem obre el camí perquè qualsevol dia es pugui incorporar aquest percentatge per la via legislativa. Ara és només un cartutx per disparar en els mítings electorals. A saber, emperò, per on arribarà la pròxima andanada. No serà que conscientment o no els jutges (i en el PP) expressen la convic ció que el català s’hauria de resignar a ocupar un espai limitat als dos extrems de la vida, el de l’oficialitat i el de la intimitat? Més enllà dels objectius curriculars, el ple domini de les dues llengües oficials hauria de ser la nostra obsessió. I afegeixo: també el do mini de l’anglès. Els escolars a Catalunya acre diten el mateix nivell en català i en castellà. Pe rò no és el mateix una classe a Ripoll que a l’Hospitalet: haurien de ser els equips docents els que decidissin en cada cas els reforços. L’homogeneïtat no és positiva. No sembla que això sigui tan difícil d’entendre.

Selectivitat

El 2014, la nota mitjana en l’examen de català va ser de 6,23 punts i en l’examen de castellà, de 6,53 punts

Proves diagnòstiques

Aquests exàmens que va introduir el govern de Zapatero indiquen que el nivell de castellà dels nens catalans està en la mitjana de la resta d’Espanya

Les sentències reforcen la introducció del castellà com a llengua vehicular obligatòria

Munició per a futures demandes MAITE GUTIÉRREZ Barcelona

T

otes les escoles de Catalu nya hauran d’impartir un 25% de classes en castellà a partir d’ara? No. Les sentències dictades pel Tribunal Suprem es refereixen a dos casos particulars, però el seu aval al per centatge reforça la implantació d’aquest sistema sempre que ho de manin més pares. Si es produeixen noves demandes de famílies, tindran el del Suprem i el 25% de cas tellà es faria efectiu immediatament en la classe dels seus fills. Això, i el recurs que ha presentat el Ministeri d’Educació davant el Tribunal Su perior de Justícia de Catalunya (TSJC) demanant exactament el mateix. Tribunals i PP s’han alineat perquè el castellà sigui vehicular a totes les escoles, tal com recull la Lomce. La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, va insistir ahir que al Suprem no “li correspon modificar ni instar un canvi del model educa tiu català aprovat pel Parlament, ja que no té competències” per això. Així és. El 25% en castellà és només per als casos en què les famílies ho demanin, però la decisió adoba la te si defensada pel ministre d’Educa ció, José Ignacio Wert. Quant als casos objecte de les sen tències, queden així. El primer es re fereix a la filla de la regidora del PP per Sabadell Cuca Santos. Aquesta advocada originària de Madrid va interposar una demanda al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el 2006 perquè la seva filla, que llavors estudiava primària a l’es cola Sant Josep Calassanç, rebés classes en castellà, a part de l’assig natura de llengua. A partir d’aquí es va iniciar un llarg procés legal que va culminar el gener del 2014 amb la sentència del TSJC que obligava a cinc centres escolars a impartir el 25% de classes en castellà, entre els quals el de la filla de Santos (ara es

Si més famílies presenten recursos, tindran el del Tribunal Suprem tudia a les Escolàpies de Sabadell). D’aquestes cinc escoles, només dues han hagut d’aplicar el 25% de caste llà, perquè en la resta de casos els alumnes han canviat d’escola o han acabat l’ESO. Les Escolàpies de Sabadell van aplicar el 25% de castellà aquest curs en la classe de la filla de Santos, però la regidora popular volia més classes en aquesta llengua i va inter

posar un altre recurs perquè les ho res arribin al 50%. En la sentència feta pública ahir, el Suprem rebutja la seva petició i li diu que n’hi ha prou amb una quarta part d’hores lectives. Santos està obligada a pagar les costes del procés i s’haurà de con formar amb el 25% de castellà. Això sí, la seva demanda ha servit per aju dar el seu partit en l’aplicació de la Lomce. Que el Suprem es pronunciï a favor d’aquest percentatge ha estat un per al Govern central. La vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, va felicitar ahir el Su prem per la seva sentència i va afir mar que contribueix a fomentar “la llibertat” dels pares per triar la llen gua en què estudien els seus fills.

Un dels casos és el de la regidora del PP a Sabadell Cuca Santos i la seva filla Més lluny va anar la número dos de Wert, Montserrat Gomendio, que va fer una interpretació lliure de la sen tència del Suprem i va assegurar que “afecta tot el sistema educatiu cata là”, informa Efe. El Govern del PP s’ha posat com a objectiu que el 50% de les classes si guin en castellà i l’altre 50% en cata là. Així ho afirma en el recurs que ha presentat al TSJC. Encara que de moment, assenyala l’escrit, es con forma amb una quarta part d’hores lectives sempre que ho demanin els pares. L’altra sentència va en la mateixa línia. Un dels pares sol∙licitava la meitat de les classes en castellà i el Suprem ho deixa en una quarta part. Tot i això, ja no tindrà efecte, perquè l’alumne està en batxillerat, i el per centatge només és vàlid per a l’ense nyament obligatori (primària i ESO). El pare també haurà de pagar les costes del procés. En total, vuit escoles de Catalunya imparteixen un 25% de classes en castellà per mandat judicial. Però un 15% de centres educatius ja té més hores d’aquesta llengua per decisió pròpia. A part, 40 famílies han sol∙li citat l’atenció individual en castellà aquest curs, que és la fórmula d’En senyament per atendre els pares que volen que els seus fills estudiïn en aquesta llengua. Altres 60 pares han demanat que la Generalitat els pagui una escola privada amb més castellà perquè no troben un centre públic o concertat que compleixi aquests re quisits, com preveu la Lomce. El Mi nisteri d’Educació eleva aquesta xi fra a 360 alumnes. Ara, queda per veure la decisió del TSJC sobre el recurs d’Educació.c

40 LA VANGUARDIA

TENDÈNCIES


La dona que va ser morta pel seu marit a l’hospital es començava a recuperar Malgrat que se sospitava d’una agressió prèvia, ningú no va prendre mesures ANXO LUGILDE Santiago de Compostel∙la

Isabel Fuentes, una dona de 65 anys veïna d’un llogarret de Ve rín, es recuperava a l’hospital d’Ourense del traumatisme que va patir el 2 d’abril en rebre un cop amb una barra de ferro du rant un presumpte robatori al seu domicili. La cuidava el seu marit, Aniceto R., de 76 anys. La salut de la dona estava millorant, cosa que, segons els investigadors, apareix com el possible desenca denant d’aquest nou crim de vio lència de gènere. A primera hora del matí d’ahir la infermera de guàrdia la va trobar morta a gani

vetades que li va assestar el seu espòs, que es va lesionar en un in tent fallit de suïcidi. Es sospita que el presumpte robatori va ser un muntatge del marit per ocul tar una primera agressió. L’escàndol és doble perquè, per una part, aquesta veïna de Pa zos de Verín va morir com a vícti ma de la violència de gènere en un edifici públic, a l’hospital d’Ourense del Servizo Galego de Salut. I també perquè segons els indicis coneguts el crim seria el producte d’una segona agressió per part del marit, sense que ar ran de la primera saltessin les alarmes. Ahir la Guàrdia Civil i el jutjat de Verín que portava el cas

del presumpte robatori eludien la responsabilitat per la falta d’una ordre allunyament. Segons fonts pròximes a la in vestigació, el presumpte robatori al domicili conjugal va ser denun ciat pel marit un dia després, el 3 d’abril. A la casa no hi havia cap rastre que hagués entrat algun lladre, com assegurava l’espòs. La dona patia un traumatisme craniencefàlic, va estar en coma i va haver de ser intervinguda qui rúrgicament. Després la seva evolució va millorar. Així que se sospita que el marit va poder té mer que la seva esposa ho denun ciés, per la qual cosa va aprofitar la quietud de la matinada per as

EL CRI M D’ OURENS E

La víctima va ingressar després d’un intent de robatori que podria ser simulat R ESPONS A BI LI T A T S

La Guàrdia Civil i la jutgessa es culpen mútuament de no haver intervingut

sla mentre la companya d’habitació estava adormida. El Tribunal Superior de Xus tiza de Galícia va informar ahir que no hi havia una ordre d’allu nyament contra l’agressor i que no havia estat sol∙licitada. Tot i això, fonts pròximes a la investiga ció asseguren que la Guàrdia Ci vil va posar en coneixement de la jutgessa que hi havia indicis que el presumpte robatori podria ocultar un cas de violència de gè nere i que aquest va ser el motiu que les diligències es declaressin secretes. L’error del sistema va generar ahir múltiples crítiques, que es van creuar a més amb la campa nya electoral de les municipals. El BNG va suspendre els seus ac tes en senyal de dol. Els treballa dors de l’hospital d’Ourense van fer una concentració silenciosa, com a senyal de dol i també de protesta. L’Observatori de la Vio lència Domèstica i de Gènere va obrir una investigació. El vice president de la Xunta, Alfonso Rueda, va demanar “prudència” mentre s’investiga el succeït.c

La tripulació de la Soiuz es quedarà a l’EEI més del previst

NASA / GETTY

La tripulació de la nau Soiuz, que havia de tornar a la Terra des de l’Estació Espacial Inter nacional (EEI) dijous vinent, hi romandrà fins l’11 de juny. Aquesta decisió obeeix a la mo dificació de tota l’agenda de vols de l’agència espacial russa arran de la missió fallida de la nau de càrrega Progress M27M, que es va desviar de la seva òrbita després de ser llan çada el 28 d’abril at i que ahir a la matinada es va desinte grar sobre el Pacífic, en entrar en l’atmosfera terrestre. Pel mateix motiu, la nova tripula ció, que ha de substituir els tres astronautes, no volarà cap a l’EEI fins a mitjans del proper mes de juliol. / Agències

La Caixa impulsarà projectes per millorar l’educació a la Xina BARCELONA Redacció

El president de la Fundació Ban cària la Caixa, Isidre Fainé; el president del Bank of East Asia, David K. P. Li, i la secretària ge neral adjunta de la Fundació Xangai Soong Ching Ling, Guan Jian Hua, van presentar ahir a Hong Kong la col∙laboració de l’Obra Social la Caixa amb el pro jecte Firefly, impulsat per la Fun dació Xangai Soong Ching Ling BEA Charity Fund per millorar les oportunitats educatives en zones rurals de la Xina. L’impuls a aquest projecte res pon a la voluntat de la Caixa de fer extensiva la seva acció social a favor de col∙lectius vulnerables a

les àrees geogràfiques on manté aliances financeres. L’Obra Soci al impulsarà la creació de 18 cen tres, dotantlos de mobiliari, or dinadors, connexió a internet i llibres, entre altres eines. Isidre Fainé va destacar que “el a aquesta iniciativa posa de manifest que la finalitat últi ma de la nostra entitat financera, el compromís amb el benestar de les persones i la igualtat d’opor tunitats, és per a nosaltres quel com irrenunciable i transcendeix les fronteres. L’atenció a la infan tesa amb menys oportunitats és una de les nostres prioritats a Es panya, i volem ferla extensiva a altres territoris”. L’objectiu del projecte Firefly

és oferir més oportunitats educa tives als escolars de les àrees ru rals i també organitza programes formatius a l’estiu per a directors i professors d’escoles. Els primers sis centres impul sats gràcies al projecte Firefly i l’acció de l’Obra Social la Caixa s’ubicaran a les províncies xine ses d’Hubei, Heilongjiang, He nan, Anhui, Guangxi Zhuang i Tianjin. L’Obra Social la Caixa també ha desplegat a Hong Kong el seu programa per a l’Atenció Inte gral a Persones amb Malalties Avançades, sota el guiatge de The Salvation Army, Macau Command i la Fundació BEA Charity Fund.c

Isidre Fainé, Guan Jian Hua i David K.P. Li, ahir a Hong Kong

LA CAIXA


LA VANGUARDIA 41

42 LA VANGUARDIA

TENDÈNCIES


Un ‘hashtag’ misogin per “detectar” feministes acaba ple d’homes i dones que aixequen la mà

‘Selfie’ del sexisme CRISTINA SEN Barcelona

E

l sexisme més ranci ha desplegat les ales aquesta setmana als Estats Units espero nat des d’un programa de ràdio conservador i poc conegut per acabar enredat en la seva prò pia trampa. El conductor de The Morning Blaze, Doc Thompson, va tenir la “idea” de proposar els oients que opi nessin sobre el hashtag següent: #HowToSpotAFe minist, o sigui, so bre com detectar una feminista. Si les bromes sobre el te ma es compten per milions al món i, fins i tot, algunes fan gràcia i són intel∙ligents, els tuits més citats aquests dies parlen per si mateixos. “És la trista noia sola de la festa”, “Normalment lletja i grassa (...) mentidera, intransi gent”, “cigarretes de cagolar, pàtxuli i pèls al cos que hau rien avergonyit fins a Chew bacca (de la Guerra de les galà xies), “lladrant, molts i molts lladrucs,” “es lamenten de la desigualtat mentre beuen les copes que tenen de franc al bar”. Són només unes quantes mostres per recollir el nivell de les respostes (també n’hi ha de dones) dels oients del progra ma, reflex d’una mi sogínia atàvica, que es va estendre ràpi dament per la xarxa i en uns dies hi va recollir uns 80.000 tuits. Al principi se guint aquest elegant estil, fins que les te mibles i lletgíssimes feministes van can viar el pas. Sense haver d’uti litzar el mateix llen guatge, les respos tes han volgut de mostrar que el feminisme és igualtat, que de feministes (do nes i homes), n’hi ha a tot ar reu, i que davant campanyes d’aquest tipus es fa palès que encara és necessari. El corrent representat en aquests mo

Les dues cares dels comentaris

#HowToSpotaFeminist. El programa de ràdio The Blaze va llançar aquesta proposta a fi de debatre en contra de la lluita per a la igualtat d’homes i dones

ments per la jove actriu Emma Watson amb el seu discurs a la campanya HeforShe de les Na cions Unides ha estat una de les referències més citades en un mo ment en què el fe minisme ha arrelat a Hollywood i a l’ambient artístic. Beyoncé, Lena Dur ham, Amy Poehler o Kate Winslet són alguns exemples d’aquestes feminis tes que han alçat últimament la mà i sembla que no han estat “detectades”. Després de llançar el seu hashtag hashtag, el programa de Doc Thompson va abordar el debat l’endemà comentant els tuits amb un argument conductor. No és que es critiqui la igualtat, deia, sinó els “favors espe cials, les oportuni tats especials” que reben les dones per aconseguir la igual tat, dels quals, se gons el parer del lo cutor, no gaudeixen els homes. Fa vint anys, comentava, que elles són majo ria a les universi tats” i nosaltres no parlem que no vagin a la universitat, no exigim per als ho mes un tracte d’igualtat!”. No és difícil deduir que va faltar la segona part d’aquesta reflexió. Si fa vint anys que són majoria a la universitat, què a després, perquè no si guin majoria a totes les cúpu les de poder? Però aquesta és una reflexió llargament tractada en altres fòrums, ja que aquest no bus cava reflexions, sinó un diver timent basat en la clàssica dis criminació que es va quedar en tres coses. Pur avorriment i demostració d’una escassa in tel∙ligència. I, això ja és més preocupant, la pervivència en la societat d’un fort sexisme, l’intent de preservar una supe rioritat de l’home sobre la do na al∙legant que la igualtat és un fet. No ha colat.c

NOU TANATORI L’HOSPITALET RONDA Molt a prop seu

Sortida 14 de la Ronda de Dalt

902 230 238

(24 h.)

LA VANGUARDIA 43


ÀREA BCN

Museus nocturns Més de 80 equipaments culturals de la metròpoli obren gratis ns a la 1 de la matinada el dissabte 16

RUTA 1 De Montjuïc a L’Hospitalet CaixaForum Castell de Montjuïc Centre Cultural Metropolità Tecla Sala Col·lecció de Carrosses Fúnebres Fundació Arranz-Bravo Fundació Joan Miró MAE. Centre de documentació i Museu de les Arts Escèniques (Institut del Teatre) Muhba Refugi 307 Museu d’Arqueologia de Catalunya Museu de L’Hospitalet. Edi ci Casa Espanya Museu de L’Hospitalet. Edi ci de l’Harmonia Museu de L’Hospitalet. Masia de Can Riera Museu Nacional d’Art de Catalunya Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch

RUTA 4 Del Raval al port Arts Santa Mònica Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, CCCB Filmoteca de Catalunya La Capella La Virreina Centre de la Imatge Macba. Museu d’Art Contemporani de Barcelona Museu Marítim de Barcelona

RUTA 2 De l’Eixample a Gràcia

LA VIA SEPULCRAL ROMANA, A LA PLAÇA VILA DE MADRID, ES PODRÀ VISITAR FINS A LA UNA DE LA MATINADA. GUNNAR KNECHTEL

JÚLIA MARTÍNEZ

RUTA 3 Del Gòtic al mar

L

a Nit dels Museus sobrea la ciutat de Barcelona i arriba a L’Hospitalet, Badalona, Cornellà, Esplugues, Sant Adrià i Santa Coloma de Gramenet on, des de les set de la tarda ns a la una de la matinada, més de vuitanta centres culturals obren les portes de franc. Agrupats per proximitat geogrà ca i pels enllaços a través del transport públic en sis rutes, oferiran als visitants exposicions, concerts, poesia, dansa, performances, tallers, visites guiades i dramatitzades, contacontes, gastronomia i activitats per a tota la família.

NOVES INCORPORACIONS

Una de les novetats d’enguany és la incorporació de dos nous centres del Museu d’Història de Barcelona –el Muhba Domus Avinyó i el Muhba Oliva Artés–, juntament amb el Museu de Cultures del Món de Barcelona, la Gran Lògia Provincial de Catalunya, la muralla romana sotstinent Navarro del Servei d’Arqueologia, la Torre de les Aigües del Besòs, juntament amb la Torre Bellesguard de Gaudí, el Museu Palmero, el d’Història de la Immigració de Catalunya, la Colección olorVisual, la Casa dels Entremesos, la col·lecció Opisso de la Fundació Arqueològica Clos i el recentment inaugurat Museu del Disseny de Barcelona. Cal destacar que les persones

Biblioteca pública Arús Col·lecció Opisso de la Fundació Arqueològica Clos Espai Mercè Sala Fundació Antoni Tàpies Fundació Catalunya-La Pedrera Fundació Foto Colectania Fundació Suñol Gran Lògia Provincial de Catalunya Muhba Casa del Guarda del Park Güell Museu del Modernisme de Barcelona Museu Egipci de Barcelona Recinte Modernista de Sant Pau

EL MUSEU MARÉS TORNA A OBRIR LES PORTES LA NIT DEL 16 DE MAIG. G. KNECHTEL

SENSE CUES Per accedir a la Pedrera cal reservar l’entrada on line i escollir la franja horària de visita que vulguin visitar la Pedrera hauran de reservar l’entrada a www.lapedrera.com i escollir la franja horària de visita. D’aquesta manera es facilitarà l’accés a l’edici i s’evitaran aglomeracions.

GASTRONOMIA AL CARRER

El festival Eat Street, que redeneix el concepte de menjar al carrer, participa en aquesta

nova edició de La Nit dels Museus amb una proposta basada en els productes de proximitat a preus assequibles. Dues àrees de la ciutat concentraran l’oferta gastronòmica: la plaça de les Glòries, on els xefs convidats se centraran en la gastronomia d’Euràsia, que combina els ingredients i sabors d’Europa i Àsia, i la zona del Fòrum, on es concentraran els estils culinaris propis de les Amèriques.

CONCURS DE FOTOGRAFIA

La Nit dels Museus pot esdevenir també la de la fotogra a. Els visitants tenen l’oportunitat de participar en un concurs fotogràc mentre expliquen per mitjà

Aqüeducte romà. Servei d’Arqueologia Arxiu Fotogrà c de Barcelona Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona Blueproject Foundation Cercle Artístic Sant Lluc El Born CC La Casa dels Entremesos MEAM. Museu Europeu d’Art Modern Muhba Domus Avinyó Muhba Domus de Sant Honorat Muhba El Call Muhba Plaça del Rei Muhba Porta de Mar de Barcino Muhba Temple d’August Muhba Via Sepulcral Romana Muralla de mar. Servei d’Arqueologia Muralla romana sotstinent Navarro, Servei d’Arqueologia Museu d’Història de Catalunya Museu de Cultures del Món de Barcelona Museu de la Moto de Barcelona Museu de la Xocolata Museu Frederic Marès Museu Picasso Sala Ciutat Teatre Museu el Rei de la Màgia

d’imatges les seves experiències i anècdotes viscudes als museus i equipaments culturals, i etiquetar-les amb #bcnesmuseu a Twitter o Instagram. Les fotograes que participaran en el con-

RUTA 5 Santa Coloma – Badalona – Sant Adrià – Fòrum – Glòries – Sant Andreu Can Framis, museu de pintura contemporània Fabra i Coats, centre d’art contemporani de Barcelona Muhba a la Fabra i Coats Muhba Oliva Artés Museu de Badalona. Casa dels Do ns Museu de Badalona. Jardí de Quint Licini Museu de Badalona. Termes i Decumanus Museu de Ciències Naturals de Barcelona - Museu Blau Museu de la Música. L’Auditori Museu del Disseny de Barcelona Museu d’Història de la Immigració de Catalunya Museu Torre Balldovina Torre de les AIgües del Besòs

RUTA 6 Horta – Sant Gervasi – Pedralbes – Esplugues – Cornellà Colección olorVisual CosmoCaixa Estudi Fotogrà c Centelles Museu Agbar de les Aigües Museu Can Tinturé Museu de Ceràmica “La Rajoleta” Museu FC Barcelona Museu Palmero Reial monestir de Santa Maria de Pedralbes Torre Bellesguard de Gaudí

Més informació www.lanitdelsmuseus.cat curs s’hauran de pujar a Twitter o a Instagram entre el dimarts 12 a les 9 hores i el dimarts 19 a les 23:59 hores. Per participar-hi cal inscriure’s prèviament a www. bcn.cat/fotomobil.

44 LA VANGUARDIA


CLUB SUBSCRIPTORS

Avantatges exclusius Porta sempre la teva targeta de Subscriptor

I si no la tens, sol·licita-la a www.subscriptorsdelavanguardia.com

30

Dte.

ESPORTS UB

• 3 mesos d’esport, oci i activitats per només 63€! Aquagim, Pilates, Zumba, Ioga, Body Pump, Body Combat, Cycling, Pàdel, Circuits exteriors, Natació... Av. Diagonal, 695-701, Barcelona www.ub.edu/esports / Tel. 93 403 93 43

15 €

Dte.

Regal

L’ILLA DIAGONAL

• Regal del Talonari 2015 i d’un macaró Enric Rosich Amb el Talonari 2015 gaudiràs de descomptes i regals a més de 100 botigues de L’illa. I no t’oblidis de tastar el macaró Enric Rosich, de pa de pessic petit i rodó, ametllat, lleugerament cruixent per fora, tendre i molt saborós per dins.

Av. Diagonal, 557, Barcelona ww.lilla.com / Tel. 93 444 00 00

2x1

DELIVERUM

• 15€ de dte. en menjar a domicili (Barcelona) a través de deliverum.com Deliverum.com, la manera més còmoda de gaudir del menjar dels teus restaurants preferits a casa. Més de 200 restaurants de qualitat a Barcelona (menjar mediterrani, japonès, tailandès, xinès, italià, mexicà, vegetarià, de mercat, de fusió...)

CINEMES TEXAS

• 2x1 en activitats i esports d’aventura: Ràfting Llavorsí – Moleta (5 Km) i Excursió Open Kayak (2h) Hort de Rei, s/n, Llavorsí Moll de Ponent, s/n, Vilanova i la Geltrú www.rocroi.com / [email protected]

www.deliverum.com/lavanguardia

2€

ROCROI

20

Dte.

HORIZZONTAL

• Entrades a 2€ de dilluns a dijous

• 20% de dte. en tots els productes de les botigues Horizzontal

Pel·lícules en versió original subtitulades al català.

Horizzontal: àmplia varietat de matalassos, bases, coixins, protectors i altres complements de primeres marques com Pikolin, Tempur, Lattoflex, Bultex, Epeda, Swissflex... Trobaràs el teu equip de descans que més s’adapti a les teves necessitats. I avui dissabte, aconsegueix el teu matalàs a preu de cost, únic dia!

C/ Bailén, 205, Barcelona www.cinemestexas.cat / Tel. 93 348 77 48

Botigues HORIZZONTAL a tota Catalunya www.horizzontal.com / Tel. 93 878 47 80

Més informació a www.subscriptorsdelavanguardia.com

@Club_Vanguardia

LA VANGUARDIA 45

TENDÈNCIES


La CCMA aixeca el veto a les productores externes REDACCIÓ Barcelona

.

Rejovenir. La

biòloga Mónica de la Fuente, en la imatge superior, afirma que el sistema immunolò gic és el gran controlador de la

velocitat de l’enve lliment. De l’equili bri entre els oxi dants i les defenses antioxidants depèn la viabilitat de les cèl∙lules i la salut

LLIBERT TEIXIDÓ

La velocitat de l’envelliment es pot controlar amb estratègies saludables

La biòloga Mónica de la Fuente assenyala que l’herència genètica influeix un 25% CELESTE LÓPEZ Madrid

Que quedi clar: una cosa és complir anys, que és una qües tió cronològica, i una altra de molt diferent és envellir. Per què la velocitat a què un enve lleix es pot controlar. No, no és un axioma per reduir l’angoixa per fer anys. Ho diuen els ex perts. “A diferència de l’edat cronològica, que avança inexo rablement amb el pas del temps, l’edat biològica, que és la que indica la velocitat a què s’envelleix, es pot variar i, fins i tot, portarla cap enrere, ferla més jove, com han demostrat els estudis científics”. Així de rotunda es va mostrar Mónica de la Fuente, doctora en Biolo gia i catedràtica de Fisiologia a la facultat de Ciències Biològi ques de la Universitat Complu tense de Madrid, en un acte ce lebrat a la Reial Acadèmia de

Doctors d’Espanya (de la qual és membre). De la Fuente, destacada in vestigadora de l’envelliment i de com el sistema immunitari pot ser un marcador de la velo citat en què s’envelleix, va ser rotunda en la seva sessió acadè mica: “Es pot modificar la velo citat de l’envelliment amb estils de vida saludables, que són més determinants que els gens que tingui cada individu. Podem aconseguir una longevitat salu dable si evitem els hàbits nocius i mantenim una dieta adequa da, una apropiada activitat físi ca i mental i, especialment, un actitud positiva davant la vida i les bones relacions socials”. I és que, segons els experts, l’herència genètica contribueix en un 25% a condicionar la sa lut, mentre que el 75% restant depèn del medi ambient i de l’estil de vida de cadascú. Però què és l’envelliment? La

investigadora ho va definir com la disminució progressiva de les funcions de l’organisme, amb una menor adaptació al canvi i una capacitat reduïda per res taurar l’homeòstasi, l’equilibri funcional de l’organisme que permet mantenir l’estat de sa

La ciència confirma que els hàbits saludables, el riure i la felicitat alenteixen l’envelliment lut. El període en el qual enve llim, que s’inicia als 20 anys, és el més llarg de la nostra existèn cia (l’esperança de vida actual és d’uns 82 anys). La tasca de De la Fuente i el seu equip s’ha centrat en el sis tema immunitari, sense oblidar

que aquest sistema homeostàtic està en íntima comunicació amb els sistemes nerviós i en docrí. De les seves investigaci ons s’ha comprovat que un in dividu adult que té paràmetres immunològics amb valors pro pis d’un de més vell morirà abans de l’esperat per la seva edat cronològica, mentre que persones centenàries tenien les funcions immunològiques amb valors similars als d’un de 30 anys. Els investigadors han desen volupat la teoria de “l’oxidació inflamació”, que situa el siste ma immunològic com el gran controlador de la velocitat de l’envelliment. Del seu equilibri depèn tot. I això només es con trola amb una vida saludable, amb dietes riques en antioxi dants i, sobretot, amb el riure. “Caldria educar en la idea que hem de ser feliços”, assenyala De la Fuente.c

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) va emetre ahir un co municat per informar que ha aixecat les mesures cautelars sobre la compra i coproduc ció de continguts audiovisuals externs. Aquesta mesura es prenia arran d’un dictamen jurídic de la Generalitat de Catalunya que estableix que, si no hi ha una sentència judi cial, la CCMA no pot retornar el 5% salarial als treballadors de Televisió de Catalunya que reclamen els sindicats. Després de la recent sen tència que ha dictat el Tribu nal Suprem en contra de l’aplicació de la reducció del 5% del sou dels treballadors de Catalunya Ràdio, la incer tesa que suposava la hipotèti ca obligació de començar a abonar de forma immediata la totalitat o part dels imports que reclamen els sindicats als treballadors de TVC havia portat a la CCMA a paralitzar l’adquisició de continguts au diovisuals externs com a me sura preventiva a fi d’evitar una desestabilització pressu postària. Arran del resultat d’aquest dictamen jurídic, el consell de govern va decidir ahir aprovar 33 nous projectes audiovisu als de coproducció i contrac tació per a la producció de programes, amb 33 producto res diferents, per un import de 3,6 milions d’euros. El consell considera que l’aprovació d’aquests nous projectes és “una decisió fonamental per no posar en perill la competi tivitat i el lideratge de TV3 i que ha de contribuir a complir amb l’obligació emanada del Parlament de Catalunya de ser motor de la indústria au diovisual de Catalunya”.c

46 LA VANGUARDIA


NECROLÒGIQUES

e

e

Joan Frau i Amat

Mercè Pujol Artigas Vídua de Josep Maria Tarragó Fabo Després d'una vida cristiana dedicada plenament a la seva família, ens ha deixat a l'edat de 86 anys, confortada amb els Sants Sagraments i Benedicció Apostòlica. (A.C.S.). Els seus fills, Josep Maria i Eva, Gloria i Joaquim, Jordi i Vivi, Xavi i Beth, Gabriel i Cristina; els seus néts, Jose, Ignacio, Ana, Lucas, Edu i Cristina, Mercè, Josep Maria i Francina, Cristina i Gustavo, Xavi, Marta, Ana, Joan, Jorge, Luis, Maria, Carlota, Blanca, Inés, Pepe, Maria, Mercè, Xavi, Gabriel, Georgina; besnéts, Nico, Edu, Alvaro, Miguel, Borja, Santi; i tots elsseus amics us preguem voler-la tenir present en les vostres oracions. La ceremònia de comiat se celebrarà avui dissabte, 9 de maig del 2015, a les 15 hores al Tanatori Les Corts.

Ens ha deixat a l'edat de 81 anys, el dia 8 de maig del 2015. (A.C.S.) La seva dona, Mercè; el seu fill, Joan; la seva jove, Anna; la seva cunyada, Montserrat; els seus néts, Marta i Miquel, i família tota ho fan saber a llurs amics i coneguts i els preguen de voler-lo tenir present en el seu record. La cerimònia tindrà lloc demà, diumenge, a les 10.30 hores, al Tanatori Sant Gervasi.

e

Mercedes Navarro Martinez La nostra estimada tieta ens ha deixat cristianament a l'edat de 92 anys, el dia 7 de maig del 2015. Els seus nebots Teresa, Montse, Josep, José Luis, Hector, Claire, Aitor, Oscar, Alex, Aitana, Tania, Christian, Fhrans, Miriam, Mónica, Maria, Laura, Carla, Alex, i els petits de la família ho fan saber a llurs amics i coneguts. Se celebrarà una missa íntima, només pels familiars demà, al Tanatori Ronda de Dalt.

RG-KGIG, e*% # „-+@CN,

e

[\I*N IG ! U ,† RN-\N _N--NCl {NMl {N"\#@N E*!INI -N IG {@K ,N v!+G-!NK@ !N# ½}e¼ e-GC*G" /G- #N ,G)N ‘!@"N

Xavier Sola Llop Soci fundador d'Europer Ha mort a Barcelona, el 6 de maig del 2015. Els socis i amics d'Europer s'uneixen al dol de la família i expressen el més sincer condol.

Associació Europer

Jordi Miralbell Creus Estimar és viure Ens ha dit adéu, als 61 anys, el dia 7 de maig. La teva Mariona i fills, Nina i Nico, Pol i Anna, Jonàs i Desi; el teus néts, Nuk i Blu; la teva mare, Antonyita; germanes i familiars, us ho fem saber. Estarem avui al Tanatori Les Corts, a partir de les 10, i a les 13.30 hores hi haurà l'acomiadament.

RECEPCIÓN DE ESQUELAS A través de la web Entrar en idoc-pub.sitiosdesbloqueados.org Buscar el enlace “Publica una esquela en La Vanguardia”

“Gràcies per ajudar-nos en tot moment a preparar la cerimònia de comiat. Va ser exactament com a ella li hagués agradat”

PERE. '&!"$%$'&

{ŽŒy ¬¦||Ÿÿ ¢†Ÿ|| z —n enCCgkì@ gA £nMkgC@Anµ gC i|n ½ ig BnF@ igC ÉËÊÃµ n Cn gini ig ½Ç n@L° J gLO@L@µ u@L¦ £nMk@AL ™@igL” LJL a`+ E@Lµ A`gK@L F igB¯L enB`C`nµ C@ ankgA LnmgM n LJL nB`c@L° sn kgMgB@A`n KgAiM¯ CJcnM a@Fµ i|n ¼ ig BnF@ igC ÉËÊÃµ n CnL ÊË°ÇË a@MnLµ gA gC nAnK@M` ƒ@Ain ig ŸnCK+ CK`Bn ÝknCCg knCn Ÿg`µ Ê¿+Ç¿µ £nMkgC@AnÜ°

3 1T 1T!/T1-1T!T 3 SM3/ —n B@MK kM`LK`nAnBgAKµ n CàginK ig ¼Ç nAFLµ gC i`n ½ ig Bn`c igC ÉËÊÃ° C LgJL e`CCLµ nAn ` ƒnBŒAµ sCJ|L ` r`LgM`kMi`n” gC LgJ A¦Kµ ¤ì±µ ` nCKMn enB|C`nµ JL a@ enA LnmgM° sn kgM`BA`n ig k@B`nK KÀiM± CC@k igB±µ i`JBgAcgµ ÊË ig Bn`cµ n CgL ÊË a@+ MgLµ nC nAnK@M` ƒ@Ain ig ŸnCK+ CK`Bn°

3FQT3O 5M3T#T F 3T"M!/ # wN " -+ N# RN,! * G# I@N IG "N@C IG# ©«ª£• N #ÀGIN+ IG œ© N!&, SN ,G)N EN"\#@N + +N A EN ,NMG- N ##*-, N"@K, @ K !GC*+, }# K "@N+ +@!I-‘ ## K N)*@• œ IG "N@C• IG# ©«ª£ N #G, ª© A -G,• N #ÀG,C#†,@N IG aN!+ eG-G IG# RN,! *

Amparo Bellido Guillén Esposa de Josep Barcons, president d'honor del CF Damm Ens ha deixat a l'edat de 83 anys. El Patronat de la Fundació Damm i tota l'empresa Damm vol expressar el més sentit condol pel seu traspàs. La cerimònia de comiat tindrà lloc avui, a les 10.30 hores, al Tanatori Ronda de Dalt.

Amparo Bellido Guillén L'Amparo ens ha deixat. Tota la gent que formem part del CF Damm la trobarem a faltar. Els més veterans recordarem els seus entrepans, les seves paraules d'escalf i la seva companyia. Tots trobarem a faltar a una fidel seguidora, una persona excepcional i la companya perfecta de Josep Barcons "El Presi". Descansa en pau. % 1M5 QT"51 TSTOT# }!, AN IG@'N+ G# I@N IG "N@C• N #ÀGIN+ IG ¥ N!&, }#, ,G*, E@##,• RN-@N c ,N @ „#MG-+• U ,G/ @ ]/G• R !+,G--N+ @ N“ )@It !†+,• P-@ #• #N-N• RN-@N• e #• UL#@Nt CG-"‘• U N!• @ + +N #N EN"\#@N G# -GK -IN-G" ,G"/-G SN KG-@"m!@N +@!I-‘ ## K N)*@• œ IG "N@C• N #G, ªª§« A -G,• N #ÀG,C#†,@N IG aN!+ RN-+\ IG _ --G##G, IG S# M-GCN+

902 076 902 www.sfbsa.es www.memora.es

ENV#A’NS LA TEVA VIVÈNCIA A [email protected]

ANIVERSARIS Z)?*† M ?(F,+M,?

qƒ–¡ £¤ƒ£ƒ …ss–¡ƒ }!-@K• /N/‘• N)@• ,G"/-G ,G-‘, )@* G! #N ! ,+-N "G"m-@N @ G! G#, ! ,+-G, K -,

LA VANGUARDIA 47


OBITUARIS

Brillant secundari AITOR MAZO (1961-2015)

Actor de teatre, televisió i cinema

L

RAGNAR SINGSAAS / GETTY IMAGES

Només volia oblidar SAMUEL STEINMANN (1923-2015)

Últim jueu noruec supervivent d’Auschwitz

A

mb la seva mort el at 1 de maig, Noruega ha perdut l’última persona que podia donar testimoni de primera mà sobre una de les pàgines més negres de la seva història. Samuel Steinmann, Sammy, era l’únic supervivent que quedava dels centenars de jueus que van ser traslladats als camps de concentració durant l’ocupació nazi. Un dels pocs que van sobreviure a l’horror. Dels 772 jueus noruecs deportats, només 34 van aconseguir tornar a casa. I Sammy era un d’ells. “Com a testimoni del seu temps, Samuel Steinmann era important per a tota la nostra nació”, declarava amb solemnitat la primera ministra del país, Erna Solberg, aquesta setmana. I per demostrar-ho, Noruega li va concedir els honors d’un funeral d’Estat, que es va celebrar aquest dimarts. Samuel tenia 91 anys. I la seva serena desaparició al seu Oslo natal, envoltat dels seus, contrasta amb la brutal, inhumana i prematura mort patida per la immensa majoria dels seus companys en els camps d’extermini. Tenia 19 anys quan ell i la seva família van ser expulsats de la seva pròpia casa. Era el mes de setembre del 1942 i, en aquell temps, molts dels més de 2.000 jueus de Noruega havien aconseguit fugir a la veïna i neutral Suècia gràcies a l’ajuda de la resistència. Però els Steinmann no van tenir aquesta sort. Un mes després, Samuel va ser arrestat per la policia, que tenia ordre de detenir tots els homes jueus majors de 15 anys. Una vegada a la presó, va ser colpejat i

torturat pels membres de la Hirden, una organització paramilitar nazi autòctona. Al novembre el van ficar en un vaixell juntament amb 531 jueus més i els van conduir a Alemanya, d’on serien traslladats fins a Auschwitz. Tot just arribar, el seu germà Harry va ser assassinat pels soldats. Samuel, en canvi, el van tatuar amb el número 79.231 i va ser un dels 186 declarats aptes per treballar. Un any més tard, només 20 d’ells continuaven vius. Quan l’exèrcit soviètic va entrar a Polònia, els nazis el van evacuar d’Auschwitz i el van forçar a participar amb 66.000 presoners més en una de les conegudes caminades de la mort, que va durar diversos dies, sense aigua ni menjar, i va acabar al camp de Buchenwald, a Alemanya. Pocs dies després, l’exèrcit americà alliberava el camp. Samuel va arribar finalment a Oslo el 30 de maig del 1945. Durant molts anys, la seva obsessió va ser deixar enrere el seu at i reconstruir la seva vida. Però, amb els anys, va comprendre com d’important era compartir aquelles vivències, per impedir que es tornessin a repetir. Per això va tornar a Auschwitz i va explicar una vegada i una altra la seva història. Tal com recordava la seva néta Cecilie, Samuel era “un home fort que havia patit de manera inimaginable i que l’únic que volia era oblidar, però per a ell era essencial que tots i cadascun de nosaltres sentíssim el que havia de dir. Una vegada i una altra, perquè mai no oblidem el que va ar”. GLORIA MORENO

Avui fa un any Amparo Rodríguez López Carlos Vila Rudi Carmen Alonso Arribas Carmen Roca Val Concepció Seguí Graells Dolores García Rodríguez Eduardo Freijo Fernández Ernest Fité Llorà Ester Pérez Serra Felisa Carrasco Sánchez Fernando Lorenzo Ramon Gerard Mas Triola Isabel Bolado Díaz-Romeral Isabel Corbella Suñé Jesús Ochoa Rodrigo Joana Giménez Piñero Josefa Carrión Amaya Josefa Martínez Moral Josep Pi Pallarés

Josep Saiz Julian Juan José Rodríguez Martín Justo Benito García Luis Amela Sabaté M. Lourdes Marcos Vera Ruiz Maria Pedrol Carbonell Maria Rosa Espinós Tayà Marisa Soriano Sierra Miguel Velázquez Fernández Núria Jaume Alonso Pilar Fernández Pequera Pilar Laveda Aucejo Pilar Moro Rubio Roberto Arnaldo Scorticati Lozzi Rosa Maria Carrion Villuendas Santiago Prieto Vega Teresa Ambrós Salellas Teresa Biosca Cartagena

Llistat publicat per cortesia de Serveis Funeraris de Barcelona.

a setmana ada acompanyava el seu amic i col·lega Karra Elejalde en l’estrena madrilenya de la pel·lícula A esmorga, i aquest divendres havia d’estrenar al Teatre Gayarre de Pamplona La calma màgica, obra dirigida per Alfredo Santol. L’estrena ha estat cancel·lada perquè el seu intèrpret Aitor Mazo va morir inesperadament el dia anterior, als 53 anys, pel que sembla víctima d’una insuficiència coronària. El cos de l’actor bilbaí va ser trobat per l’empleada que feia tasques domèstiques al seu domicili. L’any at Mazo havia format part del repartiment de l’exitosa Ocho apellidos vascos, on recreava el pare Inaxio. Rostre popular per les seves col·laboracions televisives, enamorat del teatre i sempre autoexigent amb la seva feina, Aitor Mazo solia definir-se com “un bufó”, perquè “des de petit vaig tenir aquesta vocació i sempre he estat bastant pallasso”. Nascut a Bilbao el 1961, la seva primera vocació va ser la de porter de futbol. La seva elevada estatura propiciava aquesta afició i dels 12 als 18 anys va jugar com a porter al Zugazarte. No oblidaria mai el gol que li va fer un jugador de 15 anys des del centre del camp, perquè “no havia vist mai ningú que xutés des d’allà”. Però aviat abandonaria els vestidors futbolístics pels camerinos i el 1983 iniciava la seva activitat artística al grup teatral Maskarada, on va romandre quatre anys. Després seria un dels fundadors de la companyia Texirene. El 1987 se situava per primer cop davant les càmeres amb una breu aparició en A los cuatro vientos, pel·lícula ambientada en la Guerra Civil i protagonitzada per Xabier Elorriaga. Fins cinc anys més tard no tor-

com Médico de familia, Querido maestro o Petra Delicado. Al cinema assoleix una primera popularitat amb Airbag (1997), protagonitzada per Karra Elejalde i Fernando Guillén Cuervo, també coguionistes amb Juanma Bajo Ulloa. També Álex de la Iglesia reclamarà Mazo per a l’elenc de La comunidad (2000). L’any següent, a La voz de su amo, tindria una primera trobada amb Emilio Martínez Lázaro, futur director d’Ocho apellidos vascos. Es mostrava molt satisfet de la seva participació a Visionarios, pel·lícula dirigida el 2001 per Manuel Gutiérrez Aragón, però el mateix Aitor Mazo definia el cinema com un “mitjà molt classista, on només es parla dels protagonistes i els altres no existeixen”. A part de la seva immensa devoció pel teatre, el mitjà televisiu li va proporcionar l’èxit que la pantalla gran li escatimava. Va tenir actuacions rellevants a sèries com Policías, en el corazón de la calle, Manolito Gafotas, HosGUSTAVO CUEVAS / EFE pital Central, Motivos personales, El comisario, AcuMolt popular gràcies sados, Piratas o Amar es para siempre, on el 2013 va interpretar a la televisió al pare del díscol personatge recreat per Marc Clotet. i a pel·lícules com Els seus últims treballs da‘Airbag’, es definia vant les càmeres van ser a la pel·lícula Lasa y Zabala (2014) i com “un bufó” en un episodi de la sèrie El ministerio del tiempo (2015). Prèviment i el 1993 figurava en l’ex- ament, Aitor Mazo també havia tens repartiment de Todos a la estat guionista i director –amb cárcel, la celebrada pel·lícula de Patxo Tellería– de La máquina Berlanga. de pintar nubes (2009) i By D’aquella etapa inicial al cine- (2012). Dani Rovira, protagonisma, Aitor Mazo recordava amb ta d’Ocho apellidos vascos, ha diespecial afecte la pel·lícula fós aquest missatge a través de Cachito (1996), on Enrique Ur- les xarxes socials: “Que aviat te bizu adaptava un relat d’Arturo n’has anat, Aitor Mazo. Se’m va Pérez-Reverte. A partir del ar confessar-te que va ser 1996 anava refermant-se en el meravellós treballar amb tu”. mitjà televisiu, gràcies a sèries LLUÍS BONET MOJICA

naria als platós i va ser a les ordres de Julio Medem a Vacas, el repartiment de la qual encapçalaven Emma Suárez, Carmelo Gómez i Anna Torrent. El seu amic Karra Elejalde també hi feia un paper. A continuació, Gonzalo Suárez el va incloure en el repartiment de la seva comèdia La reina anónima. La seva carrera com a secundari s’anava enlairant lenta-

48 LA VANGUARDIA


Cultura

Dimecres arriba el tercer volum de ‘La meva lluita’

“Em van trencar la infantesa” Karl Ove Knausgård, novel·lista noruec, que publica ‘L’illa de la infantesa’

LA IRA DELS FAMILIARS

“No escric en termes morals, aquesta història és per al 99% de gent que no la coneix”

Juliol-Agost 2015

Avança’t a l’estiu!

11.08

KIM MANRESA

04.08

Tom Jones Serrat Earth, Wind & Fire Roger Hodgson Luz Casal Experience feat. The Al Mckay Allstars

08.08

FESTIVAL CASTELL PERALADA

7.08

18.07

Quin és el perill? ‘però, Karl, no po dem dir la veritat!’. Intento explicar la vida tal com és, amb la peculiari tat que, en ser explicada, deixa de ser vida i es transforma en literatu ra. Em vaig enfrontar als personat ges i a mi mateix com si fóssim al tres, i aquest exercici no va ser fàcil. Vaig creure que després potser no podria sortir al carrer, però no ha estat així, la gent ho llegeix com una novel∙la. Com ha de ser. Està dient que ha escrit sobre un altre? Nosócjo.Lesnostrescèl∙lulesesre noven completament cada set anys, i mantenim la identitat pel vincle imprecís de la memòria, que no re construeix els fets d’acord a la veri tat sinó segons les seves pròpies re

gles narratives, el que fa que recor dem coses de les quals és impossible tenirne memòria. He mirat dins meu i he explicat el que hi ha però, com més profund mirava, més m’adonava que no era jo. Ha estat, en termes psicològics, una regres sió: he tornat a viure coses que vaig viure en el at, he sentit les ma teixes emocions, la mateixa vergo nya, he tornat a ser nen. Encara que no dels lectors, sí que ha tingut reaccions irades d’alguns dels personatges: el seu oncle, per exemple, o les seves dones... Sí. He tingut tota mena de reac cions, les més fortes van venir de la família del meu pare, que van inten tar impedir que es publiqués el lli breiemvandemandar.Lamevaex dona també es va enfurismar, i va aparèixer molt en els mitjans criti cantme però ara està millor. Jo no pensava en termes morals, he escrit una història que el 99% dels meus lectors no coneix directament. La infantesa és l’origen de l’es criptor? Hi ha moltes raons per escriure. Una d’elles és que t’hagin trencat una part de la infantesa i no enten guis per què, això em va ar a mi. Sempre havia sentit nostàlgia cap aquella etapa però no m’agradava aquesta sensació, de fet vaig voler desprendreme’n escrivint aquest llibre. Aquesta sèrie de sis llibres neix d’una frustració seva. L’ha supe rat després d’escriure’ls? Sí, sento que una cosa horrible m’ha abandonat. Quan vaig començar volia fer Hamlet o Moby Dick, però estava sumit en una vida petita, anant a buscar els nens, canviant bolquers, barallantme amb la do na... Res no tenia sentit. Ara les co ses són molt més fàcils. És un meca

Gregory Porter Myles Sanko

Formerly of

15.08

K

arl Ove Knausgård (Oslo, 1968) és un dels grans escrip tors que ha desco bert el segle XXI. La seva sèrie de sis llibres La meva lluita ocupa més de 3.500 pàgines en les quals va des granant la seva vida, la seva intimi tat quotidiana, recreantse amb el fracàs existencial, tot sense fer l’efecte de callarse res. És el feno men literari dels últims temps. La vacomençarapublicaralseupaísel 2009 i la va acabar el 2011. Va ven dre 500.000 exemplars (en un país de 5 milions d’habitants), la qual co savadesencadenarunaallaudetra duccions. Knausgård respon a la trucada d’aquest diari uns dies abans que se’n publiqui a Espanya, dimecres vinent, el tercer lliura ment, L’illa de la infantesa (L’Altra/ Anagrama). On es troba ara? Al meu estudi, a Österlen (Suècia). És una petita habitació, assolellada, em truca a un mòbil i estic recolzat en una taula plena de llibres, papers i cigarrets. Per la finestra veig el jar dí i el cel blau. Aquest tercer llibre, sobre la seva infantesa, és molt diferent dels altres dos. Sí, és molt més simple perquè havia de tenir la perspectiva d’un nen. No hi faig tantes reflexions, el que ma na és la història, els fets. El primer llibre, La mort del pa re, inclou la relació amb el seu pa re alcohòlic, i el segon, Un home enamorat, la seva vida conjugal. Ara, la seva infantesa. Per què no els va publicar en ordre cro nològic? És l’ordre en què van ser escrits. Tot

aquest projecte es va originar acci dentalment, en morir el meu pare totalment alcoholitzat. Jo ho veig tot com un únic llibre. Vostè sembla enormement sincer. Una màquina de la veritat que res no atura: ni prejudicis so cials, ni possibles ferides a altres persones, ni el pudor... No amaga els seus problemes amb l’alcohol, les discussions conjugals, els seus pitjors pensaments... Va ser molt dur al principi. Sentia sorgir la meva veritable naturalesa. I això era el que m’interessava: mostrar els aspectes més forts de la meva vida, etre totes les meves debilitats...‘Dedebòfaràsaixò?’,em deien els meus amics. Per què no?

25.07

XAVI AYÉN Barcelona

Supertramp

The Excitements, The Sey Sisters & The Limboos

Venda d’entrades a www.festivalperalada.com - T. 902 37 47 37 i també a www.ticketmaster.es

#tu i tsd ec u lt u ra

LA VANGUARDIA 49

CULTURA

DISSABTE, 9 MAIG 2015 Me he hecho una web porque me hacía mucha ilusión! Aquí está! :) http://www.macarenagarcia.com

Acaban de nombrar mi libro sobre Pistorius para un premio en UK y sólo me entero por Twitter. Resulta que para algo sirve esto...

Y a los que opinan sin leer, sin ver o sin escuchar... Que les den. A ellos y a sus estúpidos prejuicios.

Creo que se lee distinto, en otros soportes, pero que la lectura atenta de determinados libros debería persistir de@educaixa @ftsaez @leeres

@macarenagarcia0 Macarena García Actriu

@JohnCarlin5 John Carlin Escriptor

@josecorbacho

@LauraBorras Laura Borràs Dir. Instituc. Lletres Catalanes

nisme psicològic, perquè tinc els mateixos problemes, la diferència és la meva manera de percebre’ls. No em sento tan frustrat. A veure si deixa d’escriure... No es preocupi. Només hi ha un lloc on em sento bé: a aquesta taula on sóc ara, quan estic escrivint. Si no escric em sento molt malament. La seva prosa és tot l’oposat a l’estildeProusti,totiaixò,provo ca en el lector un efecte semblant: aquesta sensació de la vida quoti diana travessant les pàgines. Li agrada la comparació? És un dels meus favorits. Si bé els nostres impulsos poden haver estat semblants, la realització de les no vel∙les és molt diferent, les meves frases i estructures són més simples idirectes,lamevacomplexitatnoes troba en l’estil ni en el llenguatge. I, de la seva experiència com a traductor de la Bíblia al noruec, li ha quedat alguna cosa? Potsersí.Sempreemsurtlapreocu pació existencial pel sentit. Un dels seus temes és la identi tat masculina... La construcció d’una identitat és el tema de tota la sèrie. De petit, et IDENT I TA T MA SCU L I NA

“La societat ens conforma de manera brutal, i ens fa creure que això és natural” diuen unes determinades coses i, als anys 70, hi havia unes normes moltestrictessobrequèhadeserun home. I, si no les complies, eres cas tigat. Els nens que jugaven amb les nenes rebien càstigs o els deien ma rietes. La societat ens conforma d’una manera brutal, i ens fa creure que aquestes normes que ens incul ca procedeixen de la natura. El físic, el cos, és molt impor tant en aquest llibre. Si un nen no és sotmès a una intensa activitat física, es torna boig. És una cosa que m’he aplicat també a l’edat adulta: practico esquí, escalada... Vaig ser feliç de petit gràcies a les activitats físiques a l’aire lliure. Què està escrivint? Una llista comentada de tota mena de coses: sabates, mocadors... peti tes coses, ho lliuraré d’aquí uns dies i després faré una altra novel∙la.c LLEGIU UNA VERSIÓ MÉS ÀMPLIA DE L’ENTREVISTA A idoc-pub.sitiosdesbloqueados.org

Jose Corbacho Actor

Una lliçó del futur FA M ÒBI L Llucia Ramis L’ens que etiqueta les generaci ons ha determinat que els nois posteriors a la del Mil∙lenni inte grenlaGeneracióZ.Notenenres a veure amb Mazinger Z, sèrie que es va estrenar gairebé abans que naixessin els seus pares. Ells ho varen fer amb l’anomenada Bombolla Punt Com, han viscut sempre amb internet, dominen la tecnologia i són molt actius a les xarxes socials. Estan acostu mats a obtenir resultats immedi ats,clic.Esprenenladistànciaila privacitat d’una altra manera. Paradoxes: tot i que són més individualistes que altres generacions, mostren una forta ètica social. Estan immersos a l’era de les connexions, però els costa comunicarse. D’altra ban da, a qui no li va costar a la seva edat? Els grans voregen els disset anys. Si bé no contemplen l’edu cació ni la feina com a mitjans de subsistència, quan els preguntes què és l’Estat Islàmic, et poden contestar: “Doncs crec que són uns radicals que han anat con querint territoris de Síria i Iraq, em sembla que al nord i a l’est. Decapiten gent”. Ho diu el Je muel, que ho sol veure a les notí cies a l’hora de dinar. D’ascen dència filipina com el Dennis, que s’asseu al seu costat, estudia segondebatxilleratalMilàiFon tanals de Ciutat Vella. Formen part dels cent seixanta alumnes que s’han lliurat d’unes hores de classe per escoltar el periodista Patrick Cockburn parlar de la guerra i l’Estat Islàmic. A l’auditori de la Pedrera sura un subtil aroma de primavera adolescent. Jordi Pérez Colomé condueix la ponència, que el cor responsal a l’Orient Mitjà de The Independent també va oferir el dia abans al CCCB. La iniciativa de fer Confe rències Duo evita aquells buits incomprensibles que de vegades esdonenalsactesinteressantsi,a

més, instrueix els joves. Mentre el Reporter de l’Any 2014 al Regne Unit explica les di ficultats que els periodistes te nenperaccediralsterritoriscon trolats per ISIS i el compara amb elterrordelnazisme,unparellde noies dormiten sota les seves ja quetes texanes, una altra consul ta dissimuladament el mòbil, amagat a la motxilla sobre els ge nolls. Però la immensa majoria para atenció. I la prova es troba a les preguntes que fan al final. Ni quan era estudiant, ni des prés, a les rodes de premsa, havia vist mai tantes ganes d’interve nir. Deu ser que la Generació Y és més ota, o que aquests nois

causa, però com que són notícia (que és el que volen), sembla que això sigui generalitzat. Per què no s’alien tots els paï sos musulmans contra l’EI? Què a si algú en vol sortir? És cert que està finançat per l’Aràbia Saudita? (Cockburn: “Jo no ho puc demostrar”). S’acosta la Ter cera Guerra Mundial? Per què es reclama una responsabilitat als Estats Units que no es reclama a altres grans potències com Rús sia o Japó? (“Hi ha molta hipo cresia, ningú no vol portar les tropes allà perquè perdrien les eleccions, però es retreu els ame ricans que no sàpiguen resoldre la situació o l’empitjorin”). Pac

Després de la xerrada, els nois van interrogar el periodista

farien el que fos per retardar el moment de tornar a l’institut. El cas és que es en més d’una hora interrogant l’autor d’ISIS: El retorno de la yihad (Ariel), que sovint et allò de: “Bona pre gunta”. Per exemple, una jove en per fecte anglès: “Com poden fiarse els captadors de gihadistes d’al gú a qui coneixen per internet?”. La resposta és que no se’n fien, mai no donen informació. No vo len militaritzarlos. Seria una pèrdua de temps, atès que ni es tan formats ni sempre parlen el seu idioma; el que pretenen és convèncerlos perquè siguin màrtirs suïcides. Només una mi noria d’occidentals s’uneix a la

Patrick Cockburn, autor d’‘ISIS: el retorno de la yihad’, xerra de terrorisme amb 160 joves taran els EUA amb Baixar alAs sad?O:“Lalluitaentreideologies és una excusa per ferse amb els recursos naturals?”, són qüesti ons que em deixen de pedra. Fan primer i segon de Batxillerat. L’Amina és del Marroc, i re corda en anglès uns versos de l’Alcorà, que diuen que qui mata una persona, mata tota la Huma

www.fundesplai.org

902 10 40 30

Espectacles infantils Tallers i esports #botaxlainfancia I més de 50 activitats! Amb la col·laboració de:

nitat i qui salva una persona, sal va tota la Humanitat. Estudia al Maria Aurèlia Capmany, a Cor nellà. Al final de l’acte, ja al pas seig de Gràcia, entre turistes i ve nedors de top manta, ella i les se ves companyes Fàtima, Hajar i Rajal, m’expliquen que si l’islam té mala imatge és perquè només transcendeixen les notícies rela cionades amb aquells que n’han fet una apropiació indeguda i el tergiversen. La seva religió és pa cífica. Porten vel perquè no els agrada exhibirse; volen que, si algú se’ls apropa, no sigui pel seu físic. Durant la xerrada, una noia as seguda darrere meu prenia

MANÉ ESPINOSA

apunts. També es diu Amina, es tudia al Ribot i Serra, a Sabadell. Va arribar de Pakistan fa quatre anys. Ara troba a faltar les seves amigues, abans trobava a faltar el seu pare, que fa una dècada que treballa aquí. Considera que la seva religió s’està criminalitzant: “N’hi ha que pensen que el vel et dóna més opcions de salvarte en un atac gihadista, però no és així; la majoria dels atemptats són contra els musulmans”. Un grup d’alumnes pregunta a un professor amb barba de segall què entrarà a l’examen d’Histò ria l’endemà. “Tot”, respon ell. Hi ha coses que no canvien. Pot ser el temari tampoc. Però el fu turacabadedonarmeunalliçó.c

50 LA VANGUARDIA

CULTURA


El llibre que va salvar la vida a Price negre gegantí fent cara de pomes agres. “Tu ets policia”, va cridar, empunyant un pistolot. Price, mig mort de por, li va ensenyar un llibre seu. El pistoler el va aga far, el va fullejar i li va dir: “162 pàgines? Maleït siga!, com pots saber tant sobre el crac per ha verne escrit 162 pàgines?”. “Doncs, per això –li va contestar Price–, per informarme he

E L M IRADO R Josep Massot Richard Price és jueu, blanc, nas cut al Bronx, baixet i amb un ros tre plàstic propici per a les ganyo tes amb què subratlla la comicitat de les seves anècdotes sobre el món sòrdid dels barris maleïts de Baltimore o Nova York. “Escric sobre el costat fosc, no el moral, sinó el més pobre, el dels sobrevi vents, on la gent per tirar enda vant ha d’agafar negocis de tota mena, com el tràfic de drogues”. El guionista de Clockers, Wande rers, Melodía de seducción o d’al guns episodis de la sèrie televisi va The wire, va intervenir ahir a l’obertura del Festival Primera Persona, al CCCB. “Escriu sobre el que saps” era el seu lema. Però als 30 anys, des prés de quatre novel∙les, ja havia escrit sobre tot el que sabia. “No més em quedava escriure sobre el que havia esmorzat al matí. Em vaig fer addicte a la cocaïna, però la cocaïna no et diu com guanyar diners. Llavors vaig descobrir que podria aprendre de l’ex periència i me’n vaig anar a Ho llywood, podia aprendre del que veia seguint les patrulles de la po licia o ficantme al món dels trafi cants”. Així que la literatura li va salvar la vida. Literalment. “La diferència entre un periodista i un novel∙lista és que al cap d’un

“La literatura està en els grisos”, diu Richard Price, guionista de ‘Wanderers’ i ‘The wire’

Max Cortés, Ratpenat, Evita de Luna, Amarna Miller i Jordi Costa

dia, quan has reunit una munta nya d’informació, arribes a casa teva i la converteixes en art, amb imaginació i empatia. La literatu ra rau en això, en els grisos, en les contradiccions, a no ar d’un extrem a l’altre, perquè ningú és bo o dolent sempre, a no dir als teus personatges el que han de pensar o fer, només a donar testi moni. Com en aquella novel∙la so bre la guerra civil nordamerica

na que vaig llegir de jove i en la qual la vigília d’una batalla, de nit, els soldats confederats i els unio nistes, acampats a les vores opo sades d’un riu, xerraven sobre les seves vides quotidianes i l’en demà, quan sortís el sol, s’esba tussarien en la batalla. a el mateix entre la policia i els delinqüents dels meus guions”. La literatura li va salvar la vida perquè una vegada, en què es vo

LLIBERT TEIXIDÓ

lia documentar sobre el món del crac, va anar amb el seu cicerone a la casa dels traficants i li va ad vertir: “Alerta, que m’han vist parlar amb els policies i em po den confondre amb un d’ells”. Més tard, ja davant l’edifici, el seu guia va sortir del cotxe per buscar un e i ell es va que dar sol al seient del davant. Eren les quatre de la matinada i va veu re amb pànic com s’acostava un

vingut fins aquí. Això em va sal var la vida”. La intervenció de Price va ser el moment més esperat de la pri mera jornada del festival, que es va obrir amb una lectura de Todd McEwen, autor de Las cinco má quinas simples, i després d’un di vertit col∙loqui entre Jordi Costa i quatre actors porno: Max Cor tés, Evita de Luna, Amarna Mi ller i Ratpenat. En aquest festival que barreja lectures, entrevistes i música, a la nit van actuar Laetitia Sadier (veu de Stereolab) i Eduardo Mendoza, José Luis Cuerda i Ki ko Veneno. Avui, entre d’altres, Caitlin Moran, Jon Langford i The Monochrome Set.c

LA VANGUARDIA 51

CULTURA


Barozzi/Veiga guanyen el premi Mies amb una obra a Polònia ArquitecturaG s’emporta el guardó per a arquitectes emergents LLÀTZER MOIX Barcelona

L

a Filharmònica de Szczecin (Polònia), de l’estudi barceloní Barozzi/Veiga, va aconseguir ahir elXIVpremiMiesVander Rohe d’arquitectura contemporània, que concedeixen la fundació homònima i la UE. Per quarta vegada, en més de 25 anys, el premi eñ guanya l’obra d’un des patx espanyol. Les anteriors van ser el pavelló del Joventut de Badalona, de Bo nell i Rius (1992); el Kursaal de Sant Se bastià (2001), de Rafael Moneo; i el Mu sac de Lleó, de Tuñón i Mansilla (2007). Per arrodonir la jornada, el premi a la millor obra d’arquitectes emergents va ser per a la Casa Luz a Cilleros (Càceres), un petit habitatge amb una nova estruc tura que s’insereix entre els murs de pe drad’unavellaconstrucció.Estàfirmada per l’estudi barceloní ArquitecturaG.

L’obra distingida de Barozzi/Veiga, feta amb la col∙laboració de Studio A4, és un volum de geometria fragmentada, que evoca una serralada blanca punxe guda. Ubicada en una ciutat on hi ha un castell medieval i esglésies gòtiques, també inexpressius blocs d’habitatges construïts sota el règim comunista, pro va de sintonitzar amb la història del lloc, augmentantneladignitaturbana,iésun fruit molt personal del sistema de pensa ment dels arquitectes. Segons Cino Zuc chi –president d’un jurat format per TonyChapman,LeneTranberg,PeterL. Wilson, Hansjörg Mölk, Xiangning Li i Margarita Jover– “l’obra és un cas exemplar de monumentalitat amable”. En total, es van presentar al premi 420 edificis. Els quatre projectes finalistes vençuts per la Filharmònica de Szczecin són molt diversos, però tots són remarca bles. El Museu Marítim Danès, a Helsin

gor, al costat del castell de Hamlet, està graciosament col∙locat sota terra, al vol tant i dins d’una antiga dàrsena. Com va dir dijous el seu autor, Bjarke Ingels, en un símil shakespearià, “és un edifici que és i no és”. El celler Antinori, d’Archea Associati, és una impressionant cons trucció col∙locada després de practicar incisions en un bonic paratge toscà, en tre Florència i Siena, sense alterar pràc ticament l’esplèndid entorn. “Hem tre ballat, amb total respecte, en un lloc que considerem intocable”, va declarar Mar co Casamonti, coautor d’aquesta obra en la qual ressonen ecos d’Eladio Dieste. Les altres dues construccions finalis tes, un edifici estudiantil per a la London School of Economics, d’O’Donnel/Tuo mey, i el Museu d’Art de Ravensburg, de Lederer Ragnarsdóttir Oei, són edificis de maó que s’insereixen amb gran talent ivoluntatd’afirmacióenentornsdeforta personalitat.c

Màrius Serra

La paradoxa de l’acord

E

n temps de temença sorgeixen iniciatives editorials. Al País Va lencià, que és el nom proscrit d’una comunitat autònoma en la qual Ciutadans no defensa el bilingüisme, neix In Púribus. Els tres primers títols marquen una línia editorial centrada en el pensament crític i l’exploració de gène res. A Balanç d’existències Joan Dolç (Al boraia,1956)parteixdelasobreproducció fotogràfica per reflexionar sobre les rela cions entre la imatge i la paraula. Dolç sap de què parla. Després de publicar novel∙la en el segle at, s’ha dedicat en aquest a la producció de documentals culturals. El segon títol d’In Púribus crida l’atenció: Sic transit gloria, mindundi del sociòleg del llenguatge Josep J. Conill (Castelló de la Plana, 1961), que ja havia mostrat la seva heterodòxia aforística a Submarins de butxaca, un llibre espurnejant guardonat amb el premi d’assaig Vallverdú 2008. La tríada es completa amb eres d’Ama deu Viana (València, 1958), un quadern de notes que és una mina de reflexions esti mulants i paradoxes. Viana, traductor de Lewis Carroll al català, és autor d’un dels assaigs més interessants sobre l’humor: Acròbates de l’emoció (Pagès, 2004). Els tresprimerstítolsdel’editorialInPúribus estan disponibles també en versió caste llana. Les eres de Viana (que en caste llà esdevenen pasadizos) transiten pels rius revoltats del llenguatge i es concen tren especialment en les paradoxes. De

De totes les explorades n’hi ha una que resulta pertinent pel moment polític actual, la paradoxa de l’acord

Alberto Veiga i Fabrizio Barozzi, ahir al pavelló Mies van der Rohe

“No reculem davant del risc arquitectònic” Fabrizio Barozzi i Alberto Veiga, guanyadors del Mies 2015 LL. MOIX Barcelona

S’

acosten als 40 anys, una edat més pròpia dels arquitectes que guanyenelpremialsemergents. Però han merescut ja el Mies. Què suposa per a vostès? Molt depes.Elpremipersimateixreco neix la feina que hem fet en un edifici, amb un equip, per a una ciutat polonesa que va confiar en nosaltres. Però a més comporta una gran responsabilitat da vant feines futures. El llistó està molt alt. L’obra premiada, la Filharmònica de Szczecin, té una resolució formal molt particular, que a Polònia l’ano menen l’iceberg. Com hi van arribar? Elprojecte,alcapialafi,noésmésquela nostra interpretació del que havia d’en voltarlo una vegada construït, de tot el que ens va semblar important quan vam visitar el solar, de tot el que vam analit

zar i vam comprendre, filtrat, això sí, per la nostra manera d’entendre l’arquitec tura. Creiem que és una forma com prensible i que aporta una nova visió del quepotserlaciutatenelfutur,basantse en el seu caràcter. Què els semblaria si diguessin que és icònica? Que no ho és. Perquè no és autoreferen cial. Es pot qualificar d’emblemàtica, si és que algun dia acaba sent emblema de res. Però no és icònica. Nosaltres no la veiem com a tal, sinó com a resposta al lloc.Encaraquecalressaltarquesempre volem transmetre força amb elements simples, i que no reculem davant el risc que comporta exercir com a arquitecte. Els interiors de l’obra són, tret d’en la sala principal, blancs, de gran pure sa. Era una manera de donar tot el protagonisme als qui la utilitzen? Enpart,sí.Peròenpartesdeutambéque

ANA JIMÉNEZ

el projecte està treballat amb notable es cassetat de mitjans. Totes les decisions, tots els materials elegits, tots els siste mes constructius utilitzats, fins i tot a la sala principal, han tingut com un dels seus objectius treure el màxim del poc que hi havia. Però la sala simfònica està revesti da de pa d’or. Amb brillantor de joia. Sí. És artificial. A Polònia aquesta mena d’aplacat no és prohibitiu, ni de bon tros. A més, allà hi ha una tradició artesanal que en fa assumible la col∙locació. Acostumen a dir que l’eficiència, la sostenibilitat i altres requeriments sónimportants.Peròquepervostèsel més important són els valors essen cials de l’arquitectura. Quins són? Creiem que l’arquitectura essencial és l’arquitectura pública, amb pe majúscu la. És a dir, aquella que aconsegueix fo mentar alguna mena de canvi positiu en la comunitat per a la qual es construeix. Aquella que entra sense estridències en un context, que és molt específica però que està motivada pel context. Creiem que aquesta mena d’aproximació a l’ar quitectura és la que fa ressaltar la parti cularitat de cada lloc i, per tant, la diver sitat de propostes que hi ha al món. L’ar quitectura essencial, per nosaltres, és l’oposada a la genèrica i homologada.c TENIU UNA VERSIÓ MÉS LLARGA DE L’ENTREVISTA I UN PERFIL DELS ARQUITECTES AL WEB idoc-pub.sitiosdesbloqueados.org

totes les explorades n’hi ha una que resul ta molt pertinent pel moment polític que vivim, la paradoxa de l’acord. Afirma Viana que els autors antics no esperen pas a posarse d’acord per soste nir una opinió, i que la dissensió és neces sària. Explica que en d’altres àmbits tam poc no cal posarse d’acord i es centra en les ciències exactes: “Les operacions ma temàtiques són així i ja està, no és pas un tema d’acord (en cap sentit convencional del mot)”. També considera fonamental un cert nivell de dissensió entre els mate màtics. I després d’explorar les riques ai gües de la dissensió s’endinsa en el pro cel∙lós mar de la paradoxa: “Si estem d’acord amb aquesta argumentació, des truïm el seu mateix propòsit: si assentim sobre la necessitat de la dissensió, suspe nem la mateixa afirmació. En canvi si no estem d’acord, la reforcem sense adonar nosen”. Una reflexió pertinent si pensem en les complexes relacions entre forces polítiques, per exemple. Vet aquí, però, que la paradoxa no es queda en l’àmbit descriptiu,sinóqueVianalafaavançar,de manera propositiva: “Alternativament, si no diem res (i no expressem res, i mante nimunacertaprudènciasobretotaixòan terior), podem gaudir una mica de la para doxa de l’acord. No cal que hi hagi acord, això sembla clar: per això convé callar da vant l’argument. Si, inversament, l’argu ment fos ‘hem de posarnos tots d’acord’, potser ens veuríem moguts a parlar per cercar o no aquest consens. Callar sem blaria inadequat, en aquest darrer cas”. Queda clar que durant més de 30 anys de transició vam callar. Tornar a callar ara seria del tot inadequat.

52 LA VANGUARDIA

CULTURA


Una lectora busca el noi de 14 anys que va aparèixer a l’article de ‘La Vanguardia’ sobre la Fira del Disc per donarli els discos del seu pare

Una col∙lecció de vinils per al jove Marc

Dianne Reeves 15 MAyo

MARIA TARRAGÓ Barcelona

18 abril

Imany

EL COLISEUM EVOCA OCA EL AMBIENTE DE LOS OS MEJORES CLUBS BS DE JAZZ Y SOUL DEL MUNDO

16 MAyo

Blues Brothers Band The Original

23 MAyo

T E AT R E C O L I S E U M w w w. n o c h e s r a m .c o m

M

sos a seguir. M’agradaria rega lar tots aquests discos a aquest noi. No hi veig una destinació millor”. La col∙lecció consta d’aproxi madament 70 vinils amb noms d’autors, directors i artistes com Beethoven, Vivaldi, Cho pin, Mendelssohn, Peter Ale xander, Wolfgang Sawallisch, Hermann Prey, Gerd Seifert,

entranyable localitzar en Marc, que anava acompanyat del seu pare. Li agrada que la música desperti tant d’entusiasme en un noi tan jove i creu que si tin gués els seus discos en podria gaudir molt. “El mínim que puc fer és regalar aquests discos a un noi com ell que sent tant la música i que té tota la vida per endavant”.

és enllà del plaer que dóna, deu ser veritat allò que diuen que la mú sica és el motor de moltes vides i que uneix les persones. Diu menge at, La Vanguardia publicava un article sobre la 19a edició de la Fira Inter nacional del Disc de Barcelona; la fira per remenar caràtules, bus car, canviar, escoltar o simplement contem plar; una fira que va re unir milers de persones que comparteixen aquesta ió per l’art de la música. Entre ells, en Marc, a qui ara bus ca una lectora per en tregarli la col∙lecció de vinils del seu pare. “A en Marc, de 14 anys, li agrada la músi ca clàssica i gaudirne en vinil. Fa uns mesos ANA JIMÉNEZ va demanar el seu pri mer tocadiscos, i ara ha Una imatge de la recent Fira Internacional del Disc de Barcelona començat una petita col∙lecció”, explicava l’article. I Tot i això, també fa saber que el cas d’en Marc –que no va dir “L’afició d’en Marc si a través de La Vanguardia el seu cognom ni cap més dada– (amb la qual es pot ar a va portar la lectora E.C. a es m’ha fet recordar el través de l’email participa criure a La Vanguardia: “L’afi meu pare i el seu gran [email protected]) no rep ció d’en Marc m’ha fet recordar cap notícia, estaria disposada a el meu pare i el seu gran amor amor per la música”, regalarlos a un altre dels afi per la música. El meu pare va diu la lectora cionats que consten a l’article. I morir fa tres anys i ha deixat si no, a alguna associació d’in una col∙lecció bastant extensa tèrprets de clàssica que cuidés de vinils, tots en perfecte estat, i James Last, Hugh Bean, Ella la col∙lecció. E.C. recalca que, jo no sé gaire què ferne”. De Fitzgerald, The Ray Conniff “per sobre de tot vull que fet, va pensar que en Marc seria Singers, Barbra Streisand, Neil aquests discos quedin en mans qui més podria gaudir i conser Diamond, James Last i Facun d’algú que realment estimi la var els discos del seu pare. do Cabral, entre molts d’altres. música de la mateixa manera “Vaig veure clarament els pas La lectora assenyala que seria que l’apreciava el meu pare”.c

Raimon inicia a Olot una nova gira per Catalunya BARCELONA Redacción

Els descomptes més exclusius del Club a

www.subscriptorsdelavanguardia.com

El cantautor Raimon va iniciar ahir a la nit al teatre Principal d’Olot una nova gira per Catalu nya, que el portarà a actuar aquest estiu en festivals recone guts com el de Porta Ferrada i al Teatre Auditori del Camp de Mart de Tarragona. El cantant de Xàtiva va rear els més de 50 anys de trajectòria amb cançons com Diguem no, Jo vinc d’un si lenci o Com un puny, i va cantar poemes d’Ausiàs Marc, Roís de Corella, Jaume Roig i Salvador Espriu, així com cançons com postes recentment. El recital, promogut per Noel Alimentaria, ha servit per recap tar 10.500 euros per a la Fundació Albert Bosch, que els destinarà a la investigació del càncer infantil, la cirurgia fetal i les malalties ra res com el Lupus eritematós.c


LA VANGUARDIA 53

54 LA VANGUARDIA

CULTURA 8 JUNIO


El grup indie celebra el desè aniversari amb nou àlbum

PET SHOP BOYS

Dorian vesteix el seu pop amb cordes i guitarres

13 JUNIO

GORAN BREGOVIC BIG BALKAN PARTY 14 JUNIO

ANA BELÉN Y VÍCTOR MANUEL CANCIONES REGALADAS 18 JUNIO

JESSIE J 19 JUNIO

ORQUESTA BUENA VISTA SOCIAL CLUB® “ADIÓS TOUR” 20-21 JUNIO

SPANDAU BALLET SOUL BOYS OF THE WESTERN WORLD TOUR 24-25 JUNIO

SARA BARAS VOCES

30 JUNIO

MELODY GARDOT 2 JULIO

PAUL WELLER

Els membres de Dorian, amb els músics de reforç acústic

3 JULIO

VA NUE RACIÓNCHIC RPO featuring INCO

ESTEBAN LINÉS Barcelona

L’

NILE RODGERS 4 JULIO

BOB DYLAN 6 JULIO

ANASTACIA RESURRECTION 7 JULIO

ANGUS & JULIA STONE 9 JULIO

MIGUEL POVEDA SONETOS Y POEMAS PARA LA LIBERTAD 10 JULIO

MIKA

amplitud temà tica del festival Guitar Bcn per met una de les programacions més eclèctiques de l’escena mu sical barcelonina, i és des d’aquesta perspectiva com enlla ça la presència del grup Dorian al seu cartell. La cita és aquesta nit a la sala Barts (21 h), on la ban da oferirà un concert que tindrà molt poc a veure amb el que l’afi cionat sol veure d’ells en directe. Marc Gili i Belly Hernández, les dues cares visibles de la for mació, expliquen el moment de la conjuntura, ja que el 2015 és precisament quan aquesta refe rència de l’escena musical espa nyola –amb la seva fórmula de cançons de pop indie recobertes d’electrònica– arriba als deu anys d’existència. “S’anava acostant el desè aniversari de l’existència de Dorian com a banda, i com que als cervells hu mans ens agraden els números capicues, els números rodons, vam pensar que era un bon mo ment per celebrarho –raona sempre seriós Marc Gili–, i tam

poc no estava malament fer ba lanç, i vam voler fer un disc dife rent del que havíem fet fins ara”. I així és com en els pròxims dies apareixerà al mercat el seu nou i cinquè disc, Diez años y un día, una obra que possiblement desconcertarà part dels seus afi cionats. Perquè consisteix en una obra que recull algunes de les cançons més estimades pels

El grup presenta aquesta nit en el Guitar Bcn alguns dels seus clàssics en inèdit format acústic membres de la banda però “en un format semblant al d’un un plugged”, especifica Gili. Era, de fet, una idea que els rondava pel cap des del 2010, però “llavors no teníem prou repertori ni tra jectòria”. La gran impulsora d’aquest projecte va ser la teclista i pro gramadora Belly Hernández, que reconeix que “encara que la idea no va ser meva, m’interessa va fer un gir a les cançons i ofe

RAFA ARINYO.

rirles en un format molt cru, i també tornar enrere amb l’es tructura de la cançó nua, només amb la guitarra, una mica com a deferència per al nostre segui dor”. Això es va materialitzar en un volum que, a més d’incloure alguns temes inèdits que feia temps que es reservaven per a l’ocasió, rellegeix algunes de les seves cançons més populars, com Cualquier otra parte, La tor menta de arena, El temblor, Pa raísos artificiales o Solar, amb nous arranjaments per a un sex tet de corda, vents i percussions. La part essencial d’aquest pro jecte és el que es podrà veure i es coltar aquesta nit a la sala del Pa ral∙lel, on el quintet estarà acom panyat per cordes i alguna percussió. Aquest format més acústic, en realitat, remet directament a la gènesi del so Dorian: “Per des comptat, perquè totes, absoluta ment totes les cançons del grup han sortit d’una guitarra acústi ca o d’un piano, encara que des prés el seu aspecte final estigui revestit de sintetitzadors i elec trònica. Pots tocar qualsevol te ma nostre amb aquests dos ins truments i arribes a la seva versió primigènia”, assegura Gili.c

VENTA DE ENTRADAS

Gastronomía: Dirigido, organizado y producido por:

Espai Volart 2 Ausiàs Marc 22 - Barcelona www.fundaciovilacasas.com

LLUÍS BARBA

DEL DEL07/05 22/01 AL AL19/07 26/04

DILLUNS TANCAT DILLUNS TANCAT

LA VANGUARDIA 55


ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA I NACIONAL DE CATALUNYA KAZUSHI ONO DIRECTOR TITULAR

TEMPORADA 2015-16! Abona’t a partir de

[A la venda a www.auditori.cat]

125€

EL MILLOR REPERTORI 3a, 5a i 9a SIMFONIA BEETHOVEN L’OCELL DE FOC STRAVINSKY BOLERO RAVEL 3a i 5a SIMFONIA MAHLER PATÈTICA TXAIKOVSKI FESTIVAL GERSHWIN MISSA BERNSTEIN DAPHNIS I CHLOÉ RAVEL ROMEU I JULIETA PROKÓFIEV 1a, 7a i 13a SIMFONIA XOSTAKÓVITX GRANS INTÈRPRETS I DIRECTORS LANG LANG JOSHUA BELL JORDI SAVALL ISABELLE FAUST ALISA WERLESTEIN ALEXEI VOLODIN CINEMA I MUSICALS

©Igor Cortadellas / www.igor.cat

LA MÀGIA DE BROADWAY PER NADAL GLADIATOR LIVE DANNY ELFMAN I TIM BURTON PIRATES DEL CARIB COMENÇA LA FESTA DE LA CLÀSSICA!

L'Auditori és un consorci de

Principals mitjans patrocinadors de l’OBC

Visiteu-nos a

56 LA VANGUARDIA


AGENDA

Festa Esplai. Demà diumenge se cele-

bra al Prat de Llobregat la 29a edició de la gran festa anual de Fundesplai i el món de l’educació en el lleure. Aquesta festa aplega cada any milers d’infants i joves amb les seves famílies que gaudeixen amb les més de 50 activitats programades com espectacles, tallers o una gimcana solidària. La festa servirà per endegar la campanya Encerta l’Estiu-Un estiu per a tothom! Parc Nou. Prat de Llobregat. Demà d’11 a 18 hores. I Festival de Mú sica i Creació.

Aquest festival

Barcelona ciutat Cicle de cinema cànnabic. Amb motiu del tercer aniversari del museu es projecten, entre d’altres, Ilegal (Brasil, 2014), Amsterdam’s War on Weed (Països Baixos, 2014), o Pianta Criminale (Italia, 2014). 7,5 euros. Palau Mornau. Hash Marihuana Cáña mo & Hemp Museum de Barcelona. Ample, 35 (de 10 a 22 hores). 7,5 euros.

Si voleu publicar una activitat en aquesta pàgina o a l’agenda digital de La Vanguardia, entreu i creeu el vostre compte a: idoc-pub.sitiosdesbloqueados.org/agenda

dedica tot el dia als més petits, amb tot d’activitats per gaudir en família de la música i les arts. Hi ha tallers per fer instruments, un concert de música per a nadons, l’orquestra infantil i juvenil Do d’Acords o l’espectacle de les 2Princeses Barbudes, L’Enciclopèdia baixeta de la nit. Tot és gratuït, però cal inscripció prèvia en algunes activitats. Les places són limitades. bcn.cat/ccalbareda Centre Cultural Albareda. Alba reda, 2224, Barcelona. Avui d’11 a 20 hores. .

HOMENATGE A ‘LA PEIXERA’ Trobada solidària i cultural Conservatori Municipal de Música. Bruc, 110. A les 19.00 hores www.amicsnepal.org

Fira del Circ Trapezi ]Un any més, Reus, capital del Baix Camp, acull la gran fira del circ de Catalunya, Trapezi. Al llarg del cap de setmana els carrers i els teatres s’omplen d’espectacles, presents també als envelats que s’alcen a diverses places. En total hi haurà 70 funcions a càrrec de 42 companyies i artistes procedents de vuit països. A partir de les 11 del matí i fins ben entrada la nit, avui, i fins a les 20 h, demà, se succeiran les funcions de companyies com les catalanes MuMusic Circus, el Circ de les Musaranyes o el Circ Pistolet, andaluses com la Cia Barré, el belga Alexis Rouvre o els gallecs Lusco e Fusco. www.trapezi.cat

]Un acte en record de les víctimes del terratrèmol a Nepal i la

presentació dels projectes d’ajuda a aquest país substituirà el que hauria d’haver estat només una festa de celebració dels 20 anys d’Amics del Nepal, organització amb una intensa trajectòria de col∙laboració, pionera en projectes d’apadrinament i alfabetització.

Ida, guanyadora del Premi LUX de cinema del Parlament Europeu 2014. Filmoteca de Catalunya. Plaça Salvador Seguí, 19 (19.30 hores). Gratuïta.

Tenderete flamenco. Flamenc con-

DAVID RAMOS / GETTY

Els habitants del Nepal, aquest país en el sostre del món, necessiten tornar a començar

NÚRIA ESCUR Barcelona

Representació d’aquesta obra de Josep Maria Benet i Jornet a càrrec del grup Dinàmics Teatre. Centre cívic La Sedeta. Sicília, 321 (avui i demà, 18 hores). 3 euros. Actrius.

Reminiscències. Concert de violoncel i

piano a càrrec de Jeux de Deux.

T E LÈFONS ÚT I LS

cambra Impromptu i la coral Mare de Déu del Coll. Centre cívic El Coll La Bruguera. L’Aldea, 15 (19 hores).

Dia d’Europa. Projecció de la pel·lícula

Tarda de swing. Nova tarda de ball

no, i Marina Pelfort, piano, ofereixen un gran recital líric amb obres de Falla, Puccini, Fauré, Montsalvatge o Donizetti. 19 euros. MEAM Museu Europeu d’Art Modern. Barra de Ferro, 5 (18 hores).

Clàssica. Concert a càrrec del cor de

atroots presenten el seu disc. Fnac L’Illa. Av. Diagonal, 549 (19 h).

La reconstrucció del Nepal

Música clàssica. Marina Serra, sopra-

5 senses BCN. Burgos, 41 (18.30 hores). 12 euros.

Still Beating. Marina Bbface & The Be-

Swanson & Amadeu Casas presenten Early Blues Mood, en un especial 30è aniversari del centre cívic La Sedeta. Plaça de La Sedeta. Sicília, 321 (12.30 hores). amb el Juli Aymi’Swing Quartet. Sala Oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Parc de Montjuïc (17 hores). Gratuït.

Josep Maria Serra

amb l’autora d’aquest llibre, Susan Elizabeth Phillips. Casa del Llibre. eig de Gràcia, 62 (19 hores).

el qual vol rescatar, a través de l’art urbà i la participació de la ciutadania, l’ús i el valor d’espais urbans de la ciutat que a causa dels canvis urbanístics han perdut la seva funció social. Hi ha programades moltes activitats. http://usbarcelona.com/ Carrer Pere IV, entre els carrers Fluvià i Selva de Mar (avui i demà tot el dia).

XII Cicle d’aperitius musicals. Myriam

Fundació Catalunya-La Pedrera organitza una jornada dedicada a l’art de ser pallasso dirigida als nens més grans de tres anys i a totes les persones amants dels pallassos. Els participants hi trobaran pallassos com Claret Clown, Katraska, Martademarte, Tombs Creatius, Los Herrerita, GAAC, Toni Ortiz, Pepsicolen i molts altres. La Pedrera. eig de Gràcia, 92, Barce lona. Demà, d’11 a 19 hores. 9 euros. Osset Meu & The Sound Box. En aquest espectacle interactiu s’utilitzen l’electrònica, tarimes vibrants i molts instruments. Antic Teatre. Verdaguer i Callís, 12, Bar celona. Demà, 12 h. 4 euros.

Los héroes son mi debilidad. Trobada

Ús Barcelona, Festival d’Art i Espai Pú blic. Segona edició d’aquest festival

35a Fira de Sant Ponç. Dos dies per trobar productes dels productors del Mercat de la Terra a més dels tradicionals de Sant Ponç. Plaça del Molino (avui i demà, de 10 a 20 hores).

IV Festa Pallasso! Memorial Joan Bus quets. Per quart any consecutiu la

F

a vint anys naixia Amics del Nepal, una petita oenagé amb voluntat d’ajudar el creixe ment d’aquest país, miracle de temples mil∙lenaris sota la in fluència d’un imponent Hi màlaia. Des d’aleshores s’ha fet moltíssima i bona feina, es pecialment en centres d’aco lliment infantil. Aquest dissabte ho havien de celebrar. Però el drama ocasionat pel terratrèmol del at 25 d’abril va canviar els plans. La cita es manté, però aquesta vegada serà una tro bada solidària en record de les víctimes en el Conservatori

Emergències ..................................... 112 Atenció al ciutadà de la Generalitat ... 012 Sanitat respon .................................. 061

Municipal de Música de Bar celona. Els qui hi acudeixin podran conèixer alguna cosa més de la cultura nepalesa, els projectes i l’esforç a què aquest col∙lectiu destina prò ximes intervencions. La memòria de gairebé vuit mil morts i quasi vuit milions de persones que ho han per dut tot ho mereixen. Per co mençar s’intentarà proveir de material sanitari, refugis d’emergència i aliments a la població de la vall de Bhim phedi –han caigut el 80% de les cases– i als nens de Siphal, que tenen els seus pares a la presó. La tragèdia ha desenca denat també l’arribada de més nens orfes o, simplement, en ple desemparament, a aquests centres.

Policia .............................................. 091 Guàrdia Civil ..................................... 062 Guàrdia Urbana Barcelona ................ 092

L’homenatge d’aquest dis sabte d’Amics del Nepal –el seuwebindicacomcontribuir al seu esforç de reconstruc ció– inclourà documentals, música i ball nepalí i interven cions musicals de Cristina Morales, Mónica Sans i Bar celona Coral Àsia. També hi haurà una mostra de produc tes artesanals del Nepal. Urgeix enviar tendes de campanya on puguin refu giarse de la pluja, oferir res posta ràpida a altres zones afectades on, fins ara, s’havien desenvolupat treballs d’alfa betització, augmentar la quantitat d’apadrinaments per atendre el gran nombre de nens que s’han quedat sense família després del terra trèmol...c

Bombers de Barcelona ...................... 080 Informació carreteres ......... 900-123-505

temporani amb Alba Bioque, cante, Antonio García, guitarra, Sergio Di Finizio, baix, Plácido Muñoz, percussió, i Ruth Quesada. Centre cívic Riera Blanca. Riera Blanca, 1 (19.30 hores). Gratuït. Festes de la Mare de Déu del Roser.

Concert de l’Orfeó Barcelonès. Santuari de Pompeia. Av. Diagonal, 450 (20 hores). Gratuït. Sísif. Mitologia d’ahir per a avui amb

Arnau Vilardebó. 12 euros. La Casa dels Contes. Ramón y Cajal, 35 (avui, 20.30 h, demà, 18.30 h). La bella, la bestia y toda su familia. Al

cicle Contes y cuentos, Martha Escudero explica un culebrot del 1740. Harlem Jazz Club. Comtessa de Sobradi el, 8 (20.30 hores). 6 euros. Seis pájaros de un tiro. Cicle de música

i art amb el dibuixant Carlos Maronna i el percussionista Txus Eguílaz. Fizz Barcelona. Balmes, 83 (21 hores). 5 euros.

Calamento. Flamenco fussió amb Ra-

mon Vagué, baix, Pepe Camacho, guitarra, i Xavi García, percussió. La Sonora de Gràcia. Riera de Sant Miquel, 59 (22 hores). Taquilla inversa.

Gas Natural ........................ 900-750-750 Fecsa-Endesa ...................... 902-536-536 Manyà 24 h ....................... 93-446-59-59

Serveis Funeraris de BCN ..... 902-076-902 Àltima Serveis Funeraris ...... 902-230-238

LA VANGUARDIA 57


CARTELLERA

NOVETATS A esmorga *** La canción del mar *** Hipócrates *** Güeros ** El gurú de las bodas ** Las altas presiones ** Sweet home ** A cambio de nada * Suite sa *

Direcció Ignacio Vilar Tomm Moore Thomas Lilti Alfonso Ruiz Palacios Jeremy Garelick Ángel Santos Rafa Martínez Daniel Guzmán Saul Dibb

DOLENTA c REGULAR * BONA ** MOLT BONA *** OBRA MESTRA ****

Vegeu els tràilers de les pel·lícules d’estrena i les sales de cinema de Catalunya on es projecten a idoc-pub.sitiosdesbloqueados.org/trailerscine Cartellera elaborada per OneData. [email protected]

IDEES

El grup de rock Sôber, després del gran èxit de la seva última gira de presentació de l’àlbum Letargo, torna per celebrar el seu vintè aniversari a la sala Razzmatazz.Les bandes Skizoo i Savia també actuaran en aquest esdeveniment, on s’aniran intercalant amb emotives projeccions. 18.45 h. 27 euros.

Integrants del grup Sôber

La terrassa Martini (Port Vell) acull el grup The Free Fall Band, cinc creadors que van començar a destacar entre els grups novells del moment gràcies a la seva punteria en construir melodies pop atemporals. Fa un any van presentar el seu segon disc, The münster sights. 20.30 h. De franc.

The Free Fall Band

Tel Entrada: 902 10 12 12. Internet: www.telentrada.com x Ticketmaster: 902 15 00 25. Internet: www.ticketmaster.es Abreviacions: DL: dilluns, DM: dimarts, DX: dimecres, DJ: dijous, DV: divendres, DS: dissabte, DG: diumenge, F: festius, c: v.o. subtitulada en castellà, n: v.o. subtitulada en català, C: parlada en català, M: matinal, G: golfa, U: en 3D

PEL·LÍCULES BARCELONA M

A cambio de nada

ESPANYA. 2015. DIR.: DANIEL GUZMÁN. INT.: M. HERRÁN I A. BACHILLER.

G

12 A

Drama: El Darío, un noi de 16 anys, gaudeix de la vida amb el Luismi, el seu veí i amic de l’ànima. Mantenen una amistat incondicional, es coneixen des que tenen ús de raó i junts han descobert tot el que saben de la vida. El Darío pateix la separació dels pares i s’escapa de casa per fugir del seu infern familiar. 93 min. Arenas de Barcelona 15.45 17.45 19.45 21.50 00.05 Balmes Multicines 16.10 18.10 20.10 22.10 Bosque Multicines 16.00 18.10 20.20 22.30 Cinesa Diagonal 16.00 18.05 20.10 22.20 12.15 00.30 Cinesa Diagonal Mar 16.20 18.20 20.20 22.20 12.20 00.20 Cinesa Heron City 3D 16.00 18.15 20.30 22.45 12.30 01.00 Cinesa La Maquinista 16.15 18.20 20.25 22.30 12.15 00.35 Renoir Floridablanca 16.10 18.10 20.10 22.15 Yelmo Cines Icaria 16.10 20.30 11.50 Yelmo Cines Icaria 18.20 22.40 14.00

A esmorga

ESPANYA. 2014. DIR.: IGNACIO VILAR. INT.: MIGUEL DE LIRA I ANTONIO DURÁN.16

A

Drama: Crònica tensa i intensa de 24 hores en la vida de tres homes, companys de gresca que deixen una reguera de destrucció, de sexe equívoc i reprimit, alhora que van tancant portes darrere d’ells i tirant les claus, com si no volguessin tornar, com si caminessin cap a la seva perdició a propòsit. 111 min. c Cinemes Girona 18.00 20.00 22.00

Abans del capvespre

EUA. 2004. DIR.: RICHARD LINKLATER. INT.: ETHAN HAWKE I JULIE DELPY.

13 A

Drama romàntic: El Jesse i la Celine es van conèixer en un tren i van ar junts una nit inoblidable ejant per Viena. Quan es van acomiadar, tots dos van prometre tornar-se a veure i d’això ja fa 10 anys. 80 min. n Cinemes Texas 22.00

Agent doble

REGNE UNIT, IRLANDA. 2012. DIR.: J. MARSH. INT.: C. OWEN.

12 A

Thriller: La família de Collette McVeigh pertany a l’IRA. Quan és arrestada per formar part d’un atemptat fallit a Londres, un agent de l’MI5 li proposa espiar la seva pròpia família per evitar la presó. 101 min. n Cinemes Texas 22.10

Aguas tranquilas

DIVERSOS PAÏSOS.2014. DIR.: N. KAWASE. INT.: N. . MURAKAMI I J. YOSHINAGA.12

A

Drama: A l’illa japonesa subtropical d’Amami-Oshima, les tradicions sobre la naturalesa són eternes. Durant la nit de les danses tradicionals de lluna plena del mes d’agost, el jove de 16 anys Kaito descobreix un cadàver flotant al mar. 119 min. c Boliche 19.45 c Méliès 20.15

Astèrix: La residència dels déus

FRANÇA. 2014. DIR.: LOUIS CLICHY, ALEXANDRE ASTIER.

EUA. 1982. DIR.: RIDLEY SCOTT. INT.: HARRISON FORD I RUTGER HAUER.

13 A

Ciència ficció: Muntatge definitiu del clàssic del cinema de ciència ficció coincidint amb el seu 25è aniversari. La història té lloc a la ciutat de Los Angeles al segle XXI. Una ciutat grisa, plujosa, sempre coberta per una espessa capa de boira. 118 min. c Balmes Multicines 18.10 c Yelmo Cines Icaria 22.30

Calabria

ITÀLIA, FRANÇA. 2014. DIR.: F. MUNZI. INT.: M. LEONARDI I P. MAZZOTTA.

16 A

Thriller: En un petit poble de la regió de Calàbria, els germans Carbone fa anys que viuen del lucratiu negoci familiar: el tràfic de drogues. El Luciano, el gran, allunyat de la resta de la família, intenta mantenir-se al marge. 105 min. c Cinemes Maldà 16.20

Camí a l’escola

FRANÇA. 2013. DIR.: PASCAL PLISSON.

APTA

Documental: Documental que explica la història real i extraordinària de quatre nens i nenes, herois quotidians que han d’enfrontar-se diàriament a una multitud d’adversitats i perills per arribar a l’escola. 75 min. C Cinesa Heron City 3D 16.10 Comèdia 16.10

Casino Royale

DIVERSOS PAÏSOS.2006. DIR.: MARTIN CAMPBELL. INT.: D. CRAIG I E. GREEN.

G

M

13 A

Acció: La primera missió de l’agent britànic James Bond com agent 007 el porta fins a Le Chiffre, banquer dels terroristes de tot el món. Per detenir-lo i desmantellar la xarxa terrorista, el Bond ha de derrotar-lo en una arriscada partida de pòquer al Casino Royale. Al principi al Bond li desagrada Vesper Lynd, la bella oficial del Tresor que

G

M

ha de vigilar els diners del Govern. Però, a mesura que el Bond i la Vesper es veuen obligats a defensar-se junts dels mortals atacs de Le Chiffre i els seus sequaços, neix entre ells una atracció mútua. 144 min. c Phenomena 18.00

famós hotel europeu del període d’entreguerres, i de Zero Moustafa, un grum que esdevé el seu amic més lleial. 99 min. Lauren Universitat 16.20 18.20 20.20 22.20

Glòries Multicines c Yelmo Cines Icaria

ESPANYA. 2014. DIR.: GRACIA QUEREJETA. INT.: M. VERDÚ I A. DE LA TORRE.

Cenicienta

El gurú de las bodas

EUA. 2015. DIR.: JEREMY GARELICK. INT.: KEVIN HART I JOSH GAD.

EUA. 2015. DIR.: KENNETH BRANAGH. INT.: LILY JAMES I CATE BLANCHETT.

APTA

Fantàstica: Narra les aventures de la jove Ella, el pare de la qual, un comerciant, torna a casar-se després de la mort de la mare. 107 min. Bosque Multicines 16.00 Cinesa Diagonal 18.10 12.00 Cinesa Diagonal Mar 16.00 18.20 12.15 Cinesa Heron City 3D 18.30 12.15 Cinesa La Maquinista 18.15 12.15 c Yelmo Cines Icaria 13.45

Cicle de cinema coreà

SC

Casa Àsia i el Centre Cultural Coreà de Madrid presenten, amb la col·laboració de Cinemes Girona, un nou cicle de cinema coreà. Aquesta selecció de vuit llargmetratges, produïts entre el 2010 i el 2014, destaca pel seu valor antropològic i semàntic.0 min. c Cinemes Girona 20.00

Citizenfour

EUA. 2014. DIR.: LAURA POITRAS.

7 A

Documental: Al gener del 2013, Laura Poitras va començar a rebre correus electrònics xifrats en els quals algú assegurava tenir proves dels programes de vigilància il·legals dirigits per la NSA. 114 min. c Méliès 22.00 c Yelmo Cines Icaria 13.30

Cómo sobrevivir a una despedida

ESPANYA. 2015. DIR.: MANUELA MORENO. INT.: C. DE MOLINA I M. HERVÁS.

16 A

Comèdia: La Nora, la Gisela, la Tania, la Marta i el Mateo no tenen la vida que esperaven tenir quan eren uns adolescents somiadors. No obstant això, la Nora i les amigues decideixen organitzar un comiat de soltera inoblidable a la Gisela, la més responsable del grup. El pla consisteix a anar una setmana de viatge a algun lloc de platja. El destí escollit és Gran Canària. 97 min. Arenas de Barcelona 16.00 Cinesa Diagonal Mar 20.00 22.00 00.10 Cinesa Heron City 3D 22.45 00.50 Cinesa La Maquinista 20.00 00.25 Glòries Multicines 20.00

Convicte

REGNE UNIT. 2013. DIR.: D. MACKENZIE. INT.: J. O’CONNELL I B. MENDELSOHN. 16

A

Drama: Eric Love és un jove ultraviolent que és transferit des del reformatori a la presó per a adults dos anys abans del que li correspon a causa del seu comportament conflictiu. 106 min. n Cinemes Texas 22.00

APTA

Animació: Any 50 aC. Tota la Gàl·lia és ocupada pels romans, excepte un llogaret poblat per gals irreductibles que encara resisteix davant l’invasor. Exasperat per la situació, Juli Cèsar decideix canviar de tàctica. 85 min. Arenas de Barcelona 15.45 17.45 Bosque Multicines 16.00 18.10 Cinesa Diagonal 16.00 Cinesa Diagonal Mar 16.20 18.10 12.30 Cinesa Heron City 3D 18.15 12.30 C Cinesa Heron City 3D 16.20 12.00 Cinesa La Maquinista 18.05 12.15 C Palau Balaña Multicines 16.15 18.05

Blade Runner. El montaje del director

LA CARTELLERA DE PEL·LÍCULES ESTÀ SUBJECTA A POSSIBLES CANVIS D’ÚLTIMA HORA DELS CINEMES M

Déu meu, però què t’hem fet?

FRANÇA. 2014. DIR.: PHILIPPE DE CHAUVERON. INT.: C. CLAVIER I C. LAUBY.

APTA

Comèdia: Els Verneuil són uns pares soferts que esperen que la filla menor, molt maca, com a mínim es casi per l’Església. 97 min. n Cinemes Texas 16.00 18.00 20.00

Difret

EUA, ETIÒPIA. 2014. DIR.: ZERESENAY BERHANE MEHARI. INT.: M. GETNET.

12 A

Drama: En un lloc a tres hores d’Addis Abeba, una adolescent de 14 anys anomenada Hirut torna de l’escola caminant quan un grup d’homes a cavall l’envolten en un intent de segrestar-la per casar-s’hi. 96 min. c Méliès 16.00 17.45 c Verdi Park HD 16.10 18.15 20.25 22.30

Disney Junior Party

EUA. 2015. DIR.: SHERIE POLLACK, NORTON VIRGIEN I JAMIE MITCHELL.

APTA

Animació:Idealperiniciarelsméspetitsensessionscinematogràfiques,DisneyJunior Party ofereix petites històries inèdites en què s’intercalen videoclips i jocs. 75 min. Cinesa Diagonal 12.20 Cinesa Diagonal Mar 16.00 12.20 Cinesa Heron City 3D 12.10 Cinesa La Maquinista 16.15

El capital humano

ITÀLIA, FRANÇA. 2014. DIR.: PAOLO VIRZI. INT.: F. BENTIVOGLIO I V. GOLINO.

7 A

Drama: La vigília de Nadal, un tot terreny de luxe treu un ciclista de la carretera. A mesura que es van aclarint els fets que precedeixen l’accident, les vides de l’adinerada família Bernaschi s’entrecreuen de manera inesperada amb les dels Ossolas.111 min. Aribau Club 20.00 22.10 c Balmes Multicines 22.30 c Boliche 16.00 Gran Sarrià Multicines 16.00 18.05 20.10 22.15 c Renoir Floridablanca 22.25

El concert

DIVERSOS PAÏSOS.2009. DIR.: RADU MIHAILEANU. INT.: M. LAURENT.

APTA

Comèdia musical: Andrei Filipov era el millor director d’orquestra de la URSS i dirigia la cèlebre Orquestra del Bolshoi. Però en plena glòria va ser acomiadat. 119 min. n Cinemes Texas 18.00

El gran hotel Budapest

REGNE UNIT, ALEMANYA. 2014. DIR.: W. ANDERSON. INT.: W. DAFOE.

12 A

Comèdia dramàtica: Narra les aventures de Gustave H., el llegendari conserge d’un

16 A

Comèdia romàntica: Doug Harris és un noi encantador però amb poques habilitats socials que està a punt de casar-se amb la noia dels seus somnis, la Gretchen. A menys deduessetmanesperalcasamentidesprésdearambtotselsseusconeguts,el Dougestrobaambungranproblema:notépadrí.LlavorslirecomanenarambEl gurú de las bodas S.A., una companyia que proporciona padrins de lloguer.101 min. Arenas de Barcelona 16.00 18.00 21.45 23.45 Cinesa Diagonal 16.00 18.25 20.25 22.50 12.10 01.00 Cinesa Diagonal Mar 16.15 18.25 20.35 22.45 12.30 01.00 Cinesa Heron City 3D 16.00 18.15 20.30 22.45 12.15 01.00 Cinesa La Maquinista 16.00 18.05 20.10 22.15 12.15 01.00 Cinesa Maremàgnum 16.05 18.15 20.30 22.40 Glòries Multicines 16.00 18.05 20.10 22.15 Palau Balaña Multicines 15.55 17.55 20.00 22.05

El maestro del agua

AUSTRÀLIA. 2014. DIR.: RUSSELL CROWE. INT.: R. CROWE I O. KURYLENKO.

Acció: El granger australià Joshua Connor viatja a Istanbul per descobrir què ha at amb els fills, declarats desapareguts en combat. El Connor s’embarca en un viatge a través del país per descobrir la veritat sobre el destí dels seus fills. 111 min. Arenas de Barcelona 19.00 22.00 00.15 c Balmes Multicines 16.00 20.20 Bosque Multicines 20.05 22.15 Cinesa Diagonal 16.00 18.15 20.30 22.45 Cinesa Diagonal Mar 16.00 18.15 20.30 22.45 12.15 01.00 Cinesa Heron City 3D 16.10 21.00 00.30 Cinesa La Maquinista 16.00 20.30 01.00 Cinesa Maremàgnum 18.00 Comèdia 17.45 22.10 Glòries Multicines 20.00 22.15 c Yelmo Cines Icaria 15.45 18.00 20.15 22.30 12.40

El nuevo exótico Hotel Marigold

REGNE UNIT. 2015. DIR.: JOHN MADDEN. INT.: DEV PATEL I MAGGIE SMITH.

APTA

Comèdia dramàtica: El nou exòtic Hotel Marigold és el somni expansionista del Sonny. No obstant això, li exigeix més temps del qual disposa. Quan les exigències d’un casament indi tradicional amenacen de sepultar-los tots, es presenta una sortida inesperada. 123 min. Cinesa Diagonal 22.30

El último lobo (Wolf Totem)

XINA, FRANÇA. 2014. DIR.: JEAN-JACQUES ANNAUD. INT.: SHAOFENG FENG.

7 A

Aventura: Any 1969. Chen Zhen, un jove estudiant de Pequín, és enviat a la Mongòlia Interior per educar una tribu de pastors nòmades. 118 min. Cinesa Diagonal 12.00 Cinesa Diagonal Mar 17.00 12.10 c Yelmo Cines Icaria 11.30

El viaje más largo

EUA. 2015. DIR.: GEORGE TILLMAN JR.. INT.: S. EASTWOOD I B. ROBERTSON.

7 A

Drama romàntic: Se centra en el romanç entre el Luke, un antic campió de marrada que intenta tornar a triomfar, i la Sophia, una universitària que està a punt d’embarcar-se en el somni professional de la seva vida: una feina en una prestigiosa galeria d’art de Nova York. Segons van posant a prova el seu amor amb ideals i visions de la vida diferents, la Sophia i el Luke estableixen una connexió inesperada amb l’Ira. Les seves memòries del seu amor viscut fa dècades amb la seva meravellosa dona inspiren profundament la jove parella. 139 min. Arenas de Barcelona 16.00 19.00 22.00 00.25 Aribau Multicines 16.10 19.05 22.00 c Balmes Multicines 16.10 19.10 22.10 Bosque Multicines 16.15 19.15 22.15 Cinesa Diagonal 16.00 18.00 20.25 22.35 12.00 01.00 Cinesa Diagonal Mar 16.30 19.15 22.00 12.00 00.45 Cinesa Heron City 3D 16.00 19.00 22.00 12.15 01.00 Cinesa La Maquinista 16.45 19.30 22.10 12.00 00.50 Cinesa Maremàgnum 16.15 19.20 22.00 Glòries Multicines 16.00 19.00 22.00 Gran Sarrià Multicines 16.10 19.05 22.00 Palau Balaña Multicines 16.00 19.00 21.55 c Yelmo Cines Icaria 16.00 19.00 22.00 12.30

Ex-machina

REGNE UNIT. 2015. DIR.: ALEX GARLAND. INT.: S. . MIZUNO I O. ISAAC.

EUA. 2015. DIR.: JAMES WAN. INT.: VIN DIESEL I PAUL WALKER.

12 A

Comèdia: L’Elia reuneix amics i familiars per celebrar els 40 anys i comunicar-los que és l’única guanyadora del pot que l’Euromilió sortejava aquesta setmana. 97 min. Gran Sarrià Multicines 16.00 18.00 20.00 Renoir Floridablanca 18.15 Yelmo Cines Icaria 15.45 17.50 20.00 11.20

Focus

EUA. 2015. DIR.: GLENN FICARRA, JOHN REQUA. INT.: W. SMITH I M. ROBBIE.

16 A

Comèdia: El Nick és un estafador veterà que introdueix en l’ofici una jove anomenada Jess. Tot es complica quan tots dos comencen un romanç i finalment ell decideix posar-hi fi. Tres anys més tard, ella destrossa el seu últim pla. 104 min. Cinesa Diagonal 22.20 Cinesa Diagonal Mar 22.15 Cinesa La Maquinista 22.20 00.30

Fuerza mayor

7 A

Drama: L’univers d’una família no torna a ser el mateix després de viure una allau als Alps. En comptes de protegir els fills, el pare fuig per salvar-se. 118 min. Lauren Universitat 16.15 19.00 22.15

Gett: El divorcio de Viviane Amsalem

DIVERSOS PAÏSOS.2014. DIR.: R. ELKABETZ, S. ELKABETZ. INT.: R. ELKABETZ.

12 A

Drama: Viviane Amsalem es va separar fa anys de l’Elisha, el marit, i ara vol un divorci legal per no esdevenir una marginada social. 115 min. c Yelmo Cines Icaria 13.25

Girlhood

FRANÇA. 2014. DIR.: CÉLINE SCIAMMA. INT.: I. . DIABATE I K. TOURÉ.

12 A

Drama: La Marieme viu els seus 16 anys com una successió de prohibicions. Se sent una adolescent aclaparada per la situació familiar, el carreró sense sortida que sembla ser l’escola i la implacable llei dels nois del barri. 112 min. c Balmes Multicines 20.20 c Yelmo Cines Icaria 13.40

Güeros

MÈXIC. 2014. DIR.: ALONSO RUIZPALACIOS. INT.: T. HUERTA I S. AGUIRRE.

SC

Comèdia dramàtica: El Tomás, un adolescent, llança des d’un bloc de pisos una bomba d’aigua que cau sobre un cotxet de nadó. Com que el noi s’ha tornat molt difícil de manejar, la mare l’envia amb el germà gran, que estudia a la ciutat de Mèxic. El Tomás porta fins allà un casset, part de l’herència del seu pare, amb la música d’Epigmenio Cruz. 106 min. Boliche 20.05 22.05

Hipócrates

FRANÇA. 2014. DIR.: THOMAS LILTI. INT.: V. LACOSTE I J. GAMBLIN.

12 A

Drama: El Benjamin està destinat a ser un gran metge, però la seva primera experiència com a metge resident a l’hospital on treballa el seu pare no surt com ell esperava. La pràctica es revela molt més complexa que la teoria i la responsabilitat és aclaparadora. A més, el seu company de feina, un metge estranger, té molta més experiència que ell. El Benjamin ha d’enfrontar-se cara a cara amb els seus límits i les seves pors, així com els dels pacients i els familiars, els i els companys residents. 102 min. c Balmes Multicines 16.00 18.00 20.00 22.00 c Boliche 16.00 18.00 20.00 22.00 Comèdia 16.10 18.10 20.20 22.20 Gran Sarrià Multicines 16.05 18.05 20.10 22.15 c Renoir Floridablanca 16.10 18.15 20.20 22.25 c Verdi HD 16.00 18.10 20.20 22.30

Home: llar dolça llar

EUA. 2015. DIR.: TIM JOHNSON.

APTA

Animació: Quan la Terra és presa pels Boov, una raça alienígena a la recerca d’un lloc on establir-se, tots els humans són reubicats mentre els Boov reorganitzen el planeta. La Tip, una noia molt espavilada, se les enginya per no ser capturada. 93 min. Arenas de Barcelona 15.45 17.45 Cinesa Diagonal 12.00 Cinesa Diagonal Mar 16.10 18.10 12.10 Cinesa Heron City 3D 16.10 12.10 Cinesa La Maquinista 16.00 12.15

12 A

Thriller: Un programador de 24 anys té l’oportunitat de participar en un experiment en el qual interactua amb la primera intel·ligència artificial autèntica del món. 108 min. c Yelmo Cines Icaria 22.40

Fast & Furious 7

Felices 140

SUÈCIA. 2014. DIR.: R. ÖSTLUND. INT.: JOHANNES BAH KUHNKE I LISA LOVEN.

16 A

G

22.00 16.00 19.00 22.00

16 A

Acció: Deckard Shaw esdevé el pitjor perill de Dominic Toretto i la seva família quan busca venjança per la mort del seu germà. 137 min. Arenas de Barcelona 21.50 00.15 Cinesa Diagonal 19.45 00.45 Cinesa Diagonal Mar 16.20 19.00 21.50 12.00 00.30 Cinesa Heron City 3D 16.00 18.50 21.45 12.00 00.40 Cinesa La Maquinista 16.00 19.00 22.00 12.00 00.50 Cinesa Maremàgnum 19.50 22.25

Kingsman. Servicio secreto

REGNE UNIT. 2015. DIR.: M. VAUGHN. INT.: COLIN FIRTH I MICHAEL CAINE.

16 A

Acció: Explica la història d’una organització d’espies ultrasecreta que recluta un noi del carrer, poc refinat però molt prometedor, per a un dels seus programes d’entrenament just quan un geni de la tecnologia peculiar i molt perillós posa en perill la seguretat mundial. Immediatament esdevé el protegit d’un agent veterà de l’agència. 129 min. Cinesa Diagonal Mar 19.30 c Yelmo Cines Icaria 22.15

Kurt Cobain: Montage of Heck EUA. 2015. DIR.: BRETT MORGEN.

12 A

Documental: Documental que explica la vida del músic Kurt Cobain, des que era un nen a Aberdeen, Escòcia, fins que aconsegueix la seva fama gràcies a la seva banda de música, Nirvana. El treball mostra nombroses entrevistes amb familiars i amics propers a ell. 132 min. c Yelmo Cines Icaria 21.50

58 LA VANGUARDIA

CARTELLERA

PEL·LÍCULES BARCELONA M

G

c Verdi HD c Yelmo Cines Icaria

L’últim concert

EUA. 2012. DIR.: Y. ZILBERMAN. INT.: C. KEENER I C. WALKEN.

APTA

Drama: Després de 25 anys d’èxits en què ha gaudit de fama mundial, el futur d’un quartet de corda de Nova York està a punt de rebre un cop molt dur que pot posar en dubte el seu futur. 105 min. n Cinemes Texas 16.00 20.15

La canción del mar

IRLANDA. 2014. DIR.: TOMM MOORE.

JAPÓ. 2014. DIR.: YÔJI YAMADA. INT.: TAKAKU MATSU I HARU KUROKI.

7 A

Drama:El1936,laTakideixalafamíliaalcampperanaratreballarcomacriadaenunacasa moderna amb una teulada vermella a dues aigües als afores de Tòquio. 136 min. c Méliès 17.45

La colina del adiós

EUA. 1955. DIR.: HENRY KING. INT.: JENNIFER JONES I WILLIAM HOLDEN.

La dama de oro

REGNE UNIT. 2015. DIR.: S. CURTIS. INT.: HELEN MIRREN I RYAN REYNOLDS.

SC

13 A

Drama: Després de fugir de Viena durant la Segona Guerra Mundial, una dona jueva anomenada Maria Altmann emprèn un viatge per reclamar les possessions que els nazis van confiscar a la seva família. 110 min. Arenas de Barcelona 19.45 Aribau Multicines 16.10 19.05 22.00 c Balmes Multicines 16.00 18.10 20.20 22.30 Bosque Multicines 16.00 18.10 20.20 22.30 Comèdia 20.00 Gran Sarrià Multicines 16.00 18.05 20.10 22.15 c Verdi HD 16.00 20.20 c Yelmo Cines Icaria 15.45 18.00 20.15 11.30

La familia Bélier

FRANÇA, BÈLGICA. 2014. DIR.: ERIC LARTIGAU. INT.: K. VIARD I F. DAMIENS.

APTA

Comèdia: En la peculiar família Bélier, tots són sords menys la Paula, que té 16 anys. Animada pel professor de Música, decideix preparar la prova per a un concurs de cant de ràdio nacional. 100 min. Arenas de Barcelona 15.45 17.45 19.45 21.45 23.45 Aribau Multicines 16.00 18.10 20.20 22.30 c Balmes Multicines 16.00 18.10 20.20 22.30 c Boliche 18.00 20.00 Bosque Multicines 16.05 18.15 20.20 22.30 Cinesa Diagonal 16.00 20.30 Cinesa Diagonal Mar 16.20 18.25 20.30 22.35 12.00 01.00 Cinesa Heron City 3D 18.15 20.30 22.45 01.00 Cinesa La Maquinista 20.10 Cinesa Maremàgnum 16.00 18.10 20.20 22.30 Comèdia 16.10 18.20 20.20 22.20 Gran Sarrià Multicines 16.05 18.10 20.15 22.15 c Renoir Floridablanca 16.05 18.05 20.15 22.20 c Verdi Park HD 16.00 18.10 20.20 22.30 c Yelmo Cines Icaria 15.50 18.00 20.10 22.20 11.30

La fiesta de despedida

ISRAEL. 2014. DIR.: TAL GRANIT, SHARON MAYMON. INT.: ZE’EV REVAH.

CANADÀ. 2013. DIR.: NANCY FLORENCE SAVARD.

APTA

Animació: Una tribu d’esquimals es veu amenaçada per la desaparició de la caça. La dona del xaman recorda la llegenda de Sarila, una terra sagrada on hi ha caça en abundància, però només hi poden arribar els escollits pels déus. 80 min. C Cinemes Girona 16.00

La mecánica del corazón

FRANÇA. 2014. DIR.: STÉPHANE BERLA, MATHIAS MALZIEU.

12 A

Animació: Explica la història del Jack, un nen que va néixer en un dia tan fred que el cor se li va congelar i el van haver de reemplaçar per un rellotge de cucut. 94 min. c Yelmo Cines Icaria 14.00

La oveja Shaun. La película

REGNE UNIT. 2015. DIR.: RICHARD STARZAK, MARK BURTON.

APTA

Animació: L’ovella Shaun intenta que la vida a la granja deixi de ser monòtona. Tanmateix, la seva entremaliadura la porta a deixar la granja per primera vegada per rescatar un amic. 86 min. Arenas de Barcelona 15.45 17.45 Bosque Multicines 16.05 18.05 Cinesa Diagonal 16.15 18.00 12.10 Cinesa Diagonal Mar 16.15 18.00 Cinesa Heron City 3D 16.20 18.20 12.10 Cinesa La Maquinista 16.00 18.00 12.15 Cinesa Maremàgnum 16.00 Glòries Multicines 16.00 18.00 Palau Balaña Multicines 15.55 17.35

La sal de la terra

FRANÇA. 2014. DIR.: WIM WENDERS, JULIANO RIBEIRO.

7 A

Documental: El fotògraf Sebastião Salgado s’ha embarcat en el descobriment de territoris verges amb flora i fauna salvatge, i de paisatges grandiosos. 109 min. n Cinemes Texas 18.00 22.00

La serie Divergente: Insurgente

EUA. 2015. DIR.: ROBERT SCHWENTKE. INT.: ANSEL ELGORT I NAOMI WATTS.

12 A

Ciència ficció: La Tris i el Quatre són ara fugitius perseguits per la Jeanine, líder de l’elit famolenca de poder d’Erudició. 119 min. Cinesa Diagonal 01.00 Cinesa Diagonal Mar 20.00 22.15 12.20 00.45 Cinesa Heron City 3D 20.20 Cinesa La Maquinista 20.05 22.35 12.15 01.00

La sombra del actor

EUA. 2015. DIR.: BARRY LEVINSON. INT.: AL PACINO I GRETA GERWIG.

APTA

APTA

Animació: El Laban, un petit fantasma, viu amb la seva família al Castell Morningsun. Ell desitja fer por, com el seu pare, però per més que ho intenta mai ho aconsegueix. La Labolina, la seva germana, és especialista a fer sons. 45 min. C Zumzeig Cinema 17.00

Las altas presiones

ESPANYA. 2013. DIR.: ÁNGEL SANTOS. INT.: ANDRÉS GERTRUDIX I ITSASO ARANA.7 A

Drama: El Miguel viatja a Pontevedra, la seva ciutat natal, amb l’encàrrec d’enregistrar les localitzacions per a una pel·lícula. El seu viatge el porta de tornada al lloc on va créixer, al retrobament amb vells amics, però també a la possibilitat d’una nova relació amb l’Alicia, una jove infermera aconsegueix apaivagar-lo. 84 min. Cinemes Girona 18.00 22.00 Zumzeig Cinema 18.10 22.00

Lecciones de amor

Drama romàntic: Jack Marcus és un professor de llengua que lluita per transmetre el seu entusiasme per la gramàtica als seus alumnes. A la seva escola arriba Dina Delsanto, una coneguda artista. 111 min. Aribau Multicines 16.20 19.10 22.00 c Balmes Multicines 16.00 18.10 Bosque Multicines 19.10 22.05 Gran Sarrià Multicines 16.15 19.00 22.00 c Méliès 19.45 c Verdi HD 17.30 20.00 22.30

Leviatán

RÚSSIA. 2014. DIR.: ANDREY ZVYAGINTSEV. INT.: VLADIMIR VDOVICHENKOV.

12 A

Drama: El Kolya viu en una petita ciutat pròxima al mar de Barents, al nord de Rússia. És amo d’un taller de cotxes que és a prop de la casa on viu amb la dona i el fill d’un matrimoni anterior. L’alcalde de la ciutat està decidit a quedar-s’ho tot. 130 min. c Cinemes Maldà 18.05

Lo mejor de mí

EUA. 2014. DIR.: MICHAEL HOFFMAN. INT.: J. MARSDEN I M. MONAGHAN.

12 A

Drama romàntic: Diverses dècades després que els seus camins se separessin radicalment, dos joves que van sortir junts en l’adolescència es retroben al seu poble natal per anar al funeral d’un amic comú. 118 min. Arenas de Barcelona 19.00 22.00 00.15 Cinesa Diagonal 16.00 20.20 22.40 01.00 Cinesa Diagonal Mar 20.10 22.35 01.00 Cinesa Heron City 3D 16.00 20.10 22.35 01.00 Cinesa Maremàgnum 20.15 22.35 Glòries Multicines 16.15 19.10 Palau Balaña Multicines 19.15 21.50

Los perros dormidos mienten

EUA. 2006. DIR.: B. GOLDTHWAIT. INT.: B. FRIEDERICY I M. P. HAMILTON.

18 A

Comèdia dramàtica: L’Amy i el John formen una parella perfecta. Després de la insistència del xicot, l’Amy es decideix a revelar-li els seus secrets més recòndits.89 min. Lauren Universitat 16.05 18.05 20.05 22.05

Lost River

EUA. 2014. DIR.: RYAN GOSLING. INT.: CHRISTINA HENDRICKS.

18 A

Drama: Als suburbis decadents de Detroit, la Billy decideix acceptar una nova feina que li ofereix el Dave en un lloc estrany i misteriós on res és el que sembla. 95 min. c Cinemes Maldà 21.45 c Yelmo Cines Icaria 13.45

12 A

Comèdia dramàtica: Simon Axler és un famós actor teatral que es veu sumit en una depressió amb tendències suïcides quan perd de sobte i de manera inexplicable el seu talent per actuar. 107 min. c Renoir Floridablanca 22.00

Mad Max 2, el guerrero de la carretera

EUA. 1981. DIR.: GEORGE MILLER. INT.: EMIL MINTY I VERNON WELLS.

Mad Max, salvajes de autopista

SC

EUA. 1979. DIR.: GEORGE MILLER. INT.: MEL GIBSON I JOANNE SAMUEL.

Acció: En un futur apocalíptic, les carreteres d’Austràlia han esdevingut un malson per als ciutadans i la policia ha de contenir els nombrosos grups armats que s’imposen a les aïllades carreteres. 88 min. c Balmes Multicines 16.15 ESTÒNIA. 2013. DIR.: Z. URUSHADZE. INT.: LEMBIT ULFSAK I ELMO NÜGANEN.

12 A

Drama bèl·lic: Any 1990. L’Ivo, un home d’origen estonià, decideix quedar-se a Geòrgia per ajudar el seu amic Margus amb la collita anual de mandarines. Als inicis del conflicte per la independència a la província d’Abkhàzia, un matí l’Ivo troba un parell de soldats ferits, de bàndols oposats, a la porta de casa. El Margus i ell decideixen acollir-los i tenir-ne cura fins que es recuperin. 86 min. Aribau Club 16.30 18.15 c Boliche 16.05 18.05 22.05 Comèdia 16.30 18.20 22.20 c Renoir Floridablanca 16.15 18.00 20.00 c Verdi Park HD 16.10 18.15 20.25 22.30 c Yelmo Cines Icaria 16.00 18.15 20.20 11.50

Mar

XILE , ARGENTINA. 2014. DIR.: D. SOTOMAYOR. INT.: V. MONTES I L. RODRÍGUEZ.

SC

Drama romàntic: El Martín, de 33 anys, se’n va de vacances amb la xicota a Villa Gesell, a l’Argentina. Parteixen en el cotxe prestat de la seva mare sense saber que no té papers. En arribar a la platja es percep l’estancament, les seves diferències. 60 min. Zumzeig Cinema 20.00

Meñique y el Espejo Mágico

ESPANYA, CUBA. 2014. DIR.: ERNESTO PADRÓN.

APTA

Animació: Història d’un petit pagès que vol treure la seva família de la pobresa. Una plaga d’insectes que destrueix la collita del camp on viu i la trobada amb un mirall màgic són els successos que el porten a l’aventura. El mirall li revela qui és la dona dels seus somnis i l’anima a anar a la ciutat amb els germans. 78 min. Cinemes Girona 17.00

Minúsculos. El valle de las hormigas perdidas FRANÇA. 2013. DIR.: THOMAS SZABO, HÉLÈNE GIRAUD.

National Gallery

FRANÇA, EUA. 2014. DIR.: FREDERICK WISEMAN.

APTA

Documental: Documental que s’endinsa a la National Gallery londinenca i proposa un viatge al cor d’aquesta institució, poblada d’obres mestres de la pintura occidental de l’Edat Mitjana al segle XIX. 175 min. c Balmes Multicines 18.00 21.30

Nightcrawler

12 A

EUA. 2014. DIR.: DAN GILROY. INT.: JAKE GYLLENHAAL I BILL PAXTON.

Thriller: Després de ser testimoni d’un accident, Lou Bloom, un jove aionat sense escrúpols que no aconsegueix trobar feina, descobreix el món del periodisme sensacionalista a la perillosa ciutat de Los Angeles. 113 min. n Cinemes Texas 18.00 20.00

No ploris, vola

7 A

Drama: Explica la història d’una mare lluitadora, Nana Kunning, i la seva evolució. Una jove periodista en localitza el fill 20 anys després que la Nana l’abandonés. 112 min. c Yelmo Cines Icaria 15.45

APTA

Animació: En una vall petita i pacífica, les restes d’un pícnic abandonat desencadenen una guerra entre dues tribus de formigues. Hi ha en joc una capsa de sucre. Una marieta audaç es veu atrapada enmig de la batalla. 89 min. Arenas de Barcelona 16.00 17.00 Cinesa Diagonal Mar 16.40 18.40 12.30 Cinesa Heron City 3D 16.00 18.10 12.30 Cinesa Maremàgnum 16.00 18.00 Glòries Multicines 16.00 18.00

G

Suite sa

DIVERSOS PAÏSOS.2014. DIR.: S. DIBB. INT.: M. WILLIAMS I K. SCOTT THOMAS. 12

Superpoli en Las Vegas

EUA. 2015. DIR.: ANDY FICKMAN. INT.: KEVIN JAMES I RAINI RODRIGUEZ.

APTA

Comèdia: Després de sis anys al comandament de la seguretat de centres comercials, Paul Blart s’ha guanyat unes vacances molt merescudes. 94 min. Cinesa Diagonal 18.20 Cinesa Diagonal Mar 16.00 18.05 12.20 Cinesa Heron City 3D 18.30 Cinesa La Maquinista 16.00 18.05 Cinesa Maremàgnum 16.00 ESPANYA. 2015. DIR.: RAFA MARTÍNEZ. INT.: INGRID GARCÍA I BRUNO SEVILLA. 16

Pasolini

16 A

ITÀLIA, FRANÇA. 2014. DIR.: ABEL FERRARA. INT.: WILLEM DAFOE.

Drama: Un dia, una vida. A Roma, la nit del 2 de novembre del 1975, l’icònic poeta i cineasta Pier Paolo Pasolini és assassinat. Pasolini és el símbol de l’art que lluita contra el poder. 86 min. c Cinemes Maldà 20.20

Perdiendo el norte

7 A

ESPANYA. 2014. DIR.: NACHO G. VELILLA. INT.: B. SUÁREZ I Y. GONZÁLEZ.

Comèdia: L’Hugo i el Braulio, dos joves amb formació universitària, farts d’una Espanya incapaç de donar-los feina i un futur, decideixen emigrar a Alemanya. Aviat descobreixen que sobrar en un lloc no vol dir ser necessari en un altre. 102 min. Arenas de Barcelona 19.45 Cinesa Diagonal Mar 20.35 22.45 01.00 Cinesa Heron City 3D 20.20 Cinesa La Maquinista 22.45

Pride

18 A

REGNE UNIT. 2014. DIR.: M. WARCHUS. INT.: BILL NIGHY I IMELDA STAUNTON.

Comèdia dramàtica: Estiu del 1984. Margaret Thatcher governa i el NUM, Sindicat Nacional de Miners, ha convocat una vaga. Durant la manifestació de l’Orgull Gai a Londres, un grup de lesbianes i gais es dedica a recaptar fons per ajudar les famílies dels miners. 120 min. Lauren Universitat 16.10 19.00 22.10 c Renoir Floridablanca 16.00 20.10 c Verdi HD 17.30 20.00 22.30

Princesa (Han Gong-ju)

COREA DEL SUD. 2014. DIR.: LEE SU-JIN. INT.: CHUN WOO-HEE I JUNG IN-SUN. 16

A

Drama: La Han Gong-ju és una jove estudiant obligada a abandonar l’escola després d’un incident misteriós del qual tothom l’assenyala com a culpable. Amb els pares il·localitzables, la duen a un petit poble on es queda a viure amb la mare d’un dels seus professors. 119 min. c Cinemes Maldà 14.30

Programa triple de Mad Max

SC

Programa triple que inclou Mad Max; Mad Max 2, el guerrer de la carretera, i Mad Max i la cúpula del tro. 0 min. c Phenomena 21.00

¡Qué extraño llamarse Federico!

ITÀLIA. 2013. DIR.: ETTORE SCOLA. INT.: GIULIO FORGES DAVANZATI.

APTA

Documental: Documental homenatge al director italià Federico Fellini, una barreja d’imatges d’arxiu i escenes rodades a Cinecittà. 96 min. c Balmes Multicines 16.15 18.15 22.15 c Boliche 16.05 18.00 22.00

Rastres de sàndal

ESPANYA. 2014. DIR.: MARIA RIPOLL. INT.: AINA CLOTET I NANDITA DAS.

APTA

Drama: La Mina, una actriu índia d’èxit a Mumbai, no pot oblidar la seva germana petita, la Sita, de qui va ser separada a la força després de la mort de la mare. Trenta anys després, la Mina s’assabenta que la Sita està bé i viu a Barcelona. 95 min. C Cinemes Texas 16.00 20.00

Regreso a Ítaca

FRANÇA. 2014. DIR.: LAURENT CANTET. INT.: ISABEL SANTOS.

7 A

Comèdia dramàtica: Cinc amics es reuneixen per celebrar el retorn de l’Amadeo a l’Havana després de 16 anys d’exili a Madrid. Des del crepuscle fins a l’alba, recorden la joventut, la colla que havien format, la fe en el futur i la decepció del present.85 min. c Méliès 16.00 Verdi HD 16.20 18.15 20.20 22.30 Yelmo Cines Icaria 13.40

Samba

FRANÇA. 2014. DIR.: O. NAKACHE, E. TOLEDANO. INT.: T. RAHIM I I. HIGELIN.

7 A

Comèdia: El Samba va arribar a França fa 10 anys, des del Senegal, i des de llavors ha at per diverses feines humils. L’Alice és una alta executiva que ha hagut de deixar la feina a causa de l’estrès. Tots dos lluiten per sortir del seu particular i personal carreró sense sortida. Entre ells s’estableix un vincle tan honest i romàntic com imprevisible. 120 min. c Verdi Park HD 20.20 22.30

Sexo fácil, películas tristes

ESPANYA. 2014. DIR.: ALEJO FLAH. INT.: ERNESTO ALTERIO I QUIM GUTIÉRREZ.

7 A

Comèdia romàntica: El Víctor i la Marina són, en realitat, personatges de ficció creats pel Pablo, un guionista en plena crisi sentimental a qui han encarregat escriure una comèdia romàntica. 92 min. Arenas de Barcelona 19.45 Balmes Multicines 20.10 Cinesa Diagonal Mar 00.25

Siempre Alice

EUA. 2015. DIR.: R. GLATZER, W. WESTMORELAND. INT.: JULIANNE MOORE.

7 A

Drama: La doctora Alice Howland, una coneguda professora de Neurologia de la Universitat de Columbia, no dóna gaire importància als petits lapsus mentals que pateix cada vegada amb més freqüència. 99 min. Lauren Universitat 16.10 18.10 20.10 22.10

A

Drama romàntic: Lucile Angellier és una jove molt maca que espera notícies del marit, presoner de guerra, mentre viu una existència sufocant al costat de la sogra, una dona controladora, en un petit poble de la França del 1940. 107 min. Aribau Club 16.30 19.15 22.00 c Balmes Multicines 16.00 18.05 20.10 22.15 Bosque Multicines 16.00 18.10 20.20 22.30 Cinesa Diagonal 16.00 18.15 20.30 22.45 12.00 01.00 Cinesa Diagonal Mar 16.00 18.15 20.30 22.45 12.00 01.00 Cinesa Heron City 3D 16.00 18.15 20.30 22.45 12.15 01.00 Cinesa La Maquinista 16.10 20.25 12.15 Comèdia 16.10 18.15 20.20 22.30 Gran Sarrià Multicines 16.00 18.05 20.10 22.15 c Renoir Floridablanca 16.00 18.10 20.20 22.30 c Yelmo Cines Icaria 15.55 20.25 11.25 c Yelmo Cines Icaria 18.10 22.40 13.40

Sweet home

18 A

Acció: Després de l’holocaust nuclear, la gasolina esdevé un bé escàs i molt cobejat. Mad Max, heroi solitari, inicia una lluita per ajudar una colònia de supervivents constantment atacada per un grup de violents guerrers. 95 min. c Balmes Multicines 18.15

Mandarinas

18 A

Comèdia negra: Cinc ciutadans d’un país sospitosament semblant a Espanya veuen destrossades les seves vides per la crisi econòmica. Sense res a perdre, elaboren un pla de bojos per salvar l’economia espanyola i mundial. 96 min. Cinesa Heron City 3D 22.40 Palau Balaña Multicines 15.50 18.00 20.05 22.05

DIVERSOS PAÏSOS.2013. DIR.: C. LLOSA. INT.: J. CONNELLY.

APTA

M

G

ESPANYA. 2014. DIR.: I. LACUESTA. INT.: IVÁN TELEFUNKEN I RAÚL ARÉVALO.

Drama: La germana de la Ventafocs assisteix al ball del castell del Rei. La Ventafocs s’ha de quedar a treballar a casa, però ella i el Príncep ja s’han trobat abans, caçant i muntant a cavall pels boscos coberts de neu. 85 min. C Cinemes Texas 16.00 20.00

Laban, el petit fantasma. Quina por!

M

Murieron por encima de sus posibilidades

12 A

Comèdia negra: Un grup d’amics que conviuen en una residència d’avis a Jerusalem construeixen una màquina d’eutanàsia per ajudar un amic malalt terminal. 90 min. c Balmes Multicines 16.10 c Yelmo Cines Icaria 22.30

La llegenda de Sarila

TXECOSLOVÀQUIA . 1973. DIR.: VÁCLAV VORLÍCEK. INT.: L. SAFRÁNKOVÁ.

EUA. 2013. DIR.: FRED SCHEPISI. INT.: CLIVE OWEN I BRUCE DAVISON.

Drama romàntic: Un corresponsal de guerra nord-americà és enviat a l’est d’Àsia per cobrir la guerra de Corea, 1950-1953. A Hong Kong, coneix una bella metgessa euroasiàtica. 102 min. c Phenomena 16.00

G

11.25

La Ventafocs

SUÈCIA. 2006. DIR.: ALICJA JAWORSKI, KARIN NILSSON I LASSE PERSSON.

7 A

Animació: El Ben i la Saoirse viuen en un far, a la part més alta d’una petita illa, amb el seu pare, que per protegir-los dels perills de la mar els envia a viure amb la seva àvia a la ciutat. Allà el Ben descobreix que la seva germana petita és una Selkie, una fada de la mar. 93 min. Cinesa Heron City 3D 16.15 18.20 12.20 Verdi Kids HD 16.30 18.20 c Yelmo Cines Icaria 15.50 17.50 19.50 11.40

La casa del tejado rojo

M

18.10 22.30 15.55 18.10 20.25


A

Terror: Una parella decideix ar una nit romàntica en un edifici semiabandonat. Durant la vetllada descobreixen que uns encaputxats han assassinat l’únic inquilí que quedava a l’edifici. Ara ells esdevenen el seu nou objectiu. 80 min. Arenas de Barcelona 15.45 17.45 19.45 21.45 23.45 Cinesa Diagonal Mar 16.00 18.00 20.00 22.00 12.00 00.00 Cinesa Heron City 3D 16.10 18.10 20.10 22.10 12.20 00.15 Cinesa La Maquinista 18.25 22.40 00.40 Cinesa Maremàgnum 16.10 18.10 20.10 22.20 Glòries Multicines 16.10 18.10 20.10 22.10 Palau Balaña Multicines 16.15 18.00 20.00 22.10

Tiempo sin aire

ESPANYA. 2015. DIR.: S. MARTÍN, A. LUQUE. INT.: J. ACOSTA I C. . GÓMEZ.

16 A

Drama: La María, una infermera colombiana que va perdre la filla a mans de tres paramilitars, viatja des de Colòmbia amb el fill petit fins a Santa Cruz de Tenerife per trobar un dels assassins i venjar-se’n. 106 min. Cinesa Heron City 3D 20.15 22.30 01.00 Comèdia 20.10

Una noche para sobrevivir

EUA. 2015. DIR.: JAUME COLLET-SERRA. INT.: L. NEESON I J. KINNAMAN.

18 A

Acció: El mafiós i sicari prolífic de Brooklyn Jimmy Conlon ha tingut èpoques millors. Ara té 55 anys i se sent perseguit pels pecats del seu at. 114 min. Bosque Multicines 20.00 22.20 Cinesa Diagonal Mar 20.10 22.30 01.00 Cinesa Heron City 3D 00.45 Cinesa La Maquinista 22.10 Glòries Multicines 22.10

Vengadores: La era de Ultrón

EUA. 2015. DIR.: JOSS WHEDON. INT.: ROBERT DOWNEY JR. I CHRIS EVANS.

7 A

Ciència ficció: Quan Tony Stark intenta reactivar un programa dorment de manteniment de la pau, els Venjadors s’han de posar a prova, ja que està en joc el destí del planeta. 142 min. Arenas de Barcelona 16.00 19.00 22.00 Arenas de Barcelona 18.00 21.00 ¶ Arenas de Barcelona 20.00 23.00 Aribau Multicines 16.20 19.10 22.00 c Balmes Multicines 16.00 19.00 22.00 c Balmes Multicines 20.15 Bosque Multicines 16.00 19.00 22.00 Cinesa Diagonal 16.00 19.00 22.00 12.00 01.00 Cinesa Diagonal 17.00 20.00 23.00 ¶ Cinesa Diagonal 18.00 21.00 12.30 00.00 Cinesa Diagonal Mar 16.00 18.00 20.00 23.00 12.00 01.00 Cinesa Diagonal Mar 17.00 19.00 22.00 ¶ Cinesa Diagonal Mar 21.00 12.30 00.00 Cinesa Heron City 3D 16.00 18.00 20.00 23.00 12.00 01.00 Cinesa Heron City 3D 17.00 19.00 22.00 ¶ Cinesa Heron City 3D 21.00 12.30 00.00 Cinesa La Maquinista 16.00 19.00 22.00 12.30 00.30 Cinesa La Maquinista 18.00 21.00 01.00 ¶ Cinesa La Maquinista 17.00 20.30 12.00 00.00 Cinesa Maremàgnum 16.00 18.00 19.00 22.00 ¶ Cinesa Maremàgnum 21.00 Glòries Multicines 16.00 19.00 22.00 Glòries Multicines 17.00 21.00 Gran Sarrià Multicines 22.00 Palau Balaña Multicines 16.00 19.00 20.05 22.00 c Renoir Floridablanca 16.10 22.10 c Yelmo Cines Icaria 16.15 19.15 22.15 13.00 c Yelmo Cines Icaria 15.15 18.15 21.15 12.00

Walking on sunshine

REGNE UNIT. 2014. DIR.: M. GIWA, D. PASQUINI. INT.: A. SCHOLEY.

APTA

Musical: La Maddie està decidida a organitzar el seu casament amb el Raf, el promès, i hi convida la seva germana, la Taylor, sense saber que tots dos van tenir un romanç d’estiu temps enrere. 97 min. Arenas de Barcelona 21.50 00.05 c Balmes Multicines 22.30 Cinemes Girona 22.00 Cinesa Diagonal 01.00 Cinesa Diagonal Mar 20.40 22.40 00.40 Cinesa Heron City 3D 20.30 22.45 00.45

Whiplash

EUA. 2014. DIR.: DAMIEN CHAZELLE. INT.: MILES TELLER I J.K. SIMMONS.

12 A

Drama: Andrew Neiman és un bateria de jazz jove i ambiciós, absolutament enfocat a arribar fins al capdamunt de l’elitista conservatori de música de la Costa Est on rep la seva formació. 106 min. c Méliès 22.15

CINEMES BARCELONA

CINEMES CATALUNYA alpICaT

CINEMES ESpECIalITzaTS aRENaS

TARRAGONA 5-7. 934231169 PREU ÚNIC 7 EUROS

Ex, todos tenemos uno House of the dead

TOTS ElS CINEMES aRENaS DE BaRCElONa

CC LAS ARENAS (PLAÇA D’ESPANYA). Tel. 902424243

A cambio de nada Astèrix: La residència dels... Cómo sobrevivir a una... El gurú de las bodas El maestro del agua El viaje más largo Fast & Furious 7 Home: llar dolça llar La dama de oro La familia Bélier La oveja Shaun. La película Lo mejor de mí Minúsculos. El valle de las... Perdiendo el norte Sexo fácil, películas tristes Sweet home Vengadores: La era de Ultrón Walking on sunshine aRIBaU ClUB GRAN VIA 567. Tel. 902424243

El capital humano Mandarinas Suite sa aRIBaU MUlTICINES

ARIBAU 5, 8-10. Tel. 902424243

El viaje más largo La dama de oro La familia Bélier Lecciones de amor Vengadores: La era de Ultrón BalMES MUlTICINES BALMES 422-424. Tel. 902424243

A cambio de nada Blade Runner El capital humano El maestro del agua El viaje más largo Girlhood Hipócrates La dama de oro La familia Bélier La fiesta de despedida Lecciones de amor Mad Max 2, el guerrero de la... Mad Max, salvajes de autopista National Gallery ¡Qué extraño llamarse... Sexo fácil, películas tristes Suite sa Vengadores: La era de Ultrón Walking on sunshine BOlICHE AV. DIAGONAL 508. Tel. 902510500

Aguas tranquilas El capital humano Güeros Hipócrates La familia Bélier Mandarinas ¡Qué extraño llamarse... BOSQUE MUlTICINES

RAMBLA DEL PRAT 16. Tel. 902424243

A cambio de nada Astèrix: La residència dels... Cenicienta El maestro del agua El viaje más largo La dama de oro La familia Bélier La oveja Shaun. La película Lecciones de amor Suite sa Una noche para sobrevivir Vengadores: La era de Ultrón CINEMES GIRONa GIRONA 175. Tel. 902332211

A esmorga Cicle de cinema coreà La llegenda de Sarila Las altas presiones Meñique y el Espejo Mágico Walking on sunshine CINEMES MalDÀ

PI 5. Tel. 933019350

Calabria Camí a l’escola La historia de Marie Heurtin Leviatán Lost River Pasolini Princesa (Han Gong-ju) CINESa DIaGONal

SANTA FE DE NOU MÈXIC S/N. Tel. 902333231

A cambio de nada Astèrix: La residència dels... Cenicienta Disney Junior Party El gurú de las bodas El maestro del agua El nuevo exótico Hotel... El último lobo (Wolf Totem) El viaje más largo Fast & Furious 7 Focus Home: llar dolça llar La familia Bélier La oveja Shaun. La película La serie Divergente: Insurgente Lo mejor de mí Suite sa Superpoli en Las Vegas Vengadores: La era de Ultrón Walking on sunshine CINESa DIaGONal MaR

CC DIAGONAL MAR (AV. DIAGONAL 3). Tel. 902333231

A cambio de nada

PLAÇA DE SALVADOR SEGUÍ 1-9. 935671070 ABONAMENT 20 SESSIONS 40 EUROS

Frozen. El reino de hielo C Ida c Impulso criminal c Los años rugientes n Pina c

Astèrix: La residència dels... Cenicienta Cómo sobrevivir a una... Disney Junior Party El gurú de las bodas El maestro del agua El último lobo (Wolf Totem) El viaje más largo Fast & Furious 7 Focus Home: llar dolça llar Kingsman. Servicio secreto La familia Bélier La oveja Shaun. La película La serie Divergente: Insurgente Lo mejor de mí Minúsculos. El valle de las... Perdiendo el norte Sexo fácil, películas tristes Suite sa Superpoli en Las Vegas Sweet home Una noche para sobrevivir Vengadores: La era de Ultrón Walking on sunshine CINESa HERON CITY

CC HERON CITY (PG. ANDREU NIN S/N) Tel. 902333231

A cambio de nada Astèrix: La residència dels... Camí a l’escola Cenicienta Cómo sobrevivir a una... Disney Junior Party El gurú de las bodas El maestro del agua El viaje más largo Fast & Furious 7 Home: llar dolça llar La canción del mar La familia Bélier La oveja Shaun. La película La serie Divergente: Insurgente Lo mejor de mí Minúsculos. El valle de las... Murieron por encima de sus... Perdiendo el norte Suite sa Superpoli en Las Vegas Sweet home Tiempo sin aire Una noche para sobrevivir Vengadores: La era de Ultrón Walking on sunshine CINESa la MaQUINISTa

CC LA MAQUINISTA(POTOSÍ S/N). Tel. 902333231

A cambio de nada Astèrix: La residència dels... Cenicienta Cómo sobrevivir a una... Disney Junior Party El gurú de las bodas El maestro del agua El viaje más largo Fast & Furious 7 Focus Home: llar dolça llar La familia Bélier La oveja Shaun. La película La serie Divergente: Insurgente Perdiendo el norte Suite sa Superpoli en Las Vegas Sweet home Una noche para sobrevivir Vengadores: La era de Ultrón CINESa MaREMÀGNUM

MOLL D’ESPANYA S/N. Tel. 902333231

El gurú de las bodas El maestro del agua El viaje más largo Fast & Furious 7 La familia Bélier La oveja Shaun. La película Lo mejor de mí Minúsculos. El valle de las... Superpoli en Las Vegas Sweet home Vengadores: La era de Ultrón COMÈDIa PG. DE GRÀCIA 13. Tel. 933182396

Camí a l’escola El maestro del agua Hipócrates La dama de oro La familia Bélier Mandarinas Suite sa Tiempo sin aire GlÒRIES MUlTICINES

CC LES GLÒRIES (AV. DIAGONAL 208). Tel. 902424243

Cómo sobrevivir a una... El gurú de las bodas El maestro del agua El viaje más largo Fast & Furious 7 La oveja Shaun. La película Lo mejor de mí Minúsculos. El valle de las... Sweet home Una noche para sobrevivir Vengadores: La era de Ultrón GRaN SaRRIÀ MUlTICINES

RONDA GENERAL MITRE 38-44. Tel. 902424243

El capital humano El viaje más largo Felices 140 Hipócrates

973706350. AUTOVIA A-2 SORTIDA 458 EDIFICI MOVIESPACE

17.00 19.30 21.30 19.00 22.00

La dama de oro La familia Bélier Lecciones de amor Suite sa Vengadores: La era de Ultrón laUREN UNIVERSITaT PELAI 8. Tel. 902888300

El gran hotel Budapest Fuerza mayor Los perros dormidos mienten Pride Siempre Alice MÉlIÈS VILLARROEL 102. Tel. 934510051

Aguas tranquilas Citizenfour Difret La casa del tejado rojo Lecciones de amor Regreso a Ítaca Whiplash palaU BalaÑa MUlTICINES SANT ANTONI 43. Tel. 902424243

Astèrix: La residència dels... El gurú de las bodas El viaje más largo La oveja Shaun. La película Lo mejor de mí Murieron por encima de sus... Sweet home Vengadores: La era de Ultrón pHENOMENa ST A. Mª CLARET 168. Tel. 932527743

Casino Royale La colina del adiós Programa triple de Mad Max RENOIR FlORIDaBlaNCa

FLORIDABLANCA 135. Tel. 934263337

A cambio de nada El capital humano Felices 140 Hipócrates La familia Bélier La sombra del actor Mandarinas Pride Suite sa Vengadores: La era de Ultrón CINEMES TEXaS BAILÈN 205. Tel. 933487748

Abans del capvespre Agent doble Convicte Déu meu, però què t’hem fet? El concert L’últim concert La sal de la terra La Ventafocs Nightcrawler Rastres de sàndal VERDI HD VERDI 32. Tel. 932387990

Hipócrates La dama de oro La sombra del actor Lecciones de amor Pride Regreso a Ítaca VERDI KIDS HD

TORRIJOS 49. Tel. 932387990

La canción del mar VERDI paRK HD

TORRIJOS 49. Tel. 932387990

Difret La familia Bélier Mandarinas Samba YElMO CINES ICaRIa

SALVADOR ESPRIU 61. Tel. 902220922

A cambio de nada Blade Runner Cenicienta Citizenfour El maestro del agua El último lobo (Wolf Totem) El viaje más largo Ex-machina Fast & Furious 7 Felices 140 Gett: El divorcio de Viviane... Girlhood Kingsman. Servicio secreto Kurt Cobain: Montage of Heck La canción del mar La dama de oro La familia Bélier La fiesta de despedida La mecánica del corazón La sombra del actor Lost River Mandarinas No ploris, vola Regreso a Ítaca Suite sa Vengadores: La era de Ultrón zUMzEIG CINEMa BÉJAR 53. Tel. 932509140

CERDaNYOla DEl VallÈS

JCa CINEMES llEIDa-alpICaT

FIlMOTECa DE CaTalUNYa

11.00 15.00 18.30 12.45 16.45

LA VANGUARDIA 59

CARTELLERA


Laban, el pequeño fantasma... Las altas presiones Mar

A cambio de nada 16.15 Astérix: La... 16.00 17.40 Astèrix: La... C Cenicienta 16.30 Cómo sobrevivir a... 20.30 El gurú de las bodas 16.45 El maestro del agua 17.30 El viaje más largo 16.10 Fast & Furious 7 17.00 Focus 21.30 Home. Hogar... 19.45 La dama de oro 18.20 La familia Bélier 19.20 La oveja Shaun 15.30 La Pirámide 20.40 La serie Divergente:... 17.30 Lo mejor de mí 15.45 Mad Max 2,... 22.45 Mad Max, salvajes... 15.50 Mortdecai 16.15 Suite sa 16.10 Superpoli en Las Vegas 15.30 Una noche para... 20.20 Vengadores: La era ... 15.35 Vengadores: La era ... 16.40 Vengadores: La era... ¶ 17.35

18.05 19.20 21.00 18.30 22.25 18.45 19.45 18.35 19.35

19.55 21.45 22.40

21.15 22.00 21.05 22.10

21.20 17.10 19.00 22.15 17.55 20.05 22.20

18.15 20.20 22.25 17.25 22.35 18.10 20.45 19.15 21.50 20.10

aRENYS DE MaR

937923390. CTRA. BARCELONA S/N (CC MUVISA)

16.00 16.00 20.40 16.00 16.00 16.00 16.00 20.15 16.00 17.35 16.00

18.00 18.00 20.15 22.30

18.20 22.45 18.00 20.15 22.30 18.00 20.15 22.30 22.30 18.10 20.20 22.30 20.10 22.40 18.00 20.15 22.30

BaDalONa

MEGaCINE MÀGIC aCEC 3D

902510500. C.C. MAGIC BADALONA. AVENIDA SALVADOR ESPRIU, 2

A cambio de nada 16.25 Astérix: La... 16.15 Cenicienta 18.05 El gurú de las bodas 16.15 El maestro del agua 19.45 El viaje más largo 16.15 Fast & Furious 7 19.10 Home. Hogar... 17.00 La oveja Shaun 16.10 La serie Divergente:... 22.25 Lo mejor de mí 20.15 Minúsculos. El valle... 16.10 Suite sa 16.10 Superpoli en Las Vegas 16.15 Sweet home 16.35 Vengadores: La era ... 16.15 Vengadores: La era ... 18.00 Vengadores: La era... ¶ 18.30 Walking on sunshine 16.15

18.25 20.35 22.35

18.20 20.25 22.30 22.00 19.15 22.15 22.00 18.00 22.35 18.20 18.20 18.20 20.25 19.00 20.25 22.00

20.30 22.40 20.25 22.25 22.10 22.30

902220922. CARRETERA N-152, KM 6,700

17.50 18.25 20.35 22.45 22.30 19.15 22.00 22.15 17.50 17.30

18.50 22.55 19.30 19.15 22.55 18.25 23.00 18.30 18.15 22.30 18.45

20.55 23.00 22.40 22.35

938401590. POL. EL RAMASSAR

20.40 22.50 19.30 21.00 22.30

CORNEllÀ DE llOBREGaT 18.25 20.30 22.35

13.45 13.50 22.30 12.20 12.30 16.00 18.20

16.25 18.25 20.25 13.45 16.20 18.35 13.55 16.10 18.20 20.40 23.00

16.00 20.00 16.20 18.30 13.50 13.55 13.45 18.15 22.40 12.30 16.15 19.40 13.50 22.00 13.50 18.30 13.45

18.20 20.40 23.00 22.40 19.15 22.15 20.45 23.00

16.00 16.00 16.00 16.00 22.15 16.00 16.00 16.00 20.00 16.00 20.00

18.25 13.50 18.20 18.25 19.00 22.50 18.20 13.30 16.00 16.30 16.10 22.45

20.40 22.50

BlaNES

972348106. CARRER SES FALQUES, 10

18.10 20.10 00.30 18.20

18.20 20.25 22.30 00.35 22.20 00.30 19.30 22.10 00.30 00.15

22.30 18.10 20.20 22.30 00.40 18.00 20.20 22.20 00.30 19.15 22.20 20.35 23.30

CaSTEllDEFElS

CINEMES METROpOl

936653895. AV. PINEDA-RBLA. MIRASOL

Difret 18.00 20.00 Girlhood 22.00 La familia Bélier 20.00 22.00 Sexo fácil, películas... 18.00 YElMO CINES CaSTEllDEFElS

13.50 16.00 18.10 18.50 22.30 22.30 16.15 18.00 16.10 18.20

17.45 17.50

20.40 23.00 20.40 22.50 21.00 23.00 20.40 17.00 18.30 19.00 19.10

23.00 19.30 20.30 21.30 21.30

21.45 22.00 22.30 22.10

22.30 18.20 00.10 17.40 19.20 21.10 18.00

18.00 18.00 18.15 20.30 22.45 18.15 20.30 22.45

18.00 20.00 18.00 20.00 22.15 22.15 18.00 19.00 20.30 22.00 22.15

GaVÀ

El gurú de las bodas 16.00 El maestro del agua 20.20 El viaje más largo 16.30 Fast & Furious 7 00.50 La familia Bélier 16.00 Suite sa 16.00 Superpoli en Las Vegas 16.15 Vengadores: La era ... 17.00 Vengadores: La era ... 19.00 Vengadores: La era... ¶ 16.00

18.10 20.20 22.30 00.40 22.35 19.15 22.00 18.10 18.10 18.15 20.00 22.00 00.30

20.20 22.30 00.40 20.15 22.30 00.45 23.00 00.50

GIRONa

alBÈNIz CENTRE 3D

19.40 23.00 00.50 21.00 22.00 00.00

18.00 18.15 18.10 20.20 22.30 20.15 22.15 00.15 18.30 20.30 23.30 19.30 22.30 00.15 00.45

l’HOSpITalET DE llOBREGaT

CINESa la FaRGa 3D

Cenicienta 16.20 El gurú de las bodas 16.00 El viaje más largo 16.45 Fast & Furious 7 22.15 La familia Bélier 17.15 La oveja Shaun 16.00 La serie Divergente:... 22.40 Lo mejor de mí 20.20 Superpoli en Las Vegas 18.20 Sweet home 18.40 Vengadores: La era ... 17.00 Vengadores: La era... ¶ 16.15 FIlMaX GRaN VIa aCEC 3D

18.05 20.10 22.15 19.15 22.00 19.30 21.45

20.30 22.45 19.05 20.00 22.00

A cambio de nada 12.15 A cambio de nada 16.15 A esmorga 12.15 16.00 A esmorga c Astérix: La... 12.30 Cenicienta 12.15 El gurú de las bodas 12.30 El gurú de las bodas 16.00 El maestro del agua 19.45 El viaje más largo 19.30 Fast & Furious 7 17.00 La familia Bélier 18.15 La oveja Shaun 12.30 La Pirámide 20.30 Lo mejor de mí 20.00 Minúsculos. El valle... 12.30 Sexo fácil, películas... 20.00 Suite sa 16.00 Superpoli en Las Vegas 12.15 Sweet home 12.15 Sweet home 16.30 Vengadores: La era ... 12.00 Vengadores: La era ... 16.45 Vengadores: La era... ¶ 17.00 Walking on sunshine 18.30

18.15 20.15 18.10 20.20 16.30 16.30 18.00 19.30 22.00 22.00 19.30 22.30 16.00 22.15 22.15 16.15 22.15 20.00 16.15 18.15 20.45 18.00 19.00

22.10 00.00 22.30

18.30 22.00 22.00 00.00 22.00 00.00 18.00 00.00 18.15 00.00 22.00 20.30 22.30 00.00 20.00 00.00 22.00

20.20 22.10

llEIDa

Difret c 16.45 22.15 El capital humano 20.20 Girlhood 19.10 15.00 Girlhood c La fiesta de despedida 21.00 La sombra del actor 15.00 Lecciones de amor 18.30 Meñique y el Espejo... 16.30 17.50 Murieron por encima... 22.30 Nightcrawler 20.20 15.00 ¡Qué extraño... c Regreso a Ítaca 16.55 Tiempo sin aire 18.30 22.15 JCa CINEMES llEIDa-RaMBla 973232726. ANSELM CLAVÉ 6 I 11

972410110. JERONI REAL DE FONTCLARA 2-4

Astèrix: La... C Cenicienta Difret c Disney Junior Party El capital humano El hijo bastardo de... El maestro del agua El viaje más largo Felices 140 Focus Home: llar dolça llar C La fiesta de despedida Lecciones de amor Lo mejor de mí Perdiendo el norte Regreso a Ítaca Una noche para... Vengadores: La era ... alBÈNIz plaÇa

16.15 16.30 16.15 16.15 20.30 18.15 16.00 16.00 20.30 18.25 16.30 18.15 20.30 16.00 16.15 20.30 20.15 16.15

La dama de oro La familia Bélier Suite sa CINEMa TRUFFaUT

16.00 18.15 20.30 22.35 16.30 18.30 20.30 22.35 16.15 18.20 20.30 22.40

18.20 18.30 18.25 20.30 22.35

22.35 18.15 20.25 22.35 18.15 20.30 22.45 22.30

22.35 18.15 20.25 22.35 22.35 18.45 21.15

Murieron por encima... 17.00 22.15 19.00 National Gallery c OCINE GIRONa 3D 902170831. PONT DE LA BARCA 12-14

Astèrix: La... C Cenicienta El gurú de las bodas El maestro del agua El viaje más largo Fast & Furious 7 La familia Bélier La oveja Shaun La serie Divergente:... Lo mejor de mí Minúsculos. El valle...

18.00 20.00 22.00 00.00 22.15 19.00 22.00 00.30 22.00 23.30

902125902. PI I MARGALL 26

972225044. PORTAL NOU 7

18.10 20.10 22.30 00.40 22.30 18.50 21.30 00.20 22.20

20.15 22.15 18.15

902180193. CC GRAN VIA 2 (AV. GRAN VIA 75)

972410660. PL. JORDI DE SANT JORDI S/N

902220922. CC ÀNEC BLAU (AV. CANAL OLÍMPIC 24)

A cambio de nada 18.15 Astérix: La... 16.15 Cenicienta 16.15 El gurú de las bodas 16.00 El maestro del agua 20.00 El viaje más largo 16.00 Fast & Furious 7 20.30 Focus 00.45 La familia Bélier 20.00 La oveja Shaun 16.00 La serie Divergente:... 16.00 Lo mejor de mí 16.00 Perdiendo el norte 00.30 Suite sa 16.00 Superpoli en Las Vegas 16.00 Sweet home 18.15 Una noche para... 00.45 Vengadores: La era ... 16.30 Vengadores: La era ... 17.45 Vengadores: La era... ¶ 22.00 Walking on sunshine 16.00

ESpaI FUNaTIC

902333231. PROGRÉS 69

18.00 21.00 22.00

20.30 22.30 00.30 22.00 00.00 22.45

902333231. AV. JOSEP TARRADELLAS 145

FIGUERES

Astérix: La... Cenicienta El maestro del agua El viaje más largo Fast & Furious 7 La oveja Shaun Lo mejor de mí Suite sa Una noche para... Vengadores: La era ... Walking on sunshine

20.20 22.30 00.30

GRaNOllERS

CINEMES FUll HD

A cambio de nada 16.20 Alexander y el día... 13.55 Annie 12.15 Astérix: La... 11.45 Bob Esponja: Un... 11.50 Cómo sobrevivir a... 20.10 Disney Junior Party 11.45 El 7º enanito 11.50 El gurú de las bodas 11.45 El gurú de las bodas 13.50 El libro de la vida 11.50 El maestro del agua 12.30 El viaje más largo 17.15 Fast & Furious 7 12.15 Focus 16.15 Home. Hogar... 11.45 11.45 Home. Hogar... ¶ Home: llar dolça llar C 11.45 La canción del mar 16.10 La familia Bélier 20.30 La oveja Shaun 11.50 La serie Divergente:... 12.15 Lo mejor de mí 17.00 Los pingüinos de... 11.40 Mandarinas 20.00 Meñique y el Espejo... 12.00 Minúsculos. El valle... 16.30 Minúsculos. El valle... ¶11.40 Mortadelo y Filemón... 13.50 Paddington 11.50 Perdiendo el norte 16.10 Stand by me... 11.50 Suite sa 16.00 Superpoli en Las Vegas 16.10 Sweet home 17.00 Tiempo sin aire 20.35 Una noche para... 16.00 Vengadores: La era ... 12.00 Vengadores: La era ... 12.30 Vengadores: La era ... 13.00 Vengadores: La era... ¶ 12.30 Walking on sunshine 20.30

18.10 18.10 18.30 19.00 20.00

OCINE GRaNOllERS 3D

CINESa BaRNaSUD

OCINE BlaNES

Astérix: La... 15.45 Cenicienta 15.30 Cómo sobrevivir a... 00.45 El gurú de las bodas 15.50 El maestro del agua 20.10 El viaje más largo 16.15 Fast & Furious 7 19.40 Home. Hogar... 16.00 La familia Bélier 20.15 La oveja Shaun 16.20 La serie Divergente:... 21.45 Superpoli en Las Vegas 15.40 Sweet home 15.40 Sweet home 17.30 Vengadores: La era ... 16.00 Vengadores: La era... ¶ 19.00 Walking on sunshine 00.50

18.50 20.50 22.50 18.20

902101008. POL. FIRAL RONDA SUD

BaRBERÀ DEl VallÈS

A cambio de nada 16.10 Astérix: La... 16.00 Cenicienta 16.15 El gurú de las bodas 16.20 El maestro del agua 20.10 El viaje más largo 15.50 Fast & Furious 7 21.30 Home. Hogar... 18.10 La familia Bélier 22.15 La oveja Shaun 16.20 Lo mejor de mí 20.10 Suite sa 16.00 Superpoli en Las Vegas 18.10 Sweet home 16.20 Vengadores: La era ... 16.15 Vengadores: La era ... 17.45 Vengadores: La era... ¶ 18.30 Walking on sunshine 16.10

A cambio de nada 16.50 Astérix: La... 16.25 Cenicienta 16.30 El gurú de las bodas 16.45 El maestro del agua 20.40 El viaje más largo 16.40 Fast & Furious 7 16.30 La familia Bélier 20.50 La oveja Shaun 16.30 Lo mejor de mí 20.45 Suite sa 16.20 Vengadores: La era ... 16.30 Vengadores: La era... ¶ 19.30 Walking on sunshine 16.40

CINEMES FIGUERES 3D

YElMO CINES BaRICENTRO 3D Astèrix: La... C 16.00 Cenicienta 15.30 Cómo sobrevivir a... 22.45 El gurú de las bodas 16.15 El maestro del agua 20.10 El viaje más largo 16.30 Fast & Furious 7 19.30 Home. Hogar... 15.45 La familia Bélier 20.20 La oveja Shaun 15.30 La serie Divergente:... 20.05 Minúsculos. El valle... 18.00 Minúsculos. El valle... ¶16.00 Perdiendo el norte 22.40 Vengadores: La era ... 16.00 Vengadores: La era... ¶ 19.00

936921125. SANTA TERESA 18

934719272. AVINGUDA BAIX LLOBREGAT

CINES aRENYS 3D

Camino a la escuela Dios mío, ¿pero qué... El maestro del agua El viaje más largo La familia Bélier La historia de Marie... La oveja Shaun Maps to the stars Samba Vengadores: La era ... Walking on sunshine

Murieron por encima... 00.30 Suite sa 16.00 Superpoli en Las Vegas 16.00 Sweet home 16.30 Vengadores: La era ... 16.00 Vengadores: La era ... 17.00 Vengadores: La era... ¶ 20.30 Walking on sunshine 20.15

El pUNT aCEC 3D

16.30 16.00 16.00 18.10 17.00 22.15 20.00 16.15 22.15 20.20 16.00

18.30

18.10 20.20 22.30 00.30 20.20 22.30 19.30 22.00 00.30 18.15 22.30 18.00

El maestro del agua Felices 140 Focus Perdiendo el norte Sweet home Una noche para... Vengadores: La era ... laUREN llEIDa

18.10 16.30 16.15 22.05 16.00 18.20 19.50 22.20 17.30 20.10 19.35 21.20

902888300. PERE CABRERA 6-8

Dios mío, ¿pero qué... 16.20 18.20 El Corredor del... 16.30 19.15 El Niño 16.20 19.00 Escapando de la... 16.10 18.10 La máscara del faraón 16.15 18.15 Noche en el museo... 16.10 18.10 16.00 18.00 Rastres de sàndal C Samba 16.15 19.00 Secuestro infernal 16.15 19.10 Vertige 16.30 18.30 TEaTRE pRINCIpal DE llEIDa

20.20 22.10 22.00 20.10 20.15 20.10 20.00 22.00 22.10 20.30

973242925. C/PLAÇA PAERIA, 7

La dama de oro La familia Bélier

20.25 22.25 16.35 18.30

MaNRESa

BaGES aCEC 3D

938731532. POL. ELS TRULLOLS

A cambio de nada 17.50 18.10 Astèrix: La... C El gurú de las bodas 18.20 El maestro del agua 18.10 El viaje más largo 17.20 Fast & Furious 7 17.00 La familia Bélier 20.10 La oveja Shaun 18.20 Lo mejor de mí 20.10 Minúsculos. El valle... 18.25 Perdiendo el norte 22.20 Suite sa 18.20 Superpoli en Las Vegas 18.00 Una noche para... 22.30

19.50 22.10 20.20 20.20 19.50 19.40 22.35

22.40 22.40 22.20 22.20

22.30 20.20 22.40 20.00

22.20 00.20 00.25 22.10 22.15 22.10 22.00 00.15 00.20 22.20

00.10 00.10 00.15 00.10 00.05 00.20

60 LA VANGUARDIA

CARTELLERA


GUIA DEL TEMPS LLIURE

CINEMES CATALUNYA Vengadores: La era ... 17.00 18.40 21.30 22.20 Vengadores: La era... ¶ 19.40 Walking on sunshine 20.20

MATARÓ

SALT

CINESA MATARÓ PARC 3D

902333231. CC MATARÓ PARC (ESTRASBURG 5)

A cambio de nada 12.15 A cambio de nada 16.00 Astérix: La... 12.15 Cenicienta 18.00 Disney Junior Party 12.15 El gurú de las bodas 12.10 El gurú de las bodas 16.00 El maestro del agua 20.00 El viaje más largo 12.10 Fast & Furious 7 22.30 Focus 22.45 La familia Bélier 20.30 La oveja Shaun 12.15 La serie Divergente:... 20.00 Lo mejor de mí 20.20 Minúsculos. El valle... 12.15 Perdiendo el norte 01.00 Suite sa 12.10 Suite sa 16.00 Superpoli en Las Vegas 12.15 Sweet home 12.15 Sweet home 16.15 Una noche para... 00.50 Vengadores: La era ... 12.00 Vengadores: La era ... 16.00 Vengadores: La era... ¶ 12.30

18.10 22.45 20.20 01.00 16.00

18.15 22.45 20.30 01.00 22.30 16.30 19.15 22.00 00.40 01.00 16.00 18.10 22.30 16.00 18.00 18.15 20.30 16.00 18.15 20.15

22.45 01.00 18.20 22.15 00.15

17.00 19.00 22.00 01.00 18.00 20.00 23.00 21.00 00.00

MONTCADA I REIXAC

CINES MONTCADA

935753929. CC EL PUNT DE MONTCADA (VERDI 2-4)

Astérix: La... Cenicienta El maestro del agua El nuevo exótico... El viaje más largo Fast & Furious 7 Home. Hogar... La oveja Shaun La serie Divergente:... Mortdecai Perdiendo el norte Una noche para... Vengadores: La era ...

16.30 16.30 18.40 16.30 18.00 17.30 16.30 16.30 20.30 22.45 20.30 20.30 17.30

18.30 18.30 20.40 22.45

20.30 22.45 20.00 22.45 18.30 22.45 22.45 20.00 22.45

MULTICINES OLOT 3D

902101008. JOSEP AYATS 10

Astérix: La... 16.00 El maestro del agua 16.00 El viaje más largo 15.45 Fast & Furious 7 15.45 La oveja Shaun 16.00 Lo mejor de mí 16.00 Suite sa 16.00 Vengadores: La era ... 15.45 Vengadores: La era... ¶ 19.45 Walking on sunshine 20.45

18.30 18.00 18.05 18.05 18.00 18.15 18.00 18.00 22.45 22.45

20.15 22.30 20.25 22.45 20.25 22.45 20.30 22.45 20.15 22.30 20.15 22.30

PALAFRUGELL

TEATRE MUNICIPAL DE PALAFRUGELL

972611172. CARRER SANTA MARGARIDA, 1

17.00 22.15 19.30

16.15 18.45 21.20

PREMIÀ DE MAR

ESPAI L’AMISTAT

937529990. SANT ANTONI 60

La sombra del actor 22.00 Vengadores: La era ... 17.00 19.30

REUS

20.25 22.45 22.15 18.10 18.40 20.10 18.10 18.15 00.05 19.15 20.30

22.30 00.30 20.20 20.00 22.00 00.05 21.00 23.15 22.00 00.05

SANT ANDREU DE LA BARCA

936535489. CTRA. N-II S/N (CC ATRIUM)

Astérix: La... Cómo sobrevivir a... El maestro del agua El viaje más largo Fast & Furious 7 La oveja Shaun Suite sa Vengadores: La era ... Walking on sunshine

16.00 19.10 22.35 17.20 19.30 16.00 16.20 16.30 16.10

17.30 20.40

19.45 22.00 17.50 18.20 19.15 18.10

22.10 20.20 22.25 22.00 20.10 22.15

SANT CUGAT DEL VALLÈS

CINESA SANT CUGAT V.O.

902333231. AV. PLA DE VINYET S/N

Astèrix: La... C 16.00 El maestro del agua c 22.15 16.40 19.15 22.15 00.45 El viaje más largo c 00.35 La dama de oro c 20.00 La familia Bélier c La oveja Shaun 18.00 16.00 18.10 20.20 22.30 00.40 Suite sa c Vengadores: La era... c 16.00 19.00 22.00 01.00 YELMO CINES SANT CUGAT 3D Astérix: La... 15.40 Cenicienta 15.35 El gurú de las bodas 16.10 El maestro del agua 20.15 El viaje más largo 16.30 Fast & Furious 7 19.30 Felices 140 22.45 Home. Hogar... 15.45 La familia Bélier 20.30 La oveja Shaun 16.45 La serie Divergente:... 20.20 Minúsculos. El valle... 18.15 Minúsculos. El valle... ¶16.15 Suite sa 15.30 Vengadores: La era ... 16.00 Vengadores: La era... ¶ 19.00 Walking on sunshine 22.20

17.35 17.55 18.25 20.40 22.50 22.35 19.20 22.15

22.45 18.40

17.45 20.00 22.25 18.00 21.00 22.00

18.30 22.15 20.20 22.30 22.30 18.30 18.15 18.30 18.15

OCINE ROQUETES 3D

902170831. SEVERO OCHOA 4

16.00 16.30 20.00 17.55 21.45 16.30 16.00

18.15 20.00 21.45 23.45 21.45 23.45 19.45 18.15 18.45 21.30

SABADELL

EIX MACIÀ 3D

937239800. SC MACIÀ 39

A cambio de nada 16.00 Astérix: La... 16.00 El gurú de las bodas 16.00 El maestro del agua 16.00 El viaje más largo 16.00 Fast & Furious 7 20.30 La oveja Shaun 16.00 Lo mejor de mí 18.15 Superpoli en Las Vegas 16.00 Vengadores: La era ... 16.00 Walking on sunshine 20.15 IMPERIAL ACEC 3D 937263233. PL. IMPERIAL 4

Astérix: La... 15.50 Cenicienta 16.00 El gurú de las bodas 16.00 El maestro del agua 16.15 El viaje más largo 16.00 Fast & Furious 7 19.20 La familia Bélier 16.00 La oveja Shaun 16.00 Minúsculos. El valle... 15.50 Perdiendo el norte 20.20 Suite sa 16.00 Superpoli en Las Vegas 16.00

18.00 18.00 18.15 18.15 19.00

20.15 22.30 20.30 22.45 20.30 22.45 22.00

18.00 20.30 22.45 17.00 19.00 20.15 22.00 22.30 17.40 18.10 18.10 19.15 19.00 22.10 18.10 18.10 17.40 22.30 18.10 18.10

20.20 22.30 22.15 22.00

Aguas tranquilas n 19.45 19.45 Art and craft n 17.30 Astèrix: La... C 20.00 Difret c El último lobo 17.30 El viaje más largo 17.15 Güeros 17.45 La familia Bélier 17.30 Murieron por encima... 22.00 Vengadores: La era ... 17.15

22.00

19.45 22.00 22.00 19.45 22.00 19.15 21.45

938943110. SC GUMÀ 6

Arrietty y el mundo... Enamorarse Enamorarse c RETIRO 3D

16.30 20.30 22.30 18.30

Astérix: La... La familia Bélier

17.00 19.30 22.00

20.20 22.30

20.20 22.30

18.40 18.50 00.35 22.30 18.15 00.15 18.00 17.35 17.45 22.10 18.45 19.10 18.15 00.25 17.25 18.45 17.15 18.25 22.20 18.00 19.00 20.05 18.30 22.30

20.25 22.30 00.35 21.40 19.45 22.00 00.10 19.50 22.15 00.50 21.10 23.50

19.40 21.05 19.30 20.20 00.05 21.00 21.50 23.00 21.25 00.40

22.05 00.20 00.30 22.20 00.45 00.00 00.40

A cambio de nada 16.15 18.15 Astérix: La... 16.15 18.00 15.55 Astèrix: La... C Cenicienta 16.00 18.00 Cenicienta C Cómo sobrevivir a... 22.30 00.45 El gurú de las bodas 16.30 18.30 El maestro del agua 16.00 18.15 El viaje más largo 16.00 18.25 Fast & Furious 7 19.45 22.30 Hipócrates 20.00 22.15 Home. Hogar... 16.15 La canción del mar 16.00 18.00 La familia Bélier 20.30 22.40 La oveja Shaun 16.15 18.15 La Pirámide 00.45 La serie Divergente:... 18.15 Lo mejor de mí 18.15 20.30 Mandarinas 22.30 Minúsculos. El valle... 16.00 17.45 Perdiendo el norte 20.00 Suite sa 16.00 18.15 Superpoli en Las Vegas 16.15 18.20 Sweet home 16.15 18.20 Una noche para... 20.15 22.30 Vengadores: La era ... 16.00 18.45 Vengadores: La era ... 17.30 20.10 Vengadores: La era... ¶ 19.30 22.15 Walking on sunshine 16.15 YELMO CINES PARC CENTRAL

20.30 22.30 00.45 20.30 22.40 00.45 20.10 22.45 00.15 00.30

902220922. CC PARC CENTRAL, AV. VIDAL I BARRAQUER, 15-17

15.30 16.10 20.10 15.45 22.15 15.55 20.00 16.15

17.50 18.15 20.25 22.35 00.40 22.30 18.30 21.15 00.00

18.10

APOLO TEATRE. (Av. Paral·lel, 59). "Maldita fortuna". Fins el 17/05. Dj. i dv., 20.30 h; dss., 18 h i 20.30; i dg., 18 h. Venda: taquilla teatre i www.teatreapolo.com

19.40

CLOTEATRE presenta la sarsuela Katiuska de Pablo Sorozábal. Direcció musical Anibal Gil, mestre concertador Xavi Dolç Direcció general Jordi Miralles. Amb la participació de I. Espinar (soprano) J. Garcia (baríton), P. Calavia (tenor) Dissabte 9 de maig a les 17.30 (piano) Diumenge 10 de maig a les 17.30 (orquestra). Lloc de representació: Orfeó Martinenc Av. Meridiana 97. Reserves: 622 307 595.

19.50 21.40

EL REI DE LA MÀGIA C/ Jonqueres 15 (M. Urquinaona) "Seven" de The Jack úniques funcions d'aquest gran mentalista argentí a Barcelona Dv i Ds a les 21h, "Univers fantàstic" Alis Kim i Luna tots els públics Ds 18h, Dg 12h i 18h.

20.30 22.35 16.00 18.15 16.00 18.20 20.35 22.40

938832108. RECINTE FIRAL EL SUCRE (LLOTJA 9)

GOYA (Joaquín Costa, 68. 93 343 53 23). Guapos & Pobres, el musical de Xavier Torrasi Toni Martin. De dt. a dv. 20.30h, ds. 9/05, 18.30 i 21.30h. (resta ds. 18h i 21h) dg. 18.30h. teatregoya.cat i taquilla. Grups:Promentrada93 309 70 04.

18.15

22.50 17.50 20.15 22.50 22.40

GUASCH TEATRE c/Aragó, 140 Tel. 93 451.34.62. Infantil: “La Flauta Màgica”, Ds 12.30, 17.00 i 19.00h. Dg 12.30 i 17.00 h. Adults: "Amantes descontrolados" Ds. 21 h. dg. 19 h. "Txema tea time" dv. 20.30 h. www.guaschteatre.com Vendes: www.ticketea.com i taquilla

18.15 18.10 19.15 22.15 20.15

JOVE TEATRE REGINA (Sèneca, 22 M. Diagonal 932181512) Cicle K.O.Mix Les nits d'humor al Regina: Els dilluns Quiero jugar a un juego - David Moreno. Dies: 4-11-18 maig 21 h. Venda entrades: www.jtregina.com

18.00

18.20 20.20 22.40 00.40 20.15 22.30 00.45 18.30 20.00 22.20 00.40 00.30 22.30 18.20 18.00 18.30 18.10 19.00 00.00

00.45 20.30 22.40 00.40 20.15 22.15 00.15 20.00 23.00 22.00

VILANOVA I LA GELTRÚ

Astérix: La... El hijo bastardo de... Fast & Furious 7 La familia Bélier La fiesta de despedida La leyenda de Sarila Lecciones de amor Meñique y el Espejo... Perdiendo el norte Tiempo sin aire Vengadores: La era ... Walking on sunshine LAUREN GARRAF

16.00 20.00 18.00 20.30 18.00 16.00 20.00 16.00 22.20 22.10 16.15 19.15 22.15 18.00 22.15

Antes del frío invierno Dios mío, ¿pero qué... Divina pero peligrosa Hércules La gran seducción La leyenda del DJ... Noche en el museo... Perdida Rastres de sàndal C Samba Spy game (Juego de... Un final made in...

16.15 16.00 16.00 16.15 16.30 16.00 16.10 16.10 16.00 16.00 16.00 16.00

902888300. CC VILA LAUREN (CALÇ 1)

18.15 18.00 18.00 18.15 19.10 18.00 18.10 19.00 18.00 18.10 19.15 18.10

TEATRE-AUDITORI SANT CUGAT. (Pl. Victòria dels Àngels, 1. Túnels de Vallvidrera, sortida 11. C58 i AP7). Avui, dissabte 9 de maig, 10.45 i 12.45h: Oh l'amor! de Mario Ros Vidal (espectacle familiar). Informació i venda amb targeta de crèdit al Tel. 93 589 12 68i per internet: www.tasantcugat.cat. Una hora abans de la funció a les taquilles. TEATRE DEL RAVAL St. Antoni Abat,12. T. 93 443 39 99. "50 sombras de Andreu" dv, 23 h. ds 24 h.dg 20:30. "3,2,1 Impro" ds 20h."Detectives Martinez" ds 22h.Inf. "Màgia Junior" ds 17.30h, dg17 h.Ticketea.com i 902 044 226 TEATRE GAUDÍ BARCELONA St Antoni M.ª Claret 120 <M> L2, L5, L4 Bus H8/20/45/47/V21/19/N4/N0/N1. Tel. 93 603 51 61 "Mares i Filles" Amb la Nina, Mariona Castillo i Clara Peya. Dj a ds 22 h dg 20 h. "Happy Love o Love Story!" dt i dc a les 20.30 h. Estrena 14/5 "Fang a les costelles" de Gerard Vàzquez. VdaTicketmaster i taquilla teatre. TEATRE JOVENTUT (C/ de la Joventut 4-10, L'Hospitalet. Tels 93 448 12 10 i 93 402 96 74. M L1 (Torrassa) i L5 (Collblanc)). Dg. 10, 19 h. Preu: 20 €. Prendre partit. Dg. 17, 19 h. Preu: 20 €. El crèdit. Venda d'entrades: taquilla, 2 hores abans de cada funció, i a www.teatrejoventut.cat TEATRE LLIURE GRACIA: Tel. 93 228 97 47. Montseny, 47. Metro (Fontana L3) El curiós incident del gos a mitjanit, de Mark Haddon, dir. Julio Manrique. Fins al 24/05. Entrades exahaurides. Més informació a www.teatrelliure.com, taquilles del teatre, Ticket Rambla (Rambla, 99) i 902 106 369.

CONDAL. (Av. Paral·lel, 91. Tel. 93 442 31 32). Fins al 10 de maig "El Brujo" a Mujeres de Shakespeare. De dc. a dv., 20 h; dss., 18 i 21 h; dg., 18 h. I a partir 14 maig torna Concerto a Tempo d'Umore autor i dir. Jordi Purtí, amb l'Orquestra de Cambra de l'Empordà. teatrecondal.cat i taquilla. Grups: Promentrada 93 309 70 04.

21.05 22.00

938938103. RAMBLA PRINCIPAL 90

20.30 22.40 20.30 20.45 22.45 00.45 00.45 21.45 00.30 22.45

ANTIC TEATRE c/Verdaguer i Callís, 12 <M> Urquinaona. 4/5: FluxClub.6/7/05: Pere Faura.8,9 i 10/5: Teatro La Catrina. 10/5: Bruc Brothers CO:Osset Meu & the Soundbox.Mes info: 933152354 i www.anticteatre.com

CÍRCOL MALDÀ c/Pi, 5, (BCN) T. 93 164 77 78. Les Supertietes Cia Brif, Braf, Bruf dies 16, 17, 23 i 24 de maig a les 12 h. Per reserves, consulta d’horaris i preus (www.circolmalda.cat)

CINEMA BOSC

22.45

ANTIC TEATRE c/Verdaguer i Callís, 12 <M> Urquinaona. 4/5: FluxClub.6/7/05: Pere Faura, 8,9 i 10/5: Teatro La Catrina. 10/5: Bruc Brothers CO:Osset Meu & the Soundbox. Mas info: 933152354 i www.anticteatre.com

20.10 22.15

902510500. AV. ALCALDE PERE MOLAS 36

20.15 22.15

TEATRE AKADÈMIA. "La gavina" d'Anton Txèkhov. Del 7/5 al 31/5. De dx a ds a les 20 hrs. i dg a les 18 hores.. Entrades: teatreakademia.cat. C.Buenos Aires, 47-49. BCN.

BARTS. Avda. Paral·lel, 62. BCN 21 i 28/5 dijous: Goyo Jiménez; 27/6: La mañana más morning; 0/1 al 08/7: Joglars-VIP; 15 al 30/9: Antonia San Juan: Lo malo de ser perfecto; a partir del 8/10: BLAM www.barts.cat 93324 84 92.

19.10 20.50

VILA-SECA

TARRAGONA

TANTARANTANA TEATRE, Les Flors, 22, 934417022. Del 29 /4 al 17/5 La Hydra presenta Utilitat programada. Progr. Familiar: del 2 al 31/5 Infants Terribles presenta La Fábrica de les històries. Horaris i imillorpreu:www.tantarantana.com

Orquestra de Cambra de l’Empordà

AQUARELLA (Gran Vía, 572. Tel. 93 452 14 52 - Tel. 93 452 73 74). www.aquarella.es. Nuevos espectáculos. Jueves Ópera Fantasy Surprise. Viernes y sábados Dancig. Musicales. 21 Cena-Espectáculo y 22.30 h. Espectáculo.

23.30

977602701. ST. ANTONI MARIA CLARET 8

Astérix: La... 16.00 Cenicienta 16.00 El gurú de las bodas 16.00 El maestro del agua 18.00 El viaje más largo 16.00 Fast & Furious 7 22.00 La oveja Shaun 16.00 Lo mejor de mí 20.00 Suite sa 16.00 Superpoli en Las Vegas 16.00 Sweet home 16.30 Vengadores: La era ... 16.00 Vengadores: La era ... 17.00 Vengadores: La era... ¶ 21.00

de / by

Entrades a www.teatrecondal.cat

VALLS

Astèrix: La... C 15.50 Camino a la escuela 22.55 El maestro del agua 20.40 El viaje más largo 15.50 Fast & Furious 7 20.05 La oveja Shaun 16.10 La serie Divergente:... 20.00 Minúsculos. El valle... 16.00 Superpoli en Las Vegas 16.15 Una noche para... 22.55 Vengadores: La era ... 16.15 ¶ Vengadores: La era... 17.35

SAT! TEATRE (C/ Neopàtria, 54. Tel. 93-345-79-30) De l'1 al 17 de maig "L'avi Tonet" de Cia. Jordi del Rio. A partir de 4 anys. Consulteu: www.sat-teatre.cat

00.45

19.55 22.10 00.20 19.40 00.55 21.15 23.40 22.00 00.25

SALA MUNTANER. (Muntaner, 4. Tel. 93 451 57 52). Idiota de de Jordi Casanovas, dir. Jordi Casanovas, fins 14 juny; de dc. a dss., 20.30 h; dg., 18.30 h. I Luis Pardo: En tu mente, de dj. a dss., 22.45 h; dg., 20.30 h. Descomptes: consulteu www.salamuntaner.com. Entrades: Ticketea.

A partir del 14 de maig

21.25 00.10 21.35 00.15

JCA CINEMES TARRAGONA-VALLS Astèrix: La... C 17.30 Blackhat. Amenaza... 21.45 Cenicienta 20.20 Chappie 21.25 Cómo entrenar... 18.20 Cómo sobrevivir a... 17.30 Disney Junior Party 17.05 El libro de la vida 17.45 El maestro del agua 17.35 El nuevo exótico... 19.30 Eva Van End 18.00 Fast & Furious 7 21.45 Home. Hogar... 18.35 La mujer de negro: El... 22.20 La oveja Shaun 17.40 Mortdecai 19.20 Perdiendo el norte 22.30 Vengadores: La era ... 18.40 Vengadores: La era... ¶ 19.25

TEATRES

)(#%! &$#"'

OCINE VILA-SECA 3D

OCINE LES GAVARRES 3D

Cenicienta El gurú de las bodas El maestro del agua El viaje más largo Fast & Furious 7 Home. Hogar... La familia Bélier La oveja Shaun

18.25 17.55 17.10 19.20 17.40 17.30 18.30

938852403. VERDAGUER 22

902170831. CC LES GAVARRES (AUTOVÍA TARRAGONA-REUS)

ROQUETES

902333231. AV. CAN JOFRESA 85

La familia Bélier Lo mejor de mí Suite sa MULTICINES SUCRE

938940137. ÀNGEL VIDAL 17

22.15 20.30 22.30 22.15 20.30 22.30

La fiesta de despedida 17.30 20.00 22.15 La teranyina 19.00 Mandarinas 17.00 22.15 CINESA PARC VALLÈS 3D

VIC

PRADO 16.00 16.00 18.00 20.00 18.15 16.00 16.00 16.00 16.00 16.00

CINE CATALUNYA

937885376. SANT PERE 9

A cambio de nada 16.25 Astérix: La... 16.05 15.15 Astèrix: La... C Cenicienta 16.50 Cómo sobrevivir a... 15.35 El gurú de las bodas 15.20 El maestro del agua 15.45 El último lobo 20.00 El viaje más largo 16.05 Fast & Furious 7 16.10 Felices 140 22.25 Focus 20.15 Home. Hogar... 16.15 Kingsman. Servicio... 21.40 La canción del mar 15.50 La familia Bélier 15.25 La oveja Shaun 15.40 La Pirámide 19.15 La serie Divergente:... 16.20 Lo mejor de mí 16.40 Minúsculos. El valle... 16.20 Murieron por encima... 21.35 Perdiendo el norte 15.05 Suite sa 16.30 Superpoli en Las Vegas 15.10 Sweet home 16.35 Una noche para... 19.45 Vengadores: La era ... 15.00 Vengadores: La era ... 16.00 Vengadores: La era ... 17.00 Vengadores: La era... ¶ 15.30 Walking on sunshine 20.20

miquel, dissabte 9/05 a les 19 hores. Entrades: www.salabec kett.cat. Alegre d Dalt, 55 bis.

GRAN TEATRE DEL LICEU. Òpera: Cos fan tutte de Wolfgang Amadeus Mozart. Dies 20,21,22,24,26,27,28,29 i30 de maig. Venda a www.liceubarcelona.cat, App i Taquilles del Liceu.

CINEMA VIGATÀ

SITGES

PALACE ACEC

Cenicienta Dios mío, ¿pero qué... El gran hotel... El maestro del agua Fast & Furious 7 Noche en el museo... Vengadores: La era ...

18.15 20.20 22.20 00.15

ATRIUM ACEC 3D

936661859. JOAN BATLLORI 21

933795943. AV. VERGE MONTSERRAT 109-111

El gran hotel... El maestro del agua El viaje más largo Fast & Furious 7 La oveja Shaun La Pirámide Noche en el museo... Sweet home Vengadores: La era ... Walking on sunshine

18.20

CINEBAIX

CINE CAPRI

977754978. BATÁN 28

972439201. CC ESPAI GIRONÈS, CAMÍ DELS CARLINS 10

SANT FELIU DE LLOBREGAT

EL PRAT DE LLOBREGAT

Cenicienta Fast & Furious 7

ODEÓN MULTICINES GIRONA Astérix: La... 16.30 Cenicienta 16.10 El gurú de las bodas 16.10 El maestro del agua 22.20 El viaje más largo 18.00 Fast & Furious 7 20.00 Home. Hogar... 16.15 La oveja Shaun 16.20 Lo mejor de mí 20.10 Minúsculos. El valle... 16.15 Suite sa 18.10 Superpoli en Las Vegas 16.10 Sweet home 16.30 Tiempo sin aire 22.20 Vengadores: La era ... 16.30 Vengadores: La era ... 18.00 Vengadores: La era... ¶ 16.00

Vengadores: La era ... 16.00 18.00 21.00 22.00 00.00 Vengadores: La era... ¶ 19.00 Walking on sunshine 00.45

TERRASSA

902220922. CC SANT CUGAT (AV. VIA AUGUSTA 2-14)

OLOT

La familia Bélier La familia Bélier c

Tiempo sin aire 20.20 22.30 Vengadores: La era ... 16.00 19.00 19.20 22.00 22.15 Walking on sunshine 20.30 22.30

20.15 20.00 20.00 20.15 22.10 20.00 20.10 22.00 20.00 20.20 22.10 20.20

LA SECA ESPAI BROSSA (c/ Flassaders, 40. T. 93 310 13 64). Magic Tribute, de Hausson. Sala Brossa, dc. a dss., 21 h; dg., 19 h. Somiant en cocodrils. Sala Fregoli, de dc. a dss., 20 h; dg., 18 h. Oriol Tranvia, Sala Palau i Fabra, dv. i ds. a les 21.30h. Venda: el millor preu a www.laseca.cat i teatre 933 101 364. LA VILLARROEL. (Villarroel, 87. 93 451 12 34). A partir 14 maig, Titzina. Presenta Distancia siete minutos de Pako Merino i Diego Lorca; De dt. a dj. 20.30 h; dv. 21 h, ds. 18 i 20.30h, dg., 18 h. L'Offlavillarroel: del 12 al 28 maig, Ricard de 3r, dt. dc. 20.30h. lavillarroel.cat i taquilla. Grups: Promentrada 93 309 70 04. MERCAT DE LES FLORS (C/ Lleida, 59. Tel: 93 426 18 75. www.mercatflors.cat). Jérôme Bel presenta The show must go on, del 8 al 10 de maig, a les 20.30 h (dg., 18 h.) Preu 12 €. Venda anticipada de localitats: www.mercatflors.cat, Taquilles Tiquet Rambles (La Rambla, 99 - 93 3161111), Taquilles del Mercat de les Flors, una hora abans de l’espectacle. NAU IVANOW, c/ Hondures, 28, T. 93 340 74 68. Le Freak del 8 al 10 de maig. Ara del 15 al 17 de maig, dv i ds 21 h. dg 19 h. Venda d’entrades: entradium.com 1 hr. abans a taquilla nauivanow.com PORTA4 C/Església 4-10, BCN 931854840 www.porta4.cat "Fugaç", diss. 19 h. No es tan fàcil, diss. 21.30 h. A la una, el sol i la lluna ( de 0 a 3 anys) diumenge 12 h. Criminal, diumenge 20.30 hrs.

22.15 22.00 22.00 22.15 00.25 22.00 22.10

00.15 00.05 00.05 00.15 00.10 00.10

22.00 00.10 22.30 00.30 22.30

ROMEA. (Hospital, 51. 93 301 55 04). Fins 17 maig, Els veïns de Dalt de Cesc Gay, amb Pere Arquillué, Àgata Roca, Nora Navas i Jordi Rico; de. dt. a dv., 20.30 h; dss., 18 i 21 h; dg., 18 h. OFF Romea: Prorrogat! fins 16 maig Waikiki Honolulu, dv., 22.30 h; dss., 22.45 h; dg., 20 h. teatreromea.cat, i taquilla. Grups: Promentrada 933 097 004. SALA ATRIUM c/ Consell de Cent, 435 BCN T. 93 182 46 06 [email protected] Coses nostres de Ramón Madaula. De dc a ds a les 21 h. i dg. a les 19 h. La Flauta Màgica Dg. 10 de maig a les 12 h. SALA BECKETT – Gràcia. Blau, de F. Joanmiquel. Del 8/04 al 10/05; dc. a dss., 21.30 h; dg., 18.30 h. La crida, de F. Joan-

TEATRE LLIURE MONTJÜIC: Tel. 93 228 97 47. eig de Sta. Madrona, 40-46 / Pça. Margarida Xirgu 1. Metro (Poble Sec L3, Espanya L3-L1) . Frank V (opereta d'una banca privada) de Friedrich Dürrenmatt & Paul Burkhard, direcció Josep Maria Mestres. Fins al 17/05. Sobretítols en castellà i anglès cada dissabte. Tot pels diners 2. Cleòpatra, d'Iván Morales. Estrena el 6/05. Fins al 24/05. Més informació i venda d'entrades a www.teatrelliure.com, taquilles del teatre, Ticket Rambla (Rambla, 99) i 902 106 369 TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA (Pl. de les Arts, 1). Sala Tallers: Mots de ritual per a Electra de Palau i Fabre. Dc., dv. i ds. 20 h; dg., 18 h. Venda entrades: www.tnc.cat i taquilles (93 306 57 20). TEATRENEU (multisales). Sala Cafè-Teatre. (Terol, 26 (Gràcia), L4 Joanic, L3 Fontana). La Caputxeta i el llop, 16.30 h. Las tres caras, 18 h. Sonrisa del Felpudo, 19 h (SM). Agencia Matrimonial: 7D Amor, 19.30 h. Lo mejor de Pepe Rubianes, 21 h. Divorciadas evangélicas y vegetarianas, 22.30 h. Compra a www.teatreneu.com TEATRENEU (multisales). Sala Xavier Fàbregas. (Terol, 26 (Gràcia), L4 Joanic, L3 Fontana). Blancaneus i campaneta, 17 h. Magia Kids, 18.30 h. Diario de un cuarenton, 20 h. ImproShow, 21.30 h. Compra a www.teatreneu.com TEATRE POLIORAMA. (Tel. 93 317 75 99. La Rambla, 115). Nancho Novo és El Cavernicola. 4 úniques setmanes! Dj. i dv: 21h; dss, 20h i 22h: dg 19h. Preu 20€. Entrades a teatrepoliorama.com, ticketmaster.com, al 902 150 025 i taquilla. Grups 93 441 39 79. TEATRE TIVOLI (C/Casp, 7). Sister Act, el musical terapéutico se despide de Barcelona. Última función el 26 de abril. www. sisteractelmusical.com TEATRE VICTORIA (Tel. 93 324 97 42; Av. Paral·lel, 67-69). Ultimes setmanes! 31 de maig útima funció de Mar i Cel. Horaris: dj.20.30 h; dv., 21.30 h; dss,17.30h i 21.30h; dg., 18 h. Entrades a teatrevictoria.com, ticketmaster.com, al 902 150 025 i taquilla. Grups 93 441 39 79. VERSUS TEATRE. Castillejos 179. <M> Glòries i Monumental. Bus 7/H12/62/B21/N2/N3. 932323184. Fins 17/5 "Diary of a Scoundrel" de A. Ostrovsky. De dj a ds. 20.30 h. Dg 18 h. En anglés. Fins 10/05 "IUPI" Titelles. Dg. 12 h. Estr 25/5 "Páginas Arrancadas..." I.del Moral. Venda Ticketmaster i taquilla

MÚSICA L’AUDITORI C. Lepant 150 Tel. 932479300 932479300 Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya / Pablo González, director i Kari Krikkuu, clarinet / Chin i Txaikovski / Ds 9 (19h) i Dg 10 (11h) // Banda Municipal de Barcelona / Salvador Brotons, director / Toldrà, Oltra, Moraleda i Garreta / Dg 10 (18h. 17h xerrada prèvia) / Preu: 14€ // D.O. Schubert: la Truita / grup de cambra de l’OBC / Ds 9 (13h) / Preu: 25€ concert i tast de vins //Entrades: L'Auditori www.auditori.cat.

LA VANGUARDIA 61

CARTELLERA


GUIA DEL TEMPS LLIURE PALAU DE LA MÚSICA. Abans de néixer al Palau. Petit Palau. Taller musical durant l'embaràs. Concert Familiars al Palau. Ds., 9 de maig, 11 h.Preu: 12 €. Taquilles Palau: 902442882 / www.palaumusica.cat PALAU DE LA MÚSICA. Bim Bom, nadons al Palau. Petit Palau. Taller-espectacle: el despertar musical dels nadons. Concert Familiars al Palau. Ds., 9 de maig, 16 h. i 18; dg. 10 de maig 11h, 12.30h i 17.30h. Preu: 14€. (adults) i 6€ (nadons). De 0 a 12 mesos. Taquilles Palau: 902442882 / www.palaumusica.cat PALAU DE LA MÚSICA. My favorite Thing. Dg., 10 de maig, 18h. Cor Infantil de l'Orfeò Català. Fragments de pel·lícules. Preus: 15 i 20 €. Taquilles Palau: 902442882 / www.palaumusica.cat SALA DE BAILES TANGO. La Sala de Bailes de Barcelona. ¡A divertirse, también con la crisis! Todos los miércoles, jueves y domingos, tarde y noche LA ORQUESTA REVELACIÓN MIL.LENIUM. Todos los viernes y sábados, tarde y noche, actuación de LA ORQUESTA CRISTIAN. Desde las 6 tarde hasta las 5 madrugada sin interrupción. ¡ Ven y disfruta! TANGO. ¡Precios especiales para grupos! 638 732 853. Diputación, 94. Metro Rocafort (L1). www.saladefiestastango.com

REST. GASTRONÒMIC BODEGA SEPULVEDA. "TAPAS CON MANTEL". 60 años de tapas y platillos. Tradición puesta al día. Pescados frescos del día según mercado. C/. Sepúlveda,173. Tel. 93-323-59-44 y 93-454-70-94. www. bodegasepulveda.net. FELIÇ2 - ALELLA. Alta cocina China. Pato laqueado. Cocina cantonesa y pequinesa. C/ Ametllers, 2. Alella. Tel. 93-540-85-22 y 93-540-48-89. www.restaurantefeliz2.com. GORRIA. Cocina Vasca Navarra. Cerrado: Domingo todo el día y Lunes noche. Aparcador. C/. Diputación, 421 Tel. 93-24511-64 / 93-232-78-57. www.restaurantegorria.com.

JOVE TEATRE REGINA ( 932181512) La Bella dorment Dis i Diu 18 h. Venda entrades: www.jtregina.com

TARRAGONA ANTIC CASTELL DE ROCAMORA Montferri. T. 977-62-01-20. Acabem les calçotades a primers de juny amb la mateixa qualitat.Entre Valls i El Vendrell,AP7-AP2 sort. S.11. EntrarC51 seguir 2Km direcció El Vendrell fins Vilardida, a la dreta direcció Montferri. http://castellderocamora1.blogspot.com.es.

ÒPERA A SECUNDÀRIA. Dies 9 i 10 de maig a les 10.45h i a les 12.45h. Al Teatre Auditori de Sant Cugat. Preu únic 13 €. Venda de localitats a liceubarcelona.cat, App i Taquilles del Liceu.

GIRONA

ELS MÚSICS DE BREMEN: Dies 23 i 24 de maig, a les 11h. Al Gran Teatre del Liceu. Preu únic 13 €. Venda de localitats a liceubarcelona.cat, App i Taquilles del Liceu.

ANNA. Nº 1 en guisats, bon preu i bona qualitat, amplia fusta d'embotits i atenció al client. Vista panoràmica. Ventolà. Tel. 972-72-72-60. Reservi taula amb antelació.

SAT! TEATRE "L'avi Tonet" de Cia Jordi del Rio. Consulteu: www.sat-teatre.cat

ANDORRA

TANTARANTANA TEATRE, Les Flors, 22, 934417022. Infants Terribles pres. La Fábrica de les històries Ds. 18 h. dg. 12 h.

DON DENIS. Cocina vasca e internacional. Isabel Sandi, 3 1º. Vivero propio. Marisquería. [email protected] www.restaurantdondenis.com - T. 00-376-82-06-92.

VERSUS TEATRE. Castillejos 179. M: Glòries i Monumental. Bus 7 /H12 /62 /B21 /N2 /N3. Tel. 93 232 31 84. Titelles “IUPI” dg 12h. Vda Ticketmaster i taquilla.

REST. ESPECTACLE

ATRACCIONS

THE PHILHARMONIC MUSIC RESTAURANT. C/Mallorca 204 T. 93 451 50 43. www.the-philharmonic.com Cenas con música en directo: Hoy a las 22.30h. Joan Pau Cumellas & Miguel Talavera (Blues) Domingos mediodía Special Day para familias Roast Beef

GEL SKATING CLUB www.skatingclub.cat. Roger de Flor, 168. Tel. 93-245-28-00. Aniversaris. Escola patinatge. Bar. Pk. 24 h.

MUSEUS ARXIU FOTOGRÀFIC DE BARCELONA (Plaça Pons i Clerch, 2, planta 2a). Horari: dl. a dss, de 10 a 19 h. Fest. tancat. Exposició: Antoni Capella, fotògraf de societat (1955-1980) personatges del món cultural i musical d'aquells anys. Gratuït. Fins al 3/10/2015.

SALES DE FESTA BAGDAD - PORNO SHOW Paralelo esquina Nou de la Rambla. T. 93 442 07 77. Cada noche Show de 23 h. a 05 h., con 25 artistas. www.bagdad.com

ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT (Santa Llúcia, 1). Horari: dl. a dv, de 9 a 20.30 h i ds de 9 a 13.30h .Fest tancats. Exposició: Apel·les Mestres. Artista complet i home polièdric. Gratuït. Fins al 30/04/2015.

INFANTILS

CCCB (Montalegre, 5. Barcelona; www.cccb.org. T. 933 064 100) Horari: d'11 a 20 h; dv., ds., dg. i festius, d'11 a 20 h. ArticketBCN. Exposicions: Les Variacions Sebald.

GUASCH TEATRE,: “La Flauta Màgica”, Veure cartellera teatres.

FUNDACIÓ ARRANZ-BRAVO ( Avinguda de Josep Tarradellas i Joan, 44, L'Hospitalet. Tel. 93 260 02 68 Metro L1: Torrassa, Bus L12). Exposició permanent+ Exposició temporal: ArranzBravo. "Magnus" Horaris: de dimarts a dissabte, de 17 a 20 h. Els diumenges i festius, d'11 a 14 h. Entrada lliure. www.fundacioarranzbravo.cat FUNDACIÓN FRAN DAUREL (Poble Espanyol 93 423 41 72 BCN) Col·lecció d'Art Contemporani. De dilluns a diumenge. De 10 a 19 hores. FUNDACIÓ VILA CASAS Can Framis Museu de Pintura Contemporània c. Roc Boronat, 116-126 T. 933208736. De dt. a ds. d’11 a 18 h. Dg. d’11 a 14 h. Espai AØ: Manolo Ballesteros. Pintat el 2014 (09/03-19/07/15) L’art de col-leccionar. Col-lecció de Ventura Garcés (16/03-19/07/2015) FUNDACIÓ VILA CASAS. Espais Volart i Volart2 . c/ Ausiàs Marc, 22. Tel. 93 481 79 85. De dt. a dv., de 17 a 20.30 h; dss., d'11 a 14 i de 17 a 20.30 h; dg., d'11 a 14 h. Espai Volart: Porta Missé. Retrospectiva (07/05-28/06/15) Espai Volart2:: Lluís Barba. Viatge en el temps (07/05-19/07/15). MUSEO DE CERA - BOSC DE LES FADES. (Rbla. Sta. Mónica, 46, <M> Drassanes). Tel. 93-317-26-49. Horari: Laborables de 10 a 13:30 hores i de 16 a 19:30 hores. Dissabtes, diumenges i festius, d'11 a 14 hores i de 16:30 a 20:30 hores. Cafeteria: Bosc de les Fades, oberta cada dia de 10:30 del matí a 1 de la matinada. Botiga: atge del Temps, oberta cada dia de 10 a 22 hores. MUSEU DE CULTURES DEL MÓN. Art d'Àfrica, Àsia, Amèrica i Oceania. Montcada, 12. T. 932 562 300 [email protected]: www.bcn.cat/museuculturesmon. De dt. a diss: 10-19h; dg. i festius: 10-20h; dl. no festius tancat. Cicle de conferències gratuït a consultar al web.Segueix-nos a Facebook, Twitter, Instagram: mculturesmon MUSEU DE LA MÚSICA L’Auditori. C/ Lepant, 150. Barcelona. Tel. 93 256 36 50. www.museumusica.bcn.cat. Horari: 10 a

18h; dg. 10 a 20h; dl. tancat. Exposicions: “Veus de la Mediterrània” i “Phonos, 40 anys de música electrònica a Barcelona”. Dg 10, 11h, visita comentada Museu; 17.30, Quan els contes són música, amb Ferran Martin. MUSEU DEL DISSENY DE BARCELONA (Pl. de les Glòries Catalanes, 37-38, www.museudeldisseny.cat; Tel. 93 256 68 00). Horari: De dm. a dg., de 10 a 20 h. Tancat: dilluns. Exposicions permanents i Exposició temporal: Disseny per viure fins el 17 de maig. Pis-Museu de la Casa Bloc. Visites guiades dissabtes a les 11 h. Reserva prèvia grups: 93 256 68 01, compra per internet www.museudeldisseny.cat MUSEU FREDERIC MARÈS. Exposició permanent: Escultura i Gabinet del col·leccionista. Pl. de Sant lu, 5. De dm. a dss., de 10 a 19 h; dg. i fest. d’11 a 20 h; dll. tancat. Tots els dg. a partir de les 15 h, entrada gratuïta. Tel. 932 563 500; www.museu mares.bcn.cat; facebook.com/MuseuFredericMares i twitter: @MuseuFMares Exposició temporal: "Maillol i Grècia" fins 31/01/16. MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA I DRASSANES REIALS. Av. de les Drassanes s/n. <M> Drassanes. Tel. 933 429 920. www.mmb.cat. De dilluns a diumenge, 10-20h. Exposició permanent tancada. Edifici històric de les Drassanes Reials obert al públic. Exposicions temporals: Tenas i el mar, fins al 14 de juny. Exposició del II Concurs de Fotografia de Mar, fins al 31 de maig. Activitats familiars de cap de setmana. REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES. (Bda. Monestir, 9). Dt. a dv 10-17 h. ds 10-19h i Dg. 10-20h. Dg. gratuït a partir 15 h. Fest. de 10-14 h. Reobertura Capella de Sant Miquel, Exposicions: Murals sota la lupa, Plantes Remeis i Apotecaris. informació a: www.bcn.-cat/monestirpedralbes, Tel. 932 563 427 i [email protected]

EXPOSICIONS D'ART

(*) Galeries adherides al Gremi de Galeries d'Art de Catalunya. * ART MAR. Grup Escolà. c/ Pau Claris, núm. 120. Telèfon: 934 881 868. Miguel Barbero. Pep Solé, escultures.

Cada diumenge, amb La Vanguardia Nou suplement dominical amb més idees, oci, compres, inspiració, entrevistes, reportatges, ciència, viatges, moda, bellesa, benestar, gastronomia, decoració, art, còctels... Tot per desconnectar.

EL GORDO

PRIMITIVA

BONO LOTO

EUROJACKPOT

CUPONAZO

Sorteig

Sorteig

Sorteig

Sorteig

Sorteig

Sorteig

Sorteig

Sorteig

6 de maig

2 de maig

3 de maig

7 de maig

8 de maig

8 de maig

8 de maig

8 de maig

Combinació guanyadora





LOTTO 6/49

9 11 15 20 47 48

Complem.: Núm. Plus:

35

8

Reint.:

7

Jòquer: 494552 Guanyadors Euros

4 13 19 20 29 45

Complem.: Núm. Plus:

34

8

Reint.:

4

Jòquer: 546693 Guanyadors Euros

6+Plus..............– ........................– 6......................– ........................– 5+C+Plus..........– ........................– 5+C..................– ........................– 5+Plus..............– ........................– 5......................2 ............... 655,71 4+Plus............19 ................. 99,90 4....................67 ................. 49,95 3+Plus..........557 ................. 12,46 3...............1.411 ...................6,23

6+Plus..............– ........................– 6......................– ........................– 5+C+Plus..........– ........................– 5+C..................– ........................– 5+Plus..............2 ............... 867,06 5......................2 ............... 433,53 4+Plus............44 ................. 63,04 4....................77 ................. 31,52 3+Plus..........528 ................. 12,82 3...............1.376 ...................6,41

SUPER 10

TRIO

8 de maig

8 de maig

1 3 4 6 8 915

275

222627293439

4 15 18 29 30

Número clau (reint.): 8 Guanyadors

5+1.................– 5+0................– 4+1..............26 4+0............237 3+1.........1.100 3+0.......10.962 2+1.......16.688 2+0..... 157.311 0+1..... 263.189

Euros

...................... – ...................... – .......... 7.070,26 ............. 139,22 ............... 34,28 ............... 11,18 ................. 5,65 ................. 3,00 ................. 1,50

9 11 14 35 45 47

Complem.:

27

Joker:

Reint.:

3 8772968

Guanyadors

Euros

6+R...................– 6......................– 5+C..................5 5..................186 4.............12.367 3...........229.029

........................– ........................– .......... 49.376,39 ............ 2.875,86 .................69,87 ...................8,00

4 6 10 20 31 32

Complem.:

Sols: 8

Reint.:

35

4

Guanyadors

Guanyadors

Euros

6.......................– 5+C..................1 5....................89 4...............4.819 3.............88.568

........................– ........ 198.289,50 ............ 1.113,99 .................32,58 ...................4,00

7/39 7 de maig

4101116181939 Reint:

3

CATEGORIA ENCERT. 7 encerts...... – 6 encerts...... 1 5 encerts......

67


1931324046

EUROS CATEGORIA ENCERT. – 4 encerts ..... 1.140 11.082,03

EUROS 10,00

110,27 Reint. .......... 10.456

1,00

5+2..................– 5+1.................2 5.....................4 4+2...............69 4+1..........1.200 4..............2.050 3+2..........2.952 2+2........43.362 3+1........57.715 3............99.237 1+2......235.211 2+1......867.644

9

Combinació guanyadora:

9.000.000€

16844

Sèrie: 001 Euros

.......................– .... 4.323.237,70 ....... 302.864,90 ........... 5.852,40 ..............302,80 ..............137,80 ................82,00 ................28,80 ................20,90 ................17,40 ................13,30 ..................8,80

EUROMILLONES

100.000€

Euros

12698.........................073 39306.........................002 39431.........................056 93060.........................055 96409.........................078 14534.........................063 39401.........................029 64593.........................107 93129.........................076

ONCE

SUPER ONCE

7 de maig

8 de maig

06008 Sèrie ‘La paga’: 020

2 3 4 8171921 222331353744 49515455576264

Núm.:

Estrelles:

7 14 19 47 49

3 10

Guanyadors Euros 5+2...................– .............................. – 5+1...................3 ..............495.553,79 5+0................ 14 ................35.396,70 4+2................ 45 ..................5.506,15 4+1.............. 990 .....................218,99 4+0...........2.167 .....................100,05 3+2...........2.132 .......................72,64 2+2.........32.240 .......................22,10 3+1.........45.206 .......................15,07 3+0.........98.992 .......................11,58 1+2.......167.036 .......................12,05 2+1.......669.201 ......................... 8,15 2+0....1.451.459 ......................... 3,84

40414851606162 DIANA:

15

Pot acumulat per al següent sorteig: El Gordo, 7.600.000 euros. Primitiva, 20.500.000 euros. Bono Loto, 3.000.000 euros. 7/39, 1.876.836,31 euros. 6/49+Plus, 4.730.000 euros. 6/49, 2.365.000 euros. Eurojackpot, 90.000.000 euros. Euromillones, 47.000.000 euros

62 LA VANGUARDIA


Esports

TENNIS Mutua Madrid Open (quarts de final, homes)

Nadal (3) - Dimitrov (10), 6-3, 6-4; Berdych (6) - Isner (16), 3-6, 7-6 (7), 7-6 (1) Ferrer (7) - Nishikori (4) 4-6, 2-6; Raonic (5) - Murray (2)

L A P OSA DA AL DI A D E L ES IN STAL∙ L AC IONS B L AU G RA NA

Així serà el nou

LLÀTZER MOIX Barcelona

Una anella de norantacinc llot ges vip (amb capacitat per a unes mil persones) entre la primera i la segona graderia, al voltant de tot el camp; diversos restaurants i bars des dels quals seguir els par tits; un sostre cablat de 47.000 metres quadrats que protegirà de la pluja i el vent totes les localitats i caldejarà l’ambient de l’estadi; noves comunicacions verticals amb escales mecàniques i ascen sors; accés més ràpid als seients; un pitch club, com el que funcio na al Madison Square Garden, perquè al voltant d’un miler d’afi cionats puguin ser més a prop dels jugadors... Aquests són al guns dels punts del programa que hauran de tenir en compte els ar quitectes que participin en el nou concurs per convertir el Camp Nou en una instal∙lació esportiva del segle XXI. És a dir, en el Nou Camp Nou, amb 105.000 seients, 6.000 més que ara. Un altre concurs arquitectònic per a l’estadi del Barça? Que no va guanyar Norman Foster el del 2007 amb un projecte que es dis tingia per la seva pell escamada de color blanc, groc, blau i grana?

1. Terreny de joc. Gespa híbrida de tecnologia Desso i GrassMaster. Nous sistemes de calefactat, drenatges i aspersors 2. Noves banquetes dels equips. Recol·locades per no interferir en les visuals de la primera graderia 3. Pitch club. Àrea de proximitat als jugadors. Amb capacitat per a unes mil persones 4. L’ameba. Plataforma per optimitzar circulacions al voltant de l’estadi, discriminant trànsit rodat i vianants

El Barça detalla les seves necessitats abans de muntar un altre concurs arquitectònic per renovar l’estadi En efecte, això va ser el que va ar. Però el que a és que lord Foster –en la victòria del qual va pesar la sinergia entre grans marques (Foster i Barça)– havia rebut únicament, com els seus competidors, un plec de condicions de cinc folis, amb una vaga definició del programa, i potser per això apostava per la pell i la coberta de l’estadi. En la pròxima convocatòria, en canvi, els concursants rebran un plec de més de cent folis, en el qual s’es pecificaran de manera exhausti va les necessitats del Barça. Optimitzar el rendiment Des de fa quatre anys, i durant l’últim amb particular intensitat, el Barça ha anat perfilant l’es mentat plec, ajudat per consulto res internacionals. Entre elles, la nordamericana AEG (que gesti ona un centenar de grans coliseus esportius al món, i és propietària

5. Nou aparcament subterrani. Amb unes 1.750 places al carrer Arístides Maillol (Tribuna) i unes 1.200 al carrer Maternitat (Lateral)

20

d’una vintena d’aquests); la tam bé nordamericana Icon, especi alitzada en gestió de projectes constructius, o la britànica ISG, experta en plans de negoci. (En fases posteriors, han col∙laborat amb el club firmes espanyoles com les enginyeries IDOM o BO MA en la revisió de l’estructura de l’estadi, o com el RACC, per les circulacions exteriors). “Vam decidir buscar els pro fessionals que durant els últims deu anys han construït les millors instal∙lacions esportives. I els vam demanar que treballessin per a un club tan especial com el Barça, que té 140.000 socis i 1,5 milions de visites anuals al mu seu; sense oblidar, esclar, que som a Barcelona, una ciutat amb una cultura urbana i arquitectò nica singulars”, indica Jordi Moix, secretari de la junta direc tiva del Barça i responsable de patrimoni de l’entitat.

Bill Mannarelli, arquitecte nordamericà que des de l’estiu at treballa com a project ma nager del Nou Espai Barça (inte grat per diversos projectes, entre els quals, la conversió del Camp Nou en el Nou Camp Nou), indi ca que “ara, després de tota la fei na que s’ha anat fent, el Barça sap perfectament quines són les se ves necessitats, i quina és la mi llor manera i el millor moment per satisferles sense comprome tre’n la viabilitat econòmica. És a dir, el Barça és a hores d’ara un bon client que ha establert les ba ses per aconseguir un gran pro jecte arquitectònic”. El conjunt de l’operació Nou Espai Barça neix de la necessitat de posar al dia les instal∙lacions del FC Barcelona. Un dels criteris que l’han guiat és el desig d’opti mitzar el rendiment econòmic de la marca esportiva Barça, sumant als ingressos que s’obtenen d’abonaments i entrades tots els procedents dels espais que en llengua anglesa s’anomenen d’hospitality, i als quals accedei xen els espectadors que paguen per això, identificats amb un bra çalet o un tiquet especial. Això és, els espais en els quals s’ofereix a l’espectador un plus sobre l’es pectacle futbolístic. Això inclou des de les llotges vip fins al pitch club. El Barça espera poder aug mentar significativament els be

neficis a través d’aquesta via. “Els grans clubs tenen entre un 10% i un 20% d’ingressos procedents d’aquests tipus d’espais. Al Barça només en tenim el 2%. Hi ha molt de marge per créixer. Altres clubs obtenen per aquest concep te 40 o 50 milions més a l’any que el Barça”, indiquen les esmenta des fonts. Canvi de projecte Després de substituir l’equip de Joan Laporta al capdavant del Barça, el de Sandro Rosell va ana litzar el projecte de lord Foster i va arribar a la conclusió que no resolia alguns dels principals problemes de l’estadi. A més a més, es va advertir que l’edifica ció prevista de 1.500 pisos al Mi niestadi no produiria els recursos necessaris i consumiria massa es pai. Posteriorment, es va desesti mar la idea de construir un estadi de nova planta en terrenys de la veïna zona esportiva università ria, tant per raons de cost com per la privilegiada posició del Barça, que disposa de 20 hectàre es urbanes amb gran potencial com a motor de desenvolupa ment econòmic propi i ciutadà. Descartades aquestes opcions, la solució que quedava era la refor ma del Camp Nou. “A partir d’aquí –indica Mannarelli, arqui tecte per Princeton i gestor, entre d’altres, de les obres del O2

21

6. Fonaments existents

17

22

7. Fonaments nous 8. Primera graderia. Es reconstruirà per guanyar verticalitat i eliminarà 10.000 localitats

19

16

18

9. Anella de llotges vip. Amb 91 llotges privades, quatre superllotges i un restaurant. Situada entre la primera i la segona graderia

12

10. Segona graderia. Es manté, amb recorreguts d’evacuació més amplis 11. Llotja presidencial. Amb dos nivells i més capacitat, fins a 314 seients

23

12. Noves concessions. Millora dels serveis de punts de venda

13 24

4 10 11

9

8 5

2 3 7

1

LA VANGUARDIA 63

ESPORTS


INAUGURACIÓ

Mercèdel1957 FC BarcelonaLegia de Varsòvia

El Camp Nou va acollir el seu pri mer partit el 24 de setembre de 1957. El Barça es va imposar al Legia (42) i Eulogio Martínez va

NOM PREVIST

marcar el primer gol del nou esta di. El primer partit oficial va ser un BarçaJaén de Lliga que va su posar la primera golejada (61).

Joan Gamper Qüestionat per les autoritats

Camp Nou World de Berlín– vam anar dis senyant una operació denomina da, en conjunt, Nou Espai Barça, que incloïa el trasllat del Minies tadi a Sant Joan Despí, la cons trucció del nou Palau Blaugrana en el seu lloc, la reforma de l’esta di i l’edificació d’altres construc cions complementàries, per a ofi cines i serveis al soci, així com d’aparcaments subterranis i de condicionament del museu i les zones comercials”. Minimitzar moviments Un projecte d’aquesta enverga dura comportarà, en el cas de l’estadi, algunes incomoditats i exigirà un esforç de planificació. Està previst desenvolupar les obres durant els tres mesos d’es tiu de quatre anys. S’aspira a no haver de disputar cap matx ofici al fora del Camp Nou, encara que per això s’hagi de pactar alguna modificació de calendari amb la Lliga de Futbol Professional; pel cap alt caldrà modificar provisio nalment recorreguts dins de l’es tadi mentre durin les obres. Una altra incomoditat són els canvis que comportarà l’eliminació de 10.000 localitats a la primera gra deria, unes 5.000 de les quals les ocupen actualment socis, als quals es proposarà un altre se ient. La idea de minimitzar aquest nombre de canvis ha estat prioritària per als gestors del pla.

M É S C O M O D I T ATS

Entre les novetats, 95 llotges vip, una enorme coberta, restaurants, bars i un ‘pitch club’ MÉS INGRESSOS

El Barça espera ingressar de 40 a 50 milions anuals més pels nous serveis de ‘hospitality’ MÉS SERVEIS

El Mini anirà a Sant Joan Despí, es reformarà l’estadi i es faran aparcaments, un altre Palau i nous serveis

Les cinc unitats El club blaugrana ha dividit l’operació Nou Espai Barça, des prés de la conclusió de tots els es tudis preparatoris, en cinc uni tats. La primera és la definició d’un pla urbanístic per integrar les necessitats del club amb les de la ciutat i el districte. La segona, la construcció el nou Miniestadi a Sant Joan Despí. La tercera i la quarta són les relatives a la refor ma integral i al cobriment de l’es tadi –“la coberta és el gran ele ment democratitzador del pro jecte”, assegura Mannarelli– i la construcció d’un Palau Blaugra na de nova planta on ara hi ha el Miniestadi. I la cinquena és la construcció d’una sèrie d’ins tal∙lacions complementàries ja apuntades, entre elles, aparca ments subterranis, edificis per a oficines, comercials o d’atenció al soci, i espais públics. L’emigració del Miniestadi fora del Nou Espai Barça no es consi dera que sigui un problema. “Se rà el nostre offBroadway –diu Mannarelli en un símil d’ecos no vaiorquesos que reflecteix la seva idea del futbol com a gran espec tacle–: un lloc adequat per als que comencen, per als que s’estan preparant per arribar algun dia a l’escenari central, mentre que el Nou Espai Barça serà el nostre gran Broadway, el gran escenari del Barça.”

Sant Joan Despí, que es resoldrà ben aviat i la llicència de cons trucció del qual està previst sol∙li citar a començaments de l’any que ve. Aquest mateix mes de maig es perfilaran els concursos arquitectònics per a l’estadi i el Palau Blaugrana, que s’haurien de convocar aquest any. L’objec tiu és començar una d’aquestes dues obres el 2017, encara no se sap quina.

El finançament L’actual junta directiva es plante ja afrontar l’operació Nou Espai Barça, pressupostada globalment en 600 milions d’euros (400 dels quals per a l’estadi), sense aug mentar la quota dels socis –“infe rior en un 50% a la del Reial Ma drid”, segons recalca Jordi Moix– ni deixar de reduir el seu deute bancari a llarg termini ni renunciar als fitxatges de juga dors quan faci falta reforçar l’equip. Es tracta de generar nous ingressos, per diversos sistemes: actius del club fins ara no explo tats, com per exemple la venda dels drets del nom de l’estadi a llarg termini, que podrien gene rar uns 20 milions d’euros anuals; retribució per les concessions a diferents operadors de restaura ció que s’instal∙lin al renovat esta di; ingressos per llotges vip; nou finançament bancari, etcètera.

Camí per recórrer Hi ha aspectes d’aquesta gran operació a concretar. Però el de sig de tirarla endavant és clar. “La junta està aionada amb aquest projecte, que ens perme trà continuar sent competitius. Tenim un dels primers clubs del món, una marca consolidada que continua creixent i un gran espai dins de la ciutat. Tenim, doncs, molt camí per recórrer”, afirma Jordi Moix. Redundarà aquesta exhaustiva preparació prèvia en la llibertat projectual de l’arquitecte gua nyador? “No –contesta Jordi Moix–. Podrà definir la pell de l’estadi, la concepció d’espais i circulacions o la redefinició del museu i les botigues. I al Palau es tarà tot per fer”.c

El calendari El calendari d’execució del Nou Espai Barça està subjecte al con sens sobre el pla urbanístic amb l’Ajuntament de Barcelona; a la definició dels concursos arqui tectònics per a cadascuna de les diferents unitats i a l’obtenció dels recursos econòmics reque rits. Però l’operació ja està en marxa. Sis equips arquitectònics han estat convidats a participar en el concurs del Miniestadi a

21

13. Anella publicitària. Amb plafons d’alta resolució LED 14. Tercera graderia. Es completa i uniformitza l’altura en la cota màxima actual. Amb recorreguts de evacuació més amplis 15. Afició visitant. Se situen al còrner entre gol nord i lateral 16. Grada familiar. Zona infantil i guarderia, amb vista a l’espai públic 17. Coberta. Superfície de 47.000 m2 sostinguda per un sistema de cables, que protegirà de la pluja i el vent totes les localitats, caldejara l’ambient de l’estadi i reduirà l’impacte acústic sobre el veïnat

20

18. Videomarcadors. Quatre plafons LED d’alta resolució, de 25 x 11,5 m cadascun

22

19. Barra de píxels. Malla LED de baixa resolució per mostrar animacions

19

20. Plaques fotovoltaiques. Per alimentar llums de creixement de l’herba. 6.000 m2

8

1

21. Recollida d’aigües. Per alimentar l’aljub d’aigües grises i el reg del camp

14

15

12

22. Wifi. A les arel·les perimetrals de la coberta s’instal·laran s per al wifi a les graderies, elements d’il·luminació, càmeres, etcètera

23

13

23. Ascensors i escales mecàniques 24. Nova zona de premsa. Amb 412 posicions de feina

4

9 6

8 3

7

5

64 LA VANGUARDIA

ESPORTS


FUT BO L EL LÍDER RE P U N RI VAL D E RECOR D A MA RG

Que no s’aturi la festa

El Barça es creua amb la Reial Societat, que va provocar la reacció que ha portat l’equip a prop del triplet

Luis Enrique va ser aplaudit pels seus jugadors, entre ells Xavi, Jordi Alba, Sergi Busquets i Leo Messi, pel seu 45è aniversari

FC Barcelona Reial Societat 18.00 h Gol T / C+ Lliga ALINEACIONS PROBABLES

BARCELONA: 13 C. Bravo, 22 Dani Alves, 3 Piqué, 15 Bartra, 21 Adriano, 5 Sergio Busquets, 4 Rakitic, 6 Xavi, 10 Messi, 11 Neymar i 9 Luis Suárez Entrenador: Luis Enrique Martínez ÚLTIMS PARTITS

G

G

G

G

G

R. SOCIETAT: 1 Rulli, 20 Zaldúa, 3 Mikel González, 6 I. Martínez, 19 Yuri, 5 Bergara, 14 Pardo, 10 Xabi Prieto, 8 Granero, 18 Castro i 11 Vela Entrenador: David Moyes ÚLTIMS PARTITS

E

P

E

E

G

Camp: Camp Nou Àrbitre: Iglesias Villanueva (gallec)

CARLES RUIPÉREZ Barcelona

La terra va tremolar dimecres a les proximitats del Camp Nou coinci dint amb els dos gols de Messi i el de Neymar a Neuer a la semifinal de la Champions. El sismògraf de l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera va recollir el guiri gall de felicitat general. I el Barce lona vol continuar donant més motius a la seva afició per saltar d’alegria, més emocions per cri dar, més gols per celebrar junts aquesta tarda a l’estadi i més argu ments futbolístics per somiar amb un triplet de títols pel qual només falten sis partits. “Per mi en que den cinc i són cinc finals. Si Déu vol, seran sis. Però tots són finals,

nyar els tres partits. Això és no pot ser de cap altra ma Les tres últimes jornades indesxifrable. Però sí que sé nera amb la igualtat que hi BARÇA (87 punts) R. MADRID (85 punts) que aquests són tres punts ha a la Lliga. I seria un error 36 Barça R. Societat R. Madrid- València claus. El fet que sigui una Lli no prendre’ls així”, va ex 37 At. Madrid - Barça EspanyolR. Madrid ga tan competitiva fa que si plicar un motivat Luis Enri gui un campionat més apas que. 38 Barça - Deportivo R. Madrid - Getafe sionant i bonic. Per nosaltres El Barcelona està de fes és una motivació i un estímul ta. És líder del campionat, va golejar el rival en l’anada de les tornar a la serietat. Vol que s’apar més”, va confessar, abans de de semifinals de Champions i té a la qui immediatament la golejada al manar que imperi el diàleg entre recambra la final de la Copa del Bayern, tant pel desgast de l’anada l’AFE, la Federació i la Lliga en Rei. “Estem en un dels moments com l’excitació de cara a la torna l’amenaça de vaga que penja sobre més dolços de la temporada”, va da de dimarts a Munic, per pensar les dues últimes jornades. I per si fes falta algun ingredient constatar sense capdubte el tècnic en la Lliga. “La importància de asturià. Per joc i per resultats. Físi concloure una Lliga farà que no hi més, el convidat d’aquesta tarda és cament i per qualitat individual. I hagi relaxació a l’equip”, va vatici la Reial Societat, l’equip que va el Barça vol que la festa continuï. nar l’entrenador del Barcelona. El provocar un sisme de magnituds A més ahir va ser l’aniversari de Madrid no cedeix en la seva pres inesperades el 4 de gener, quan va Luis Enrique, que complia 45 sió i això obliga però també moti derrotar el Barça (10). Aquella anys, i la plantilla el va rebre a l’en va, segons l’asturià. “Jo no jugo a la desfeta va servir per provocar una trenament amb aplaudiments a loteria. No sé si haurem de gua reacció a l’equip blaugrana que instàncies de Xavi. “M’han aplau dit perquè he arribat tard”, va dir volent desviar l’atenció el míster, que malgrat el gran moment es portiu de l’equip va negar que el del març del 2011 amb Louis celebrés més que altres anys. “Jo ]Malgrat que el Bayern de Munic ja és campió de la Bun van Gaal a la banqueta–, volen nobasolamevafelicitatenlameva desliga i es juga la resta de la convèncer els seus seguidors que feina. És gratificant que les coses temporada i la possibilitat de dimarts poden capgirar l’elimi vagin així de bé però tinc la matei guanyar un segon títol a la tor natòria a l’Allianz Arena. “Sóc xa il∙lusió que en qualsevol altre nada de les semifinals de la realista, no és fàcil remuntar un aniversari”, va aclarir. Luis Enri Champions contra el Barça, Pep 30. Però sóc un lluitador”, va que tampoc no demana cap pre Guardiola no ha volgut tornar a aclarir Pep, que es va voler sent especial als seus futbolistes. veure el 30 que va encaixar al defensar de les crítiques. “Estem “El millor regal que es pot fer als Camp Nou. “No, encara no he fent una molt bona temporada. culers és guanyar títols, el que és revisat el partit”, va respondre Quantes vegades ha guanyat el també un autoregal per als juga sorprenentment el tècnic de triplet el Bayern? Quantes?”, va dors”, va dir, i que prefereix espe Santpedor abans de rebre preguntar. “Un cop. Esclar que rar fins al final per a la gran cele l’Augsburg. Els bavaresos, que volíem guanyar els tres tornejos, bració i compartirla amb els afici acumulen dues derrotes segui però continua sent una tempora onats. des –cosa que no ava des da extraordinària”. Tot i això, mentre s’acaba la temporada, Luis Enrique opta per

Guardiola encara no ha vist el 3-0

MIGUEL RUIZ / FC BARCELONA

encara dura avui. El que a primera vista semblava que seria un divor ci dramàtic s’ha convertit en una unió molt fructífera. Anoeta va ser un punt d’inflexió. Des d’alesho res, el Barcelona ha guanyat 27 partits, n’ha empatat un i només S E NS E P E NS A R EN E L BA Y ERN

“Són tres punts clau; la importància de concloure una Lliga farà que no hi hagi relaxació” n’ha perdut un altre. “Els números després d’aquella derrota són me ravellosos. Però no hi ha un abans i un després d’Anoeta. Tot forma part de la mateixa temporada. Aquella derrota va ser part del procésnormaldelcurs”,vainsistir el tècnic, que no ha volgut mai do nar una gran transcendència als fets d’aquella setmana. “No la re cordo com una situació dificilíssi ma o impossible de superar”, va apuntar el tècnic. La Reial Societat fora de casa no és la d’Anoeta, on sempre li fa sor tir els colors al Barcelona i on aquestatemporadatambéhancai gut el Madrid i l’Atlètic. En canvi, fora de Sant Sebastià, els donosti arres només han guanyat un partit en tota la Lliga. Per si de cas, Luis Enrique avui no prescindirà de Messi i Neymar, que al costat de Suárez han marcat 71 dels seus 111 gols després d’aquella ensopega da. Va ser una dolça derrota que ha portat el Barça a prop del triplet.c

LA VANGUARDIA 65

ESPORTS


FUT BO L EL MAD RI D J U GA U N A ALT RA FI NA L A L B ER NA B EU

PE R L ’ ESCA I R E

D Coentrão i Cristiano Ronaldo dialogant durant l’entrenament d’ahir a Madrid

JAVIER LIZÓN / EFE

Ancelotti va a totes davant el València a quatre dies de la Juve

A tomba oberta

Reial Madrid València 20.00 h. Canal+ 1 ALINEACIONS PROBABLES

REIAL MADRID: 1 Casillas, 17 Arbeloa, 3 Pepe, 4 Ramos, 5 Coentrão, 8 Kroos, 23 Isco, 10 James, 11 Bale, 7 Cristiano i 14 Chicharito Entrenador: Carlo Ancelotti ÚLTIMS PARTITS

G

G

G

G

P

VALÈNCIA: 1 Alves, 19 Barragán, 5 Mustafi, 23 Otamendi, 31 Gayà, 18 Javi Fuego, 10 Parejo, 21 André Gomes, 8 Feghouli, 11 Piatti i 9 Alcácer Entrenador: Nuno Espírito Santo ÚLTIMS PARTITS

G

P

G

E

G

Camp: Santiago Bernabeu Àrbitre: Clos Gómez (aragonès)

CARLOS NOVO Madrid

Un València necessitat de la vic tòria per entrar a la Champions no és el rival ideal quan no et queda marge a la Lliga i et jugues el i a la final de Berlín d’aquí quatre dies. L’equip de Nuno ja va ser qui va malmetre el rècord de 22 victòries consecutives der rotant els blancs a la Lliga la pri mera setmana de gener. Però no s’acaba aquí. Va ser aquest ma teix València el que la tempora da ada va empatar al Berna beu quan quedaven quatre jor nades (i no va guanyar per un gol d’esperó de Cristiano a l’últim minut) i va donar inici a una sè rie de tres partits (els altres van ser un empat a Valladolid i una derrota a Vigo) que van costar el títol al Madrid. Res de totes aquestes estadís tiques no impedirà aquest ves pre el ple en un Bernabeu que només pensarà en la Lliga en el cas que minuts abans del co mençament del partit des de Barcelona arribin notícies de la punxada dels blaugrana. En cas de victòria dels de Luis Enrique

tot serà animar l’equip de cara a la desitjada remuntada davant el Juventus. Si guanya el Barça a la Reial, el públic no entendrà gai re que no es reservi ningú, o que l’equip se sotmeti a un desgast enorme. Tot indica que Ancelot ti no està per la feina. El tècnic italià va insistir ahir a la roda de premsa que de des cansos, res de res, que jugaran els millors. “No reservaré nin gú”. Fa dies que Ancelotti està molest amb les crítiques, preo cupat pels rumors que dubten de la seva continuïtat per més que tingui firmat un altre any. Ha perdut part de la seva habitu al sornegueria i fins i tot es per met alguna pulla als seus detrac tors, sobretot amb motiu de la decisió de posar Ramos de cen trecampista: “No he decidit qui jugarà avui al centre del camp. Ramos té la meva confiança i pot jugar en moltes posicions. No és temerari posarlo davant l’Atlè O B C E C AT

“No és temerari posar Sergio Ramos al centre del camp; té la meva confiança”, diu Ancelotti L A R E N O V AC I Ó DE GAYÀ

El València va renovar ahir fins al 2020 el jove lateral per por d’una oferta blanca tic, ni contra el Sevilla, i si el po so una altra vegada no serà res temerari” La bona notícia per al Madrid és que Benzema sembla recupe rat de l’esquinç de genoll i ha en trat a la convocatòria. La idea del míster és jugar d’inici amb Chicharito i donar minuts al francès si el partit ho permet. Els

únics canvis que es donen com a probables són els dels dos late rals: Arbeloa i Coentrão segura ment donaran descans a Carva jal i Marcelo. Ancelotti va tenir també pa raules d’ànim per a Bale, un altre dels grans damnificats del partit de Torí: “No necessito parlar amb ell. Bale tornarà a jugar bé quan el Reial Madrid torni a ju gar bé i això serà molt aviat”. Finalment, l’entrenador italià va opinar sobre la vaga en potèn cia amb optimisme: “Crec que és un tema que s’arreglarà en els propers dies. Ha faltat comuni cació entre les parts, però penso que la Lliga s’acabarà amb la re gularitat prevista”. Al València la gran novetat és la renovació ahir de Gayà fins al 2020, un jugador per qui el Ma drid ha demanat preu al seu re presentant. Aquest tema era molt sensible per a l’equip de Mestalla, que sempre que ve a Madrid ho fa amb la mosca dar rere de l’orella, ja sigui per l’inte rès dels blancs per algun dels seus futbolistes o desconfiant de la tasca arbitral. En lluita tancada amb el Sevi lla per la quarta posició (l’avan tatja en tres punts i el goal avera ge), Nuno diu que va al Bernabeu sense cap mena de complex: “S’han de controlar les emoci ons i competir”. Pel tècnic por tuguès, la clau és poder assecar el seu compatriota: “El nostre èxit pot basarse en la nostra ca pacitat d’anul∙lar i controlar el joc de Cristiano”. El València no té baixes signi ficatives. Només ha perdut per sanció un suplent habitual, Ro drigo, al seu dia una de les perles de la Fábrica que ha acabat a Mestalla amb d’altres exmadri distes com Parejo i Negredo. A Mestalla, a la primera volta, el València va sorprendre el Ma drid amb tres centrals. Avui en jugaran només dos.c

Enric Bañeres

Un Barça disposat a tot

esprés del gran triomf del Barça sobre el Bayern de Munic m’ha quedat un dubte: va ser un Barça recog noscible? La pregunta l’haurien de respondre els qui atorguen a l’equip patents d’autenticitat i vigilen si el joc es desvia dels cànons fixats per ells. Cànons “irrenuncia bles” que mesuren factors com la possessió de la pilota, que ja els dic que aquesta estadística la van guanyar els alemanys (47%53%). Esclar que això de la possessió no deixa de ser una manera de resultadisme, però que no permet ferse una idea total de com ha anat el partit. S’ho preguntava Luis En rique després de guanyar contra el Bayern: “Possessió, on? En quines zones del camp? Possessió, per a què?”. Perquè tu pots tenir la pilota molt temps per anarla ant en un ron do continu sense cap altre propòsit que tractar que no te la robi el contrari, que és en definitiva la mateixa definició del rondo. El Bayern va tenir més la pilota que el Barça, entre altres coses perquè el seu porter la va tenir molt més que Ter Stegen i els seus davanters van haver de sacar moltes més vegades (41) des del centre del camp. Però ja eto que no faltaran els que segueixin dient que no era un Barça recog noscible i fins i tot hem pogut llegir i sentir que els alemanys van jugar millor “com a equip”. Jo el que no vaig trobar gens recognoscible va ser aquell Bayern del qual m’havia forjat una idea quan fa dos anys ens va planxar, amb un 40 al seu camp i un 03 al Camp Nou. I em temo que molts seguidors de l’equip alemany també hauran trobat diferències entre l’equip d’avui i aquell de Jupp Heynckes. Per començar, aquell Bayern va perdre la possessió de la pilota en els dos partits (37%63% a Munic) i (57%43% a Barcelona). També és cert que en aque lla ocasió els alemanys no te Els blaugrana ataquen nien tantes baixes com ara i l’últim quilòmetre de la que Heynckes va poder dis posar de Mario Gómez, Sha marató plens de forces qiri, Van Buyten, Luiz Gus tavo, Tymoschuk i Mandzu kic, dels quals Guardiola no n’ha pogut utilitzar cap, perquè ja no figuren a la seva plantilla. Els han substituït futbolistes més cotitzats, com Benatia, Götze, Xabi Alonso, Bernat i Le wandowski, que van jugar tots al Camp Nou. És lògic que tants canvis, inclòs l’entrenador, hagin fet del Bayern un equip diferent al de fa dos anys. Espero que l’en torn i l’afició del gegant de Baviera tinguin paciència i confi ança fins que el seu equip recuperi la seva talla internacio nal, compromesa després de l’eliminació l’any at contra el Madrid (05 global) i per la recent golejada del Camp Nou. Que es recuperin, però no abans de dimarts, que és quan els visita el Barça. Confio que llavors el Bayern encara no s’hau rà refet del cop moral sofert a l’estadi blaugrana, a part que capgirar l’eliminatòria no és només a les seves mans. Per eli minar el Barça necessitaria que el seu visitant volgués de fensar el seu avantatge en comptes de sortir disposat a gua nyar una altra vegada, perquè sortir acovardit seria com ha ver ultraat el quilòmetre 41 en una marató i posarse a caminar. I el Barça de Luis Enrique, recognoscible perquè pressiona amb una intensitat asfixiant, esgota els seus rivals i té un trident màgic, ataca els últims metres de la seva mara tó pletòric de facultats.

Torneo MB Motors de Pádel

El Torneo MB Motors de Pádel llegó a su conclusión con la disputa de las finales. Durante la semana del 11 al 18 de abril, hemos podido ver un pádel de alto nivel en las instalaciones del club Padel Indoor Granollers. Los campeones y subcampeones del Torneo MB Motors de Pádel recibieron los trofeos acreditativos de su triunfo deportivo. Los clientes de Mercedes-Benz mejor clasificados, serán invitados a disputar la Final Nacional junto con un acompañante de su elección, los días del 4 al 7 de septiembre, en el Hotel Reserva del Higuerón (Costa del Sol). Además de la tradicional entrega de trofeos, MB Motors clausuró su Torneo con un generoso sorteo lleno de artículos de última generación de Dunlop Sport, Hawkers y Weber (Colaboradores Oficiales del Circuito) y un gran cóctel que resultó del agrado de todos los presentes. La cuarta edición del Torneo MB Motors de Pádel que forma parte del Mercedes Tenis & Pádel Tour, circuito líder y referente del deporte amateur en España, concluyó con éxito de juego y participación.

66 LA VANGUARDIA

ESPORTS


FUT BO L EL PA R TI T D E L ’ ESPAN YOL A I PURUA Cap de setmana FUTBOL

2a DIVISIÓ LLIGA ADELANTE (37a) Barcelona B - Girona Avui 16.00 Recreativo - Valladolid Avui 18.00 Lugo - Sporting Avui 18.00 Sabadell - Alcorcón Avui 18.00 Leganés - Las Palmas Avui 20.00 Mallorca - Betis 12.00 Llagostera - Numància 16.00 Osasuna - Mirandés 18.00 Saragossa - Albacete 18.15 Racing - Tenerife 19.00 Alabès - Ponferradina 21.00

Sergio García, que ahir va jugar de mitjapunta, celebra el gol que va obrir el marcador i va encarrilar la victòria del seu equip

JUAN HERRERO / EFE

Una nit a Europa

Els blanc-i-blaus derroten l’Eibar liderats per un Sergio García de rècord Eibar

0

RAMÓN ÁLVAREZ Barcelona

Espanyol

2

1 Irureta 2 Boveda 16 Lillo 4 Añibarro 17 Dídac 12 Borja 15 Lekic 14 Dani García 23 Lara 20 Del Moral 21 Saúl 9 Àngel 19 Piovaccari 13 Irazusta 5 Ekiza 7 Capa 18 Boateng 24 Abraham

13 Casilla 23 Arbilla 19 Colotto 22 Álvaro 18 Fuentes 10 Abraham 30 5 V. Álvarez 16 Javi López 9 S. García 4 Víctor S. 8 Stuani 63 20 Caicedo 17 Lucas sup. 25 Pau sup. 2 Mattioni sup. 6 Salva Sevilla sup. 15 Moreno sup. 24 Montañés

Entrenador: Gaizka Garitano

Entrenador: Sergio González

75

66 sup. sup. sup. sup. sup.

Camp: Ipurua. 5.522 espectadors Àrbitre: J. A. Teixeira Vitienes (càntabre) Grogues a: Dani García, Kiko Casilla, Sergio García, Añibarro, Arbilla i Víctor Sánchez. Vermelles: No n’hi va haver. Gols: final primera part, 0-1 01 Sergio García (29). El davanter, que ahir va exercir de mitja punta, s’interna per la banda esquerra. Centra perquè Stuani remati de cap i obligui Irureta a lluir-se. Caicedo agafa el refús i xuta sense angle al pal. La pilota torna a caure als peus de Sergio, que xuta a la xarxa. 02 Stuani (60). Sergio García centra des de la dreta, Caicedo i Dani García es disputen una pilota que acaba als peus del davanter, que marca per baix des de prop.

Revenja, exhibició, gols i tres punts que tornen a portar l’Espa nyol a aquesta anhelada setena plaça en espera que conclogui la jornada. Aquest va ser el botí que van treure ahir a la nit els blanci blaus del seu assalt a Ipurua, amb un magistral Sergio García que va marcar un gol i en va regalar un altre a Stuani perquè tots dos su peressin els seus millors regis tres. Sergio González va apostar per alinear d’entrada els seus tres davanters i la va encertar. El som ni europeu és més real que mai. El tècnic ja havia dit a la prèvia que “ajustaria” el seu esquema de joc a les característiques del ter reny de joc, tres metres més es tret que de costum. Tot i que aquest ajust va acabar sent un canvi d’esquema en tota regla, un 442 en rombe amb Javi López al vèrtex inferior i Sergio García al superior exercint de mitjapun ta. A dalt, els altres dos davanters, Stuani i Caicedo. No va ser l’única sorpresa que va presentar el míster, que va dei xar a la banqueta habituals com Moreno o Lucas Vázquez, que va sortir al segon temps, i va ubicar a les bandes Abraham i Víctor Sánchez. No era la primera vega da que el tècnic assajava aquest esquema i aquestes posicions, tot i que la poca efectivitat que van tenir a començaments de tempo rada semblava que les havia con demnades a l’oblit. No era així. Si bé al partit d’ahir, amb un ri val jugantse la vida, les qüestions tàctiques tampoc no eren el més important, com també havia as senyalat Sergio. El que comptava era la intensitat i la lluita, i aviat es va veure que la revolució

blanciblava servia de ben poc sense intensitat contra un Eibar que va sortir a totes i que ja al mi nut 3 obligava Casilla a lluirse per refusar un xut exterior de Sa úl Berjón. Especialment limitats en re cursos i idees, els blaugrana no feien gaire res i esperaven l’Espa nyol al centre del camp. La idea de Garitano era mantenir el seu equip tancat, enviar pilotes a Pio vaccari, esperar l’arribada des de segona línia i el xut de Del Moral,

36a jornada PRIMERA DIVISIÓ LLIGA BBVA Eibar - Espanyol Granada - Còrdova Barcelona - Reial Societat Reial Madrid - València Athletic - Deportivo Llevant - At. Madrid Vila-real - Elx Almeria - Màlaga Celta - Sevilla Rayo Vallecano - Getafe

02 Avui 16.00 Avui 18.00 Avui 20.00 Avui 22.00 12.00 17.00 19.00 21.00 Dilluns 20.45

CLASSIFICACIÓ Barcelona Reial Madrid At. Madrid València Sevilla Vila-real Espanyol Athletic Màlaga Celta Reial Societat Rayo Vallecano Elx Getafe Llevant Eibar Deportivo Almeria Granada Còrdova

Pt 87 85 76 72 69 54 49 48 47 46 43 43 40 36 35 31 30 29 28 20

J 35 35 35 35 35 35 36 35 35 35 35 35 35 35 35 36 35 35 35 35

G 28 28 23 21 21 14 13 13 13 12 10 13 11 10 9 8 6 8 5 3

E 3 1 7 9 6 2 10 9 8 10 13 4 7 6 8 7 12 8 13 11

P F 4 105 6 105 5 65 5 64 8 65 9 45 13 44 13 34 14 37 13 42 12 40 18 40 17 33 19 29 18 32 21 30 17 30 19 31 17 24 21 21

C 19 32 26 27 41 32 44 38 42 40 44 63 58 54 63 54 57 57 64 61

Javi Lara i Saúl i encomanarse a les accions a pilota aturada. Una estratègia que als locals els va servir perquè l’Espanyol no ar ribés clarament ni disparés a por ta fins al minut 28, quan Arbilla va arribar fins a la frontal i va aprofitar que era un dels pocs es panyolistes sense marcatge per assajar un xut exterior que Irure ta va aturar sense problemes. Fins que l’estratègia de Sergio González i l’actitud dels seus ho mes van acabar donant fruits. La clau no va ser cap altra que la mo bilitat que va aconseguir Sergio García des de la seva posició en darrerida. En una de les primeres accions en què el capità es va in ternar per la banda dreta, la seva centrada a l’àrea va trobar el cap de Stuani. Irureta va aturar en primer terme, Caicedo va agafar el rebuig i ho va provar sense an gle. Aquesta vegada va ser el pal qui va repel∙lir la pilota, que va tornar a arribar a Sergio i llavors ja no va dubtar a xutar ell mateix. A la xarxa. El partit se li posava de cara, a l’Espanyol, a la primera mitja ho ra de joc contra un rival incapaç de reaccionar. No ho va fer en aquells últims minuts del primer temps ni va ser capaç de ferho en els primers del segon, quan Ser gio García va tornar a obrir la porta del gol per sentenciar el partit. Va tornar a penetrar per la dreta i va centrar perquè Caicedo toqués en primer terme sense aconseguir controlar i Stuani aprofités la pilota morta a l’àrea per marcar el seu golet i emular el capità. Quedava mitja hora de joc, pe rò el partit estava vist per a sen tència per a un Eibar impossibili tat i accelerat i un Espanyol que va perdonar el tercer.c

SEGONA DIVISIÓ B (37a) GRUP III Mestalla - Espanyol B At. Balears - Mallorca B L’Hospitalet - Huracán Olot - Vila-real B Sant Andreu - Olímpic Gimnàstic - Elx Il·licità Lleida - Reus Badalona - Eldenc Alcoià - Cornellà Hèrcules - Saragossa B

12.00 12.00 12.00 17.00 17.00 17.00 18.00 18.00 19.00 19.00

TERCERA DIVISIÓ (37a) GRUP V Sabadell - Gavà El Masnou - Vilafranca Castelldefels - Palamós Figueres - El Prat Terrassa - La Pobla Mafumet Vilassar de Mar - Rubí Martinenc - Europa Manlleu - Peralada Santfeliuenc - Montañesa Cerdanyola - Ascó

12.00 12.00 12.00 12.00 12.00 12.00 12.00 12.00 12.00 12.00

PREMIER LEAGUE (36a) Everton - Sunderland Avui 13.45 Aston Villa - West Ham Avui 16.00 Hull - Burnley Avui 16.00 Newcastle - West Brom Avui 16.00 Leicester - Southampton Avui 16.00 Stoke - Tottenham Avui 16.00 Crystal Palace - M. United Avui 18.30 Manchester City - Queens PR 14.30 Chelsea - Liverpool 17.00 Arsenal - Swansea Dilluns 21.00 BUNDESLIGA (32a) Hamburg - Friburg Bayern Munic - Augsburg B. Dortmund - Hertha Hannover - Werder Bremen Eintracht - Hoffenheim M’gladbach - B. Leverkusen Hannover - Werder Bremen Stuttgart - Magúncia Paderborn - Wolfsburg Colònia - Schalke

Avui 15.30 Avui 15.30 Avui 15.30 Avui 15.30 Avui 15.30 Avui 15.30 Avui 18.30 15.30 17.30

BÀSQUET

LLIGA ENDESA (32a) Montakit - Fiatc Joventut Avui 19.30 Barcelona - Dominion Bilbao Avui 21.00 Rio Natura - Unicaja 12.00 UCAM Múrcia - Gipuzkoa 12.15 Reial Madrid - MoraBanc 12.15 CAI Saragossa - La Bruixa d’Or 12.15 Sevilla - Herbalife Gran Canària 13.30 Iberostar Tenerife - València 18.00 Movistar Estudiant. - Laboral Kutxa 20.00

HANDBOL

LLIGA ASOBAL (28a) Barcelona - Guadalajara Bada Osca - Abanca Ademar Zamora - Juanfersa Gijón Avui 18.00 Frig. Morrazo - Ángel Ximénez Avui 18.30 GlobalCaja - Helvetia Avui 18.30 Fertiberia - Aragó Avui 18.30 Benidorm - Fraikin Granollers Avui 18.30 Blas Gon - Naturhouse Avui 19.00

HOQUEI PATINS

OK LLIGA (29a) Barcelona - Noia Freixenet Avui 13.30 Tordera - Vilafranca Avui 19.30 Manlleu - Voltregà Avui 20.00 Liceo - Cerceda Avui 20.00 Enrile Alcoi - Moritz Vendrell Avui 20.15 Monbus Igualada - Mis Ibérica Avui 20.30 Reus - Vic Avui 21.00 Software Lleida - Café Crem 12.00

FUTBOL SALA

DIVISIÓ D’HONOR Quarts de final (Al millor de 3 partits) Primers partits Magna Navarra - El Pozo Palma Futsal - Jaén Paraíso Aspil Vidal - Barcelona Avui 13.00 Peníscola - Inter Movistar Avui 18.00

LA VANGUARDIA 67

ESPORTS


AU TO MOBILIS ME GRAN P RE M I D ’ ESPANYA D’F1

PANORAMA

Tebas presenta una demanda contra l’AFE a l’Audiència Nacional FUTBOL wLa Lliga de Futbol Professional (LFP) va presen tar ahir a l’Audiència Nacio nal una demanda contra l’As sociació de Futbolistes Espa nyols (AFE) per considerar que la vaga convocada per a les dues últimes jornades de la Lliga és il∙legal. Segons va explicar el president de la Lliga, Javier Tebas, “l’aturada és il∙legal en tant que no s’ha incomplert res del conveni col∙lectiu perquè optin per aquesta mesura. La Federació el que ha fet és una espècie d’aturada, no tenim gaire clar com, emparant la vaga il∙legal

L’acord de renovació es va acabar de tancar ahir al Circuit i es va escenificar a l’Ajuntament

MIQUEL ROVIRA

Barcelona renova l’F1 fins al 2019

del sindicat. La vaga és un frau, perquè no és un tema de drets laborals”. Tebas va com parèixer després de presentar la demanda, que ha de resol dre la Sala Social de l’Audièn cia. S’ha recorregut contra la vaga també davant el TAD. La Lliga va convocar els clubs a una assemblea dilluns vinent a la seva seu de Madrid a què també ha estat convidat el president de la Federació, Ángel Villar. Javier Tebas va explicar que en cas de durse a terme la vaga les jornades pendents es podrien jugar a mitjans de juny. / Redacció

De Laurentiis sospita de la Lliga Europa FUTBOL wEl president del Nàpols, Aurelio de Laurentiis, va explotar després del final del NàpolsDnipro de la Lliga Euro pa, que va acabar amb un polèmic 11. “És impossible que els sis àrbitres del partit no hagin vist el fora de joc”, va etzibar fent referència al gol de l’empat ucraïnès. “Si la UEFA vol que el Sevilla guanyi l’Europa League, doncs que ens ho digui i ja està –va afirmar el directiu napolità–. Si el president de la UEFA no sap garantir un bon arbitratge per a una semifinal queda clar que ha de dimitir”. / Redacció

El Circuit i Ecclestone amplien l’acord tres anys més i a la baixa TONI LÓPEZ JORDÀ Montmeló

Després de quatre anys de duríssi ma negociació amb Bernie Eccles tone, propietari dels drets comer cials de la fórmula 1, ahir el Circuit de BarcelonaCatalunya va tancar un acord de renovació per acollir el gran circ durant tres anys més, fins a la temporada 2019, inclosa. El conveni es va rubricar ahir a la tarda a l’Ajuntament de Barcelona amb l’alcalde Xavier Trias, el pre sident del Circuit, Vicenç Aguile ra, i Bernie Ecclestone. La renovació arriba precisa ment durant la celebració del 25è gran premi d’F1 en el traçat de Montmeló, vuit anys després de l’últimaprolongació,quevafirmar elllavorsvicepresidentdelaGene ralitat, JosepLluís CarodRovira, el 2007, i que va suposar el contro vertit conveni vigent, del 2012 al 2016.Uncontractequevaempipar notablement el Govern de CiU –que va arribar a replantejarse la continuïtat de l’F1– i els actuals gestors del Circuit, ja que implica va un increment exponencial del cànon que s’havia de pagar a l’em presa d’Ecclestone, pactat inicial ment per al 2007 en 14 milions d’euros, i que es podia acabar do blant si s’hagués complert al peu de la lletra. Al llarg dels últims quatre anys, el Circuit de Barcelona ha anat re negociant reduccions puntuals de les condicions i de la quota, d’entre el 5% i el 10% (entre un i dos mili ons d’euros), a canvi de contra prestacions comercials que exigia Ecclestone, com la gestió d’una quantitatdepisosbox,entrealtres. Les condicions del nou contrac te amb Ecclestone fins al 2019 no s’han fet públiques, com exigeix la confidencialitat de l’acord, si bé s’han revisat els termes a la baixa. La pretensió del Circuit era firmar

una pròrroga per 10 anys per obte nir millors prestacions econòmi ques. “Estem molt contents de po der anunciar aquesta renovació en un any tan especial i representatiu com és el 25è aniversari de grans premisdefórmula1alCircuit.Pro longuem tres anys més la nostra fructíferarelacióambl’F1imirem UN V AL O R E S T RATÈGIC

L’F1 genera a Catalunya un impacte econòmic de 188 milions d’euros, i el conjunt del Circuit, 332 amb il∙lusió els pròxims 25 anys”, va declarar Vicenç Aguilera, que ha estat el negociador directe amb Ecclestone aquests anys. La renovació de Barcelona amb l’F1, a un any de la conclusió de l’actual conveni, té especial relle vància en el context actual que viu el gran circ, que busca nous rics i països emergents capaços de pa gar una festa que costa ja entre 30 i A L A P I S TA

Mercedes comença dominant ]L’arribada de l’F1 a Europa

ha canviat poc el panorama. Si bé els Ferrari es continuen aproximant als Mercedes, els cotxes de l’estrella tornen a manar des dels primers entre naments. Rosberg va liderar al matí (amb Hamilton a 70 mil∙lèsimes) i Lewis a la tarda (amb Vettel a 4 dècimes). Alonso va millorar a la tarda (11è, a 1,8s de Hamilton), encara que en la sessió mati nal el va superar la provadora Susie Wolff (Williams).

50 milions d’euros anuals de cà non (com ja paguen Abu Dhabi, Singapur, Mèxic o Rússia). Un Mundial d’F1 en el qual, conse güentment,elsescenariseuropeus estan desapareixent del calendari. De les 19 curses actuals ja només 7 s’organitzen al vell continent: Es panya, Mònaco (amb un estatus especial), Àustria, Hongria, Gran Bretanya, Bèlgica i Itàlia, que és a lacordafluixatotigaudird’undels contractes més avantatjosos (uns 7 milions). L’últim a caure ha estat Alemanya, aquest any per primera vegadasenseF1desdel1960,mal grat tenir tres pilots i un construc tor poderós, Mercedes. I anterior ment, el 2008, es va acomiadar un altre històric, França. Per a Barcelona i Catalunya, la renovació del conveni de l’F1 és un motiu de satisfacció econòmica i de projecció internacional. L’im pacte econòmic de l’F1 en l’àrea d’influència de la capital catalana és de 188,2 milions d’euros, i el conjuntdelCircuit,de332milions. El 2014, la instal∙lació vallesana va rebre la visita de 548.000 especta dors. “El Circuit és pràcticament una estructura d’Estat”, feien bro maenlapresentaciódelGP.“Ésun valor estratègic”, comentava Se bastià Salvadó, president del RACC, impulsor del Circuit i artí fex del retorn de l’F1 a Barcelona el 1991. “La fórmula 1 genera riquesa, ocupació (4.000 treballadors mou durant el GP), atreu turisme (el 60% de públic és estranger), ajuda la reactivació econòmica i crea projecció internacional; són raons de pes per continuar lligats a l’F1 molts anys”, resumia el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig. Per això s’han abocat al finança ment de l’F1 l’Ajuntament de Bar celona (4 milions), la Diputació (2) i la Generalitat a través de la taxa turística (4).c

PAUL WHITE / AP

Nadal celebra el seu tercer triomf en el torneig de Madrid

Nadal creix davant Dimitrov TENNIS wRafa Nadal disputarà avui les semifinals del Mutua Open de Madrid contra Tomas Berdych després d’eliminar Grigor Dimitrov, 63 i 64. “He jugat un bon partit, bastant complet excepte només dos jocs del segon set” va dir el nú mero quatre del món i vigent campió del torneig. He fet les coses que crec que faig quan jugo bé. Sé que puc ser més agressiu. Si no vinguéssim d’una època irregular diríem que tot va molt bé, però mai no saps què arà. Fins ara va bé i sóc feliç”. / Redacció

Serena Williams cau a Madrid

El Barça B-Girona, un derbi desigual

TENNIS wPetra Kvitova, quarta favorita en el Mutua Madrid Open, va posar fi a la ratxa de 27 victòries se guides de Serena Williams, número u del món, 62 i 63. Serena mai no havia perdut contra Kvitova, que a la final s’enfrontarà amb Svetlana Kuznetsova, que va protago nitzar l’altra sorpresa en eliminar la campiona vigent, Maria Xaràpova, 62 i 64. Garbiñe Muguruza i Carla Suárez jugaran la final de dobles contra Dellacqua i Xvédova. / Redacció

FUTBOL wEl Barça B rep avui (16.00 h, Esport3) el Girona, en un derbi desigual perquè els blaugrana, penúl tims i a tres punts de la salvació, necessiten gua nyar, mentre que els de Pablo Machín són segons, acumulen tres triomfs se guits i aspiren a obrir bretxa amb l’Sporting per l’ascens directe. D’altra banda, el Sabadell busca tornar al camí del triomf davant un Alcorcón salvat (18.00 h, Esport3) després de perdre a Las Palmas. / Redacció

68 LA VANGUARDIA

ESPORTS


...I PUNT

Contador contra Porte XAVIER G. LUQUE Barcelona

L’

absència per qüestions de ca lendari del guanyador de l’any at, Nairo Quintana, hauria de situar, almenys so bre el paper, algun dels seus escuders al podi, el colombià Rigoberto Urán i l’italià Fabio Aru, al capdavant de la llista d’aspirants a la victòria en el Gi ro d’Itàlia. Però la primera de les grans curses del 2015, que engega avui a la zo na de Sanremo amb una contrarellotge per equips de 17,6 quilòmetres, té dos nous favorits: l’australià Richie Porte i el madrileny Alberto Contador. Porte, de 30 anys i líder d’un Sky amb s de primera fila com Henao, Kö nig, Kiryienka, Eisel o el navarrès Mikel Nieve, arriba al Giro amb una acumula ció de triomfs impressionant. Va co R I CHI E PO R TE

“Menys cervesa, menys vi i la companyia de la meva nòvia són els sacrificis per guanyar” mençar amb un segon lloc al Down Un der, després va ser quart a l’Algarve i posteriorment ha guanyat seguides la ParísNiça, la Volta a Catalunya i el Giro del Trentino. El ciclista de Tasmània, que s’havia concentrat en el Tour en els últims anys, s’enfronta al tercer Giro, després de les experiències del 2010 (setè) i el 2011, aquest últim a les ordres de Contador. S’ha preparat a Tenerife (objectiu de moda per a tot especialista

en grans voltes) i no té objeccions en re d’aquest Giro, que, segons explica, “no velar el secret del seu alt rendiment: hauria de començar a jugarse fins a la “He vigilat més la meva dieta i alguns contrarellotge individual”, sense sacrificis. Menys cervesa, menys vi i la menysprear els finals en alt programats companyia de la meva nòvia. Ara prefe per a etapes anteriors a Abetone i a reixo guanyar una cursa que prendre Campitello Matese. una cervesa amb els amics. Contador? El colombià Urán, al capdavant de Ja l’he batut abans”. l’Etixx (on també s’alinea el sabade El ciclista del Tinkoff, de 32 anys, és llenc David de la Cruz) i Aru, cap de fi el favorit número u per a les cases les de l’Astaná (amb Mikel Landa i Luis d’apostes, que no acostumen a regalar León Sánchez entre els seus gregaris) els diners. Abans del primer quilòme són els altres dos aspirants, com a mí tre, la victòria del ciclista de Pin nim, a animar la cursa. to es paga una misèria, cosa El Giro acumula les mi que significa que pren la llors etapes de muntanya Alberto sortida amb totes les mi en la tercera setmana, Contador, aquí rades posades en ell. que és quan entraran en en una imatge del mes També porta un potent escena reptes de prime de març at, arriba a equip a la cursa, amb ra magnitud, com l’en la prova amb l’ambició Basso, Kreuziger, Pau cadenament Tonale, d’aconseguir el segon linho, Rogers, Tosatto... Aprica, Mortirolo i una triomf després del de 2008 Es tracta igualment del altra vegada Aprica tercer Giro de Contador, (16a etapa), els tres però els seus dos prece ports de primera a la dents són destacats: va vall d’Aosta (St. Barthé guanyar el del 2008 i va lemy, St. Pantaléon i repetir triomf el 2011, Cervinia, en la 19a) o el encara que aquest últim descarnat Colle delle el va perdre pel positiu Finestre (20a, abans del del Tour de l’any 2010. final a Sestriere). Contador també s’ha La contrarellotge in preparat a consciència a dividual que tant preo Tenerife, però en canvi cupa Contador té 59,4 s’ha desgastat menys en km i es presumeix deci competició: només tres siva per establir les je curses. Segon (després rarquies que després es de Froome) a Andalusia, discutiran a la munta cinquè a la TirrèAdrià nya. El Giro, a més, con tic i quart a la Volta. Con cedeix bonificacions de fia en l’arrencada 10, 6 i 4 segons a cada lí teòricament pausada nia de meta.

El Giro arrenca aquesta tarda sense el guanyador de l’any at i dos favorits

TONI GALÁN / EFE

LA VANGUARDIA 69


Classificats IMMOBILIÀRIA

VENDES PISOS

Vendes pisos Vendes altres immobles Llog Lloguers pisos Llog Lloguers altres immobles C m Co Compres immobles

VENC MASIA MOLT BONA i casa de poble al Baix Empordà. Tels. 972 630 188 i 629 717 448.

LLOGUER DE PISOS wFWPiFC jwvƒ w tCDTPFRwV

900 77 55 55

www.grua.com

EIXAMPLE %

7

LLOGUER IMMOBILIÀRIES APARTAMENTS –ž†žž

%

„*+ ) yN)N R ª£© }ˆ‚ ˆˆŒ Š~† #TK3T!1T`Q "

˜’ A ˜”

%

RM z,M ‡M” ¤ª /` lwucywzcuzo` )))`1-5M3# +MG /M#1`Q " %

VARIS EUROS AL ACTO con garantía su coche,moto,furgo, etc. sin depositarlo. 670539999/934578486 COMPRAMOS EN EFECTIVO coches, motos,t.trnos, furgos. Bruc 160. 670 539 999 y 93 45784 86 COMPRO TODAS LAS MARCAS. Pago más. Telf. 93-265-01-54. Autovan. C/ Diputación, 338. COMPRAMOS COCHES en efectivo con máxima tasación. Pratsa. T. 93-331-90-00 / 609-669-299

DEMANDES DEMANDES SE PREC. DIRECTOR COMERCIAL Multinacional fab. matrices automoción en BCN, experiencia en Márketing y ventas, MBA alto nivel alemán-inglés. BR. a partir 40 ml año+variables. Enviar CV a [email protected] FABRICANTES de bolsas de polietileno, compostable y papel. Alquilo red para canales de hosteleria, herbolarios, alimentación, droguerias, papelerias, ferreterias. [email protected] PASTELERO PROFESIONAL CV a [email protected]

OFERTES

GRUA sí vende su piso.

wcGC‘, wSNeN# "N wSN{-N!ˆN R +G# e*!+ª¥ a@! #\"@+G +@G"/ e$ /- /@ C-N+@, R*& I@,K-G+ , G3MIT1`Q "

–œ A ’š

%

SERVEIS DOMÈSTICS SE OFRECE SRA con gran experiencia, para limpieza o para cuidar encianos. Con nformes. 687469082

W;7… ‰ žŸ„ /` lwycwm{c{ly` G#T5T# "T`Q "

˜œ A –œ

%

SERVEIS

SN eN# "N• ©¥ /` lwuczyucwmz`

VENDES IMMOBILIÀRIES

&&&] *$,Q ]J.

Q !1-#/T3

%

:G [:GhFª oheD Z] itr vti ipp]

PRÉSTECS DINERO particular, 689 50 32 35

T5T3/T"M!/ 1S3MOT`Q "

CASES I TORRES TERRASSA

150 m²

4

%

170.000 €

3

Casa 2 plantas,garaje 2 coches. Precio negociable.937844940

©¡ - {@ +G!N N lw wyz m{ l{` )))`T5T3/T"M!/ 1O+`Q " %

@,K-G+ , N/N-+ MNoG-N "@!@/@,“ K@!N• A -N,• /$ /-@) lwwwuwzqq`

FEINA

SERVEIS

7

„ A "M-G KŽ[N#G!K@N“N,+@##G% , @!+G-!G+ e@, C-N!IG šœš”šœ˜

F>2@be@1D ^qb13

Compres cotxes Compres motos Compres altres Vendes cotxes Vendes motos Vendes altres

C. COTXES

VENDES IMM. FINQUES RÚSTIQUES

CIUTAT VELLA

M OTO R

RECEPCIÓ DIRECTA Av. Diagonal, núm. 477, planta 1 08036 Barcelona

CENTRES DE MASSATGES MASAJES DESDE 15 €. Sauna y ducha. C/. Muntaner, 11. 2 CATALANAS, 3 ANDALUZAS y más... Los masajes mas eróticos de Barcelona T. 93 201 90 61.

AGÈNCIES MATRIMONIALS WWW.AGESCIS.ES 93 362 38 11 629 320 193. Pareja y amistad.

AMISTATS INTERCANVI 695842543 guapa

SEPULTURES

ANUNCIS PER INTERNET Contracteu el vostre anunci directament des de casa http://clasificados.lavanguardia.com

Directius Màrqueting i Comercial Enginyers i Tècnics istració i Finances Secretaria i Recepció Sanitat Serveis domèstics Altres

SEPULTURES

ES

93 166 80 40 93 602 48 49

WWW.TOPDAMAS.COM

Tu punto de encuentro con

las mas bellas escorts 1/2 H. 75 € 3/4 H. 105 € 1 H. 125 €

SANT EUSEBI 68 CHINAS JOVENES. 695 474 809. 12 ORIENTALES JOVENCITAS Y bonitas. De 20 a 25 años. Todos los servicios. 24 horas. 30€ - 40€ 60€. C/Valencia <M> L1-L2 Clot y <M> L2 Encants. T.651 651 342

RELAX SADO SADO SADO. MAZMORRA, Suspensión. Amas y sumisas jovencitas. Tel. 604 175 808 60 € SALIDAS 60 € SALIDAS Srtas. Morenas. Srtas. Rubias. Las 24 h. T. 604 175 808 JOVENCITAS Muy atractivas, jovencitas en lencería. Apart. Privado. 24 horas. T. 604 175 808

SALIDAS SALIDAS 24h Visa 19 a. mimosa y besucona 604175 808 SALIDAS EXCLUSIVAS HOTEL y domicilio. Sólo 60€ 604 175 808 SALIDAS HOT. Y DOM. 10 Srtas. Jovenes,bellas 60€. 604175808

MATARO. EVA. 130P. SIN Experiencia, me inicio T. 93 741 63 40 SEXOBARATO.ES Escorts. Escorts SEXOBARATO.ES Travestis. Travestis SEXOBARATO.ES Masajes. Masajes

VIKY Brasileña 22a. 93 741 63 40 5 JAPONESAS NUEVAS 40€ 60€ Servicio completo 24 hrs. sal. <M> L5 Horta. Tel 634 038 303 DOS AMIGAS. Sexo gratis. Una o trio. 697304029 SUMISA ESPAÑOLA todos los nivles de adiestramiento, francés natural, griego profundo 615104209 GORDITA, 200P. 20€631769928 RUSA cuerp especta 606668621 CAROL 80€. delgada, cara de niña, cariñosa, fiestera muy implicada, besos. 603765052. EL RINCÓN DE LAURA: BELLAS Srtas. Oferta 25€ 24h 611369310 LA CASA de las yayas 93 4107670

GRABACIONES 803 514 248 **ORIENTALES casa nueva lujo* *<M> L1-L2 Universitat c/Aribau ** 24 h. Sal. a.a. 688 168 588 ** ***ORIENTALES NUEVA CASA*** <M> L-1 Marina. 24h. a 50 mt. estació del Nord. T. 688 502 630 ....ORIENTALES NUEVA CASA..... ...... 24 h. <M> L1-L2 Clot ......... ............ 688 560 806 ............. CHICOS... CHICOS... CHICOS... Tel. 667 600 202 ORIENTALES **Speak English** 30-40-60€. 24h. Sal. c/Valencia <M> Verdaguer AA. 653 197 069 DE 30 a 55a. viciosas 631430283 VENEZOLANA alta muy sexy con mucho vicio. T. 635 162 376. 5 SRTAS. Sexys morbosas bueno bonito y barato 24h. 934516644 PELIRROJA ardiente 93 4516656 LAS MADURAS DEL CLOT, SEXYS. De 35-55 años. T. 93 231 51 51. MASAJE ANAL. 93 217 63 38. SUMISA erótica 675 127 939 24h CAT 45A SEXI 672 974 635 PART AMA FREDA COPRO 653 217 701 30 € CLAUDIA SEXY 930 177 560 2 VECES 50€. NUEVAS CHICAS. Sants. C/Sta. Catalina, 8 Bajos.

RELACIONS

RUSA 20A MUÑEQUITA perfecta beso con lengua T. 604 175 808 PELIRROJAS RUBIAS MORENAS 24h.msj+sexo 40€ 604 175 808

902 17 85 85

Serveis Altres Sepultures es Demandes Relax

OS ES

instalaciones gran lujo y discreción MONTJUÏC, título Panteón a perpetuidad. Obra arte. 619 853190

D I V E R S OS

ANUNCIS PER TELÈFON

FLOR DEL CARIBE ½ h. 2 servic. 60€.+msje y copa. 93 453 99 72 ORIENTALES <M> L-5 ENTENZA 30 € J.Tarradellas 698 266 679.

MATARO. ANA. RUSA MORBOSA Besos con lengua T. 93 741 63 41 Albert Acompañante masculino para Sras. 609085464 ORIENTALES <M>L1 C/Urgell, 63 40-50 € 24 h. T. 617-416-393. 2 VECES 60 €. 24 HR. 8 SRTAS. Calabria, 251, Entresuelo 1.ª ESPERANZA 22 añitos mulatita. Francés natural, muy cariñosa. Besitos con lengua 93 453 99 72 ORIENTALES <M>L-1 Navas c/Navas de Tolosa. 24h. 698 636 097 ST.ANDREU DE LA BARCA 5 srtas. españolas. 675 474 962. 24 h. FABRA I PUIG. 3 SRTAS. superviciosas. Si a todo. 602 398 462. SANT BOI. 2 amiguitas, sin tabús cuerpos 10! 24 h. 672 563 062. CAT. 52a. ATRAC CULTA Y DISCR. 30€ ¡Repetirás!Priv. 679257409 30€.CatLAURARELAX 664127199 EX MONJA 45A 654604837 ANA BRASILEÑA26a.110p 653787804 HABITACION 10€ .640 705 132 25 A. VICIOSA 25€. 632 571 366.

Un%"'(/ lujo a su alcance

#'.!,$!'&)

www.isladelmasaje.es

T. 93 414 76 54 +-)/* $)%&'( ' !%'#" CAT. 32a. Exquisita 611 247 502 27A.SUSI desde 20 € 645255216

MASSATGE ERÒTIC MATARO. ESTIMULOS ANALES con lengua 24 h. Sal. 937416341 ESTIMULO ANAL Y PROSTATA Salidas 24 h. Visa T.604175808. FISIOmol guapa675086714 L'Illa MSJE.SENSUAL 684371598 MASAJISTAS ORIENTALES 1 hora. 27 €. Rda. Sant Pere 25 Bjos. 1ª ¡¡ALUCINA!! "SANDRA CHILENA" Personajes Eróticos 93 423 2288 ¡¡ EL DREAM TEAM !! 6 Quiromasagistes. ¡Novetats! 93451 82 01 SEXY 100 P CURVAS CAT.PART. Msj lenceria S.Fam. 630630187 ASIA MOLINS REI. 688 406 840 ORIENT. C. Borrell. 93 452 00 74 SRA.CAT.30€ MSJE.627 321 283 MARLEN msj.exhub.120p.1h 50€ Lencería erótica. 672 948 188 MASAJISTA PROF. 635 162 396. SENSUAL SEXY 630 630 187 MASJES SIN PRISA 630 630 187 NURIA 32 A. MASAJISTA. profesional. Atiendo sola sin prisas 40€. 650 976 447 . G.Via-Urgel. LAIA, ATS, 55 A. 649 961 368

DEMANDES RELAX SAUNA CRISTAL, URGEN SRTAS. c. Tarragona 177 T. 608 91 84 98 rusas masajistas consell de cent 620548254

70 LA VANGUARDIA



LA VANGUARDIA 71

Economia Saló Internacional de l’Automòbil de Barcelona

VW preveu invertir 4.200 milions a Espanya, la majoria a Seat Rajoy agraeix l’aposta i Mas diu que l’automòbil és una “núvia” de Catalunya

gen se suma a l’onada d’inversi ons que aquests últims anys han anat anunciant diferents multi nacionals, entre les quals Ford, Nissan, PSA o Iveco, per un im port proper als 5.000 milions. Rajoy ho va agrair ahir: “Amb les seves inversions ens van donar en el pitjor moment de tots, quan molt pocs confiaven en nosaltres”. “I el Govern espanyol vol respondre amb fets”, va sub I NDÚS T RI A A UX I LI A R

El grup alemany promet augmentar les seves compres a Espanya S UP ORT DE L G OVERN

El pròxim Consell de Ministres aprovarà la vuitena edició del pla PIVE

ÀLEX GARCIA

Jürgen Stackmann, president del comitè de direcció de Seat, i Francisco Javier García Sanz DOLORS ÁLVAREZ Barcelona

Volkswagen ha decidit invertir 4.200 milions d’euros entre el 2015 i el 2019 en les instal∙lacions que té a Espanya. La major part d’aquesta inversió es destinarà a Seat, i es preveu l’assignació de nous models tant a Seat com a Volkswagen Navarra. Francisco García Sanz, vicepresident mun dial de VW i president del con sell de Seat, va anunciar la inver sió dijous at al president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, en una trobada a la Mon cloa. I ahir l’anunci va acaparar tota l’atenció al Saló de l’Auto mòbil de Barcelona. “És un reco neixement sense parió al liderat ge de la indústria auxiliar es panyola”, va dir Rajoy en un dinar amb els alts directius del sector a Espanya. Tant Rajoy com García Sanz van assenyalar que es tracta de “la inversió industrial més gran que s’ha fet mai en la història del nostre país”. “Espanya és un país clau en l’estratègia del grup Volkswagen”, va dir García Sanz en un comunicat. Va afegir que les plantes se situen “entre les millors del grup en termes de

productivitat i flexibilitat”, i tam bé que es prepararan per a nous models. El grup va rebutjar do nar més detalls sobre els futurs productes, tot i que a Navarra ja és conegut el pla per invertir 800 milions en el nou Polo. A Seat la mitjana d’inversió que s’ha anat efectuant aquests últims anys és de 500 milions anuals, encara que cal tenir en compte que només el nou León ha costat 800 milions. El fet que

la majoria de les futures inversi ons es destinin a Seat s’explica en part perquè hi ha una partida im portant per a R+D que es destina rà gairebé totalment al centre tècnic de Martorell. Segons Volkswagen, les in versions no només garanteixen el futur de les fàbriques espa nyoles, sinó que tindran un im pacte positiu en la indústria auxiliar, ja que es preveu aug mentar l’aprovisionament de pe

ces i components fabricats a Es panya. El grup Volkswagen té a Espanya gairebé 22.000 tre balladors, amb una xifra de ne goci que el 2014 es va acostar als 13.800 milions d’euros, un 1,3% del PIB espanyol, segons va destacar el consorci alemany. Produeix un terç dels vehicles fabricats a Espanya i les seves vendes representen una quarta part del mercat espanyol. Amb l’anunci d’ahir, Volkswa

Més de 70 persones a la cimera de l’automoció ]Un dinar al palauet Albéniz

es va convertir en una autènti ca cimera de l’automoció espanyola, a la qual van assis tir més de 70 persones, la majoria alts directius del sec tor. Mariano Rajoy va assistir a la trobada com ja va fer en l’edició anterior del Saló. Assegut entre el president Artur Mas i l’alcalde Xavier Trias, Rajoy va compartir taula amb Javier Godó, comte de Godó, presidenteditor de La Vanguardia; Juan Rosell, president de la CEOE; Enri

que Lacalle, president del Saló; Francisco Javier García Sanz, vicepresident de Volkswagen; José Vicente de los Mozos, responsable mun dial de fabricació de Renault; José LópezSchümmer, presi dent d’Anfac; Antonio Asen sio, president del grup Zeta; Miguel Arias Cañete, comissa ri europeu de Medi Ambient, i Josep Lluís Bonet, president de la Fira de Barcelona. A la trobada van assistir igual ment els ministres d’Indús tria, José Manuel Soria, i d’In

terior, Jorge Fernández Díaz. I també el conseller d’Empre sa i Ocupació, Felip Puig, que va opinar que la inversió de Volkswagen “reafirma que la política industrial del Govern català va pel bon camí”. Per Matías Carnero, presi dent del comitè d’empresa de Seat, la inversió és una notícia excel∙lent. A la tarda Mariano Rajoy va inaugurar oficialment el Saló. “Quant costa aquest cotxe?”, va preguntar quan va visitar el nou Ibiza de Seat.

ratllar el president abans d’anun ciar que el proper Consell de Mi nistres aprovarà un nou PIVE. Rajoy, que va compartir esto valles amb el president de la Generalitat, Artur Mas, i l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, va aprofitar per destacar que Barce lona i la seva indústria “es van obrir a persones que van arribar d’arreu d’Espanya”. “Aquestes persones –va continuar– van enriquir el teixit social d’aquesta terra que és model de l’obertura, eficiència i la pluralitat amb què se’ns identifica, els espanyols, a tot el món”. El president del Govern espa nyol va enumerar les últimes da des de creixement i ocupació per llançar un missatge d’optimisme. “Si ho hagués de resumir en una sola frase, només podria dir que l’economia espanyola comença a dir adéu a la crisi i ha obert de bat a bat la porta de la recuperació”, va assenyalar. Així mateix, ha in sistit a defensar el manteniment de les polítiques econòmiques i en la necessitat de “preservar les reformes”. Per la seva part, el president de la Generalitat va destacar la im portància de les inversions del sector industrial i, en particular, de l’automoció. “Ara com ara, una núvia molt important de Ca talunya són vostès”, va dir a la se tantena de directius traçant un paral∙lelisme amb la Barcelona Bridal Week, que també se cele bra aquests dies a Barcelona.c CONSULTEU TOTA LA INFORMACIÓ DEL SALÓ DE L’AUTOMÒBIL A idoc-pub.sitiosdesbloqueados.org/motor

72 LA VANGUARDIA

ECONOMIA


Guindos i Varufakis constaten les seves diferències sobre la crisi grega

El ministre de Grècia defensa que tenen “interessos comuns” amb Espanya

va fer seves les crítiques de la res ta de països de l’eurozona per l’incompliment dels terminis i va lamentar que Grècia encara no hagi facilitat una llista de refor mes consensuada amb les institu cions europees i el Fons Moneta ri Internacional. Sobre la “crucial” reunió de di lluns amb la resta de membres de la UE, el ministre de Finances grec va posar l’accent a reduir les expectatives i va apostar per aconseguir “un altre pas en la di recció correcta que porti a la re solució de la crisi grega”. La resta de ministres d’Economia de l’eu rozona tampoc no s’han mostrat gaire optimistes respecte a la possibilitat d’arribar a un acord. El Govern grec ha confiat, per la seva part, a aconseguir aconten tar mínimament els seus socis eu

La primera visita a Madrid del ministre grec es produeix pocs dies abans de la reunió de l’Eurogrup

Els màxims responsables d’Economia d’Espanya i Grècia, Luis de Guindos i Ianis Varufakis, ahir a Madrid ALICIA RODRÍGUEZ DE PAZ Madrid

Gairebé un tràmit. La reunió en tre el ministre d’Economia, Luis de Guindos, amb el seu homòleg grec, Ianis Varufakis, celebrada ahir va servir per constatar les grans diferències que separen el Govern de Grècia de la resta dels països de la Unió Europea. In clòs, sens dubte, l’Executiu de Mariano Rajoy. Amb la mirada posada en la reunió de l’Euro grup de dilluns, Varufakis va am pliar la seva gira per les capitals europees a la recerca d’un impuls a les negociacions amb els credi tors de Grècia per fer la seva pri mera visita a Madrid. Sense sal

AVISOS OFICIALS Ajuntament de Castelldefels ANUNCI

El Ple d’aquesta Corporació, en sessió del dia 24/10/2013, aprovà inicialment el Plec de clàu-sules istratives generals de contractació que s’aplicarà als contractes d’obres, de concessió d’obra pública, de gestió de serveis públics, de subministraments, de serveis, de col·laboració entre el sector públic i el sector privat, mixtos i istratius especials de l’Ajuntament de Castelldefels així com els seus organismes autònoms acordin celebrar. L’expedient instruït, l’acord i el text del Plec aprovats, se sotmeten a informació pública durant el termini de trenta dies a comptar des del dia següent al de la darrera publicació d’aquest edicte al Tauler d’Anuncis de la Corporació, al Butlletí Oficial de la Província,al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i en un diari de comunicació escrita de màxima difusió en la Província perquè es puguin formular reclamacions i suggeriments, en compliment del que disposa l’article 178.1. b) del decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril que aprovà el Text refós de la Llei municipal i de Règim Local de Catalunya i l’article 63 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova e Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals. En cas de no haver-n’hi cap, l’acord inicial esdevindrà definitiu. Castelldefels, 6 de maig de 2015. – El secretari municipal,José Antonio Andrés Hernández.

tarse el guió, cap de les dues parts no va mostrar públicament cap indici d’acostament de po sicions, i el balanç de la trobada es resumeix amb fórmules de cortesia. Varufakis va assegurar en una breu declaració davant la premsa –sense etre preguntes– que la reunió amb el seu “col∙lega es panyol” s’havia desenvolupat en un clima de “perfecta harmonia”. El ministre de Finances grec, que va atendre un núvol de periodis tes a pocs metres de la sortida del Ministeri d’Economia, va insistir a donarli un caràcter de norma litat al seu pas per Madrid. “Par lem un llenguatge comú, igual que vaig fer a París, a Roma o a

Varufakis afirma que la trobada amb Guindos es va desenvolupar en un clima d’“harmonia” Brussel∙les”, va declarar, mentre va defensar que Espanya i Grècia tenen interessos en comú”. Cap balanç oficial per part del Ministeri d’Economia espanyol sobre una trobada, qualificada amb insistència de “reunió de fei na” i que va durar una hora i mit ja. Fonts del departament es van limitar a assenyalar que la reunió

POOL / REUTERS

havia estat presidida per la “cordialitat” i que “no havien entrat en qüestions tècniques concretes”. En tot cas, les línies mestres de la posició espanyola ja van que dar marcades dimarts at, quan el ministre Guindos va aprofitar la seva compareixença al Parlament per anunciar la visi ta de Varufakis i resumir com afronten la situació de Grècia –que va definir com “un focus d’incertesa que posa en risc la re cuperació de la zona euro”–. “S’ha perdut un temps molt valu ós des del at 20 de febrer –es va queixar obertament–, quan vam arribar a un acord sobre aquestes negociacions”. Guindos

OHL encarrega una auditoria sobre el contracte de la filial mexicana AGÈNCIES Ciutat de Mèxic

OHL ha contractat una firma audi tora perquè faci un informe sobre l’actuació de la seva filial OHL México arran de l’adjudicació del contracte del viaducte del Bi centenario de Mèxic, una obra en què presumptament es van come tre irregularitats, segons va infor mar ahir el grup. La companyia ha pres aquesta mesura en el marc de la investiga ció interna oberta en l’empresa fili al i malgrat la seva “absoluta segu retat” que tant la companyia com totes les seves filials “compleixen escrupolosament i estrictament la legalitat vigent i els seus contrac tes”. OHL va assegurar que l’infor

me d’aquest auditor extern es farà públic “en els propers dies, tan avi at com s’hagi elaborat”. L’estudi el farà “una de les grans firmes audi tores de prestigi mundial”, el nom de la qual no va ser facilitat. La companyia controla el 56,14% del capital d’OHL México. La filial és titular de set autopistes en explota ció o construcció i de l’aeroport in ternacional de Toluca. Dimecres at a Mèxic van trascendir informacions que apun tavenapresumptesirregularitats,a partir d’enregistraments de con verses entre directius de la compa nyia i membres del Govern de l’Es tat de Mèxic. En concret, segons les converses revelades per un diari mexicà, es van produir trucades de

directius d’OHL en què es van posar de manifest enganys a l’Exe cutiu mexicà per aconseguir augments de tarifes sense justificar a l’autopista del Bicentenario. En particular, segons aquestes fonts periodístiques, l’increment en un 30% aquest any del peatge d’una autopista del central Estat de Mèxic, “set vegades superior al de la inflació”, va ser utilitzat per l’empresa per cobrar per avan çat la conclusió de l’obra sense ha verla acabat. Lafirmaespanyolavareaccionar de manera contundent en afirmar que els enregistraments telefònics en què es basa el reportatge “han estat manipulats i trets de context”, ivaconsiderarquehihaintencióde

ropeus perquè donin llum verda al desbloqueig de l’últim tram de 7.200 milions d’euros del rescat i afrontar així els seus imperiosos problemes de liquiditat. “A la si tuació de liquiditat de Grècia, que és cada vegada més delicada, s’uneix la important sortida de capitals que està patint el sistema bancari grec”, va explicar di marts Guindos. Davant la visita de Varufakis, el ministre d’Economia espanyol va reclamar que Grècia arribés a la reunió de dilluns amb “una mica de substància”. “Ningú no vol que Grècia surti de l’euro, però també som conscients que hi ha regles i que s’han de complir”, va rei terar. En la seva declaració de menys de cinc minuts d’ahir, Varufakis va donar per descomptat que l’horitzó per arribar a un acord amb els socis europeus arriba fins al juny. El ministre grec va apuntar, per tant, a juny perquè s’iniciï “nova era” que marqui tant “un període de recuperació” de l’economia a Grècia com una consolidació de la unitat monetà ria. En aquest nou temps, va de fensar, la prosperitat arribarà al “centre i la perifèria, al nord i el sud, a l’est i l’oest.” c

“desacreditar la companyia i els seus executius, crear confusió al mercat i enganyar l’opinió pública per causar danys tangibles i quanti ficables al valor de la companyia i els seus inversors”. En aquest sen tit, el grup que controla i presideix Juan Miguel Villar Mir va apuntar que preveu adoptar les mesures legals pertinents amb relació “a l’espionatge telefònic del qual ha estat objecte la companyia”. Segons la constructora, l’alta di recció de la seva filial mexicana va mantenir aquest dijous una “llarga sessió informativa” amb analistes financers en què va insistir que les imputacions d’irregularitats són “radicalment falses i que les xifres que s’apunten són “producte d’una invenció que no s’ajusta gens a la realitat”. Aquesta darrera setmana el títol ha perdut el 10% a la borsa espanyola. Al parquet de Ciutat de Mèxic, les accions d’OHL van arri bar a cedir més del 20% en tan sols dos dies. c

LA VANGUARDIA 73

ECONOMIA


L’atur cau als EUA al 5,4%, el nivell més baix en set anys La recuperació continua entelada per l’estancament salarial

DAVID PAUL MORRIS / BLOOMBERG

Fira del treball en un estat de la Unió SC PEIRÓN Nova York. Corresponsal

Una cosa són les dades, que es concre ten en els grans guanys de les corpora cions o el pròsper mercat borsari, i una altra de molt diferent és el sentiment de milions de ciutadans corrents. Des prés d’un mal hivern, amb un mes de març en què només es van crear 85.000 llocs de treball, després d’una revisió a la baixa des de 126.000, a l’abril ha arribat la primavera. L’eco nomia dels Estats Units ha reverdit, segons les dades publicades ahir, amb un total de 223.000 noves ocupacions. La taxa de l’atur cau al 5,4%. Aquest és l’índex més baix des del maig del 2008, quan encara no s’havia expres sat la gran recessió en la seva total magnitud. De nou, els experts van obrir el joc dels vaticinis respecte a la Reserva Federal (Fed o banc central) i el seu calendari sobre l’increment del preu del diner. Tots semblen coincidir que, malgrat aquests brots verds, la de cisió d’arxivar a interessos en zero o gairebé no es donarà aquest pròxim

juny. Ara ho deixen per al setembre i fins i tot més enllà. Entre altres cir cumstàncies, en persisteix una que preocupa i molt el banc central. A l’abril, mentre s’allunyava el fred i s’escalfava el motor de l’economia, els Estats Units també van ser testimoni d’una mobilització sense precedents en la història recent. En centenars de

A l’abril es van crear 223.000 llocs de treball, bastants més que els 85.000 del mes anterior ciutats i especialment a Nova York, milers de persones van sortir al carrer per reclamar un salari digne. És la campanya a favor que el salari mínim pugi a 15 dòlars l’hora. Pel nucli central de Manhattan van desfilar treballa dors com Luis Rivas, salvadorenc in documentat, amb dona i dues filles, que després de treballar més de 50 ho

L’impacte del preu del petroli ]L’atur cau al 5,4%, però ni tot

són flors i violes ni a tots els va bé per igual. Hi ha sectors de traca quant a contractacions, com els negocis de serveis i de professionals, amb 62.000 incor poracions. L’apartat de les fi nances s’ha vist reforçat, mentre que continua sent molt elevada la demanda per empleats ben formats i educats a les universi tats, els denominats treballadors de coll blanc. També al món sanitari s’ha registrat un aug ment important en el nombre de llocs laborals (56.000). L’abril ha estat també un bon mes per a la construcció, amb 45.000 llocs

de treball, rècord en els últims 16 mesos i que trenca la dinàmi ca de març, quan hi va haver una retallada de 6.000 llocs. I si les empreses manufacture res només han creat un miler d’ocupacions, pitjor li ha anat a la mineria, on s’inclouen el gas i el petroli, amb una pèrdua de 15.000 llocs de treball, en el que és el quart mes consecutiu de retrocés. Amb el declivi del preu de l’or negre, i la consegüent perduda de rendibilitat del frac king, aquesta indústria ha elimi nat 49.000 llocs de treball des de principis d’any. El 2014 en van crear 41.000.

res en la construcció, ha d’anar a reco llir ferralla o ampolles per alimentar la seva família. O en Jonathan, empleat d’un fast food –el moviment el van ini ciar els empleats de McDonald’s– que ha de recórrer als cupons d’ajuda o als amics. És en els salaris on es troba la rèmo ra i el fre al canvi de política en la Fed. En els últims tres mesos, la mitjana en la creació de llocs de treball se situa en 191.000 per mes, un bon nombre, però per sota de la mitjana de 260.000 de l’any at. Hi ha analistes que parlen que s’ha at d’extraordinària a bona per subratllar la recuperació de la salut del mercat laboral. L’informe del Go vern va remarcar que un encadena ment de creixement similar no es re gistrava des del 1995. L’impuls a la cre ació d’ocupació no complau del tot Janet Yellen, la presidenta de la Fed, perquè no s’ha vist correspost amb un increment equivalent en les nòmines. Els salaris han crescut només en tres cèntims durant l’abril. Això significa un 0,1%. Es queden en una mitjana na cional de 24,87 dòlars. En un balanç anual, aquest incre ment suposa un 2,2% al llarg de dotze mesos, un ritme idèntic en la seva len titud al dels últims sis anys. Així que la recessió es continua mostrant resis tent a desaparèixer completament. En aquest terreny, la recuperació va molt lenta. A més, en un altre indicador de la sa lut laboral, s’expressa en el percentat ge de la massa de mà d’obra. Aquesta xifra, que se situa en el 62,8%, amb una addició del 0,1%, demostra que hi ha recuperació, tot i que no és tan robusta com hauria de ser per a un canvi en l’actitud de la Reserva Federal, que manté els tipus d’interès d’urgència des del 2008. Aquesta baixa participa ció en el potencial de la mà d’obra in flueix en la caiguda de l’índex d’atur. També s’ha convertit en un dels argu ments dels conservadors per retreure les mesures adoptades per la Casa Blanca.c

Ramon Aymerich

L’Anna i la Patrícia

L’

Anna fa quart de carrera. Estudia medicina i domina bé l’anglès. Des de fa uns mesos treballa per a una empresa alemanya que comercialitza aparells de diàlisi a particulars. L’única eina de treball és un telèfon mòbil al qual truquen els clients potencials per infor marse. Ocasionalment, si arriben a con certar una entrevista amb els metges ale manys, actua com a intèrpret a les troba des. A l’Anna, 21 anys, la truquen moltes vegades de nit, quan ja és a casa. A aque lla hora, la seva companya de pis, la Pa trícia, no ha arribat. També estudia me dicina, però no acaba de veureho clar. Treballa, divendres i dissabtes, en una gran superfície de productes esportius. L’únic e que ha tingut l’Anna amb l’empresa que la va contractar va ser una entrevista que va tenir ja fa mesos amb un senyor alemany que es va despla çar a Barcelona per sondejar els seus co neixements. Van quedar al Zuric de pla ça Catalunya. Després li va arribar per correu un contracte privat. El seu lloc de treball és l’habitació on dorm. La Patrícia veu les coses d’una altra manera. Està farta de treballar només quan la truquen. Com l’Anna, no considera ni de bon tros que estigui mal pagada. El seu problema és que treballa poc. No ho dirà mai, però moltes vegades ha desitjat que els com panys de feina es posin malalts (cosa que no a gairebé mai) perquè la truquin

El gran canvi social és en la fràgil connexió de les noves generacions amb les feines que troben també altres dies que hi ha puntes de fei na. Vol fer més hores. De vegades l’Anna i la Patrícia miren juntes la televisió. El que més els agrada és Masterchef, aquest programa d’apre nents de cuiner on humilien els partici pants. De vegades, mentre esperen que comenci el programa, es cola alguna no tícia. Com aquella en què es veu un cen tenar de persones en vaga indefinida en una empresa del metall en reconversió. Miren i veuen un grup de cinquantins panxuts que es neguen a tornar a la feina. No entenen per què actuen així. En reali tat no els interessa el més mínim el que els i. Els veuen tan llunyans com a les infermeres i metges amb qui fan les pràctiques als hospitals. Gent que va a la seva i amb la qual no comparteixen gai rebé res. Divendres de fa una setmana, l’1 de Maig, van veure molta gent gran mani festantse per la Via Laietana. L’Anna ho va trobar tan exòtic que va treure l’ipho ne i va fer un parell de fotos. Un noi de la seva edat –van pensar que devia ser el més jove de la manifestació– se’ls va acostar. Semblava tan simpàtic que el van escoltar una estona. Els va explicar que els sindicats es van crear per obtenir més bones condicions de treball i que si estaven units les coses anirien millor. L’Anna va pensar que feia anys que no coneixia ningú tan ingenu. La Patrícia no va dir res. La cara del noi li resultava tan familiar que es va preguntar si no devia ser un dels concursants de l’últim Mas terchef. O potser no... Al final, el noi els va donar uns fullets i se’n va anar per per dre’s en la massa de la manifestació.

74 LA VANGUARDIA

ECONOMIA


PA N O RAMA

L’Autoritat Fiscal creu que el PIB s’accelerarà a l’1,16% entre abril i juny

L’Audiència torna a BFABankia els 800 milions de la fiança

w L’Autoritat Independent de Res

wL’Audiència Nacional va tornar

Sacyr refinança els 2.264 milions associats a Repsol

Repsol crea tres comitès per integrar Talisman i obtenir sinergies

ponsabilitat Fiscal (AIReF) estima ara que el PIB s’accelerarà a l’1,16% el segon trimestre de l’any després d’haver crescut un 0,9% el primer, cosa que suposa 0,02 punts més que el que va plantejar aquest organisme en el pronòstic anterior. En taxa in teranual, l’economia creixerà un 3,3% durant el període, enfront del 2,6% registrat la primera part de l’any. L’ocupació, per la seva part, també s’accelerarà i aconseguirà créixer a un ritme de l’1% entre l’abril i el juliol, després d’haverse incrementat un 0,4% entre el gener i el març. / Efe

wSacyr va tancar ahir el procés per

refinançar fins al 31 de gener del 2018 els 2.264 milions associats a la seva participació del 9% a Repsol, una acord que es va anunciar el 23 de gener i que es va portar a homolo gació judicial per estendre’l a totes les entitats creditores. El grup d’in fraestructures que presideix Manuel Manrique ha arribat a un acord amb DekaBank per tancar l’acord de refinançament a tres anys. Segons indica la companyia a la Comissió Nacional del Mercat de Valors, l’acord de refinançament és plena ment eficaç des d’ahir. / Efe

ahir els 800 milions que BFABankia va dipositar per la fiança que el jutge Fernando Andreu va imposar al grup i a quatre membres de la seva cúpula anterior, entre els quals Rodrigo Rato, de manera que ara hauran d’afrontar de manera soli dària els 34 milions a què va quedar reduïda. La restitució es va produir mitjançant una transferència amb els 800 milions dipositats pel grup financer el 17 de març at al compte de consignacions del jutjat central d’instrucció número 4 de l’Audiència Nacional. / Efe

AGUSTÍ ENSESA

La decisió legislativa alemanya serà probablement recorreguda per la Comissió Europea

Peatge per a estrangers a Alemanya wEl Bundesrat (Cambra Alta alemanya) va

aprovar ahir una polèmica llei per aplicar un nou peatge per a automobilistes estran gers que utilitzin les carreteres del país després de mesos de debat intern i malgrat les objeccions de la Comissió Europea. D’aquesta manera, el peatge va superar l’últim escull legislatiu, després de ar pel Bundestag (Cambra Baixa). La mesura entrarà en vigor a començaments del 2016 i tindrà un impacte a la butxaca d’uns 700 milions d’estrangers que condueixen per Alemanya. S’espera que recapti uns 500

milions d’euros anuals, la destinació dels quals serà el manteniment de la xarxa de carreteres. Els conductors alemanys també hauran de pagar la taxa, però a la pràctica en quedaran eximits perquè els seus paga ments es descomptaran d’un impost a vehi cles que ja paguen des del 2009. El nou peatge va ser un dels punts més polèmics en l’acord que van firmar la Unió Cristiana Demòcrata (CDU) amb els socialdemòcra tes de l’SPD. Brussel∙les considera que és incompatible amb el dret comunitari i dis crimina entre nacionals i estrangers. / Dpa

wLa petroliera Repsol crea tres co

mitès executius (corporatiu, explo racióproducció i downstream) per integrar la compra del grup cana denc Talisman. Substituiran el comi tè de direcció i tots tres estaran pre sidits per Josu Jon Imaz. Entre els canvis a l’organigrama destaca que María Victoria Zingoni dirigirà l’àrea de downstream, amb les seves divisions. Luis Cabra continuarà al capdavant d’exploració i producció, negoci que arà a representar el 56% del capital. El grup obtindrà sinergies de 200 milions amb la integració del Talisman. / C. Lafraya

LA VANGUARDIA 75

ECONOMIA


Els nous AVE requeriran informes previs sobre rendibilitat Foment exigirà per llei viabilitat en els nous traçats de tren i carreteres CONCHI LAFRAYA Madrid

Les futures construccions de lí nies de l’AVE i de carreteres a Espanya hauran de tenir un in forme previ en què es detalli la viabilitat econòmica i social d’aquestes infraestructures, se gons va afirmar la ministra de Foment, Ana Pastor, a la roda de premsa, després del Consell de Ministres. Aquesta obligació es fixarà en la futura llei del sector ferroviari per a les vies de tren i a la de carreteres en el cas de les autopistes i autovies. L’anunci de la ministra de Fo ment es produeix unes setmanes després que es publiquessin dos informes de Fedea que qüestio nen la rendibilitat social i econò mica dels actuals traçats d’alta velocitat projectats en legislatu res anteriors. Alhora, evitarà que es construeixin autopistes com

les radials de Madrid i d’altres que majoritàriament estan en si tuació concursal. Aquestes dues lleis es van ana litzar ahir al Consell de Minis tres en segona lectura i ara co mença la tramitació al Congrés. Per establir més previsió, l’es borrany de la nova normativa fixa que Foment haurà de pla nificar una estratègia indicativa, i Adif, redactar una planificació dels seus cànons per als propers cinc anys. A més a més, es crearà una nova estructura de cànons més flexible per afavorir l’entra da de nous operadors privats que competeixin amb Renfe en el transport de viatgers. Es preveu que la primera línia en què entrin operadors privats en l’alta velocitat serà el trajecte Madrid Llevant. De la mateixa manera, Foment persegueix posar límit a l’espe culació en el disseny de noves

ROSER VILALLONGA / ARXIU

Locomotora de l’AVE a l’estació de ferrocarril de Sants, a Barcelona

El Govern espanyol prohibirà que un mateix operador de gasolineres en tingui tres de seguides autopistes, amb la qual cosa les noves vies s’hauran de sotmetre “a una anàlisi prèvia d’eficiència i intermodalitat”. L’istra ció tindrà capacitat per “suspen dre temporalment” de manera cautelar les requalificacions ur banístiques i evitar que els propi etaris del sòl originaris puguin

demanar després més diners en les requalificacions. La nova normativa de car reteres estableix sancions de fins a 15.000 euros per a les con cessionàries que no compleixin amb les seves prestacions de ser vei viari. Una altra de les novetats, que s’inclourà en la nova legislació sobre les carreteres, és que es prohibirà que el mateix opera dor de carburants tingui tres gasolineres seguides. Aquest canvi se sumarà als que fixi la no va llei d’hidrocarburs en aquest sentit, que, per exemple, limitarà al 30% el percentatge màxim de gasolineres que els grans opera

dors podran instal∙lar en cada província. Un altre dels canvis introduïts per Foment és que la llei capaci tarà el Govern central per retirar publicitat que distregui els con ductors. En un intent de donar més informació s’impulsarà la utilització de noves tecnologies i els sistemes intel∙ligents de transport en la gestió de la xarxa viària per oferir dades en temps real sobre l’estat de la via i possi bles incidències. Foment desen volupa proves pilot en aquest sentit a l’autopista AP9 i a les carreteres A62 i A 55. La xarxa de carreteres de l’Estat summa 26.200 quilòmetres. c

Vola amb LA VANGUARDIA on tu vulguis Sortegem 100 vols d’anada i tornada

VOL

valorat en

200€ Participa-hi a http://alta.lavanguardia.com/vueling

El sorteig es realitzarà davant de notari el 26 de maig de 2015. Data màxima de participació: 25 de maig de 2015. Cada guanyador serà at per telèfon i rebrà 1 codi promocional de Vueling. Cada codi és un vol d’anada i tornada i és vàlid fins al 17 de desembre de 2015 per a 1 persona i per vols directes operats per Vueling fins a 200€. Reservar amb un mínim de 21 dies d’antelació. No es podrà volar en les dates del 18/06/15 al 14/09/15, del 09/10/15 al 13/10/15 i del 03/12/15 al 09/12/15. Inclou taxes, facturació d’equipatge fins a 23 Kg i de mà fins a 10 Kg. No inclosos serveis addicionals.

76 LA VANGUARDIA

ECONOMIA


MERCATS

por: r Informació ofecida e

Cotitzacions de borsa i fons d’inversió actualitzades en http://idoc-pub.sitiosdesbloqueados.org/economia

IBEX 35 11.424,70

COTITZACIÓ

DOW JONES 18.190,65

% 6 2,19 11,14%

EL DIA L’ANY

EURO STOXX 50 3.649,48

6 1,49% 1,98%

Ibex 35

6 2,62% 15,99%

evolució a l’any

Ibex 35 recull els 35 valors de més capitalització a la borsa espanyola. Base 3.000 a 31 de desembre del 1989 j

j

a

s

o

d

n

g

f

m

a

m

j

j

12.000 11.500 11.000 10.500 10.000 9.500

Alces principals

Baixes principals % 9,52 6,67 6,32 6,12 5,46 4,71 4,68 4,44

URBAS INYPSA BARÓN DE LEY DOGI BOD. RIOJANAS EADS TESTA INM. SOLARIA

% 2,58 2,44 2,17 1,62 1,27 1,24 1,24 0,94

TANCAMENT

0,02 0,32 92,50 1,04 4,44 63,30 19,02 0,94

ADVEO CLÍNICA BAVIERA DEOLEO DINAMIA RENTA CORP. CODERE INM. DEL SUR VOCENTO

TANCAMENT

10,97 7,60 0,45 7,90 1,56 1,59 9,59 2,11

Prima de risc ESPANYA

112

-4

113

ITÀLIA

-6

FRANÇA

29

-2

BÈLGICA

Mercat de divises

3

1 DÒLAR VAL

0,8919 € 1 euro 1 euro 1 euro 1 euro 1 euro 1 euro 1 euro

Canvi 27.411 7.4639 148.19 9.2945 1.4181 1.3581 1,1212

1 EURO VAL

1,1212 $

Divisa Corona txeca Corona danesa Corona islandesa Corona sueca Dòlar australià Dòlar canadenc Dòlar EUA

1 euro 1 euro 1 euro 1 euro 1 euro 1 euro 1 euro

28

-2

4

Canvi 1.5085 303.91 1.0385 0.7280 13.5267 1227.08 134.90

Divisa Dòlar neozelandès Florí hongarès Franc suís Lliura esterlina Rand sud-africà Won sud-coreà Ien japonès

Preu del diner 1 DIA

0,088%

Mercat continu

30 DIES

6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6

1 ANY

0,169%

DAX 30 11.709,73

6 2,32% 7,32%

NASDAQ 5.003,55

6 2,65% 19,42%

6 1,17% 5,53%

Acciona estudia treure a borsa una socimi

Els beneficis d’Enel baixen un 6,7% fins al març

]Acciona sospesa constituir una

]El grup energètic Enel, propieta

socimiambelsseusactiusdepatri moni immobiliari que faria cotit zar a la borsa, segons va avançar el director general de desenvolupa ment corporatiu del grup, Juan Muro Lara. El llançament d’una socimi constitueix una de les dues alternatives que la companyia que presideix José Manuel Entrecana les estudia dins de la seva nova es tratègia d’impulsar la seva divisió immobiliària. L’altra opció a ria per incorporar un soci per des envoluparhi conjuntament el ne goci, de manera similar al que Ac ciona Energía està fent amb el fons KKR en la seva activitat d’energies renovables internacionals. “S’es tan estudiant totes dues alternati ves i encara no hi ha cap decisió presa”, va assegurar el directiu d’Acciona durant la presentació dels resultats trimestrals del grup. De moment, en línia amb aquesta nova estratègia immobiliària, la companyiahaoptatperposarallo guer, en comptes de vendre, part delseuestocdepisosenvenda,que al tancament de març sumava 474 unitats. Acciona analitza aquestes opcions en el marc de la nova etapa que el grup aborda el 2015, després de culminar l’any at el pla d’ajust que va llançar per esmorte ir l’impacte en els seus comptes de la reforma energètica del Govern espanyol. Acciona sospesa posar en marxa la seva socimi en el marc de la recuperació que registra el sector immobiliari a Espanya. / EP

NIKKEI 19.379,19

ri d’Endesa, va registrar en el pri mer trimestre del 2015 un benefici net de 810 milions, un 6,7 % menys que en el mateix període del 2014, quan va guanyar 868 milions. Els ingressos van ser de 19.970 mili ons, un 9,8 % més (18.182 milions). El seu benefici brut d’explotació (ebitda) va ser de 4.023 milions, un 0,8% més, quan es va situar en els 3.991 milions d’euros. El benefici net d’explotació (ebit) es va situar en 2.625 milions, un 2,4 % més que l’any at, quan va ser de 2.563

39.514

SÓN ELS MILIONS DE DEUTE FINANCER NET, UN 5,7% MÉS milions. El capital invertit net va ser de 93.012 milions, dels quals 53.498 milions van ser desembor sats per la companyia i 39.514 mili ons van ser fruit del seu endeuta ment. En aquest sentit, l’endeuta ment financer net del grup va créixer un 5,7 % en el primer tri mestre d’aquest any, fins a situar se en 39.514 milions, davant els 37.383 milions de l’any at. El conseller delegat, sco Sta race, va dir que els “sòlids resul tats” es deuen a “a la forta recupe ració de l’Amèrica Llatina, l’actua ció positiva registrada a Itàlia i la península Ibèrica i el robust crei xement de les renovables”. / Efe

6 0,45% 11,05%

AOL guanya un 24,7% menys del gener al març ]La

companyia dels Estats Units de mitjans digitals i entre teniment AOL va obtenir el primer trimestre del 2015 un be nefici net atribuïble de 7 milions de dòlars (6,2 milions d’euros), un 24,7% menys que els 9,3 mili ons de dòlars (8,3 milions d’eu ros) que va guanyar el mateix període de l’any anterior, segons va informar ahir la companyia en un comunicat. La xifra de negoci es va situar els tres pri mers mesos de l’any en 625,1 mi lions de dòlars (555,4 milions d’euros), cosa que suposa un 7,2% més en comparació amb els 583,3 milions de dòlars (527,2 milions d’euros) que va ingressar el primer trimestre de l’any anterior. En concret, la facturació per pu blicitat va augmentar un 11,6% entre el gener i el març, fins als 483,5 milions de dòlars (429,5 milions d’euros), mentre que els ingressos per subscripció van caure un 5,5%, fins als 141,6 mili ons de dòlars (125,7 milions d’euros). El president i conseller delegat de l’empresa, Tim Armstrong, va destacar ahir en un comuni cat el fort creixement de la base de consumidors i la fortalesa continuada de la publicitat tant de vídeo i mòbil com de progra màtica. Alhora, va subratllar que la companyia va continuar actu alitzant la seva estructura i les seves capacitats. / EP

EN NEGRETA ELS VALORS PERTANYENTS A L’IBEX 35

Cotització Euros Var. % Abengoa “B” Abertis Acciona Acerinox ACS (*) Ad. Domínguez Adveo Aena Almirall Amadeus Amper Antena 3 TV Aperam Applus Services Arcelor Mittal(dv) Axia Real Azkoyen Bankia Bankinter Barón de Ley Bayer AG BBVA (*) • Biosearch BME (dv) Bod. Riojanas CAF CaixaBank (*) Catalana Occ. Cem.Portland Cie Automot. Clínica Baviera Codere Colonial Corp.F.Alba CVNE Deoleo DIA Dinamia Dogi Duro Felguera EADS

0,043%

FOOTSIE 7.046,82

2,88 16,02 71,54 13,77 31,18 4,45 10,97 87,50 16,56 40,41 0,53 14,11 39,50 10,95 9,40 11,90 3,05 1,22 6,83 92,50 130,20 9,13 0,61 38,83 4,44 303,10 4,42 29,35 7,25 13,52 7,60 1,59 0,63 46,07 16,79 0,45 7,41 7,90 1,04 3,54 63,30

2,13 -0,74 2,04 0,44 2,67 0,00 -2,58 2,03 1,60 1,33 1,92 2,77 2,60 3,20 1,95 0,00 0,66 0,83 1,49 6,32 4,41 1,44 1,67 1,36 5,46 3,22 1,14 1,56 4,17 0,30 -2,44 -1,24 1,61 0,81 2,44 -2,17 1,79 -1,62 6,12 0,85 4,71

Cotitz. Dia Màx. Mín. 2,90 2,82 16,29 15,52 71,92 69,97 13,89 13,57 31,18 30,51 4,49 4,33 11,45 10,87 87,85 85,40 16,82 16,23 40,56 39,77 0,54 0,52 14,33 13,70 40,10 38,37 10,99 10,65 9,41 9,22 12,00 11,90 3,05 3,03 1,23 1,21 6,85 6,71 92,80 87,00 130,50 129,35 9,13 9,01 0,61 0,60 38,90 38,10 4,44 4,23 304,00 291,55 4,43 4,36 29,35 28,91 7,25 6,97 13,60 13,32 7,85 7,59 1,63 1,59 0,64 0,62 46,11 45,40 16,79 16,79 0,47 0,45 7,47 7,28 8,02 7,85 1,05 0,98 3,56 3,50 63,50 60,65

Nombre tít. Dies Rend. negoc. cotitz. any% 5.736.521 4.072.150 254.047 1.234.796 721.625 5.066 65.609 325.739 294.266 1.110.615 74.243 892.862 9.485 362.428 986.829 3.109 2.746 25.897.211 2.289.727 5.346 688 28.549.480 102.383 362.745 675 5.414 8.714.799 43.245 12.701 61.454 11.540 180.327 7.454.803 3.126 299 562.383 4.078.200 8.089 210.753 213.344 6.278

88 62,30 88 -0,49 88 27,30 88 10,07 88 10,74 88 -10,28 88 -5,48 60 50,86 88 20,44 88 23,09 88 51,43 88 21,22 88 61,69 88 19,67 88 5,52 88 9,98 88 57,22 88 -1,61 88 3,09 87 23,33 88 14,41 88 19,62 88 56,41 88 23,58 85 12,98 88 0,25 88 3,31 88 22,85 88 89,79 88 20,85 86 -10,48 88 412,90 88 14,55 88 13,47 43 -2,38 88 18,42 88 31,62 88 -3,62 88 52,94 88 6,99 88 53,12

Ebro Edreams Odigeo Elecnor Enagas Ence Endesa Enel Ercros Ezentis Faes (*) FCC Ferrovial (Ac) Fersa E.Renov. Fin.Sotogrande Fluidra Funespaña Gamesa GAM Gas Natural Gral.Inversiones Grifols I.A.G. Iberdrola • Iberpapel Inditex • Indo Intern. Indra Inm.del Sur Inypsa Jazztel Lar España Liberbank Lingotes Esp. Logista Mapfre Mediaset Esp. Meli Hotels Miquel Costas Montebalito Natra NH

6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6

6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6

Cotització Euros Var. %

Cotitz. Dia Màx. Mín.

17,24 3,28 9,70 27,05 3,31 17,27 1,76 0,48 0,81 2,29 10,99 19,63 0,41 4,43 3,00 7,36 13,43 0,37 21,84 1,76 36,17 7,86 6,09 15,04 29,05 0,60 10,45 9,59 0,32 12,89 10,40 0,78 6,32 18,27 3,25 12,01 11,07 34,00 1,50 0,80 5,17

17,36 3,29 9,70 27,05 3,33 17,43 1,79 0,48 0,81 2,33 11,03 19,63 0,41

17,01 3,18 9,45 26,52 3,17 17,05 1,72 0,46 0,79 2,23 10,82 19,32 0,40

3,00

3,00

13,86 0,37 21,84 1,71 36,27 7,91 6,09 15,04 29,13

13,28 0,36 21,45 1,71 35,25 7,70 5,96 14,72 28,23

10,46 9,74 0,32 12,91 10,70 0,78 6,32 18,52 3,25 12,06 11,22 34,24 1,50 0,82 5,20

10,28 9,40 0,30 12,89 10,16 0,76 6,12 18,00 3,19 11,80 11,04 33,80 1,50 0,79 5,12

1,29 1,86 1,15 2,50 0,30 -0,17 1,73 4,35 3,85 0,44 1,38 1,60 2,50 0,00 0,00 0,00 0,67 2,78 1,49 0,00 1,17 3,42 3,40 0,60 3,64 0,00 1,46 -1,24 6,67 0,00 0,97 1,30 0,48 -0,05 1,25 2,04 0,82 0,86 -0,66 1,27 0,58

Nombre tít. Dies Rend. negoc. cotitz. any% 386.565 199.589 18.894 1.284.374 1.515.757 2.294.154 25.042 134.767 315.026 230.367 751.029 1.879.549 1.171.721 0 24.682 0 3.980.514 185.201 2.177.731 1 1.428.859 8.579.472 28.088.025 1.267 5.264.516 0 910.952 2.110 453.709 470.855 374.924 4.278.733 4.143 96.235 7.711.860 1.468.733 439.873 12.721 800 789.997 738.203

88 88 88 88 88 88 88 88 88 88 88 88 88 51 88 59 88 88 88 49 88 88 88 88 88 0 88 88 88 88 88 88 88 88 88 88 88 88 85 88 88

26,99 95,24 14,71 3,32 59,90 6,65 5,39 23,08 14,08 35,80 -6,47 23,14 24,24 0,23 -2,28 0,55 77,65 76,19 6,86 6,02 9,21 26,98 8,75 19,91 23,67 0,00 29,49 57,21 39,13 2,71 13,29 14,71 46,98 3,92 15,66 15,89 24,94 6,73 38,89 25,00 29,90

Cotització Euros Var. % Nic. Correa Nyesa OHL Papel.Cart.E. Popular (*) • Prim Prisa Prosegur Quabit Realia REC Reig Jofre Reno Medici Renta 4 Renta Corp. Repsol • Reyal Urbis Rovi Sabadell (*) Sacyr San José Santander (*) • Service Point Sniace Solaria Tavex Algodon. Técnicas Rdas. Tecnocom Telefónica (*) • Testa Inm. Tubacex Tubos Reunidos Uralita Urbas Vertice 360 Vidrala Viscofan Vocento Zardoya Zeltia

6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6

1,76 0,17 18,81 5,73 4,82 7,90 0,29 5,18 0,12 0,72 75,09 0,31 0,39 6,34 1,56 18,18 0,12 15,11 2,35 4,02 1,03 6,80 0,07 0,20 0,94 0,24 41,08 1,35 13,78 19,02 3,14 1,65 0,71 0,02 0,04 42,40 56,71 2,11 11,55 3,96

2,92 0,00 2,67 1,60 3,21 1,80 3,57 1,97 1,72 2,86 2,16 3,33 0,00 0,96 -1,27 2,02 0,00 1,68 0,43 2,81 3,00 3,03 0,00 0,00 4,44 0,00 0,05 3,05 2,30 4,68 2,28 -0,60 1,43 9,52 0,00 -0,05 1,18 -0,94 0,70 1,02

Cotitz. Dia Màx. Mín. 1,77

1,72

18,81 5,80 4,82 8,05 0,30 5,18 0,12 0,72 75,10 0,31 0,40 6,45 1,58 18,18

18,33 5,56 4,68 7,83 0,28 5,08 0,12 0,71 73,86 0,30 0,38 6,28 1,53 17,72

15,16 2,37 4,07 1,06 6,80

14,31 2,33 3,95 1,01 6,60

0,96

0,90

41,52 1,35 13,78 19,62 3,15 1,67 0,72 0,02

40,89 1,30 13,42 19,02 3,06 1,63 0,68 0,02

42,40 56,87 2,12 11,65 3,98

42,06 56,36 2,05 11,45 3,92

•Valor pertanyent a l’índex EURO STOXX 50. (*) Ha ampliat capital durant l’any. (Ac) Ampliació de capital. (c.s.) Cotització suspesa. (dv) Pagament dividend. Per calcular la rendibilitat s’han incorporat els dividends percebuts durant aquest any, i la cotització, si s’escau, s’ha ajustat quan la societat ha fet ampliació de capital

Nombre tít. Dies Rend. negoc. cotitz. any% 3.750 0 1.829.726 31.004 22.952.946 2.622 3.814.402 289.833 4.423.305 23.083 434.939 459.262 134.672 7.057 6.562 7.734.801 0 14.723 23.001.037 7.904.294 23.650 57.393.615 0 0 394.618 0 255.861 11.027 38.784.817 1.133 484.087 203.694 236.615 5.875.989 0 7.936 162.997 43.803 287.131 504.477

88 0 88 88 88 88 88 88 88 88 88 88 87 88 88 88 0 88 88 88 88 88 0 0 88 7 88 88 88 69 88 88 88 88 0 88 88 88 88 88

61,47 0,00 1,40 50,70 17,73 26,27 11,54 10,87 96,67 41,18 3,70 72,22 44,44 17,34 33,33 16,91 0,00 46,70 15,21 40,56 25,61 5,91 0,00 0,00 34,29 -0,42 15,04 4,65 16,93 10,26 2,03 -3,51 86,84 53,33 0,00 12,84 28,71 20,57 27,39 48,31

LA VANGUARDIA 77

ECONOMIA


Borsa agropecuària TERNERO Menos 330 De 331 a 370 kg Más de 370

Cireres cares PAU ECHAUZ Lleida

Ja han aparegut les primeres cireres a les botigues de verdu res. La cirera del Baix Segre és una de les més apreciades per la seva qualitat i en alguns comerços les primerenques s’arriben a cotitzar fins i tot a

15 euros per quilo, un preu que, segons fonts del sector, es pot explicar per una producció curta que en algunes finques s’ha reduït a la meitat per ra ons climatològiques, encara que el producte té un calibre molt bo i també absència de cracking, ferides a la pell que

Ministerio de Hacienda, Indústria y Comercio Preus venda al públic dels productes alimentaris més habituals. setmana 18 Màx.

Mín.

Dom.

CARNS Boví-vedella 1ª Boví-vedella 2ª Boví-vedella 3ª Porcí llonzes Porcí llom Porcí costelles Oví pascual cuixa Oví pascual espatlla Oví pascual costelles Pollastres Conill

22 14,5 12,86 7,55 14,95 6,95 15,9 12,95 15,9 5,9 8,65

9,98 7,38 5,5 4,1 3,9 3,85 11,9 9,9 11,9 2,17 4,69

15,78 10,85 8,56 6,04 7,62 5,58 13,9 11,43 13,9 3,58 6,39

PEIXOS Lluç congelat Lluç sense cap Lluçet congelat Lluçet més de 1kg Salmó Sardina Truita

12,68 32 9 14,96 19 8,98 6,99

3,99 6,9 3,8 5,75 6,5 2,25 4,9

7,71 13,92 6,05 8.95 13,15 5,09 6,05

OUS, LLET I DERIVATS Ous xl Ous l Ous m Llet entera 1l Formatge semicurado Iogurt Oli oliva acidés 0,4º(l)

4,58 2,6 3,3 1,04 15,4 1,8 3,96

1,5 1,34 1,2 0,53 7,07 0,49 2,85

2,91 1,89 1,75 0,81 10,59 0,96 3,43

FRUITES Poma vermella Pera blanquilla Plàtan Taronja navel

3,9 3,98 3,2 2,98

0,65 1,19 1,25 0,59

1,93 2,26 2,16 1,58

HORTALISSES Cebes Escarola Espinacs Mongeta verda Tomàquets amanida

2,25 1,95 7,33 13,3 6,8

0,5 1 2 1,5 0,7

1,25 1,51 4,08 4,58 2,65

LLEGUMS Guisantes cong Llenties extra Mongetes v. cong

3,5 3,15 3,45

1,15 1,05 0,99

2,06 2,12 1,69

Llotja de Barcelona 28-04-15 05-05-15 CEREALES Y LEGUMINOSAS Maíz ce Trigo panificable Mijo imp amarillo Cebada 64 p. e. Alpiste ce Sorgo imp. GARROFAS Troceada Semilla Harina HARINAS Y TURTOS Soja imp. 47%

0,173 0,194 0,35 0,181 0,7 S/c 0,16 S/c 0,145 0,374

0,17 0,19 0,35 0,18 0,675 S/c 0,16 S/c 0,147 0,368

VACAS

produeixen les pluges de pri mavera, aquest any molt es casses. Amb tot, també hi ha cireres que s’estan venent a 5,95 euros i amb una qualitat més que acceptable. La volatilitat dels preus s’explica perquè es po den veure afectats d’un dia per l’altre per factors com les plu ges o que es vagi incrementant l’oferta per la producció en altres zones, com les picotes originàries de la vall del Jerte, potser la cirera més popular, que apareix a mitjans de juny. Les cireres llei datanes tenen l’avantatge de ser de les més precoces i majo ritàriament tenen com a desti nació els mercats d’Europa. A Catalunya destaquen també les cireres conreades a Sant Climent de Llobregat i Santa Coloma de Cervelló, a més de Bràfim (Alt Camp) i Llers (Alt Empordà).

OVINO Menos de 10,5 kg Entre 12 y 14,5 kg Más de 14,5 kg Cabrito

0,161

VARIOS Pulpa seca remol gran Suero leche ‘spray’ 60/10 Suero leche ‘spray’ 70/12

0,144 0,655 0,87

0,144 0,655 0,87

1306 1018 1270 1360 1270 1180 1320 1227 1110 1674 1196 1737 1422 1654

1306 1018 1270 1360 1270 1180 1320 1227 1110 1674 1196 1737 1422 1654

10200 9850 12700 12220 11890 12400 42500 42000

10200 9850 12700 12220 11890 12400 42500 42000

Mercat Carni-Ramader i Avícola de Barcelona 24-04-15 08-05-15

GANADO 12 MESES (€/kg) U R Precios al ganadero Ext. 1.ª Terneros + 300 kg 3,73 3,51 Terneros de 251 a 300 kg. 3,85 3,57 Terneros de 200 a 250 kg. 3,88 3,57 Terneras de + 250 kg. 4,05 3,95 Terneras de 180 a 250 kg. 4,15 4,04 Vaca 2,85 2,5 * NOTA U, R, O : Calificación EUROP de CE Precios: 28-04-15

1,47 1,3 1,25 1,09 O* 2.ª 3,44 3,49 3,54 3,66 3,76 2,1

S/c S/c S/c S/c

S/c S/c S/c S/c S/c S/c

PESCADOS Y MARISCOS FRESCOS Atún Boqueron francés Boqueron nacional Caballa Chirla Gallo Mejillón Merluza pal más 1 kg Pescadilla 1/2 a 1 kg Rape cola Sardina

16 1,8 2,3 2 4,8 4,5 1,1 4,5 3,9 10,5 2,2

16,5 1,5 2 2,9 5 4,8 1,2 5 4,2 11,5 2

PEIX CONGELAT Calamar boston nº 3 Calamar nacional nº 2 Cigala nº 3 Gamba roja Langostino 40/ a 50 pzas/kg Merluza chilena nº 4

5,2 9 8,8 20,5 8,5 6

5,4 9 8,7 20,5 8,2 6

Precios de compra al productor referidos kilo canal oreada en matadero U Ext.

R 1.ª

O* 2.ª

4,05 3,95 3,76

3,81 3,77 3,58

3,42 3,33 3,01

Clavell mediterrani Clavell mini Clavell poeta Cymbidium (branca) Cymbidium (pack) Delphinium Eustoma - lisianthus Freesia Gardenia Gerbera Gladiolus Iris Liatris Lilium Paeonia Paniculata Rams confecc. Ranunculus Rosa colombia Rosa ecuador Rosa holanda (altres colors) Rosa holanda vermella Rosa nacional Strelitzia Tulipa Zantedeschia (cala) Zinnia

0,18 0,18 0,15 7,5 1,8 0,6 0,59 0,22 0 0,3 0,6 0,22 0,5 0,65 6 0,6 5 0,2 1 1,1 1,1 1 0,7 1,5 0,3 1 0

0,18 0,18 0,18 7,5 1,8 0,6 0,59 0,22 0 0,22 0,48 0,28 0,5 0,65 3 0,6 5 0,2 1 1,1 1,3 1,4 0,7 1,3 0,38 1 0

Llotja de Vic 25-04-15 02-05-15 OVINO CALIDAD 2A. Anolls més de 351 kg. Frisó més de 211 kg Vedell fins a 350 kgs Vedella (de 261 a 300 kgs) Vedella (de 221 a 260 kgs) Vedella (de 180 a 220 kgs) Vaca

3,44 3,45 3,53 3,3 3,45 3,48 2,1

3,41 3,45 3,5 3,27 3,42 3,45 2,1

BOVI EN VIU 15 DIES FRISO Frisó Creuat

40 / 90 40 / 90 100 / 240 100 / 240

PORCINO CALIDAD 2A. Preu bas canal ( 2a) Lechón gran partida.

1,58/1,59 1,57/1,58 49,5 /51 46 /47,5

Mercat de Bellpuig

Màx.

Mín.

Dom.

FRUTAS Aguacate Albaricoque Cereza Ciruela Dátil Fresón Higo Kiwi Limón Mandarina Manzana amarilla Manzana roja Manzana verde Melocotón amarillo Melocoton rojo Melón Naranja Nectarina Pera blanquilla Pera de verano Piña Plátano canario Pomelo Sandia Uva blanca Uva negra

4 5,5 15 1,2 3,4 2,5 0 2,6 1,15 1,55 1,2 1,5 1,25 0 5,25 1,85 2 4 1,25 2,1 1,25 1,15 1,2 1,2 3 2,4

1,9 1,5 3 0,45 1,9 0,8 0 1 0,6 0,4 0,4 0,4 0,6 0 1,5 0,8 0,3 2 0,5 1,2 0,6 0,7 0,5 0,6 1 1

3,2 3,25 7 0,7 2,2 2 0 1,85 0,8 0,8 0,85 1,1 0,95 0 3,5 1,1 0,75 3,1 0,8 1,5 1,1 0,9 0,85 0,9 2,2 2,1

EQUINO E 240 a más U 240 a más R 240 a más

4,34 4,11 4,03

4,34 4,11 4,03

OVINO Cordero 19-23 kg Cordero 23-25 kg Cordero 25-27 kg Cordero 27-29 kg Cordero más 29 kg

3,15 2,95 2,8 2,65 2,45

3,15 2,95 2,8 2,65 2,45

HORTALIZAS Acelga Ajo seco Apio Berenjena larga Calabacín Calabaza Cebolla seca Cebolla tierna Col / repollo Col lombarda Coliflor Endibia Escarola Espárrago blanco Espárrago verde Espinaca Guisante Haba Judía perona Lechuga iceberg Lechuga larga Nabo Patata blanca Patata roja Pepino Pimiento rojo Pimiento verde Puerro Rábano Tomate maduro Tomate verde Zanahoria

0,6 2,7 0,6 0,75 0,75 0,75 0,6 0,7 0,75 0,8 0,8 0,9 0,8 2,8 2 0,55 3,5 1,05 3,5 0,65 0,55 0,75 0,55 0,6 0,75 2,4 1,95 1,15 0,45 1,35 1,5 0,51

0,35 1,3 0,3 0,4 0,35 0,4 0,15 0,4 0,45 0,4 0,4 0,5 0,4 1 0,8 0,35 1,5 0,4 1 0,3 0,4 0,5 0,25 0,2 0,45 1 1 0,45 0,25 0,3 0,6 0,3

0,45 1,8 0,45 0,55 0,6 0,6 0,35 0,6 0,6 0,65 0,65 0,65 0,65 1,5 1,75 0,4 2,5 0,7 3 0,5 0,45 0,65 0,43 0,45 0,55 1,8 1,8 1 0,3 0,7 1,25 0,42

AVESTRUZ Vivo s/granja

VARIOS Caracoles Setas champiñón Setas gírgola Setas rovelló

6 2,2 2,8 7

3 1,2 1,8 3

4,5 1,6 2,3 3,75

Mercat de La Flor Mercabarna, SA

Escorxador Mercabarna SA VACUNO (1ª CALIDAD) Precios al ganadero TERNERA De 180 a 240 kg De 241 a 270 kg Más 270 kg.

7,6 6,9 6,5 11,5

Todos los precios corresponden a ventas a mayoristas o detallistas. Precios 08-05-15

0,163

1,47 1,3 1,25 1,09

S/c

Mercat de Fruites i Verdures Mercabarna

SALVADOS De trigos finos

HUEVOS (EURO DOCENA) Xl + 73 gms. L 67/73 gms. M 53/63 gms. S-53 gms.

S/c

30-04-15 08-05-15

S/c 1700 0,935 S/c 0,15 S/c

Posición Distribución

S/c

Mercat del Peix Mercabarna SA

S/c 1700 0,935 S/c 0,15 S/c

FRUTOS SECOS Almendra (larg) 13/14 mm Ídem (larg) 12/13 mm Ídem grano (marcona) 16 mm Ídem gr.(marcona) 14/16mm Ídem gr. (común) Avellana grano negr.12 mm Piñones g. (1ª) castilla Ídem grano (1ª) cataluña

3,76 3,63 3,68 3,59 3,56 3,29

EQUINO Caballo 2 S/c Potro 3,2 S/c * NOTA U, R, O : Calificación EUROP de CE Precios: 28-04-15

Linaza Har. pesc.chile superpr.70% Har. pesc.60 % Har. pesc.standard perú Harina de alfalfa Mandioca import.

LEGUMBRES (MÍNIMO 5 T.) Lenteja mancha 7/ 9 mm Ídem mancha 6/7 mm Ídem import usa pardina Ídem import usa regular Garbanzo imp usa 50/52 Garbanzo imp usa 58/60 Garbanzo imp.méxico 38/40 Ídem imp méjico 40/42 Ídem imp méjico 42/44 Alubias blackeyes Ídem imp michigan Ídem nac pinta bañeza Ídem imp usa gr. northem Ídem imp argentina canellini

4,02 3,85 3,77

30-04-15 07-05-15 FLORS Alstroemeria Anemona Anthurium Calèndula - buixac Callistephis (coronado) Chrysanthemum Clavell colombià

0,4 0,24 1,5 1,5 0 0,66 0,28

0,4 0,24 1,5 1,5 0 0,56 0,28

20-04-15 04-05-15

AVICULTURA Broiler blanco vivo Broiler rubio vivo Gallina ligera Gallina semip. 2,2 kg/euros Gallina semip. 2,5 kg/euros Gallina pesada Gallo

1,18 1,09 1,21 1,22 0,13/0,15 0,13/0,15 0,68 0,68 0,69 0,69 0,47 0,47 0,18 0,18

HUEVOS DOCENA Clasificación europea Xl + 73 gr L 63-73 gr M 53-63 gr S hasta 53 gr

0,94 0,78 0,7 0,56

0,94 0,78 0,7 0,56

S/c

S/c

0 0

0 0

CONEJOS Joven s/granja euros/kg. Certificado

Llotja de Girona Precios

BOVINO CANAL Ternero (281-320 kg) Ternero (241-280 kg) Ternero (200-240 kg) Ternera (261-300 kg) Ternera (221-260 kg) Ternera (180-220 kg) Vaca

U

R

O

P

S/c S/c S/c S/c S/c S/c s/c

S/c S/c S/c S/c S/c S/c S/c

S/c S/c S/c s/c S/c S/c S/c

s/c S/c S/c s/c s/c S/c S/c

PORCINO PRECIO EN VIVO Cerdo selecto Cerdo normal Cerdo graso Canal segunda

S/c S/c S/c S/c

S/c S/c S/c S/c

OTROS Soja 44% Arroz granza

S/c S/c

S/c S/c

MADERA Acacia de 7/8 (tm.)varios diam. Chopo primeras de 30 a + (m3) Chopo segundas de 20 a+ (m3) Haya seg. 20 a + (tm) Pino douglas 20 a + (tm) Pino dougals de 12 a 19 diam. Pino halepensis 20 a+ 0 (tm) Pino insignis de 20 a+ 0 (tm) Pino insignis de 16 a 19 diam. Pino marítimo de 20 a+ 0 (tm) Pino piñonero de 20 a+ 0 (tm) Plátano de 20 a 0 (tm)

48-50 56-62 46-51 54-72 55-87 51-55 36-39 51-66 46-51 46-51 39-42 48-54

LEÑAS Encina (tm) Roble (tm) Corcho ‘pelut’ (tm)

57-60 39-45 33-36

MADERA PARA TRITURAR Pela de corcho-trit verde tm

400

Pela de corcho en verde tm Madera de triturar tm. nac. P.barramenta-castaño (tm)

S/c S/c 36-39

Llotja de Reus 27-04-15 04-05-15 PORCINO Cerdos grasos Ídem país Ídem razas puras (euros/kg) Lechones 14-15 partida Lechones 14-15 recogida

1,16 1,19 1,21 46,03 37,01

1,5 1,18 1,2 43,95 34,93

AVICULTURA Pollo blanco Pollo amarillo Gallina ligera (inferior) Ídem semipesada 2000gr Ídem semi pesada 2,5 kg Ídem pesada Gallo

1,18 1,22 0,07 0,48 0,52 0,47 0,18

1,09 1,22 0,07 0,48 0,52 0,47 0,18

HUEVOS Rubios xl - súper grandes Rubios l - grandes Rubios m - medianos Rubios s - pequeños

1,3 1,1 0,98 0,83

1,3 1,1 0,98 0,83

CONEJOS Joven (kg vivos / granja) Adulto

S/c S/c

S/c S/c

FRUTOS SECOS Almendra común ? kg. Ídem largüeta Ídem marcona Ídem mollar grano Ídem mollar cáscara

8,2 8,3 8,5 8,2 2,1

8,25 8,35 8,55 8,22 2,1

2,85 2,8 8,22 8,09

2,85 2,8 8,22 8,09

AVELLANAS Negreta ? libra Negreta corriente Negreta grano Corrientes grano

Mercat de Lleida 27-04-15 07-05-15 PORCINO Cerdo selecto euros/kg vivo Ídem lleida euros/kg vivo Ídem graso euros/kg vivo Lech. imp hol. 21 kg eur/un.

1,197 1,185 1,173 49 - 50

1,186 1,174 1,162 48-49

s/c 4,17 4,04 3,9 s/c 4,24 4,15

s/c 4,14 4,01 3,87 s/c 4,21 4,13

VACUNO S.EXTRA Ternero Menos 330 kg. De 331 a 370 kg. Más de 371kg. Ternera cruzada De 180 a 240 kg. De 241 a 270 kg. FRUTA DULCE Manzana fuji 75 o más 0,37 Manzana gala 70 o más 0,45 Manzana golden 70 o más 0,25 Manzana granny smith 70 0,25 Manzana rojas americanas 0,25 Pera alejandrina 65 o más 0,35 Pera blanquilla 58 o más 0,45 Pera conference 60 o más 0,7 Pera deboe 60 0 más 0,35 Industria pera-manzana 0,5

0,42 0,5 0,3 0,3 0,3 0,4 0,5 0,75 0,4 0,6

s/c s/c s/c s/c s/c s/c s/c s/c s/c s/c

Llotja de Tortosa 27-04-15 ACEITES Refinado oliva Refinado girasol Aceite orujo 10 %

04-05-15

2975 3005 0,86 0,85 1232 /1262 1262 /1292

CEREALES Maíz importación Maíz nacional Avena

0,18 S/c 0,23

0,18 S/c 0,23

SALVADOS Tercerillas primera Salvado hoja

0,22 0,26

0,22 0,26

LEGUMBRES Turtos de soja 47 %

0,41

0,39

FRUTOS SECOS Almendra común eur / kg Ídem largüeta Ídem marcona Ídem mollar Pelonas

7,95 8,05 8,15 7,95 4,5

8,1 8,15 8,25 8,1 4,5

ARROCES Blanco bahía extra

0,58

0,58

1,3 1,1 1 0,9

1,28 1,08 0,98 0,88

AVICULTURA Pollo amarillo 1,22 Pollo blanco 1,18 Gallina ligera 0,10/0,12 Gallina semipesada 2,1 0,50/0,53 Ídem semipesada 2,5 S/c Ídem pesada 0,47 Gallo 0,18

1,09 1,22 0,10/0,12 0,50/0,53 S/c 0,47 0,18

HUEVOS Rubios x l -súper grandes Rubios l grandes Rubios m medianos Rubios s pequeños

CONEJOS Joven Adulto

S/c S/c

S/c S/c

78 LA VANGUARDIA

ECONOMIA


MÓN E MPR ESA R IAL INKEMIA

GP PHARM

ALMIRALL

La internacionalització frena els beneficis el 2014

La UE aprova Lutrate per al càncer de pròstata

El grup vol comprar una farmacèutica als EUA per reforçar la seva àrea de dermatologia

]Inkemia Iuct Group va tancar l’exercici 2014

]La Unió Europea ha autoritzat l’ús del fàr

]El president d’Almirall, Jorge Ga

amb un benefici net consolidat de 628.455 euros, un 26% inferior al d’un any abans per la inversió feta en l’obertura de filials al Brasil i Colòmbia. La firma, que cotitza al MAB des del 2012, va incrementar els ingressos un 27%, fins als 6,63 milions, gràcies a una alça de les sub vencions de la UE, i va obtenir un benefici operatiu o ebitda d’1,79 milions d’euros, un 2% superior. / Redacció

mac antitumoral Lutrate en una presentació de 22,5 mil∙ligrams, desenvolupat per GP Pharm, per al tractament pal∙liatiu del càncer de pròstata avançat, segons va anunciar ahir la companyia, controlada per José María García Antón i Antonio Parente. Amb això, la firma continua el pla de negoci després de separar se del grup Lipotec, el fabricant de pèptids que va ser adquirit per Warren Buffet. / Redacció

llardo, va explicar ahir que la compa nyia està estudiant comprar compa nyies especialitzades en dermatolo gia, especialment als Estats Units. En declaracions després de la junta d’ac cionistes, Gallardo va evitar posar terminis a aquesta operació corpora tiva, però va reiterar que “la destina ció prioritària dels nostres fons serà

Moda de segona oportunitat

‘Cosir i estrenar’ és el nou projecte de la fundació privada Molí d’en Puigvert BLANCA GISPERT Barcelona

La fundació privada sense ànimdelucreMolíd’enPuig verthaideatunanovafórmu la per inserir al mercat labo ral persones amb trastorns mentals. Es tracta de donar una segona vida a la roba de fectuosa que les botigues llancen cada dia. La idea rep el nom de Cosir i estrenar i funciona a través de donaci ons de roba procedent, majo ritàriament, de la companyia de moda casual femenina Oysho. Des de la Fundació, les personesambmalaltiesmen tals seleccionen la roba amb tares, l’empaqueten per ta llesilavenen.Elresultatfinal és una capsa sorpresa amb 10 peces que val 14,50 euros. L’únic que s’ha de fer amb la

Dani Garduño, Keka Gil i Bernardo Muñoz

roba és, tal com diu el nom del projecte, cosirla i estre narla. Els ingressos obtin guts serveixen per cobrir els costos de distribució i crear nous llocs de treball per aquest col∙lectiu. Avui, de capses se’n poden trobar a botigues del Mares me –Malgrat de Mar i Pala

PEDRO CATENA.

folls–,onlafundaciótélaseu, a fires de costura i a la botiga en línia. Cosir i estrenar va vendre mésde1.000caixesl’anypas sat i al 2015 preveu triplicar aquesta xifra. Per aconse guirho, la fundació aug mentarà la presència a boti gues –aquest any arriba a

Barcelona– i ampliarà l’ofer ta, també per al públic mas culí, a través de donacions d’altres empreses tèxtils, amb les quals assegura que ha iniciat el e. Segons Bernardo Muñoz, responsable comercial de la Fundació, la iniciativa “té una bona rebuda al mercat perquè connecta amb un pú blicd’unventalld’edatampli, dels 20 als 50 anys, que té consciència social i gust per la moda vintage ”. PeròCosiriestrenar,queté en plantilla tres treballadors, representa una part molt pe tita d’en Molí d’en Puigvert. Des del 2002, la fundació dó na feina a més de 100 perso nes amb trastorns mentals en els sectors de l’agricultura, de la reparació de mobles i de la gestió d’outlets de roba d’Inditex.c

Salomó & BonetGodó apunta a València i Xile BARCELONA Redacció

Salomó & BonetGodó, fir ma d’assessoria jurídica i gestoria amb oficines a Ma taró, Barcelona, Madrid i Palma, estudia la possibili tat de desembarcar a Va lència i expandirse inter nacionalment, cosa que po dria portarla a Xile el 2016 i a Colòmbia més endavant. La companyia està con trolada per David Hospe dales Salomó i Carlos Bo netGodó, fins fa pocs me

David Hospedales Salomó i Carlos BonetGodó

KIM MANRESA

sos socis de Ribé Salat Consulting, i centra els seus serveis en el dret pro cessal, civil i mercantil, així com la gestió de nòmines, entre d’altres. Després d’inaugurar fa poc la nova seu, la firma es pera continuar creixent, sobretot entre les pimes. “Hem incorporat nous pro fessionals en àrees com el dret bancari, la propietat intel∙lectual i la planifica ció financera”, explica Car los BonetGodó.c

l’adquisició d’actius en creixement per donar encara més a les perspectives de l’empresa” a curt, mitjà i llarg termini. Gallardo va res saltar que Aqua Pharmaceuticals, la companyia dermatològica que Almi rall va adquirir el 2013 als EUA, evo luciona molt bé, i que l’àrea dermato lògica ja va aportar el 32% de les ven des del grup el 2014 . / Redacció

EL MURMURI Rosa Salvador

Immobiliari busca nòvia “Immobiliari busca nòvia, exòtica i de bon veure” podria ser el lema que resumeix l’es tat d’ànim del sector immobiliari català: pro motors, agents i executius d’empreses arra sades pel crac centren els esforços a arribar a acords amb fons estrangers per convertirse en els seus assessors d’inversió, agents o pro ject managers quan es requereix una certa activitat de construcció o de rehabilitació. Minvatsodesaparegutselsfonspropis,iamb l’aixeta del crèdit ben tancada, la recerca d’honoraris s’ha convertit en la via per entrar en la recuperació del sector o per recapitalit zar l’empresa. La fórmula va començar amb èxit el 2011 amb Urban Input, una consultora liderada per Rafael López Palacios i altres exexecu tius d’Aguirre Newman, que es van associar amb el fons Bream Group per construir l’edi fici Corner Stone al 22@. Amb l’inici de la re cuperació immobiliària, però, els exemples s’han multiplicat: KKH, la immobiliària que presideix JosepMaria Farré, exdirectiu de Renta Corporación, s’ha unit al fons americà Perella Weinberg per comprar l’edifici del Deutsche Bank; Bonavista Developments, firma que dirigeix Alex Miquel, s’ha unit al britànic Europa Capital per comprar la Casa Burés; o Patrimony, firma que dirigeix Jordi Tremoleda, exdirectiu de Colonial, s’ha aliat amb Goldman Sachs per adquirir la patrimo nial de La Llave de Oro. “Fonsd’arreudelmónestanbuscantopor tunitats a Barcelona –explica un directiu del sector–, però no n’hi ha gaires que tanquin operacions perquè busquen preus de saldo. I aquí hi ha molts professionals desitjosos de guanyarse la vida que volen entrar al mercat de bracet amb ells.”

LA VANGUARDIA 79

ECONOMIA


DOGI

CC.OO.

BANC SABADELL

]El grup tèxtil Dogi, controlat per Sherpa

]CC.OO. iniciarà dilluns vinent un procés

]Banc Sabadell ha aconseguit una accep

Les pèrdues es redueixen un 32% fins al març

El sindicat obre un procés participatiu

Capital, ha registrat en el primer trimestre de l’any unes pèrdues de 0,8 milions d’eu ros, un 32% inferiors a les del mateix perío de del 2014. La companyia va augmentar les vendes un 23,3%, fins als 10,9 milions d’euros, gràcies a la bona evolució de la filial americana EFA, que creix un 14,5%. En canvi, al mercat espanyol les vendes baixen un 6,6%. / Redacció

participatiu per recollir les propostes de tots els sectors de la societat per millorar l’orga nització. El pla que va presentar ahir el secretari general de CC.OO., Joan Carles Gallego, preveu 200 assemblees i 100 activi tats més com ara debats, entrevistes i en questes. Totes les propostes que es recolli ran es presentaran al novembre en una assemblea general. / Redacció

L’opa al TSB aconsegueix el 81% d’acceptació

JUDIT MORROS / ACN

El secretari general, Joan Carles Gallego

Les 450 botigues de la fusió de Cifec i Cofac facturen 90 milions

Les ferreteries optimitzen la marca

Optimus , nova marca.

LUIS FEDERICO FLORIO Barcelona

QF+, cooperativa sorgida el 2013 de la fusió de les ferreteries Cifec i Cofac, unificarà les seves boti gues, vora 450, sota la marca co mercial Optimus, dins d’un pla de consolidació i creixement amb què pretén expandirse per Espa nya. L’empresa ja té una vintena d’establiments reconvertits en Optimus i pretén tancar el 2015 arribant al centenar. La decisió permetrà a QF+ “protegir el negoci amb una imat ge consolidada, millorar la identi ficació i dur a terme plans comuns en màrqueting o producte”, se

Jaume Cladellas (gerent), Pablo Naharro (director de compres i màrqueting) i Juan Luque (director de vendes)

gons Juan Luque, di rector de vendes i ex pansió. Actualment, Catalunya i les Balears concentren entorn del 70% de les botigues de la cooperativa, que té presència en la majoria de les comunitats autònomes i An dorra. Amb l’expansió s’entrarà a Madrid, “un mercat estratègic”, diu Luque. La companyia combina boti gues de mida mitjana i gran amb d’altres de proximitat, amb les quals es pretén “potenciar l’asses sorament i la confiança del cli ent”, amb una aposta per la for mació contínua dels empleats. De la mateixa manera, en el marc del

GEMMA MIRALDA.

pla també es pretén impulsar la botiga en línia, que ara per ara té un pes molt reduït sobre la facturació de QF+, que va ser de vora 90 milions d’euros l’any 2014. La marca Optimus també es po drà implementar en les empreses del grup NCC, una central de compres i serveis que agrupa cinc cooperatives que operen en el sector de les ferreteries a escala estatal (a més de la mateixa QF+ n’hi ha d’altres com Coanfe o Sy nergas). Sumant les cinc empre ses, es preveu que Optimus tingui 800 botigues en un termini de tres anys, la majoria sota QF+.c

tació del 81,2% de l’opa que ha llançat sobre l’entitat britànica TSB, segons va comunicar ahir el banc al regulador de la Borsa de Londres. A partir d’ara només falta que les autoritats supervisores auto ritzin l’operació perquè es pugui materia litzar. El Sabadell va dur a terme una ampliació de capital de 1.600 milions per adquirir TSB. / Redacció

Guissona manté en 13 euros el dividend PAU ECHAUZ Guissona

La junta general d’accionistes de Corporació Alimentària Guissona va acordar repartir 13 euros per acció, la mateixa quantitat que l’any at, se gons van informar el presi dent, Jaume Alsina, i el conse ller delegat, Ramon Alsina, en la presentació dels comptes anuals. L’informe de gestió del 2014 reporta unes vendes totals de 1.463 milions d’euros (0,3%), uns resultats nets de 38 milions (+2,6%) i un cash flow net de 69 milions d’euros (+3,8%). La remuneració a l’accio nista arriba a un valor total d’uns 10 milions d’euros, cosa

que representa un 26% del re sultat net de l’exercici. Els ac cionistes poden optar entre cobrar en efectiu o rebre no ves accions mitjançant ampli ació de capital. Per al 2015 s’han previst in versions de 40 milions. Desta ca la nova sala d’especeja ment de porc que entrarà en funcionament aquest mes de juny, que, amb una inversió de 9 milions d’euros, duplica rà la seva capacitat actual i arà a ser una de les més modernes d’Europa. També continuarà l’expansió dels es tabliments BonÀrea, amb una previsió de 15 noves botigues, així com sis noves gasolineres BonÀrea.

Letsbonus pacta 70 acomiadaments BARCELONA Redacció

La plataforma de descomptes per internet Letsbonus i els re presentants dels treballadors han assolit un acord sobre les condicions de l’expedient de regulació d’ocupació (ERO) presentat al març inicialment per a 92 treballadors. Final ment s’ha aprovat, amb el 92% dels vots, l’extinció de 71 con tractes laborals, amb una in demnització de 28 dies per any treballat per a tots els emple ats afectats pel procés. Els màxims executius de Letsbonus, Juan Luis Rico i

El Corte Inglés informa de que en su catálogo de Tecnología del 8 al 21 de Mayo de 2015 aparecen los siguientes errores en la página 14: la Microsoft Surface 3 tiene una diagonal de pantalla de 10,8” (27,43cm.) en lugar de 12”, un procesador Intel Atom en lugar de Intel Core i3, sistema operativo Windows 8.1 en lugar de Windows 8 y no lleva lápiz incluido. Disculpen las molestias.

Classificats motor Borsa del

Els diumenges amb

Els diumenges amb

Joan Pina, que són també els propietaris de l’empresa des de la sortida, al febrer, de la nordamericana LivingSocial, van indicar que aquest acord deixa Letsbonus en condici ons de “continuar afrontant els projectes de futur i l’evolu ció del model de negoci”. Con fien “entrar en rendibilitat operativa” una vegada finalit zada la reestructuració. La companyia atribueix la situació a l’ajust al sector i al sobredimensionament de l’es tructura de la companyia respecte al volum de negoci actual.

Estalvia diners utilitzant la targeta de Subscriptor

www.subscriptorsdelavanguardia.com


LA CONTRA VÍCTOR-M. AMELA

Tinc 36 anys. Vaig néixer a Holanda i fa dos anys que visc a Barcelona. Treballo a l’Institut de Salut Global de Barcelona i a l’Institut d’Investigació de Salut de Moçambic. Casat, dos fills. La meva política és la igualtat i la consciència ecològica. No crec en res

“El mosquit és l’animal que mata més humans” La més bonica

P

er què li agraden tant els mosquits? Són beautiful! Què tenen de beautiful? Quan els veus de prop, com viuen les larves, com s’alimenten xuclant-te la sang... Ecsss. ...És fascinant que un animal tan petit causi tant de mal al món. És més perillós que un tauró, un lleó o una serp? Sí, mata molta més gent. Més perillós que un banquer? D’això, no n’estic segur, ha ha..., però jo diria que sí, perquè el mosquit és l’animal que mata més humans a l’any, més que els mateixos humans. Doncs m’haurà d’encomanar el seu entusiasme. Sigui comprensiva: només piquen les femelles, però no ho fan per fer mal, sinó perquè els cal la seva sang per reproduir-se. Angelets. Són intel·ligents? Sí, ja fa molts anys que provem d’eliminarlos, com en el cas de la malària, però sempre troben una manera de seguir endavant. Si, per exemple, repartim mosquiteres –que

JORDI PLAY

són molt eficaces– per a la zona on la gent dorm, els mosquits entenen que han de picar abans que la seva presa desaparegui rere la mosquitera. N’aprenen? Sí, i també es tornen resistents als productes químics que anem desenvolupant. Sempre som un pas darrere seu. Tenen una gran capacitat d’adaptació. De vegades s’hi acarnissen. El mosquit tigre pica cada dia i el de la malària, més pudorós, ho fa cada tres. Hi ha mosquits obesos? En cada picada xucla dues o tres vegades el seu pes, l’abdomen té molta capacitat d’expandir-se. Després d’haver menjat, estan inflades i vermelles i no poden aixecar el vol. Però sovint matem els innocents, els mascles. No s’afligeixi. No entenc per què els té tant d’afecte... És fascinació. Al laboratori tinc centenars de mosquits, que alimento amb la meva sang: allargo el braç i les observo mentre em piquen, excepte a Moçambic. Sí, vagi amb compte. En una mateixa habitació solen conviure diferents tipus de mosquits. Aquí pots trobar

No coneixia ningú que estimés els mosquits. “Són tan bonics, tan fascinants...”, insisteix. Krijn divideix el temps entre Moçambic (on coordina el projecte Malària de La Caixa) i Barcelona, on, al laboratori, alimenta els mosquits amb la seva pròpia sang: allarga el braç i deixa que cent kamikazes assassines, un exèrcit de femelles (només elles piquen), li clavin el fibló mentre ell les mira complagut; diu que així les pot observar amb deteniment. “És l’animal més bonic del món”, insisteix, i intel·ligent: té una capacitat prodigiosa d’adaptació a repel·lents i atacs. “El mosquit tigre ha vingut d’Àsia per quedar-se i no us puc oferir cap remei”.

IMA SANCHÍS

LLUÍS AMIGUET

el tigre, que pica durant el dia, i el cúlex, que ho fa a la nit. I el mosquit de la malària no pot arribar fins aquí? L’Anopheles atroparvus ja hi és. Cada país d’Europa té el seu propi anòfel, però no transmeten la malària africana. Com és aquest procés? És un cicle complex i maco. El mosquit absorbeix el paràsit de la sang humana que es reprodueix al seu estómac i que després torna a injectar en un altre humà. Llavors, el paràsit està inicialment en els humans? Què va ser primer, l’ou o la gallina? Moltes malalties comencen en l’ésser humà, però fa milers d’anys. El mosquit tigre és una aparició recent a Espanya. Sí, hi va venir i ve en canyes de bambú i a l’aigua romanent dels pneumàtics que s’importen d’Àsia, atapeïts de larves. El mosquit tigre és un totterreny. Com s’hi pot lluitar en contra? Es fan fumigacions de control en zones humides, i particularment cal controlar qualsevol resta per petita que sigui d’aigua; i pot provar amb repel·lents. No el veig gaire convençut. Al mercat hi ha diversos productes l’efectivitat dels quals no s’ha demostrat. Les companyies diuen que són efectius, però no en podem accedir a la composició ni a les dades. No hi ha cap solució nova per eradicar el mosquit tigre, més enllà de controlar els testos? De moment, no. A Moçambic hem canviat l’enfocament, ara provem de combatre la malària i no el mosquit, que sempre s’acaba fent resistent a les substàncies químiques. El mosquit deu tenir un enemic natural, algun predador. En té: certs tipus d’aranya, sargantanes... Però el mosquit és un triomfador, en cada posta pon cent ous. L’aire condicionat no els agrada. És cert, però t’esperen en una altra habitació i, quan surts o apagues l’aire, són allà. Per ells és molt fàcil trobar-nos, perquè oloren a distància el CO2 de l’alè i les substàncies químiques que tenim a la pell. Els agrada més una sang que una altra? Hi ha persones que atreuen més els mosquits que d’altres, cosa que ara s’està investigant. I si tens la malària, encara els atreus més, però no sabem per què. La conclusió és que no sabem? L’entomologia es va desenvolupar durant els anys cinquanta i seixanta, però després es va acabar el finançament i gairebé desapareix. En els últims deu anys ha ressorgit gràcies a aquestes espècies invasores com el mosquit tigre. Jo diria que en sabem molt i alhora no en sabem gens. IMA SANCHÍS

9

47994

Krijn Paaijmans, entomòleg

m

DE VIATGE

GENT

m

GASTRONOMIA

Ni sí ni no: Irina Shayk evita parlar de Cooper a Barcelona PÀGINES 8 i 9

Dissabte, 9 de maig del 2015

MUNICIPALS

24 M

DAVID AIROB

Sabotegen el primer debat a cinc entre els alcaldables

Eldebatd’ahiralanitentreelsprincipalscandidatsdel24MaBarcelona,celebratalCasinol’AliançadelPoble nou, es va suspendre uns minuts pel sabotatge del subministrament elèctric. Segons diversos testimonis, una personavadesconnectardeliberadamentelgenerador,instal∙latalcarrer.Abansdecomençarl’acte,ungrupde pocmésdedeumanifestantsdelaCNTvanintentarentraral’edificitrencantelsvidresd’unadelesportesd’en trada al casino. En el xoc hi va haver un detingut. Al debat, organitzat per BTV i la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, hi van assistir Xavier Trias, Jaume Collboni, Alberto Fernández, Ada Colau i Alfred Bosch

LLEGIU LA CRÒNICA DEL DEBAT DE BTV A idoc-pub.sitiosdesbloqueados.org

Trias puja a 100.000 llocs de treball m El candidat de CiU promet més inversió i 6.000 pisos públics en quatre anys LLUÍS SIERRA Barcelona

Ocupació, habitatge i educació és el trio de prioritats per als pròxims quatre anys que Xavier Trias va plantejar ahir, el primer dia de campanya. El candidat de CiU pretén augmentar el ritme inversor a Barcelona de manera que es creïn uns 100.000 llocs de treball i es compromet a dedicar 600 milions d’euros a habitatge, fins a construir 6.000 pisos mu nicipals en règim de lloguer as sequible. En l’àmbit de l’educa ció, el programa de CiU planteja dedicar 250 milions d’euros per al manteniment d’escoles i la

substitució dels mòduls prefa bricats que encara hi ha en qua tre centres docents de la ciutat per nous edificis definitius. Les ultimes xifres oficials in P R O G R AM A

L’alcaldable diu que les seves prioritats seran ocupació, habitatge i educació diquen que a Barcelona hi ha gairebé 97.000 persones a l’atur. Fins fa molt poc, l’atur a la capi tal catalana es mantenia per so bre de les 100.000 persones; bai

xar d’aquesta xifra rodona i enorme ha estat interpretat pel Govern de Trias i altres analistes com a indicador de recuperació econòmica. El candidat de CiU va voler començar la campanya establint el seu objectiupromesa en el camp laboral, partint del fet des del 2011. “Amb 2.000 milions d’inversió municipal en els úl tims quatre anys –va argumen tar–, amb plans i ajuts a l’ocupa ció i amb inversió estrangera s’han creat o induït 50.000 llocs de treball”. Per al pròxim man dat, el candidat de CiU promet duplicar la despesa en plans d’ocupació, augmentar la inver

sió en infraestructures i conti nuar captant inversió estrangera per generar aquests 100.000 llocs de treball. Els seus adver saris en aquesta campanya elec AJ U TS

L’aspirant a la reelecció ofereix duplicar la despesa en plans d’ocupació toral Alfred Bosch (ERC) i Jau me Collboni (PSC) han plantejat promeses i objectius més mo destos: 50.000 i 30.000 llocs de treball, respectivament.

En matèria d’habitatge, Trias manté el seu compromís, reite rat durant tot el mandat, de cre ar un potent parc públic de pisos de lloguer assequible. Aquí l’ob jectiu són 6.000 unitats, per a les quals l’Ajuntament dedicaria 600 milions d’euros. La creació d’aquest parc pú blic d’habitatge de lloguer té la seva base en el programa per a 1.000 pisos (nous, rehabilitats o adquirits) iniciat l’any at a partir de l’aportació privada per la constitució de Bamsa, la nova empresa mixta de gestió d’apar caments municipals. CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT >>

2 LA VANGUARDIA

VIURE

MUNICIPALS


24 M

El candidat del PP vol reforçar la plantilla de Guàrdia Urbana i enderrocar Can Vies si arriba a ser alcalde de la ciutat ENRIQUE FIGUEREDO Barcelona

El candidat del Partit Popular a l’Ajuntament de Barcelona, Al berto Fernández, presumeix de parlar sense embuts de les qües tions de seguretat que afecten la capital catalana. I ho fa sense que l’importi que molts el puguin considerar políticament incor recte. Això no el preocupa. Diu que parla sense complexos i que actuarà sense complexos si és al calde, a diferència de Xavier Tri as, ha dit, a qui acusa de mostrar se tebi amb certs assumptes. Fer nández va presentar ahir les seves propostes de seguretat per a Barcelona, que es podrien resu mir en “més policies i més fer mesa en el compliment de les lleis i les ordenances”. Una de les seves principals propostes en aquest àmbit és una ampliació de la plantilla de la Guàrdia Urbana que considera molt necessària. Parla de convo car 600 noves places, fins a arri bar a 3.200 agents. Alhora, recla ma que la policia autonòmica re forci també el seu contingent a la capital catalana fins a aconseguir 4.000 efectius. El candidat del PP es refereix a les seves propostes per combatre l’incivisme i la delinqüència com “la fórmula Fernández”. Aquesta fórmula inclou “desocupar Bar celona d’okupes”. No ho amaga mai. El líder del PP a l’Ajunta ment és molt crític amb l’actua ció de l’alcalde en l’assumpte de Can Vies i promet que si guanya les eleccions una de les seves pri meres decisions serà la d’ender rocar aquest immoble, una cosa que, segons Fernández, Trias no ha volgut fer perquè és pres dels esmentats complexos. L’edifici va ser desallotjat per ordre judicial pels Mossos d’Es quadra i posteriorment es va permetre la seva reocupació des prés de diversos dies de greus al darulls. El candidat popular està en sintonia amb veïns del barri de Sants que creuen que l’alcalde

Alberto Fernández, ahir, saludant un dels agents de la Guàrdia Urbana que custodiaven la comissaria de l’estació del Nord

JORDI ROVIRALTA

Fernández vol una autoritat sense complexos Mejías vol menys burocràcia ]Carina Mejías va dedicar

ahir part de la seva jornada a abordar qüestions econòmi ques. “És imprescindible que la ciutat aposti per la recupe ració econòmica”, va dir la candidata de Ciutadans a l’alcaldia de Barcelona en un esmorzar organitzat per la Cambra de Comerç. Va advo car per agilitar els tràmits

per a l’obtenció de llicències d’activitat. Pretén estimular l’activitat amb baixades d’im postos i “harmonitzant la fiscalització a l’entorn me tropolità”. Si Mejías guanya les eleccions posarà en mar xa “un gran pla global d’orde nació turística per distribuir millor el turisme a altres zones de Barcelona”.

va cedir als interessos dels oku pes autoritzant el seu retorn a l’immoble. “Els que delinquei xen no tenen lloc en aquesta ciu tat”, va dir ahir Alberto Fernán dez davant la comissaria de la Guàrdia Urbana del districte de l’Eixample, a l’estació del Nord. En dir això, el candidat del PP es referia també als delinqüents reincidents. Va recordar que les estadístiques demostren que la majoria d’ells són estrangers. Va explicar que aquests ciutadans de fora no són benvinguts i que només ho són aquells que vénen

M ULT I REI NC I DÈ NC I A

Advoca per ampliar la lluita de la policia local barcelonina contra el delicte de carrer A LLI BE RA R E F EC T I US

Proposa de crear un cos auxiliar que es dediqui només a controlar el trànsit

Trias va firmar “tranquil∙lament” el compromís amb la independència >> VE DE LA PÀGINA ANTERIOR

Laplaça deles Glòriesva serl’es cenari triat per Xavier Trias el pri mer dia de campanya. La transfor mació del nus viari en parc és per CiU un exemple de feina ben feta. El dia anterior havia subscrit el manifest Ajuntaments per la inde pendència (lleument modificat) promogut per l’Assemblea Nacio nal de Catalunya (ANC). “L’he fir mat tranquil∙lament”, va assegu rar després de mostrarse “sor près que algú se’n sorprengui”. Això últim, en al∙lusió segurament a Jaume Collboni (PSC), que ha

via criticat la seva “ambigüitat” sobre el dret a decidir. Trias va recordar que com a alcalde havia donat a tot el procés so biranista. La firma d’aquest document li ha valgut felicitacions i crítiques d’altres candidats, com és el cas d’Alfred Bosch (ERC), que va dir que n’estava “encantat de la vida”. Per la seva part, Alberto Fernán dez (PP) va manifestar que “Trias hacanviatBarcelonaperlabande ra estelada” i Carina Mejías (Ciu tadans) va lamentar que “hagi su cumbit als interessos de l’ANC”. La candidata Ada Colau (BComú)

va apuntar que ella sotmetria aquesta qüestió a una consulta ciutadana. Trias, que manté la negativa a concedir cap “cara a cara”, ha ac ceptat participar el dia 12 en l’únic debat de set candidats. Ahir a la nit ja va participar en el debat a cinc organitzat per la Favb i BTV, i també ho farà en un altre de TV3 i en el de RAC1, que s’emetrà el di vendres 15. Mentrestant, la Junta Electoral es va pronunciar ahir a favor de BTV sobre el recurs que va presentar la CUP per participar en els debats de candidats en els mitjans de comunicació públics.c

Xavier Trias ahir a la plaça de les Glòries Catalanes

ANA JIMÉNEZ

LA VANGUARDIA 3

VIURE


MUNICIPALS

24 M Colau donaria una paga de 600 euros La candidata de Bar celonaenComúesva reunir ahir amb els membres de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social. Des préstotvanserbones paraules. Ada Colau va recordar una de les seves promeses més suculentes: ga rantir que les famíli es sota el llindar de pobresa ingressin 600 euros al mes. En el capítol de respos tes es va referir a Fe lipe González, que havia dit que Colau vol fer de Barcelona un parc natural. Co lau va dir que li res pondrà quan sàpiga si parla en qualitat de socialista o d’asses sor de Gas Natural. / L. Benvenuty

a treballar i aconseguir un futur millor per a les seves famílies. Precisament per combatre la petita delinqüència de carrer proposa potenciar els equips de policia judicial i d’investigació de la Guàrdia Urbana i la recerca d’un sistema eficaç de col∙labo ració entre aquest cos i els Mos sos d’Esquadra. Fernández vol un equip judicial de la policia lo cal barcelonina a cada districte. És ferm defensor d’intensificar els sistemes de videovigilància als carrers de Ciutat Vella i al guns altres punts calents de la ciutat. A més, vol posar en funciona ment el cos auxiliar de la Guàr dia Urbana, que estaria inspirat, per exemple, en agents de mobi litat com els que té la ciutat de Madrid. La intenció del candidat popular és alliberar tant com si gui possible els agents de les tas ques relacionades amb el control del trànsit. A més, vol que als uniformes, al costat de la llegen da Guàrdia Urbana, aparegui també la de Policia.c

La CUP, contra els antiavalots ]L’alcaldable de la CUP,

María José Lecha, vol dissoldre els antiavalots de la Guàrdia Urbana. Lecha va dir ahir que la policia municipal no ha de tenir un “cos re pressiu”, que la feina dels antiavalots corres pon als Mossos. Lecha també està en contra del pla de Xavier Trias d’ampliar en 200 els efectius de la Guàrdia Urbana, ja que “la mitja na de policies per habi tants a Barcelona és superior a l’europea”.

Collboni pregunta a Trias per què promet l’ocupació que no ha creat JAUME V. AROCA Barcelona

El candidat del PSC a l’alcaldia de Barcelona es va preguntar després de visitar la planta de Nissan a la Zona Franca com és possible que qui ha estat alcalde de Barcelona durant aquest mandat prometi ara la creació de milers de llocs de treball quan ha tingut l’oportunitat de crearlos en aquests quatre anys i no ho ha fet. El retret de Jaume Collboni es fonamenta en un dels argu ments clau de la proposta so cialista per a l’Ajuntament de Barcelona: es podrien haver gastat més diners dels que s’han

invertit en aquest mandat i gas tar els que s’han invertit d’una altra manera per generar més ocupació. Barcelona té registrats en aquests moments 96.000 atu rats. L’abril va ser el primer mes en què el nombre d’aturats va quedar per sota de la barrera dels cent mil en els 48 mesos d’aquest mandat municipal, amb l’excepció del mes de de sembre at, quan la xifra va quedar per sota d’aquesta barrera, però al gener va tornar a pujar. Els socialistes consideren que la política d’ocupació de l’Ajun tament de Barcelona no ha re but prou recursos i que s’ha des

mantellat un servei, que al seu dia va ser modèlic, Barcelona Activa. Collboni va recordar ahir en la seva intervenció a la planta de Nissan de la Zona Franca que dels gairebé cent mil aturats que hi ha a Barcelona, la meitat ja no reben cap tipus de subsidi. Una bona part dels aturats de llarga durada, a més a més, són barce lonins de més de 45 anys i tenen una recol∙locació laboral difícil si depèn exclusivament del sec tor privat. Collboni va explicar que el seu programa electoral proposa impulsar polítiques públiques per a la creació d’ocupació, per exemple, al sector de la rehabi

Bosch reivindica per a Barcelona un salari mínim de més de 800 euros ROSA M. BOSCH Barcelona

“Saps qui és aquest senyor?”, pregunta l’Alan, estudiant de primer curs de Formació Pro fessional, mentre s’escarrassa a polir un calaix a classe de fuste ria. Ell és Alfred Bosch, el candi dat d’ERCMoviment d’Esquer res a l’alcaldia de Barcelona, que ahir, primer dia de campanya electoral, es va capbussar a les aules de soldadura i caldereria, ebenisteria, producció gràfica, química, etc. de l’Escola del Treball. Molts dels alumnes d’aquest centre, de setze, dinou, vinti pocs anys, han tornat a estudiar després de perdre feines ocasio

nals i en precari. Al voltant d’un 25% d’aquests estudiants de grau mitjà no acabarà la seva formació, apunta el professor Joan Cachero, un dels cicerons del polític republicà. L’Alan, que va arribar a l’Hospitalet de Llobregat amb el seu pare des de Guayaquil fa set anys, afirma que té experiència en fusteria gràcies a una anterior feina de repartidor i muntador de mo bles de baix cost d’una conegu da firma global. Bosch va escollir l’Escola del Treball, que té més de 3.200 es tudiants, per explicar les seves propostes per fomentar l’ocu pació i retenir els joves amb ta lent. “Fa uns anys es va decidir convertir Barcelona en una ciu

tat turística, ara la prioritat és l’ocupació i plantegem crear un consorci publicoprivat, com te nen altres ciutats del món. Nos altres hem estudiat el model de Nova York”, va comentar. Una altra de les iniciatives que pre senta ERC és establir un salari mínim de ciutat, “a la qual ja s’han afegit altres candidats, Trias i Collboni: benvinguts si guin ja que volem liderar con sensos per evitar que la gent jo ve se senti expulsada”. Perquè aquest projecte pugui materia litzarse, continua explicant, és necessari assolir un acord entre istració, empresaris i sin dicats i aplicar als 648 euros del salari mínim interprofessional un increment del 26% (168 eu

litació d’habitatges. A més a més, va assegurar que es propo sa millorar les condicions per reactivar els polígons industri als de la Zona Franca –on hi ha la Nissan– i on hi ha 54 hectàre es de sòl industrial desocupat, Bon Pastor i la Sagrera. Es tracta dels últims sòls qualificats per a ús industrial que queden a la ciutat i que el candidat socialis ta voldria revitalitzar amb no ves empreses que convisques sin bé amb la ciutat . “Cada lloc de treball del sector industrial en crea quatre més d’indirectes en empreses auxiliars”. El candidat del PSC creu que Barcelona pot aspirar a tenir el programa d’ajuts europeus, el conegut popularment com el pla Junker, per al qual, va asse gurar, caldrà el de l’ad ministració espanyola.c VEGEU EL VÍDEO D’UN EIG AMB JAUME COLLBONI http://bit.ly/1JUszY7

ros), que és el que costa de més viure a Barcelona respecte a la mitjana d’Espanya. Aquest plus salarial, que en cap cas no és un subsidi, va subratllar, funciona a Nova York, Chicago, Los Ange les, a diverses ciutats alema nyes... Bosch concreta que a l’urbs californiana l’Ajuntament va pactar que en les contractaci ons de les istracions s’hauria de pagar l’hora dels seus empleats a dotze euros, el doble de la mitjana federal. Ahir va ser dia de promeses de creació d’ocupació: el candidat de CiU, Xavier Trias, va dir que generaria 100.000 nous llocs de treball a Barcelona; Bosch va parlar de “recuperarne 50.000, que són els llocs de treball per duts el 2007 i el 2008”. Però qui és aquell senyor? Es preguntaven també altres estu diants, aliens a les promeses electorals, quan Bosch i el seu equip van finalitzar la visita pel recinte estudiantil.c

4 LA VANGUARDIA

VIURE

MUNICIPALS SABADELL Població total 2011

207.721 Estrangers

26.348

Taxa d’atur

2015

207.444 -0,13% 22.968 -3.380

17,9%

17%

Resultats electorals el 2011 Vots i regidors

CiU

19,9% IC-EUiA-E 11,4%

PSC-PM

38,2%

13

5

PP 10,3% 3 2 ES (cav) 7,17% 4


24 M

Després de quatre mandats liderats pel PSC i una última etapa marcada pel cas Mercuri, els candidats persegueixen un nou futur per a Sabadell

La ciutat de Bustos vol girar full

(MPS), que ha sabut aglutinar persones de la PAH, i moviments veïnals i associatius. El seu can didat és el geògraf Maties Serra cant, actual regidor d’Entesa i vinculat a una entitat ecologista històrica com Adenc. Serracant i el seu equip aposten per “fer neteja a l’Ajuntament”, i també prometen “una auditoria ciuta dana per portar la corrupció als tribunals i destapar totes les irre gularitats, a més d’un pla d’emer gència social”. Candidatures com la de Saba dell Guanyarà, un grup de ciuta dans de pensaments alineats a l’esquerra, va intentar, des de l’octubre del 2014 fins al març at, unir Podem i Iniciativa per Catalunya sota el paraigua de Sabadell en Comú. “Però ha estat inviable, malgrat els esforços. Ha faltat més altura de mires i esti mació per la ciutat, més enllà dels legítims interessos de par tits”, lamenten. Guanyem SabadellSí Se Pue de és una altra candidatura ciuta dana –com es defineixen– que S E NS E NOVET A T

CiU torna a presentar el mateix candidat per tercera vegada, Carles Rossinyol ES QUE RRA

Els partits de la nova política no han sabut crear una alternativa conjunta

L’Eix Macià de Sabadell, un dels símbols de la nova ciutat injuriada pel cas Mercuri PALOMA ARENÓS Sabadell

S

abadell necessita saba nova. És la conclusió a què han arribat la ciu tadania i també els candidats a liderar el govern municipal ades les eleccions del 24 de maig. Des prés de les quatre legislatures encapçalades per Manuel Bus tos, des del 1999, el Consistori es va quedar en punt mort quan el 27 de novembre del 2012 va es clatar el cas Mercuri, una pre sumpta trama de corrupció urba nística i altres irregularitats en la gestió municipal. El cas, que en cara cueja judicialment, va afec tar de ple el llavors alcalde, el socialista Bustos, que va acabar dimitint el 2013, i per extensió, la resta d’edils al govern i a l’oposi ció. Per això els pròxims comicis municipals són els del canvi de cicle. Per a tothom. El repte és complex per als as pirants. Els últims quatre anys, la crisi econòmica ha marcat Saba dell: hi ha més de 18.000 aturats i uns 2.500 usuaris del Banc dels Aliments. La Plataforma d’Afec tats per la Hipoteca s’ha consoli dat com a resposta ciutadana al problema de l’habitatge. Gairebé ningú no s’atreveix a augurar els resultats. A tot esti

rar, diuen que el vot quedarà fragmentat i que les diferents forces hauran de fer aliances i, potser, algun equilibri circense. No en va, en les pròximes elecci ons de Sabadell es presenten onze candidatures i, en els mesos anteriors, hi ha hagut diversos intents de crear un bloc unitari a l’esquerra del PSC per D I V E R S I T AT

En les pròximes eleccions municipals es presenten onze candidatures CRISI

A Sabadell hi ha més de 18.000 aturats i 2.500 usuaris del Banc dels Aliments arrabassarli el govern. No ha prosperat. Després de la dimissió de Ma nuel Bustos, el socialista Joan Carles Sánchez va prendre el re lleu com a alcalde. Va decidir no presentarse a unes ajustades primàries del PSC i va delegar el pes en l’edil Marta Farrés, que es va enfrontar a Josep Ayuso, que,

finalment, és l’alcaldable socia lista. L’oposició el considera l’he reu natural de Bustos –és regido ra del PSC des del 2003–, encara que Ayuso, que no renega de la seva amistat amb l’exalcalde, as segura que té “un projecte de ciutat clar, amb un equip jove i molt format que comença una etapa nova. Bustos és el at, i nosaltres, el present i el futur”. Ayuso, advocat de formació, està disposat a pactar si arriba a ser alcalde “amb tots els grups polítics amb representació en el pròxim ajuntament. No es pot tenir voluntat de governar i no voler ni tan sols parlar. Jo no tinc línies vermelles, treba llarem perquè la ciutat recuperi l’orgull”. Carles Rossinyol, que es pre senta per tercera vegada com a candidat a l’alcaldia per Conver gència i Unió, està convençut que arribarà a governar, amb possibles aliances postelectorals. “Però mai amb Ayuso perquè re presenta l’estil Bustos. Abans es presentava com a bustista i sem blava orgullós de serho, i ara en renega. No ofereix cap regenera ció que tant necessita Sabadell”, afirma. La Crida per Sabadell és una proposta impulsada per L’Entesa per Sabadell, la CUP i el Movi ment Popular de Sabadell

GEMMA MIRALDA

L’ALCALDE

Un alcalde en transició ]El socialista Joan

Carles Sánchez (Saba dell, 1971) encapçala, ara per ara, l’alcaldia més breu en la democrà cia sabadellenca, després dels vint anys d’Antoni Farrés i els 14 de Manuel Bustos. Llicenciat en Periodisme i vinculat a les Joventuts Socialistes des que era adolescent, el 1996 va entrar com a edil a l’Ajuntament, on ha ocupat algunes regi dories. Va ser proclamat alcalde el març del 2013 amb els vots dels tretze edils socialistes, però l’oposició va votar nul. Ha viscut una transició difícil amb les dues escissions socialis tes, la dels seguidors d’Ayuso i les de la seva candidata, Marta Farrés, a més del desgast que per al partit i per al go vern local ha representat el cas Mercuri.

encapçala Marisol Martínez, his tòrica líder d’EUiA. Martínez ha viscut dures tensions amb la di recció nacional després d’un controvertit procés de primàries que ha acabat amb la seva expul sió d’EUiA. I encara queda Uni tat pel Canvi a Sabadell, una nova proposta liderada per Joan Ber langa i que acull persones d’ICV, EUiA i Podem, però que no té el explícit de Podem Catalu nya, després d’algunes dificultats per crearse dos mesos abans dels comicis. Esquerra Republicana de Ca talunya i Ciutadans són dos dels partits amb representació al Par lament de Catalunya que, ara per ara, no tenen seient al ple de Sa badell i que aspiren a entrar en el pròxim mandat. Esquerra aposta pel farma cèutic Juli Fernández –com ja va fer el 2011–, un candidat que està convençut que “Sabadell pot li derar l’independentisme metro polità”. Fernández creu que el seu equip pot governar la ciutat: “Obrirem les portes als que cre guin en el projecte sobiranista i atenguin les necessitats socials i econòmiques de la ciutadania”. Ciutadans, per la seva banda, ha tornat a confiar per tercera vegada en Joan García, un can didat que forma part del partit des de que es va crear a Sabadell i que confia que l’impuls de la for mació a Catalunya i Espanya po tenciarà els resultats a Sabadell. El Partit Popular –amb tres regidors a l’oposició– aposta pel portaveu del partit a l’Ajun tament, Esteban Gesa, un ex perimentat edil, després de la marxa de l’anterior alcaldable, Antonio Vega. c


MUNICIPALES

24 M

LA VANGUARDIA 5

VIURE

TUR I SME

El PP penja per error a Salt cartells de Terrassa ciutat del Vallès Occidental. En una farola de la plaça Tres de Març, per exemple, es podia Salt va protagonitzar ahir la veure una imatge de Santa primera anècdota electoral de maría i al costat una altra ban la jornada. El Partit Popular va dera amb la frase “Solucions penjar a la mitjanit els cartells per a Terrassa” (en català i cas del seu candidat a l’alcaldia, tellà) i, al revers del mateix Sergio Santamaría, però entre cartell, la foto de Turmo amb el lema “Trabajar. Hacer. Crecer”. Fonts del PP van atribuir l’“error” a l’empresa encarregada de penjar els cartells i van assegurar que la rectificació seria immi nent. L’incident va cór rer com la pólvora per les xarxes socials. San tamaría, que també és diputat al Parlament, va criticar aquesta set mana que “hi ha alguns barris que són autèntics guetos, sense rastre de la nostra civilització” i MARTI ARTALEJO va reclamar al Govern El cartell, en una cèntrica plaça que impulsi una mora tòria per frenar la cons les banderoles del carrer es va trucció de macromesquites, ai colar com a mínim una foto de xí com la instal∙lació d’una co l’alcaldable del PPC per Ter missaria a Salt, amb formació rassa, Gabriel Turmo, i lemes específica perquè els agents de les municipals d’aquesta lluitin contra el salafisme.c BÀRBARA JULBE Salt

Els atgers del The World han gaudit de tres dies d’escala a Barcelona

MANÉ ESPINOSA

El vaixell dels milionaris atraca a Barcelona Per la seva imatge exterior pas saria totalment desapercebut si no fos perquè el seu nom, The World, és conegut al món dels creuers com el vaixell dels mili onaris. El iot residencial més gran de propietat privada del món ha atracat a Barcelona, da vant l’edifici del World Trade Center, des d’on partirà avui cap

a Seta, França, en la seva ruta permanent pel món. El vaixell té 165 allotjaments privats amb un valor de mercat que oscil∙la actualment entre els 3 i els 8 mi lions d’euros, a més de tota me na de comoditats i luxes. La co munitat que hi resideix està composta per 130 famílies de 19 països, sobretot d’Amèrica del

Nord, Europa i Àsia, que acostu men a ar uns tres mesos a bord. A Barcelona haurà realit zat una escala de tres dies per què els seus atgers, poc més d’un centenar, gaudeixin de la ciutat. A començaments d’any i a través d’un procés de votació, els residents decideixen l’iti nerari. / Antònia Justícia

6 LA VANGUARDIA

48

HORES A

VIURE


De viatge MARSELLA

A quatre hores i mitja de Barcelona amb tren, la seva parenta mediterrània és una destinació ideal per a un cap de setmana

Cultura i senderisme a Marsella emportar a la catedral de Valèn cia després del saqueig del novembre del 1423, està co municada amb arel∙les amb el Museu de les Civilitzacions d’Europa i la Mediterrània (Mu CEM), obert el 2013 amb motiu de la capitalitat cultural euro pea. És un singular edifici modern que acull tota una sèrie d’exposicions temporals. Tot el conjunt mereix ben bé un matí.

2

MOIRENC CAMILLE / HEMIS.FR / GETTY

EL VIEUXPORT.

RAFAEL POCH Marsella

Forma part del primer assentament de Marsella. Al fons, la cadena muntanyosa de l’Etoile. LES CALANQUES. La calanque d’En Vau, al parc nacional de Les Calanques.

A

bans que la calor de l’estiu s’intensi fiqui i el lleure me diterrani es massi fiqui, la magnífica ciutat de Marsella, aquesta pa renta desconeguda però tan pro pera per història i geografia a la Ciutat Comtal –a només quatre hores i mitja d’AVE/TGV de Barcelona–, ofereix una formi dable opció de visita. Una possibilitat és fer una vi sita cultural el primer dia –a al menys un sector de la part vella de la ciutat al voltant del Vieux Port– i dedicar l’endemà a la na turalesa caminant pel sensacio nal parc nacional de Les Calan ques, que és sorprenentment a prop del nucli urbà i el conver teix en un espai veritablement únic a tocar d’una gran ciutat mediterrània. A Marsella, a més a més, s’hi pot menjar molt bé, cosa que acaba posant la cirereta a un bon cap de setmana, o pont, primaveral.

1

Primer dia EL PORT ANTIC I ELS VOLTANTS

El primer dia es pot dedicar a recórrer el nucli del que va ser el mil∙lenari assentament de Mar sella; el VieuxPort, el barri de Le Panier, situat immediata ment sobre la ribera nord del port, i el Fort SaintJean, que vi gila la bocana del port. Le Pani

BULLABESSA.

La famosa sopa de peix típica de Marsella.

MOIRENC CAMILLE / HEMIS.FR / GETTY

er, un dels barris més antics de França, és un agradable espai de carrerons en pendent, amb es cales i façanes ocres, on es van anar assentant, per ordre d’apa rició després dels fundadors grecs italians, corsos, catalans i magribins. Al Fort SaintJean, un espai de 15.000 metres qua drats exemplarment renovat, el visitant es troba en el mateix ori gen de la Marsella colonitzada pels grecs de la Focea al segle VI abans de Crist. L’esplèndida fortalesa, des de la qual es tanca va el port amb una cadena, que els catalanoaragonesos es van

FLICKR

‘APPS’ ÚTILS MARSEILLE CALAN QUES. Tota la informació sobre Marsella i el parc nacional de Les Calanques. iOS / Android / Gratis

MARSEILLE METRO. La informació del servei de metro de la ciutat i un planificador de rutes off line. iOS / 0,99 €

MARSEILLE EN GO GUETTE. Una selecció de llocs, visites, esdeveniments i activitats en forma de guia. iOS / Gratis

Segon dia PARC NACIONAL LES CALANQUES

Declarat parc nacional el 2012, Les Calanques són les ca les que s’endinsen al massís lito ral calcari que s’estén al llarg d’una vintena de quilòmetres, des de la localitat de Les Gou des, un raval del sudoest de Marsella, fins al municipi de Cassis. És una zona de pedra blanca i grans alçàries, amb una visa impressionant sobre el mar, les cales amb unes aigües de color blau turquesa i les illes properes, que ofereix un escena ri espectacular per al caminant amant de la sequedat. L’exis tència d’aquest espai salvatge, protegit però accessible a peu, de 8.500 hectàrees, sense cotxes ni motors, tan a prop d’una gran ciutat, al qual t’acosten els auto busos urbans, converteix Les Calanques en un lloc únic per imbuirse de naturalesa des de la bullícia de Marsella. La zona també es pot visitar per mar, amb vaixells turístics que par teixen del VieuxPort, o gaudir ne practicant la navegació en ca iac o la immersió. LLOCS PER MENJAR: Són recomanables uns quants restaurants, dels quals citaré tres. Si es vol degustar la famosa bullabessa marsellesa, un lloc adequat és Chez Fonfon (140, Rue du Vallon des Auffes. Te lèfon +33 491 521 438), que és a l’Anse des Auffes, un apartat port de pesca i esportiu per a embarcacions petites, a cinc minuts amb autobús del Vieux Port. No gaire lluny d’aquest restaurant, a tot just deu minuts a peu per la mateixa cornisa marítima, es hi ha un altre res taurant interessant, el Peron (56, Corniche Kennedy. Telèfon +33 491 521 522), amb una oferta de peix excel∙lent i un toc de fusió modern. Aquest restau rant té un menjador molt agra dable, interior i exterior, sobre els penyasegats. Al mateix VieuxPort, el restaurant de l’hotel La Residence, amb un mobiliari anys cinquanta que re corda les pel∙lícules de Jacques Tati, també és una opció que queda dins de l’itinerari cultural proposat.c

LA VANGUARDIA 7


Q U A L I TAT N ATU R A L EN D ES C A NS EL SOMNI JA ÉS REALITAT

MATERIALS NATURALS

ACABATS ARTESANALS

QUAL ITAT SUPERIOR

BOUTIQUE DEL DESCANS BARCELONA T. 934 534 239 • BOUTIQUE DEL DESCANS BARCELONA T. 934 176 757 EXCLUSIVE SHOP

• MATALASSERIA MERCADER BARCELONA T. 932 002 970 • MATALASSERIA M. SABATÉ BARCELONA T. 934 404 922 • MOTA DESCANS BARCELONA T. 932 031 587 • VITAL LLIT BARCELONA T. 932 471 231 • VITAL LLIT CERDANYOLA DEL VALLÈS T. 936 913 301 • MOBLES SUBIRÀ MALGRAT DE MAR T. 937 654 385

• CASAS DESCANS OLESA DE MONTSERRAT T. 937 783 101 • LA TENDA DEL MATALÀS SABADELL T. 937 261 364 • MATALASSERIA SOLSONA SANT CUGAT DEL VALLÈS T. 935 893 289 • MASTERDESCANS TERRASSA T. 609 301 614 • MOBLES MORATÓ VILAFRANCA DEL PENEDÈS T. 938 902 388 • VERTEBRAL VILANOVA I LA GELTRÚ T. 938 159 623 • MOBLES SCH MONTBRIÓ DEL CAMP T. 977 826 111 • J. JORDÀ CONFORT I DESCANS T. 977 227 615 TARRAGONA • MOBLES BORRELL PALAFRUGELL T. 972 301 321 • PAIROT DESCANS EL VENDRELL T. 977 660 162 • DEICO VINYOLS I ELS ARCS T. 977 794 968.

www.astralnature.com

MA NRESA D ES D E 1962

8 LA VANGUARDIA

VIURE

Gent

FAMOSOS

LUXE


MODA

REIALESA

ESTIL

Hermès revitalitza els seus elegants mocadors Un local ofereix diferents activitats al voltant d’aquest article A. SEGURA Barcelona

Un espai molt singular obert al públic permetrà als barcelo nins aproximarse a l’experièn cia virtual de veure com s’elabo ren els mocadors de seda d’Her mès. És un experiment que es duu a terme per primera vegada i s’ha triat aquesta ciutat per po sarlo en marxa. De l’èxit de la iniciativa dependrà que després es faci extensiva altres països.

Un local immaculadament blanc al atge Camps Elisis rep el visitant –l’entrada és lliure–, que pot desde fotografi arse en un fotomatón amb un mocador de la firma –a triar entre diverses propostes– fins a experimentar com els colors afegits a un estampat van transformant a poc a poc la peça. Una dibuixant fa la seva feina en directe i també hi ha lloc perquè una il∙lusionista ex

hibeixi els seus trucs de màgia. A la Maison des Carrés (ober ta fins al 30 de maig, de dilluns a dissabte) també es podran adquirir mocadors de la firma i, els qui siguin posseïdors d’algun el podran sotmetre a un reci clatge per donarli nova vida i un aspecte diferent, de forma totalment gratuïta. En una de les zones, denominada Her mèsmatic, s’han instal∙lat renta dores en les quals tenyir, sense cap cost i amb lliurament a les 48 hores, mocadors de la marca, que adquireixen una textura més suau. La idea és recuperar un dels articles més emblemàtics de la casa sa, fundada el 1837, que requereixen un llarg i elabo

Fins al 30 de maig es podrà veure l’elaboració virtual d’un mocador o sotmetre’l a un reciclatge

Una dependenta mostra els teixits

JORDI PLAY

rat procés de dos anys de durada des del primer esbós fins al l’aprovat final per completar ca da model. Altres activitats lúdi ques són el futbolí i la màquina del milió que es troba a la zona masculina, o la degustació de ge lats artesanals en un jardí om brejat del mateix atge. Els mocadors d’Hermés –un tros d’escàs metre quadrat de seda estampada– s’han con vertit en una de les peces de luxe més desitjades del món. Entre la clientela de l’empresa hi ha Nicole Kidman, Julianne Moore, Elle Maherson, Eliza beth Hurley o Madonna, entre d’altres.c

Mel Gibson apareix per sorpresa a la ‘première’ de ‘Mad Max: Fury Road’ BARCELONA Redacció

El Max original també es va pas sar per la catifa vermella de l’es trena. Mel Gibson, protagonis ta de la trilogia inicial de Mad Max als anys vuitanta, es va pre sentar per sorpresa a la première de la nova pel∙lícula de la sèrie, que va tenir lloc dijous al teatre Xinès de Los Angeles (EUA). A l’acte, Gibson va acompanyar Ge orge Miller (director del clàssic i de la nova versió), Charlize The ron i Tom Hardy, protagonistes i

encarregats de presentar el filme. Després de gairebé tres dèca des, la sèrie ressuscita sota el títol Mad Max: Fury Road. Tot i que Gibson encara té cabuda al cine ma d’acció –Els mercenaris 3 (2014) o Machete Kills (2013)–, va veure com al seu paper de pro tagonista, Max Rockatansky, li assignaven un successor: l’actor britànic Tom Hardy, conegut per cintes com La entrega o El niño 44. La pel∙lícula s’estrenarà el 15 de maig próxim a la gran pantalla, però abans es podrà veure al Fes

tival de Cinema de Canes, on par ticiparà fora de competició. El nou lliurament està ambien tat en una Austràlia postapoca líptica, on el policia Rockatansky s’enfronta a criminals durant la travessia pel desert. L’actriu Charlize Theron –guanyadora d’un Oscar per Monster– inter preta l’emperadriu Furiosa, un rol que, segons el director, com parteix el caràcter del protago nista. “Necessitàvem algú igual que Max, i Charlize està a l’altu ra”, va explicar a la presentació.

GTRESONLINE

L’actriu colombiana, amb l’estrella a Hollywood Bulevard

Sofía Vergara, estrella de la fama Acompanyada pel seu fill Manolo i per la seva actual parella, l’actor Joe Manga niello, l’espectacular Sofía Vergara va rebre l’estrella de la fama al mític Hollywood Bulevard de la meca del cine ma. “Dono les gràcies als meus nous fans nordameri cans i als meus fans llatins de fa 25 anys”, va dir l’actriu colombiana. També va donar les gràcies a l’equip de Mo dern family. “Si no haguéssiu creat Glòria, jo no seria

aquí”, va afirmar. I fins i tot es va posar filosòfica: “Sense la meva família, la fama, els diners i aquesta estrella no tindrien sentit”. El productor de la sèrie, Steve Levitan, i l’actor Eric Stonestreet, el seu company de repartiment a Modern family, van afalagar l’actriu mentre el seu fill Manolo penjava a Instagram una foto de tots els parents congregats que van arribar per acompanyar la barran quillera universal.

Juliette Binoche serà Pearl S. Buck en el cinema

Stallone penjarà els seus quadres al Mamac de Niça

Juliette Binoche encarnarà la Nobel de Literatura de 1938 Pearl S. Buck a Pearl, que realitzarà Roxanne Messina Captor a comença ments de l’any vinent a la província xinesa de Zheji ang, a Xangai i a Praga. Pearl S. Buck va guanyar també el Pulitzer el 1931 per la no vel∙la La terra xinesa, que narra la duresa de la vida dels grangers xinesos. L’es criptora va ar una part de la seva vida a la Xina, primer com a missionera, i després com a novel∙lista.

Coincidint amb el Festival de Cinema de Canes, Silves ter Stallone penjarà part de la seva obra pictòrica al Museu d’Art Modern i Art Contemporani (Mamac) a Niça, la capital de la Costa Blava. Serà a partir de dis sabte 16 de maig quan es podrà veure aquesta mostra del protagonista de tantes pel∙lícules d’acció, cosa que es considera un veritable esdeveniment, ja que fins ara Stallone només les ha exhibit al públic en un parell d’ocasions.

Katy Perry, una rossa irreconeixible Katy Perry (30) va compar tir en el seu compte d’Insta gram diverses fotografies en les quals apareixia amb un notable canvi de look. La cantant, que recentment s’havia tallat els cabells a l’estil de Kriss Jenner, nova ment va sorprendre els fans amb un ros platí per ser portada de la revista Won derland. Perry també es va haver de descolorir les ce lles per anar en sintonia amb el vestit de la firma italiana Fendi que va lluir, de plo mes en tons pastel i negre.

Perry canvia de look

INSTAGRAM.

Andrea Motis cantant

20 ARTISTES

LA VANGUARDIA 9

VIURE


Víctor Ullate coreògraf

68

Dave Gahan cantant

53

Bebe cantant

37

Juan Antonio Bayona director de cinema

Mare de Déu dels Desemparats, Gregori de Berrueza, Caterina de Bolonya, Casilda

40

ANIVERSARIS

SANTORAL

Irina no va voler parlar de Cooper

una brillantor especial als ulls. Un periodista li va dir que el des amor li provava molt bé, amb l’es perança que digués alguna cosa, però ella va somriure i va dir “tant de bo”, una expressió que ningú no va saber a què es referia. “Es pot ser una núvia més bonica i se xi que Irina?”, li van tornar a pre guntar amb l’esperança que els afalacs l’obrissin el cor, i va con testar: “Clar que es pot ser més sexi que jo”, va respondre sense deixar de somriure. “Clar que m’agradaria casar me, per què no?”, va anunciar, i a la pregunta de si el dia del seu ca sament està pròxim, va respon dre amb evasives: “Pot ser”. Tot i això, sí que va parlar llargament de Pronovias, i en especial del vestit amb què va desfilar: “És cò mode, i m’encanta perquè sembla una segona pell”. També va reco nèixer que si un dia es casa ho fa rà amb un disseny clàssic. Nou in tent per veure si per fi parlava de Cooper. “Li agrada la seva vida a Nova York?”. “Nova York és la millor ciutat del món”, va dir. Quan la model estava amb Ro naldo tampoc no parlava sobre la

La model russa va regatejar les preguntes sobre la relació amb l’actor ISABEL CLARÓS

Barcelona

Irina Shayk ja no està amb Cris tiano Ronaldo, però d’ell ha après la tècnica del driblatge, i la model russa es va mostrar ahir com una alumna avantatjada i, amb un enorme somriure, va evitar totes les preguntes sobre la seva vida privada, o millor dit, amorosa. Va ser a l’assaig previ a la gran desfi lada de Pronovias, al MNAC; i allà és on la model estrella sol atendre els mitjans de comunica ció. Durant anys, aquest protago nisme el solia acaparar Karolina Kurkova, però en aquesta edició la firma nupcial va anunciar fa una setmana que Irina, que ja s’havia vestit de núvia en dues ocasions anteriors, era l’elegida per obrir la desfilada. Però la ca sualitat ha volgut que l’ex de Ro naldo hagi aterrat a Barcelona dos dies després que la revista ¡Hola! publiqués en primícia mundial les fotos d’ella al costat de l’actor Bradley Cooper, en ac titud més que afectuosa pels car rers de Nova York. Però a la pri mera pregunta que va entendre

que era sobre la seva relació amb l’actor, va dir somrient: “No parlo sobre la meva vida privada. Una altra pregunta, sisplau”. Hi havia molt interès a veure i escoltar Irina Shayk, que venia a Espanya per primera vegada des prés de la seva ruptura amb el fut bolista del Reial Madrid, el mes de gener at, i sobretot hores després de confirmarse la seva relació amb Cooper, després de diverses setmanes de rumors. Els responsables de premsa de Pro novias no dissimulaven cert ner viosisme, ja que la nova relació

“No parlo sobre la meva vida privada; una altra pregunta, sisplau”, va respondre sense perdre el somriure

Irina Shayk es va vestir de núvia per a la desfilada de Pronovias que va posar fi a la Barcelona Bridal Week d’Irina va augmentar l’interès dels mitjans de comunicació per la desfilada, cosa positiva, però alhora podia generar certa tensió amb Irina. Però res més lluny de la realitat. Irina és intel∙ligent i té molta experiència amb la prem sa. Ahir estava guapíssima amb

MANË ESPINOSA

Irina amb el vestit amb què va obrir la desfilada de Pronovias

seva relació, únicament l’any abans que s’acabés va explicar què solia fer quan vivia a Madrid i que estava molt contenta perquè per fi el futbolista havia guanyat la Pilota d’Or després de diversos intents. Per això, ahir, en vista que no deixava anar peça sobre la seva relació amb Bradley Cooper, es va intentar reprendre el tema del futbol: “Qui vol que guanyi la Champions, el Barcelona o el Ma drid?”... Llavors, Irina va fugir per la tangent “I loves Barcelona, I loves Madrid”. I va afegir: “Es panya és un país que adoro per què aquí em van oferir feina quan encara no era una model gaire co neguda, per això adoro venir a treballar aquí”. I sense perdre el somriure, tot i que sense obrir la boca, Irina va marxar.c

Houghton, l’extrema sensibilitat de les núvies etèries de Katharine Polk JOSEP SANDOVAL Barcelona

Poques vegades una col∙lecció de núvia resulta tan intercanviable: les prêtàmarier de Katharine Polk són tan subtils que es poden esvair entre els braços del seu es timat en qualsevol part. Quan les costures són aèries malgrat els metres de tela (teixits exquisits), aparenten veles i vents de qualse vol vaixell navegant per l’espai. En altres ocasions arriben a l’al tar des de Park Avenue i no obli

den les guineus sobre les subtils gases d’estampats tan fràgils que semblen acabats de pintar. Com un desmai, les cadenes de vo lants, regulars o irregulars, van a la deriva del turmell mentre els malucs s’entossudeixen a asse nyalar el seu territori prohibit. Quan Polk es posa sexi, comen ceu a tremolar, perquè les seves núvies podrien anar vestides així al Cotton Club si no fos pels petits (grans) detalls que converteixen els vestits en icona ideal per tre pitjar l’altar i segellar un compro

mís. Amb un gram de bogeria, les mànegues són puntes quilomètri ques i les capes abrics, com una segona pell, s’eixamplen per dar rere mentre que encongeixen per davant. De sobte, una nimfanúvia de túnica platejada oberta comple tament pel lateral deixa entre veure uns pantalons d’ampli ca mal amb què Polk ens torna al Ca melot de Vanessa Redgrave, no Jackie Kennedy, tot i que tintat en nude perquè sigui pecat venial sense remissió.c

Dues de les models de Katharine Polk a la Bridal Week 2015

10 LA VANGUARDIA

VIURE


Gastronomia

PER PICAR

ARTESANS

Un cafè ‘espresso’ a l’espai Expliquen els qui s’ocupen de l’alimentació dels astro nautes que hi ha petits plaers, com prendre un cafè, que la tripulació considera un luxe. La primera dona italiana a viatjar a l’espai, Samantha Cristoforetti, ha estat també la primera as tronauta a degustar un au tèntic espresso en òrbita. Es va preparar amb una màqui na que funciona amb càpsu les anomenada ISSpresso preparada per a situacions extremes, iniciativa d’Argo tec i Lavazza en col∙labora ció amb l’Agència Espacial Italiana.

Codorniu estrena marca i productes Dos nous frizzantes de 5,5 graus, monovarietals d’alba riño i verdejo, són els pri mers productes de la nova marca CodorNew, acabada de presentar per a Barcelo na. Amb aquesta línia, el grup cavista vol arribar a una clientela jove, d’entre 25 i 40 anys, que representa el 30% del consum de vins actual. La intenció, expli quen, és llançar una o dues referències noves a l’any amb aquesta marca, que pretén trencar amb humor, atreviment i un traç grafiter el logotip tradicional de Codorniu. / Rafael Lozano

Eduard Crespo és el guanyador de la primera edició del premi Llesca d’Or, reconeixement al professional de l’any 2014

En la ruta del bon pa CRISTINA JOLONCH Barcelona

L

a crosta, la molla, l’aroma, el color, els alvèols, el sabor, la textura o l’aspecte són factors que un grup d’experts ha valorat minu ciosament a l’hora de seleccionar els millors pans dels forns arte sans de Barcelona, que han inclòs en una guia. I per elegir, d’entre tots els forners, el mereixedor de la primera Llesca d’Or, un reco neixement al professional de l’any. Les dues iniciatives les ha

Les noves ampolles

.

Abadal presenta les seves novetats Valentí Roqueta, president dels cellers Abadal, ha pre sentat aquesta setmana les novetats en la línia de dis seny dels vins que elaboren al Bages i aposten per l’apro ximació al paisatge. L’em presari va aprofitar l’opor tunitat per anunciar que el seu fill, Ramon Roqueta Segalés, actual director general, està prenent a poc a poc el relleu al capdavant dels cellers. Abadal aposta pel territori com a senya d’identitat i treballa per poder recuperar la tradició vitivinícola de la zona amb innovació.

Panàtics vol reconèixer un producte que ha millorat la qualitat en els últims anys impulsat la plataforma Panàtics, que dirigeix Eduard Verdaguer, qui va organitzar la visita a 200 fleques de la ciutat durant el 2014 a la recerca de l’excel∙lència que ha permès elaborar la Ruta del Bon Pa (larutadelbonpa.com), que es va presentar dilluns en el Pati Llimona. Una idea per esti mular els professionals i per ator gar la importància que mereix a un producte entorn del qual s’ha incrementat l’oferta de qualitat en els darrers anys i del qual volen que els barcelonins se sentin or gullosos. Per Eduard Crespo, de

El premi al forner de l’any, el Llesca d’Or, i la ruta dels millors forns artesans, pretenen impulsar la capitalitat barcelonina del pa

la centenària Fleca Balmes (Bal mes, 156), guanyador de la prime ra Llesca d’Or, és un premi que suposa el compromís per conti nuar millorant cada dia. En la me mòria del propietari d’aquest co merç, fill i nét de forners i pare de Georgina Crespo, que regenta

Fleques artesanes incloses en la Ruta del Bon Pa Alguns dels establiments situats al mapa tenen més d’un local a la ciutat Forn Bou Diagonal,617 Forn d’en Pere Sants,326

Baltà Sants, 117-119

Forn Roure Calaf,15

Forn St. Tirs Verdi, 66

Pans Creatius Pl. Garrigó, 5 Forn Providència Providència, 59

Forn Fortino Travessera de Gràcia, 145

Montserrat Castillejos, 366

Turris Forn Puiggròs Ideal Gran de Gràcia, 34 Fleca Balmes Ramón y Cajal, 120 Av. Gaudí, 77 Cloud Street Balmes, 156 Sardenya Rosselló, 112 Forn Elias Ginebra Forn St. Josep Sardenya, 357 Freser, 90 València, 226 Roger de Llúria, 98 L’Eixample Consell de Cent, 287 La Llibreria Aribau, 22 Forn La Rambla 31 Forn Mistral Rambla Catalunya, 31 Rda. St. Antoni, 96

Forn Pa Serra Olivera, 31

Triticum Rda. St. Antoni, 39

Forn Boix Xuclà,23

Cruixent Pujades,173

Forn Vilamala Agullers,14 Forn Baluard Baluard,38-40

FONT: Panatics

LA VANGUARDIA

LA VANGUARDIA 11

VIURE


5 A TAULA

CAVA D’EN SERGI

14

Valoración sobre 20

Valoració

amb ell l’antic negoci, que va obrir el 1908, s’amunteguen imatges de quan de petit rondava per la boti ga, entre llaunes per enfornar i l’aroma del pa acabat de fer. “De l’avi, Manel Crespo Miñana, el fundador, el que més m’atreia no era veure’l fer el pa sinó la preci sió amb què lligava els cigarrets amb una maquineta que a mi ales hores em fascinava. En preparava estocs, que guardava en capses de cigars”. M’acostava al forn abans d’anar a l’escola i en sortir de clas se. “Sempre estàvem allà. Vivíem davant de la botiga, en una casa en què una part s’ocupava per als ne gocis de l’àvia, que venia produc tes de l’hort i de la meva tia, que es dedicava al tall i confecció”. Als 16 anys va començar a tre ballar fent lliuraments a les cases, i arrencant els pegats de farina de les llaunes d’enfornar i del terra, agenollat. “Sense adonarme’n vaig anar aprenent l’ofici. I abans de dominar el pastat del pa, ja sa bia fer panets de Viena marcats a mà, una cosa que ja gairebé ningú no prepara.” De l’avi, explica, en va aprendre que cal tenir caràcter perquè ningú no canviï el teu estil ni la teva forma de fer. Del pare, Manel Crespo, el qual va abando nar la seva feina com a concertista de guitarra i piano per dedicarse completament a l’ofici de la famí lia, la perseverança. “D’ell vaig aprendre que mai no t’has de ren dir, que cal perseverar”. És una virtut, explica, indispensable per als qui treballen en el seu sector. “Si perseverem, Barcelona es convertirà en la capital del pa. No en tinc cap dubte”. Aquest és també l’afany d’Eduard Verdaguer, com ell fill de forners i que ha impulsat la ru ta del pa i els nous premis, que han comptat amb el de Turis me de Barcelona, la regidoria de Comerç i el Gremi de Flaquers de

La ruta es proposa destacar els millors forns amb obrador propi en els que s’elabora pa artesà Barcelona. “És estimulant veure l’entusiasme amb què els profes sionals han acollit la proposta, les ganes de col∙laborar i de compar tir experiència i coneixements dels forners. Ha estat un èxit que creiem que anirà per bé. La gent vol que, com a en altres ciu tats com París, els barcelonins se sentin orgullosos dels seus for ners i no dubtem que acabarem sent la capital del pa”. En la ruta hi ha, de moment, 28 establiments, alguns dels quals pertanyen a reconeguts profes sionals del sector, com Anna Bell solà (Baluard), Josep Maria Rou re (Forn Roure), Xevi Ramon (Triticum), Josep Baltà (Baltà), Jaume Bertran (Forn Mistral) o Xavier Barriga (Turris). Una ini ciativa que, es va recordar a la presentació, en un moment en què la proliferació de punts de venda de pa és enorme, vol desta car d’una manera especial l’apos ta pels obradors propis on es tre balla per obtenir la màxima quali tat. I, segons Verdaguer, “la manera d’homenatjar un ofici centenari”.c

Carrer de València, 17 Sant Sadurní d’Anoia Barcelona Telèfon 93 891 16 16 Preo mitjà 40 euros

5 a Taula és un col∙lectiu format per: Miquel Espinet, Sergi FerrerSalat, Miguel Gay, Josep Maria Sanclimens i Josep Vilella

Confort

BB

Celler Servei

BB BB

CELLER MAS LLUNES

CARLES CASTRO

Sergi Torres, propietari i cuiner del restaurant La Cava d’en Sergi

Una estrella a Sant Sadurní La Cava d’en Sergi és una taula a tenir molt en compte

M

olt de tant en tant, 5 a Taula es troba amb l’agradable sorpresa de trobar una taula que, per la de dicació, il∙lusió professional, destacada tècnica i alt grau de creativitat, mereix elogis i con sideracions superiors als re buts fins aquell moment. Aquest és el cas del restau rant que Sergi Torres va obrir el 1999. Receptes ben ela borades, concebudes amb un savi criteri de reinterpretació de plats tradicionals i assaonats amb justes notes de creativitat. La sala està sota la direcció d’Emma Planas, dona del Ser gi, i de Ramón com a somelier coneixedor profund del món del cava. L’aperitiu ja fa presagiar un bon menjar: unes anxoves ma rinades amb frescor que resul ten apetitoses. El tartar de llobarro, petit carpaccio muntat sobre làmi

nes de pa torrat, acompanyat d’una amanida d’alvocat; el ca neló de brandada de bacallà, sà via i precisa reinterpretació del deliciós xató que resulta agra dablement millorat; els ous amb bolets, trossejats a dimen

RECOMANEM w Aprofiteu les característiques de la

població per plantejarvos un àpat a base dels interessants caves que ofereix la carta. w Ramón, bon somelier, us comentarà els vins amb encert, una cosa que agraireu en el moment de fer l’elecció. w L’establiment obre els migdies i les nits de divendres i dissabte. w És aconsellable reservar amb temps.

sions ideals i acompanyats d’una salsa que arrodoneix la recepta; són tres mostres de la qualitat dels entrants. En l’última visita, 5 a Taula va poder gaudir d’un arròs de lletons de vedella i bolets que presentava una untuositat deri vada de la sàvia reducció del plat en un procés d’integració de sabors que en feia un autèn tic gust. Les postres, totes elles d’alta concepció, es van concretar en una intel∙ligent esferificació de iogurt amb sopa de cítrics. Carta de caves excepcional i bona carta de vins, fent honor a la vila en la qual es troba ubicat el restaurant. Moltes vegades trobem macarons de la guia vermella de justificació força difícil. Avui, no comprenem que no tracti el restaurant del Sergi com realment es mereix perquè, com dèiem en el títol, es tracta d’una estrella a Sant Sadurní.c

El poble empordanès de Garriguella ha estat testi moni de nombroses gene racions de la família Roig, que des de fa 700 anys s’han dedicat al cultiu de la vinya i l’olivera. Però no és fins a l’any 2000 que s’ini cia la construcció del celler Mas Llunes, un espai mo dern i ampli que, al costat de la replantació de 30 hec tàrees de vinyes i a les 9 hectàrees de vinyes velles que ja posseïen, formen el patrimoni viníc d’aquest celler. Els més que notables vins que elaboren, tant blancs com rosats, negres i dolços, són d’estil modern, però amb l’expressivitat i cali desa de les terres emporda neses i sempre a partir de varietats tradicionals i in ternacionals. Entre ells, destaquen alguns dolços de caràcter oxidatiu extraor dinaris, vins que conju guen el millor de la tradició mediterrània en aquesta ti pologia de vins, amb un equilibri i definició a l’abast de molt pocs. Po dem estar d’enhorabona que cada vegada més ce llers recuperin aquestes històriques joies. Garnatxa d’Empordà Bellíssim exem ple de vi ranci elaborat amb garnatxa vermella. Després de deu anys madurant en bótes de roure, inunda el nas amb aromes de pastisseria i dolçor de mel i panses. En boca és dolç, però sense pesadesa, i amb records de pell de taronja i fruits secs. (13€)

NUTRICIÓ

Les begudes alcohòliques també sumen a la dieta MAGDA CARLAS Barcelona

El ParlamentEuropeu vol que les begudes alcohòliques incloguin a la seva etiqueta la seva aportació nutricional i calòrica. Sovint s’oblida que la part líquida de la dieta és tan important com la sò lida. Les begudes compten i l’úni ca beguda naturalment sense

calories és l’aigua. En un país com el nostre, on hi ha gairebé un 50% de la població amb proble mes de pes, això pot ser molt efectiu. I no són ganes de fasti guejar el plaer d’una copa de vi, sinó de conscienciar sobre una cosa que sovint a desaperce buda. Un gram d’alcohol són 7 kcal, força més que les que aporta un 1 g de proteïnes o un gram de

SUGGERIMENT Truita al forn w Bateu 4 ous i afegiuhi una mica de

llet i pebre.

w Trossegeu uns tomàquets vermells

secs, unes olives negres i uns pinyons lleument torrats a la paella. w Barregeu els ous amb la resta dels ingredients i col∙loqueuho tot en un motllo de forn petit, que sigui antiad herent, lleument greixat. w Coeu la truita al forn durant uns 1015 minuts i després talleula a quadrets. w És un aperitiu sa, lleuger i vistós.

carbohidrats (4 kcal). A més, hi ha molts volums que es conside ren “una copa”. Què és normal? Una copa de vi de 100 cc o de 250 cc? Un quinto o una gerra de cer vesa de 350 cc? El consum d’alco hol que cadascú considera nor mal pot ser diferent. Quan en un sopar a dues persones prenem gairebé mitja ampolla de vi, o si gui uns 300350 cc de vi, l’energia ingerida pot ser similar a la d’una ració discreta de pastís de xocola ta. Això sense comptar que els efectes que té sobre el nostre or ganisme són molt diferents dels de la xocolata.c

12 LA VANGUARDIA

VIURE


ATEMPS ELS MOTS ENCREUATS Màrius Serra

Núm 8998

ELS 8 ERRORS

Núm 17669

Al dibuix de dalt hi ha vuit diferències respecte al dibuix de sota

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10 11 12 13 14

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 HORITZONTALS 1 Escamparà la mantega. De butxaca o de coll. 2 Escaire. Encoratja la vida espiritual. Oferta la nit de Sant Joan. 3 La zona més vigilada de l’hospital. Branca d’un cep fàcil d’intel·lectualitzar. Principi d’immediatesa. 4 Institucions contra les quals es comet una acció damnosa. Aquests menen l’embarcació més precària riu avall. As. 5 Principi istratiu. Suplent temporal de rei. Embarcacions esportives. 6 Remenaran la terra sota els peus de Mourinho. Proveís abundosament. 7 Les parts baixes de les antenes.

Musulmans de primera instància. Agitem-ho: bis. 8 Nitrogen. Firma el semiòtic. La marededéu de les farmàcies. 9 Planta semblant al llorer. En un cert sentit, l’arbre genealògic d’un escandinau, tenint en compte totes les branques. 10 Estudiat segons el pla oficial. Transpiraré. Est. 11 El joc que més incita a la rima fàcil. L’anhelen els candidats al Parlament. Fas avançar l’embarcació. 12 El partit més important de Copa. Ella és el proïsme. Redifon per Twitter. 13 Principi istratiu de la nostra era. Sense parla. Com-

pany de replà. 14 Pot ser de dents o de la roba, i els llagoters l’apliquen a tort i a dret. Mancats d’ales. VERTICALS 1 Grinyolareu com posseïts en un míting de l’expresident Lula. Tapar el cap de la minyona que neteja el far. 2 Nitrogen. Prohibeixen. Aquesta té el cap ben clar. 3 Estais retallats. Brotaran com els millors arbres dels quals es treu la fusta per a les taules en època electoral. Sofre. 4 Han perdut una porteria de rugbi. Que van provocant un desgast del paisatge quasi eròtic. Apa quin desordre! 5 Disminuïu la superfície lliure d’una vela. Pot ser de carn o de mots encreuats. 6 Estima la dida. Roques plutòniques que tenen quars, feldspat i mica. Contracció no de part. 7 Ho embelliran dalt d’un cavall. Barri jueu que té un efecte crida entre els nord-americans. 8 Mulla perquè no mira. Quan plovia del cel la calamarsa semblava una pluja de calamars. Aïlli un múscul. 9 Acatat. Valent com un toro. Toca ferho sense oxigen. 10 El setè art que abans precedia un matògraf. Més agitació. Del dret és una abraçada estellesiana d’amant i del revés un cep. 11 Pot ser protagonista o secundària. Puja i baixa segons la lluna. En un tres i no res. 12 La nota musical amb denominació d’origen. Fem les coses com si fóssim uns veritables sòmines. S’acosta, baixa. 13 El lleure que fa negoci. El país que va tiranitzar Gadafi. Serveix per porgar el gra a l’era. 14 Escombri un jardí, tot netejant-lo de branques. T’amorrïis com el bestiar.

SOLUCIONS

ESCACS Miguel Illescas

MOTS ENCREUATS ANTERIORS

CRUCIGRAMA Fortuny

1

2

3

4

Núm 10453

5

6

7

8

9

10 11 12 13 14

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 HORIZONTALES 1 La cámara que ostenta el poder. Cuatro por ciento. 2 Doblada con rabia. Se siente maltratada por todo el mundo. Era aproximadamente tan larga como el metro. 3 Le pusieron fecha. Embarullados caminos que ayudaban a los indios a andar. 4 Letra de un demente. Vivienda rural rusa. Sus trabajadores deben mantener una actitud vigilante. La historia la repite. 5 Viento que suele ser frío. Capital árabe que nunca se instalará en nuestro país. Movimiento continuo. 6 Vaso de colmena. Inspira compasión. 7 Alivia el calor agitando el aire. Dormía mal y

encontró una esposa. 8 Celda que no tiene límites. Su agua raras veces es salada. Arco de estructura complicada que tiene una gran resistencia. 9 En medio de la pared. Una mala caída que nos provoca dentera. Período de elecciones. Para los negros tienen otro sentido. 10 Ramas cortas. Sus lágrimas son moneda corriente. 11 Llegan juntas a la meta. Fiesta familiar catalana. Cree que el piano está desafinado. 12 Libro sagrado de la India. No consiguió hacer el amor pero hizo lo que pudo para dar guerra. Invertidas de nuevo. 13 No hablará hasta dentro de

uince días. Hizo caso omiso del mandato y logró una buena posición. Se pone en el nido. 14 Estudia la forma de sacarse el trabajo de encima. Camino que nos hace dar la vuelta. VERTICALES 1 El más oscuro de todos los marrones (dos palabras). 2 Se repite en demasía. No se inclina ni por las buenas ni por las malas. Acuerdo que se toma en contra del sentido común. 3 Circunstancia de haber superado con éxito una situación embarazosa. Se encuentran en Cincinnati. 4 La señora quiere. Etapa que no tiene límites. Soplar de una manera indigna. 5 Trate con rayos equis. Reducir las diferencias superficiales. Se pone varias veces en un berenjenal. 6 Furias no mitológicas. Aumentad los nudos del enredo. Mujer elegante. 7 Algo que no tiene bordes. Empiezan bramando y acaban tocando la fibra. La parte sa de los Galápagos. Nota invertida. 8 Budismo tibetano. Dos rectos. 9 El senado se libró de la purga. Nos hace andar a paso de tortura. El meollo del arte. 10 Hacer acto de presencia. Tapar con una capa brillante. 11 Se repite en la colección. Inician una aventura. Si se rompe una pata, casi no cojea. 12 Denota una mayoría aplastante (dos palabras). En un minuto parecerá pequeño. Unidas por la mitad. 13 Su inteligencia trata de pasar desapercibida. Por lo que respecta al tiempo, es igual. Hecha con cuatro rayas. 14 Bola que atrae a los rapaces. Por comparación puede resultar muy ofensivo.

A R M E G E U A P L E C S

M E N A E B A T E L T U D I X I U A U R I L I S I L A M A O R F E O R A R R O E M T B O G A T E S I S N R O E S T I N

A C O A V L O A R O B R A A N U T R E S S E A

A P E T O N E M

S O M R I S

A E O R T I B A U D A

E R A S A D U O I C S S I A T R I E D O R S T E I S U T R Z E C I P S N O

DIFICULTAT MITJANA, DE 6 A 30 MINUTS T A S Q U E S S I D R E S

CRUCIGRAMA ANTERIOR I N C U L T O B O C A T A

N A U A S N T I R R O T C O O X D I D M A A D N O

U R E A

G O R R I F O A N M E A N E T T E O R M

U R A C D E L O O N S A V A O T A L O G I V O T I M A D O R A N A Y R A V E A C E M A L A A L S

I O R O Z L A E N A C A E L O T A S I L N O E G

N D O C E I U S R A P A Z E R O P N O V N E L I N A D E T E R O A S U R A

PROBLEMA D’ESCACS ANTERIOR

1...£g2!! [1...£e2 2.b3!] 2.¦d1 [2.¦xg2 ¦e1 mat] 2...¦xd1+ 3.¢xd1 £f1+ 4.¢d2 £xc4 i les blanques van abandonar. Correspondència: [email protected]

8 7 6 5 4 3 2 1

, d E , ,g, g , ,h,g , , , , ,l , , A , , e , AL ,G, ,G , , , D , ,

,

a b c d e f g h

BLANQUES JUGUEN I GUANYEN Avui els presento un estudi del compositor austríac Alois Wotawa (1896-1970), autor d’algunes obres de gran impacte estètic. La posició del diagrama presenta un desequilibri material clar a favor de les negres, però la situació del rei està una mica exposada, tant és així que les blanques poden trenar una xarxa de mat sorprenent, gràcies a una segona jugada realment espectacular. JEROGLÍFIC

JEROGLÍFIC ANTERIOR Salvador Espriu (Sal / V / adoR / Es / P / Riu)

ELS 8 ERRORS

Núm 3453

Néstor Macià

Tot bon català...

500 T DDD D501 R –S

LA VANGUARDIA 13

VIURE


ATEMPS

ASTROLOGIA

FRED BASSET Alex Graham

Guiomar Eguillor

Àries

20 de març al 19 d’abril

Taure

20 d’abril al 20 de maig

Bessons

21 de maig al 20 de juny

CALVIN I HOBBES Bill Watterson

Cranc

21 de juniy al 21 de juliol

Lleó

22 de juliol al 22 de agost

Verge

23 de agost al 22 de setembre

[email protected] Gaudiu de capacitat de comunicació, però eviteu aquests dies converses relacionades amb un problema vell i complicat. Els afers de diners tendeixen a agilitar-se. No obstant això, un projecte interessant us pot crear força maldecaps. Podríeu acusar més la difícil conjuntura professional d’aquesta època. Posposeu converses d’importància en aquest àmbit. Són setmanes en què el vostre signe tendeix a un estat anímic una mica baix. Això desaconsella que ara abordeu problemes. Encara que tendeixen a avivar-se qüestions que afavoreixen les vostres aspiracions, vigileu més de prop alguns aspectes econòmics. Fins a finals de mes, tendeixen a activar-se operacions i es professionals. Però pareu atenció a una col·laboració.

Dist. a Espanya per Ana Mur

LIO Mark Tatulli

Balança

23 de setembre al 22 d’octubre

Escorpió

23 d’octubre al 21 de novembre

Sagitari

22 de novembre al 20 de desembre

BRIDGE J. López

Encara que són setmanes favorables a les negociacions econòmiques, és millor que durant aquests de dies sigueu molt previnguts. Acaba d’iniciar-se un període de millor comunicació amb la parella. Però heu de ser cauts a l’hora d’afrontar un problema familiar.

Núm 10899

O 4K 1J 3K 28

4 K Q 3 J Q 6 4 2

N S

E

3 2 10 9 6 5 5 7 3

TOTS VULNERABLES

O 14 33 -

N

X 31 -

E

S

-

21 41

Oest guanya la primera amb l’A3 i canvia al 41. Com planeja el carteig? Oest deu tenir els tres asos que manquen amb cinc cartes en pica i d’altres en diamant. Com que la K4 està mal col·locada, cal establir el trèvol per descartar piques. La manera correcta de manejar el coll és entrar dues vegades en la mà i sortir contra els honors de la taula. Però

cal evitar l’error de servir dues arrastrades immediatament, perquè, si Oest està atent, és possible que descarti l’A2, per tal que Est aconsegueixi la mà amb la J2 i creui la pica. El millor és fer basa amb el 41 i la J1 i fer el primer exe de trèvol. Si Oest juga a cartes baixes, vostè entrarà a la mà amb la K3 i sortirà d’un altre trèvol.

Capricorn

21 de desembre al 19 de gener

Aquari

20 de gener al 17 de febrer

Les mans ocultes: 4 A Q J 10 5 14 3 A 10 7 6 4 2A 9

4 N O E 1 3 S 2

SUDOKU Michael Mephan

9 8 9 J

8 7 8 10

7 2 3 2 5

Peixos

18 de febrer al 19 de març

Encara que us divertiu durant aquesta època de molta claredat, cautela ara a la feina, no és moment d’expressar les vostres idees. Jornada en què pot ser difícil comunicar-vos amb un ésser estimat. Risc de complicacions amb els fills per raons econòmiques. Procureu expressar millor els vostres sentiments, si desitgeu que els vostres us comprenguin i acceptin dificultats de tipus personal.

SOLUCIONS D’AHIR

© 2007 The Mepham Group. Distribuït per Tribune Media Services. Tots els drets reservats

DIFÍCIL

DIFÍCIL

INTERMEDI

INTERMEDI

FÀCIL

46 1A 3Q 2K

FÀCIL

Posposeu entaular tractes o es de rellevància respecte a un afer laboral, per si mateix bastant conflictiu des de fa temps.

COM S’HI JUGA: Completeu el tauler (subdividit en nou quadrats) de 81 caselles (disposades en 9 fileres i 9 columnes) omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en la mateixa filera, ni en la mateixa columna ni en cada quadrat

14 LA VANGUARDIA

VIURE


PE L∙ LÍCULES DRAMA FANTÀSTIC

Tenerife | Port de la Creu 8 dies | 7 nits

Gran Hotel Turquesa Platja ****

Maig i juny Juliol i agost

3

Pagament 6 mesos

480€ 550€

Mitja Pensió

I

Vols inclosos

Preus per persona i estada en habitació doble i règim indicat, vàlids per a determinades dates dels mesos publicats. Inclouen: vol en classe turista (sortida des de Barcelona), taxes aèries i trasllats. Consulta’n les (35&"("35. " %8. 1805. &% *505907%5+- $%.1%.%. &% #%.+") 53 "5(83.%. 6!2 1%/ /%.%/'04- ,80(%. 8"7"+0&%.-

El curioso caso de Benjamin Button 22.10 hores Antena 3 *** Direcció: David Fincher Intèrprets: Brad Pitt, Cate Blanchett, Tilda Swinton, Jason Flemyng Nacionalitat: EUA, 2008 (C) Durada: 166 minuts

A partir d’un relat de no pas més de deu pàgines del gran Francis Scott Fitzgerald (conegut per pel∙lícules com Suau és la nit, El gran Gatsby), Eric Roth (Forrest Gump, Munic) va elaborar un guió extraordinari que ens parla, amb notable profunditat i sense concessions al romanti cisme hollywoodià, sobre l’amor

a través del temps i la incidència del destí en les nostres vides. La història comença a Nova Or leans postKatrina, on una an ciana ballarina agonitzant reme mora la història del tal Benjamin Button, un nen que neix vell i va rejovenint físicament amb el pas dels anys. David Fincher demos tra, com mai, un aclaparador domini del seu ofici, narrant amb sorprenent naturalitat i molta credibilitat una commo vedora faula fantàstica, amb po tents rivets filosòfics. Brad Pitt és l’elecció perfecta per en carnar un personatge amb una caracterització en què té molt a veure el sorprenent treball dels experts en efectes especials digitals. GERARD QUINTO

**** OBRA MESTRA / *** MOLT BONA / ** BONA / * REGULAR / c DOLENTA

P RO G R A M AC I Ó : ‘ L A M I TA D I N V I S I B L E ’, L A 2 2 0 h

6.00 Noticias 24 horas. (ST) 9.25 Comando actualidad (reportatges): Calidad superior. (ST) (Rep.) 10.40 MasterChef (talent show). (ST) (Rep.) 13.00 Flash moda (moda). S’entrevista una de les models més cotitzades: Maria Carla Boscono. 13.30 Audiencia abierta (informatiu). 14.00 L’informatiu. Inclou El temps. 14.30 Corazón (actualitat social). (ST)

13.50 14.00

15.00 Telediario 1. Inclou El tiempo. (ST) 16.00 Sesión de tarde: Un sueño para ella. EUA, 2003. Dir.: Dennie Gordon. Int.: Amanda Bynes i Colin Firth. Daphne Reynolds té una relació poc convencional amb la seva bohèmia mare. 17.30 Sesión de tarde: Corazón de hielo. Alemanya, 2013. Dir.: Martin Gies. Int.: Carin C. Tietze i Philippe Brenninkmeyer. 19.00 Cine de barrio: Hermana, ¿pero qué has hecho? Espanya, 1995. Dir.: Pedro Masó. Int.: Lina Morgan i Tote García Ortega.

15.05 Ruta Quetzal. (ST) 15.35 Saber y ganar fin de semana. (ST) 16.20 Grandes documentales. Inclou Conflicto, El cortejo i La familia. 18.55 Días de cine. (ST) (Rep.) 20.05 La mitad invisible: Negra sombra. (ST) (Rep.) 20.35 Las escapadas gastronómicas de Jamie: Estocolmo. A Estocolm, un dels països amb menys contaminació, Jamie Oliver gaudeix cuinant plats típics amb matèries primeres de gran qualitat: bolets, pa, pastes sueques amb nabius i peixos, tot amanit amb herbes. (ST)

9.30 9.50 10.10 10.20 10.55

Parlament. (ST) Valor afegit. (ST) (Rep.) Bon viatge: Armènia. (ST) Planetari. Fórmula 1 (automobilisme): Gran Premi d’Espanya. Tercera sessió d’entrenaments lliures. En directe. (ST) Cinema 3. (ST) (Rep.) Crackòvia. (ST) (Rep.) La fórmula. (ST) Fórmula 1 (automobilisme): Gran Premi d’Espanya. Sessió de qualificació. En directe des Circuit de BarcelonaCatalunya. (ST)

Brad Pitt

7.20 El zapping de surferos (zàping). 9.05 Si parpadeas... (sèrie documental). 9.45 Veterinario al rescate (reality show). Emissió de dos programes. 11.00 El encantador de perros (divulgatiu). 12.50 Callejeros viajeros (reportatges). Emissió de dos programes: Safaris en Botsuana i São Paulo. 14.00 Noticias Cuatro. (ST) 14.50 El tiempo. (ST) 14.55 Deportes Cuatro. (ST)

6.25 Zumba GH Edition (entreteniment). 6.30 I love TV (zàping). 7.30 Médium (sèrie): Dolores de parto. Una dona desapareix i el marit demana ajuda a l’Allison. Mentrestant, les coses amb la Marie es compliquen. 8.15 Cazamariposas (actualitat social). Presentadors: Nando Escribano i Núria Marín. 9.25 Más que coches GT (magazín). Presentadora: Carolina Alcázar. 10.20 La Voz (concurs). (Rep.)

6.00 Minutos musicales. 6.45 Historias con denominación de origen (reportatges). (ST) 7.00 Bestial (sèrie documental). (ST) 8.00 Piso compartido (sèrie documental). (ST) 9.00 Hoteles con encanto (sèrie documental). (ST) 9.45 El Club de la Comedia (humor). Presentadora: Eva Hache. 12.30 Top Trending Tele (zàping). 14.00 La Sexta noticias 1ª edición. Presentadora: Cristina Villanueva. (ST)

15.45 Home cinema: Futuro perdido. Alemanya, 2010. Dir.: Mikael Salomon. Int.: Sean Bean i Annabelle Wallis. L’any 2510, la Terra és un món postapocalíptic on la mare natura ha pres el control i tot està envaït per selves amenaçants i jungles salvatges. Criatures noves i bestials han sorgit per dominar-ho tot. 17.30 Home cinema: Héroes. Alemanya, 2012. Dir.: Hansjörg Thurn. Int.: Christiane Paul i Hannes Jaenicke. 20.00 Noticias Cuatro. (ST) 20.55 El tiempo. (ST)

15.00 15.35 15.45 16.00

Informativos Telecinco. (ST) Deportes. (ST) El tiempo. (ST) Pel·lícula: Mis novios, sus perros y yo. EUA, 2014. Dir.: Terry Ingram. Int.: Carolyn Adair i Louriza Tronco. Un dia de pluja intens, els amos d’un petit restaurant es veuen sorpresos, just quan estan tancant, per l’arribada d’una jove vestida de núvia. 17.45 ¡Qué tiempo tan feliz! (magazín). El programa rep la visita de Pablo Alborán, que presenta la seva nova gira per Espanya. A més, María Teresa Campos entrevista Ana Belén i Víctor Manuel.

15.00 Mutua Madrid Open (tenis). Rafa Nadal es juga el pas a la gran final del Mutua Madrid Open contra el vencedor de l’enfrontament entre Tomas Berdych i John Isner. Primera semifinal. En directe des de la Caja Mágica. 17.00 El Club de la Comedia (humor). 18.00 Liga Segunda División (futbol): Recreativo de Huelva-Real Valladolid. En directe des de l’Estadio Nuevo Colombino. 20.00 Mutua Madrid Open (tenis). Segona semifinal. En directe des de la Caja Mágica.

21.00 Telediario 2. Inclou El 21.25 El comisario Montalbano: tiempo. (ST) Las alas de la esfinge. El cos 21.30 Informe semanal (repornu d’una noia jove apareix tatges). Inclou Seguridad a la platja, amb un tret a la Nacional, La decisión de los cara. (ST) británicos, El mundo en los 23.25 La noche temática. Avui: puños i Al cierre... Homenaje Ciudadano Orson. Orson a Hermida. Welles, el genio creador: 22.05 Pel·lícula: Los padres de Producció que ofereix ella. EUA, 2000. Dir.: Jay imatges de gairebé tots Roach. Int.: Robert De Niro els treballs realitzats pel i Ben Stiller. El Greg ha llegendari director. La guerra d’assistir al casament de la de los mundos: Documental germana de la Pam, la xique gira al voltant del gran cota. Llavors aprofita l’ocasió moment d’inspiració que per demanar-li matrimoni. va tenir el director de ràdio i (ST) teatral Orson Welles.

21.00 Telenotícies vespre. (ST) 21.00 Deportes Cuatro. (ST) 22.00 Dissabte, pel·li!: Dick i Jane: 21.15 Gym Tony (sèrie). lladres de riure. EUA, 2005. 21.45 Liga Primera División (fuDir.: Dean Parisot. Int.: Jim tbol): Athletic Club de BilbaoCarrey i Téa Leoni. El Dick RC Deportivo de La Coruña. esdevé d’un dia per l’altre el L’Athletic i el Deportivo vicepresident de Glo-Bodyne, segueixen perseguint els una empresa líder en seus objectius quan la Lliga mitjans de comunicació. No comença el compte enrere obstant això, just quan acceaquesta temporada. Mentre deix al càrrec, la companyia que els d’Ernesto Valverde es veu involucrada en un volen mantenir la setena escàndol. plaça, que els dóna bitllet 23.30 Pel·lícula: Un poli de veritat. europeu, el conjunt gallec EUA, 2009. Dir.: Jody Hill. sap que una ensopegada Int.: Seth Rogen i Michael més pot suposar el descens Peña. (ST) de categoria. En directe.

21.05 Informativos Telecinco. Presentadors: José Ribagorda i Carme Chaparro. (ST) 21.35 Deportes. Presentador: Jesús Mª Pascual. (ST) 21.45 El tiempo. (ST) 22.00 Un tiempo nuevo (actualitat). Presentadora: Sandra Barneda. Col·laboradors: Pepa Bueno, Pedro J. Ramírez, Luis del Olmo, Fernando Ónega, Luis María Anson i Julio Anguita.

21.30 La Sexta Noche (actualitat). Presentadors: Iñaki López i Andrea Ropero. Avui visita el programa el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez Castejón, que participa en la secció La Calle pregunta. A més, reen l’actualitat setmanal Luis García Montero, candidat d’IU a la Comunitat de Madrid, i Miguel Ríos, cantant.

23.45 Pel·lícula: Cambio de planes. EUA, 2011. Dir.: John Kent Harrison. Int.: Brooke White i Joe Flanigan. Sally Danville viu la vida que sempre havia somiat. Ella i el marit, un pilot de combat, viuen una vida lliure de responsabilitats domèstiques. (ST) 1.10 Pel·lícula: La torre de Suso. Espanya, 2007. Dir.: Tom Fernández. Int.: Javier Cámara i Gonzalo de Castro. (ST) 2.45 TVE es música.

0.55 Fringe (sèrie): 6-B. Una sèrie d’esdeveniments porta l’equip Fringe a casa d’una dona que té trobades amb el marit mort. (ST) 1.40 Ventdelplà (sèrie). La Teresa es reincorpora a la feina del CAP. Per la seva banda, l’Eugènia enganya l’Albert i li diu que és en un hotel. L’Eugènia no pot fer res més que estar agraïda a la Teresa per tot el que fa per ella. (ST) 2.30 Blues a l’estudi (musical): Bernat Font Trio. 3.35 Ritmes a l’estudi (musical): De Diego Brothers. 4.35 Jazz a l’estudi (musical): Joan Diaz.

6.00 6.30 7.30 8.00 9.40 10.30 11.00 11.30 12.25 12.55

TVE es música. That’s english. (Rep.) UNED. (ST) Los conciertos de La 2: ORTVE A-19 (temporada 2014-2015). Agrosfera. (ST) España en comunidad. (ST) En lengua de signos. (ST) El Canal de Castilla. (ST) Patrimonio de la Humanidad. (ST) (Rep.) Las islas griegas: Las islas Jónicas. (ST) (Rep.) Lotería viajera. Tendido cero.

2.00 Atención obras. Alfredo Sanzol, dramaturg i director de teatre, visita el plató per parlar amb Cayetana Guillén Cuervo de la seva versió d’Edipo rey. El programa també visita el Teatre Lliure, on s’ha posat en marxa una trilogia sota el nom Tot pels diners, s’acosta al festival SOS de Múrcia i entrevista Los Secretos, que celebren 35 anys de carrera musical. (ST) (Rep.) 2.55 Días de cine. (ST) (Rep.) 4.05 TVE es música.

12.20 12.55 13.30 14.00

15.10 Telenotícies migdia. (ST) 16.15 Veterinaris (sèrie documental).(ST) 16.50 Tarda de cine: L’enginyós senyor Ripley. EUA, 1999. Dir.: Anthony Minghella. Int.: Matt Damon i Gwyneth Paltrow. Tom Ripley rep un encàrrec: anar a Itàlia i convèncer Dickie Greenleaf, el playboy pròdig, que ha de tornar a Amèrica. Quant arriba al seu destí, el Ripley queda seduït per la bonica existència del Dickie. 19.15 Zona zàping (zàping). 19.45 Hat trick Barça (futbol): Resum FC Barcelona-Real Sociedad.

0.00 Callejeros (reportatges). 2.30 World Series of Poker Emissió de tres programes: (entreteniment). Mala-saña, Fin de fiesta i 3.20 Premier Casino: la Ruleta Belleza de bisturí VIP (entreteniment). 2.05 Especial Callejeros (reportat- 5.00 Fusión sonora (musical). ges): Tomárselo a pecho. 3.00 Puro Cuatro (musical). 4.00 Shopping (promocional). 5.30 Puro Cuatro (musical).

902 076 902 www.sfbsa.es

2.30 Juega con el 8 (entreteniment). 4.00 Minutos musicales.

Graella elaborada per OneData. [email protected]

INTRIGA

L’enginyós senyor Ripley

Asesinato en Lozère

DRAMA CRIMINAL

COMÈDIA SATÍRICA

COMÈDIA

16.50 hores TV3 **

14.40 hores 8tv *

21.55 hores TV3 *

22.05 hores La 1 **

Direcció: Anthony Minghella Intèrprets: Matt Damon, Gwyneth Paltrow, Jude Law Nacionalitat: EUA, 1999 (C) Durada: 147 minuts

Direcció: Claude-Michel Rome Intèrprets: Florence Pernel, Vicent Winterhalter Nacionalitat: França, 2004 Durada: 91 minuts

Direcció: Dean Parisot Intèrprets: Jim Carrey, Téa Leoni, Alec Baldwin Nacionalitat: EUA, 2005 (C) Durada: 85 minuts

Direcció: Jay Roach Intèrprets: Robert De Niro, Ben Stiller, Teri Polo, Blythe Danner Nacionalitat: EUA, 2000 (C) Durada: 105 minuts

Aquesta inofensiva comè dia satírica produïda per Carrey, potser pot servir per arrencar un somriure esporàdic o donar alguna idea a les parelles que es trobin a l’atur, però per a poca cosa més. Es tracta d’un remake de Roba bien sin mirar a quién, amb George Segal i Jane Fonda.

JuntamentambUnateràpia perillosa, es pot dir que és la millorcomèdiadelesqueha protagonitzat De Niro. No destaca per la seva origina litat, però si pel seu ben me surat guió, per la innegable experiència en el gènere de Jay Roach i l’elogiable tre ball dels seus actors, en es pecial de Ben Stiller.

Basada en una magnífica novel∙la de Patricia Highsmith que ja va adaptar René Clément el 1959 –amb Alain Delon com a protago nista–, aquesta estimable pel∙lícula del malaguanyat director d’El pacient anglès, té algunes deficiències argumentals i una durada que és excessiva.

LA VANGUARDIA 15

VIURE


Segona aventura de l’ajudanta del fiscal Elisabeth Richard, que ja va protagonitzar el telefilm Asesinato en Aveyron. Aquí investiga el cas d’un granger que ha estat apunyalat al departament de Losera.

Dick i Jane: lladres de riure

EL MÉS DESTACAT AVUI

Los padres de ella FUTBOL

BarcelonaReial Societat i Reial Madrid València Dial 50 i dial 30

Partits de la jornada 36 de la Lliga. A les 18 h i a les 20 h MOTOR

CICLISME

Gran Premi d’F1

Giro d’Itàlia

Movistar F1 (dial 47)

Eurosport (dial 40)

A les 14 h, classificació del GP d’Espanya d’F1. La cursa es duu a terme avui i demà al Circuit de Montmeló

A partir de les 14.30 h, primera etapa del Giro d’Itàlia 20.15 h. El tram a cobrir és de San Lorenzo al Mare fins a Sanremo

C Programa codificat / E So estereofònic / EN Estèreo Nicam / ED Estèreo Dual o Alemany / VOS Versió original Subtitulada / ST Subtítols en teletext

LA RÀDIO

6.00 Minutos musicales. 7.10 Pelopicopata (divulgatiu). (ST) 8.10 Los más... (entreteniment). 11.00 Fórmula 1 (automobilisme): Gran Premi d’Espanya. Tercera sessió d’entrenaments lliures. En directe. 12.00 Los más... (entreteniment). 13.30 Fórmula 1 (automobilisme): Gran Premi d’Espanya. Sessió de qualificació. En directe des del Circuit de BarcelonaCatalunya.

15.00 15.45 15.55 16.00

Antena 3 Noticias 1. (ST) Deportes. (ST) El tiempo. (ST) Multicine: Daños colaterales. Canadà, 2015. Dir.: Tristan Dubois. Int.: Gillian Zinser i ryan Blakely. Una infermera descobreix amb estupor que algú s’ha endut la seva filla del col·legi. 17.45 Multicine: Un grito en el silencio. Canadà, 2007. Dir.: Holly Dalesu. Int.: Tiffany Amiot i Ron Barge. 19.30 Multicine: Riesgo aceptable. EUA, 2000. Dir.: William A. Graham. Int.: Kelly Rutherford i James Bulliard.

21.00 Antena 3 Noticias 2. Presentadors: Matías Prats i Mónica Carrillo. (ST) 21.40 Deportes. Presentador: Óscar Castellanos. (ST) 21.55 El tiempo. Presentador: Himar González. (ST) 22.10 El peliculón: El curioso caso de Benjamin Button. EUA, 2009. Dir.: David Fincher. Int.: Brad Pitt i Cate Blanchett. Narra la història de Benjamin Button, que neix amb 80 anys i va rejovenint, des de finals de la Primera Guerra Mundial, a Nova Orleans, fins al segle XXI. 1.15 Pel·lícula: La lista negra. EUA, 1988. Dir.: Buddy Van Horn. Int.: Clint Eastwood i Patricia Clarkson. La policia investiga una llarga llista de persones amenaçades de mort. 2.45 Comprando en casa (promocional). * (Aquesta programació pot variar en funció de la Fórmula 1.)

7.40 8.15 9.05 9.30 12.30 13.05 13.40 13.45 14.40

Catalunya blues (musical). Rumbo al inglés (educatiu). Culture vultures (educatiu). Televenda (promocional). Èxit (cultural). Pitlane (esportiu). Just for laughs (humor). S’ha escrit un crim (sèrie). Pel·lícula: Asesinato en Lozère. França, 2014. Dir.: Claude-Michel Rome. Int.: Jérôme Anger i Julien Baudracco. L’ajudant del fiscal intenta resoldre l’assassinat d’un granger local.

6.00 Mic. (ST) 6.35 Les Tres Bessones. (ST) 7.25 L’hora del Timmy. (ST) 8.18 Lazy Town. (ST) 9.07 Mic. 9.35 Doraemon. (ST) 10.45 Dinàmiks. (ST) 11.13 La família del Super3. (ST) 11.40 Súper 4. (ST) 12.45 El ranxo. (ST) 13.30 Sailormoon. (ST) 14.20 Els pingüins de Madagascar. (ST) 15.10 El llibre de la selva. (ST) 15.45 Pel·lícula: Doraemon i el món perdut. La porta màgica del gat

1.30 Just for laughs (humor). 2.00 Clips (entreteniment).

drac GT. 21.30 Blog Europa. (ST) 22.05 II Guerra Mundial. Inclou Divisió 06. Els arquitectes del judici a Eichmann i Els quaderns secrets de Nuremberg 0.05 Via llibre. (ST) (Rep.) 0.35 Extres. (ST) 0.40 La descoberta gastronòmica de Rick Stein a l’extrem Orient. (ST) 1.40 Rutes mítiques. (ST) 2.35 Tresors del món, patrimoni de la humanitat. (ST) 2.50 Blues a l’estudi. 3.50 Ritmes a l’estudi.

D I G I TA L S I L O C A L S CANAL+

CANAL + 1 12.00 Portlandia. 12.30 Togetherness. 13.00 Backstrom. 13.50 Juego de Tronos. 14.48 Juego de tronos 16.20 Grans relats: South Riding. T5: Dentro del episodio. 15.00 Pel·lícula: Regne Unit, 2011. Dir.: #Chef. 17.00 Tentaciones. 17.55 Juego Diarmuid Lawrence. Int.: de Tronos. 19.00 El partidazo del Plus: Anna Maxwell Martin i David Real Madrid CF-Valencia FC. 20.00 Liga BBVA: Real Madrid CF-Valencia FC. 22.05 Morrissey. Després de 20 anys vivint a Londres, Sarah Cine estreno:. 23.50 Juego de Tronos Burton arriba a Yorkshire el T5: Extras. 0.00 El día del fútbol. 1934. Exerceix de professora CANAL + ACCIÓN 11.15 Equilibrium. 13.05 Las dos caras de enero. 14.40 en una escola per a dones Canal+ en Hollywood. 15.00 Mr. Brooks. i està decidida a demostrar 17.05 Maléfica. 18.45 Yo, Frankenstein. als seus alumnes que el fu- 20.20 Long Distance. 22.00 El hombre tur és seu. No obstant això, de acero. les seves ganes de canvi li NICK JR. 11.00 Max y Ruby. 11.25 causen problemes amb el Wanda y el Alien. 11.35 Go Diego go. 12.00 El pequeño reino de Ben & Holly. terratinent del lloc. 12.20 Bubble guppies. 12.45 Roary el 19.15 S’ha escrit un crim (sèrie). cochecito veloz. 12.55 Ni Hao Kai Lan. 13.20 Tickety Toc. 13.40 La Patrulla Canina. 13.55 Louie. 14.15 Olive la avestruz. 14.25 Dora la exploradora. 14.45 Wonder Pets. 15.10 Max y Ruby. 15.35 Equipo Umizoomi. 16.00 Wanda 21.00 8 al dia (magazín). y el Alien. 16.10 Olive la avestruz. 16.15 Dora y sus amigos. 16.35 Zack & Quack. 21.40 Sessió XL: Emma. Regne Unit, 2009. Dir.: Jim 17.00 La Patrulla Canina. 17.10 Bubble guppies. 17.35 Dora la exploradora. O’Hanlon. Int.: Romola 18.00 Wanda y el Alien. 18.10 El pequeGarai i Michael Gambon. ño reino de Ben & Holly. 18.20 Zack & Emma Woodhouse, una Quack. 18.35 Equipo Umizoomi. jove guapa, intel·ligent i ODISEA 14.25 Súper sensorial. 15.29 rica, està convençuda que Francia salvaje. 16.24 Alerta, especies té un do per fer de celestina en peligro. 17.28 Empeños a lo bestia. després dels feliços matrimo- 18.37 Rude tube. 19.31 La tecnología nis de la seva germana i la que nos rodea. 23.02 Sexy Business. seva institutriu. Disposada a 0.00 Sexo en las ciudades del mundo.

ajudar la seva nova amiga, la Harriet, l’Emma intenta convèncer-la que ha de rebutjar el seu pretendent, un granger local.

robot condueix el Nobita i els seus amics al centre de l’Àfrica, justament fins al Bosc dels Fumadors, una selva coberta per una espessa boira que impedeix que els satèl·lits facin fotografies. (ST) 17.15 Espècies amenaçades. (ST) 17.55 Geronimo Stilton. (ST) 18.44 Lassie. (ST) 19.33 Les noves aventures de Peter Pan. (ST) 20.20 El xou de Tom i Jerry. (ST) 20.45 Tom & Jerry. (ST) 21.04 Bola de

BARCELONA TV

7.05 Terrícoles. 7.35 El documental. 7.35 Cases ecològiques: Pati cases. 8.25 Monty Python’s Flying Circus. 9.15 Catakrac. 9.45 Batman. 10.40 Info barris. 11.20 #aranèsoc. 11.30 Tot art. 12.00 Cròniques de Barcelona. 12.30 La cartellera. 13.30 Taula reservada. 14.00 BTV Notícies migdia. 14.30 Monty Python’s Flying Circus. 15.05 Western: Winchester 73. 16.35 Punt de mira: Locos por las partículas. 18.20 Taula reservada. 18.45 L’hora d’Alfred Hitchcock. 19.35 Música moderna. 20.55 Doc’s. 21.30 BTV Notícies nit. 22.05 Última sessió: The game. 0.10 Clàssics sense interrupcions: Roma, ciutat oberta. 1.50 Música moderna.

25 TV

12.30 La 7mana. 13.00 Son latino. 15.00 Barcelonautes. 15.30 Cinema 25: La primera ametralladora del Oeste. 17.35 Última sessió. 19.00 Cinema 25: La casa en la sombra. 21.00 Barcelonautes. 22.20 Les nits de Punt Màgic. 0.15 Eros 25.

MOVISTAR

F1 12.55 Previa calificación: GP de España 2015. 14.00 Calificación F1. 15.05 El club de la F1: Calificación GP de España 2015. 16.30 Histórica: Mundial de Karting 1996. 16.48 40 años del adiós a Montjuïc. 17.20 GP3. 18.05 Previo clasificación: GP de España. 19.05 Calificación F1: GP de España 2015. 20.15 El club de la F1: Calificación GP de España 2015. 21.40 Inside GP: GP de España 2015. 22.10 Calificación F1. 23.20 El club de la F1: Calificación. AXN 11.46 Mentes criminales. 17.46 Pel·lícula: El último gran mago. 19.24 Mentes criminales. 22.10 Pel·lícula: Una bala en la cabeza. 23.40 Pel·lícula: Cop Land. DISNEY CHANNEL 11.00 The Trumpet Of The Swan. 12.05 Disney Mickey Mouse. 12.20 Los 7E. 12.50 LoliRock. 13.15 Gravity Falls. 13.45 Liv y Maddie. 14.10 Mi perro tiene un blog. 14.40 ¡Yo no he sido! 15.00 Gol Kids. 15.10 Pijama Party. 16.00 Pel·lícula: Una cenicienta moderna. 17.25 Gol Kids. 17.40 Jessie. 19.50 Liv y Maddie. 21.30 Pel·lícula: Los Borrowers. 22.50 Disney Mickey Mouse. HISTORIA 16.40 Un mundo en guerra. 18.40 El precio de la historia. 19.30 El precio de la historia: Luisiana. 19.55 El precio de la historia. 20.20 El libro de los secretos. 22.00 El Tercer Reich.

LLEIDA TV

14.00 Llanterna digital. 14.30 Picalletres. 15.00 El debat del Lleida activa. 16.00 Sindicats-CCOO. 16.30 Info Noguera. 17.00 Aran TV resum setmanal. 18.00 1mon.cat. 20.00 En joc. 21.30 Al dia. 22.00 La 7mana a Ponent. 22.30 Especial: Trobada de penyes del FCB a Lleida. 23.00 La 7mana Pirineus. 23.30 Especial. 0.00 1mon.cat.

PARAMOUNT CHANNEL

7.00 EHS TV. 10.00 Cinexpress. 10.50 Requiescant. Itàlia, 1967. Dir.: Carlo Lizzani. Int.: Lou Castel i Mark Damon. 12.45 Los profesionales del oro. ItàliaAlemanya, 1968. Dir.: Giorgio Capitani. Int.: Van Heflin i Klaus Kinsky. 14.30 El último tren de Gun Hill. EUA, 1959. Dir.: John Sturges. Int.: Anthony Quinn i Kirk Douglas. 16.25 Los diez mandamientos. EUA, 1956. Dir.: Cecil B. De Mille. Int.: Charlton Heston i Anne Baxter. 20.35 George de la jungla. EUA, 1997. Dir.: Sam Weisman. Int.: Brendan Fraser i Leslie Mann. 22.05 El abogado del diablo. EUA, 1993. Dir.: Sidney Lumet. Int.: Don Johnson i Rebecca De Mornay. 23.55 The Lovely Bones. Nova Zelanda, 2009. Dir.: Peter Jackson. Int.: Saoirse Ronan i Mark Wahlberg. 2.10 El florido pensil. Espanya, 2002. Dir.: Juan José Porto. Int.: Daniel Rubio i El Gran Wyoming.

BARÇA TV

7.45 Promeses. 8.30 ADN Barça. 9.00 Nit Europea: FC Barcelona-FC Bayern München AG (2014/15). 9.15 Roda de premsa. 9.45 Temps de joc: FC Barcelona-Real Sociedad de Fútbol (2010/11). 11.30 ADN Barça. 12.00 El partit cadet: Cadet A-Gavà (2014/15). 14.00 El marcador. 14.15 Més club. 14.30 El 9: Krankl, un Johann vingut d’Austria. 15.00 El partit de futbol sala: Aspil Vidal Ribera Navarra-FC Barcelona (2014/2015). 16.30 Roda de premsa. 17.00 El marcador: Prepartido. 18.00 Temps de joc: FC Barcelona-FC Bayern München AG (2014/15). 18.45 El marcador: Media parte. 19.00 Temps de joc: FC Barcelona-FC Bayern München AG (2014/15). 19.45 El marcador: Pospartido. 23.15 El partit cadet: Cadet A-Gavà (2014/15). 0.45 El marcador. 2.30 Temps de joc: FC Bayern München AG-FC Barcelona 02-04-96.

ESPORT 3

7.10 Zona zàping. 7.35 Esport club. 8.35 Efectivament. 10.00 Rallycross: Hockenheim. 10.45 Ironman: Ironman 70.3 Auckland. 11.40 Champions Magazín. 12.05 Km 0. 12.30 Gillette World Sports. 12.55 Lliga Nacional de Futbol Sala: Aspil-Vidal Ribera NavarraFC Barcelona. 14.30 Zona zàping. 15.00 La fórmula E3. 15.30 Champions Magazín. 15.55 Lliga Segona Divisió: FC Barcelona B-Girona FC. 17.45 Gol a gol. 17.55 Lliga Segona Divisió: CE Sabadell FC-AD Alcorcon. 19.45 Hat trick Barça: Resum FC Barcelona-Real Sociedad. 20.50 Lliga ACB: FC Barcelona-Dominion Bilbao Basket. 22.45 Gol a gol. 0.05 Tot l’esport. 0.25 Gol a gol. 1.50 Hat trick Barça: Resum FC Barcelona-Real Sociedad. 2.50 Lliga Segona Divisió: FC Barcelona B-Girona FC.

CANAL REUS TV

14.00 Resum informatiu. 14.30 Avui per demà. 15.00 Resum informatiu. 15.30 Avui per demà. 16.00 Resum informatiu. 16.30 Picalletres. 17.00 Resum informatiu. 17.30 Gent del llamp. 18.00 1mon. cat. 20.00 En joc. 21.30 Al dia. 22.00 Resum informatiu. 22.30 Avui per demà. 23.00 Resum informatiu. 23.30 Etiqueta negra. 0.00 Resum informatiu.

TELEVISIÓ DE GIRONA

14.00 Memòria viva. 14.30 Torna-la a tocar, Sam. 15.00 La 7mana Girona. 15.30 L’entrevista. 16.00 Té de tot. 17.30 Recull informatiu. 18.00 1mon. cat. 20.00 En joc. 21.30 Al dia. 22.00 Ad libitum. 22.30 Teló de fons. 23.00 Caminant per Catalunya. 23.30 L’entrevista. 0.00 Aventura’t.

RAC 1 FM Barcelona............................. 87.7 Girona................................ 100.1 Tarragona............................. 99.2 Lleida................................... 90.3 Catalunya Central ............... 101.1 El Garraf............................... 94.1 Terres de l’Ebre................... 101.0 Lloret.................................... 87.6 Castell d’Aro......................... 99.9 Osona ................................ 101.2 Garrotxa............................. 100.3 Ripollès ................................ 87.7 Cerdanya.............................. 87.7 Sant Celoni......................... 102.5 La Seu d’Urgell...................... 92.9 Sort...................................... 90.1 Andorra................................ 89.0 RAC 105 FM Barcelona........................... 105.0 Girona.................................. 91.9 Tarragona............................. 89.3 Lleida................................. 101.3 Catalunya Central ............... 104.8 El Garraf............................... 91.2 Terres de l’Ebre..................... 94.2 Lloret.................................... 89.0 Castell d’Aro......................... 91.4 Osona .................................. 91.8 Garrotxa............................... 92.1 Ripoll ................................. 105.0 Cerdanya.............................. 91.4 FM Cadena 100 Barcelona....... 100.0 Cadena 40 Principales Barcelona............................. 93.9 Lleida................................... 92.6 Tarragona........................... 101.4 Cadena Dial Barcelona............................. 99.4 Lleida................................. 101.3 Catalunya Informació Barcelona............................. 92.0 Girona................................ 101.7 Lleida................................... 97.0 Tarragona........................... 104.5 Catalunya Música Barcelona........................... 101.5 Girona.................................. 96.7 Lleida................................... 91.9 Tarragona........................... 105.4 Catalunya Ràdio Barcelona........................... 102.8 Girona................................ 102.2 Lleida................................. 100.7 Tarragona........................... 100.2 Cope Barcelona........................... 102.0 Tarragona............................. 93.5 Europa FM Barcelona............................. 94.9 Girona................................ 106.8 Lleida................................. 102.7 Flaix FM Barcelona........................... 105.7 Tarragona........................... 101.8 Kiss FM Barcelona............................. 95.5 M80 Barcelona................... 90.5 Ona fm Barcelona........................... 103.5 Girona.................................. 98.5 Lleida................................... 99.2 Tarragona............................. 97.1 Onda Cero Catalunya Barcelona............................. 93.5 Lleida................................... 94.1 Tarragona............................. 95.3 Onda Rambla Barcelona............................. 89.8 Girona.................................. 89.9 Lleida................................. 100.2 Tarragona............................. 91.0 Tortosa................................. 98.0 Radio 1 (RNE) Barcelona...... 88.3 Radio 3 (RNE) Barcelona............................. 98.7 Tarragona .............................94.5 Ràdio 4 (RNE) Barcelona........................... 100.8 Tarragona............................. 88.8 Ràdio Barcelona (SER)......... 96.9 Ràdio Castelló Girona......... 107.5 Radio Clásica (RNE) Barcelona............................. 93.0 Tarragona............................. 91.5 Ràdio Costa Brava ............... 96.3 Ràdio Costa Brava (SER)..... 101.9 Ràdio Ebre Tarragona (SER).. 95.7 Ràdio Estel Barcelona ........ 106.6 Ràdio Girona (SER).............. 94.4 Ràdio Lleida (SER) ............... 93.4 Ràdio Manresa (SER)........... 95.8 Radio TeleTaxi Barcelona.... 97.7 RM Radio Barcelona............ 88.7 SER La Selva........................ 92.3 SER Pallars.......................... 95.8 SER Penedès Tarragona ..... 103.1 SER Tarragona..................... 97.7

16 LA VANGUARDIA

VIURE


EL TEMPS BARCELONA 160/240

MADRID

A la tarda augmentaran els núvols i farà calor

130/270

Més informació a: http://eltiempo.lavanguardia.com

PARÍS

S’imposa el sol i apareixeran núvols alts, amb més calor

120/190

LONDRES

Cel més ennuvolat, amb xàfecs i ambient fresc

12/160

NOVA YORK

Dia plujós i ventós, amb temperatures més baixes

170/230

Ambient agradable, amb nuvolositat variable i boira

Avança la primavera i s’insinua l’estiu

El quart abril més càlid des del 1961

La primavera es referma i l’estiu s’acosta, fet que es notarà més aquest cap de setmana, amb temperatures que avui pujaran una mica i demà i demà at

Segons l’Aemet, aquest mes d’abril ha estat el quart mes d’abril més càlid a Espanya des de l’any 1961, amb una tempera tura mitjana de 14,70 C, fet que

més. Els valors màxims se situa ran en general entre els 25 i els 30 graus. Al Pirineu i en punts de la costa central i nord no s’assoli ran aquests valors. El matí serà

assolellat i a partir del migdia creixeran núvols al Pirineu, Prepirineu i comarques del nordest, amb tramuntana a l’Empordà. / Jordi Miralles

TEMPERATURES D’AHIR

AVUI, TEMPS I TEMPERATURES PREVISTES

CATALUNYA

Índex raigs UVA 8 - 10 Molt alt +10 Extrem

0 - 2 Baix 3 - 5 Moderat 6 - 7 Alt

40 220

110 270

50 230 6 26 0

0

70 260

50 240

100 270

80 260

90 280

90 250

70 280

70 260

80 260

11 28 0

100 270 Palamós 130 240

0

100 280

8 100 280

120 260 9 28

80 270

110 260 140 230

130 270

100 280

0

8

100 280

100 280

100 280

8

8

0

160 240 100 280

120 270

120 270

Sitges 160 250

120 270 140 270 15 28 0

15 29 0

140 260

140 240

160 260

0

170 240

0

140 280 8

Mín Mx Pluja

Barcelona Girona Lleida Tarragona Amposta Badalona Balaguer Banyoles Berga Blanes Cadaqués Cardedeu Cervera Deltebre El Perelló El Pont de Suert El Vendrell

17 13 15 14 17 15 15 11 11 19 16 12 13 18 16 7 12

ESPANYA

Mín Mx

Alacant A Coruña Albacete Almeria Àvila Badajoz Bilbao Burgos Càceres Cadis Castelló Ceuta Ciudad Real Conca Còrdova Eivissa Fraga Gijón Granada Guadalajara Huelva Jaén Las Palmas Lleó Logronyo Lugo Madrid Màlaga Maó Melilla

16 31 14 19 14 25 16 24 11 20 13 26 14 24 10 19 13 23 17 22 14 31 17 26 14 24 10 23 10 28 15 24 13 29 14 20 9 27 13 24 12 24 13 23 18 25 8 19 12 23 10 21 15 25 14 30 15 25 18 27

Falset Figueres Gandesa Granollers Horta de St. Joan Igualada La Bisbal d’E. La Seu d’Urgell Les Borges Blanques L’Estartit Lloret de Mar Manresa Mataró Mollerussa Montblanc Móra la Nova Núria Olot Puigcerdà

Múrcia Osca Ourense Oviedo Palència Palma Pamplona Pontevedra Salamanca Sant Sebastià S. C. Tenerife Santander Santiago de C. Saragossa Segòvia Sevilla Sòria Terol Toledo València Valladolid Vigo Vitòria Zamora

14 33 12 25 12 24 11 23 9 20 13 27 11 22 12 19 12 22 14 25 16 25 14 20 14 19 13 29 11 19 12 28 9 19 7 26 14 24 15 32 11 21 12 19 11 23 12 22

MÓN

Mín Mx

Alger Amsterdam Andorra la V. Atenes Atlanta

17 28 5 18 11 24 13 37 18 30

12 11 13 13 12 11 11 10 13 16 19 10 16 10 14 17 4 11 5

Reus Ripoll Roses Sant Feliu de Ll. Sant V. Montalt Santa C. Farners Sitges Solsona Sort Tàrrega Terrassa Torredembarra Tortosa Tremp Valls Vic Vielha Vilafranca del P. Vilanova i la G.

27 26 0,6 26 29 25 28 27 26 26 25 22 27 27 27 26 28 15 0,1 25 22

Beirut Berlín Bogotà Boston Brussel·les Budapest Buenos Aires Caracas Casablanca Copenhaguen Chamonix Chicago Dublín Düsseldorf Edimburg El Caire Estocolm Florència Frankfurt Ginebra Hèlsinki Hong Kong Istanbul Jerusalem L’Havana Lió Lisboa Londres Los Angeles Managua Manila Mèxic DF

18 27 7 19 10 19 11 23 9 19 11 24 5 16 20 33 15 23 5 12 5 15 17 18 5 8 10 20 6 11 23 32 6 13 14 27 7 22 7 20 5 13 26 31 15 20 17 26 23 32 9 22 17 23 11 17 12 18 25 36 26 35 15 26

15 8 12 13 16 10 15 8 8 13 13 14 15 11 12 7 10 11 13

28 26 26 29 24 30 22 25 25 27 27 29 30 27 28 26 24 1,2 28 26

Miami Milà Montevideo Montpeller Mont-real Moscou Munic Nàpols Niça Nova Delhi Nova York Oslo París Pequín Perpinyà Praga Rabat Rio de Janeiro Roma San Francisco S. de Xile S. Domingo São Paulo Tòquio Torí Toronto Tunis Varsòvia Venècia Viena Washington Zuric

23 29 16 29 9 19 12 23 14 29 4 18 9 22 17 23 15 20 28 44 17 23 5 14 10 20 11 22 15 25 7 21 12 24 15 26 15 28 11 17 9 19 24 33 14 21 17 25 10 22 11 27 17 33 8 18 16 18 11 23 18 28 9 20

FASES LUNARS Quart minvant 11 de maig

160 280

160 240

DIUMENGE

DILLUNS

Augmentaran els núvols i també ho faran les temperatures. Dia gairebé d’estiu

13 19 0

DIMARTS

Sol generalitzat i temperatures de fins a trenta graus a l’interior

DIMECRES

S’imposarà el sol i es mantindrà el temps gairebé d’estiu

La calor s’intensificarà i farà sol, amb núvols d’evolució al Pirineu

120 190 Saragossa

120 280 130 270

A la costa es fregaran els trenta graus, i a l’interior, els trenta-cinc

LLUNA Sortida avui: 0 h 58 min Posta avui: 11 h 13 min Sortida demà: 1 h 44 min Posta demà: 12 h 17 min

130 260

A 1028

160 330

2.000 m

180 240

Tempesta

DIAGONAL, 477 T. mínima: 16,80C a 5 h 5 min T. màxima: 26,20C a 17 h 15 min T. a les 19 h: 22,80C Pluja en 24 h: 0 l/m2

Pressió atm. 19 h: 1.015 hPa Vent a les 19 h: ENE-13 Km/h Humitat a les 19h: 70% Cel a les 19h: Gairebé serè

Demà: Al matí circularà vent del nord a la Costa Brava. A la costa central i a la sud s’impo saran el migjorn i el garbí. Hi haurà marejol, i a la nit i a la matinada bufarà el terral o hi haurà calmes.

20 60

Dissabte

60 120

40 70

Diumenge

90 140

A 1024

140 330

Pluja

Avui: La tramuntana bufarà a la Costa Brava i aixecarà ma ror al cap de Creus. Al litoral de Tarragona entrarà el xaloc i a la costa costa central ho fa rà el garbí, amb marejol. Hi haurà terrals nocturns.

3.000m

València

Múrcia

Ruixat

L’OBSERVATORI

TEMPERATURES A LA MUNTANYA PER AL CAP DE SETMANA

160 240

170 220

Núvols alts

Lluna plena 2 de juny

B 1006

170 280

Tapat

Quart creixent 25 de maig

EL MAR

DIJOUS

A 1028

0

Lluna nova 18 de maig

ELS ASTRES SOL Sortida avui: 6 h 39 min Posta avui: 20 h 57 min Sortida demà: 6 h 38 min Posta demà: 20 h 58 min

Variable

26 26 28 29 26 27 27 29 24 21 24 29 25 24 29 25 28

130 280 160 280

Sol

representa 1,7 0C més del normal. Quant a precipitacions ha estat sec en general, amb una mitjana de 44 l/m2, valor que queda un 32% per sota de la mitjana.

Calamarsa

Neu

1.000 m

Boirina

Boira

Vent

Vent variable

Mar plana

Mar arrissada

Marejol

Maror

Maror forta

0

80 200

90 200

QUI

Dissabte, 9 de maig del 2015

Dissabte, 9 maig 2015

Les copilots de la fórmula 1 FRANZISKA KRUG /GETTY IMAGES

2 QUI PROTAGONISTES DE LA SETMANA

Dissabte, 9 maig 2015 LA VANGUARDIA

Fernando Alonso i Lara Álvarez, la parella més recent dels circuits. Ella és periodista esportiva i va substituir Dasha Kapustina

Sebastian Vettel i la seva nòvia eterna, Hanna Prater, surten des de l’institut i ténen una filla d’un any, encara que volen formar família nombrosa

Les parelles de la ‘pole’ ELS PILOTS DE FÓRMULA 1 ES DIVIDEIXEN ENTRE ELS QUE TENEN RELACIONS ESTABLES COM ROSBERG, VETTEL O MASSA I ELS QUE BUSQUEN LA SEVA MITJA TARONJA

I

JOSEP SANDOVAL BARCELONA

“Em trobes a faltar, Lewis (Hamilton, 30)?”, pregunta Nicole Scherzinger (36) en un text enganxat a una selfie en la qual posa en biquini en una platja de Hawaii. La parella va tallar el febrer at després de gairebé nou anys de relacions, amb un parell de ruptures pel mig. Però el campió de fórmula 1 té un altre problema: considerar si se’n va a Ferrari l’any vinent –una cosa que molts sospesen atesa la demora en renovar el seu contracte actual amb Mercedes–. Aquesta especulació està provocant a més una tempesta amb l’estrella de l’escuderia italiana, el tetracampió Sebastian Vettel. Però Lewis no sembla estar ni per Nicole ni per Ferrari. Gairebé al mateix temps que la seva exnòvia evocava el re-

ELSOMNI DESORTIR AMBUN PILOT a favor LLUCIA RAMIS

El meu somni és sortir amb un pilot de Fórmula 1. Estan acostumats a ar de 0 a 300 en tan sols uns segons, i després aguanten moltes voltes a tota potència, i li posen emoció. Han de ser els millors, perquè en cas contrari, no val la pena ni escalfar motors. Vull pagar els meus modelets i cirurgies amb petrodòlars, viatjar arreu del món i que em facin la rosca. També vull tractar-

me braç a braç amb reis i xeics, vestida amb uns minishorts i una gorra, taps a les orelles, i fer-me la beneita per treure’ls informació, mentre el meu xicot es juga la vida a cada circuït per coses tan importants com són la fama i els diners. A Montmeló m’escaparia un moment, utilitzaria tovallons Hermès al Paddock Club, i la meva copa de vi no es buidaria mai. Hotels de luxe

cord a Instagram, ell volava amb el seu avió dilluns at de Las Vegas a Nova York per anar a la gala de moda dedicada a la Xina en el Met. Sobre el Grand Canyon va enviar una altra imatge a Instagram amb el tors nu i tatuat, mentre recordava la seva presència en el combat Mayweather-Pacquiao a la capital mundial del joc, evocava la seva col·laboració al film Zoolander 2 (amb Ben Stiller i Penélope Cruz) a Roma, i arribava al Met per deixar-se veure al costat d’Emily Ratajkowski, Hayley Baldwin i Lily Donaldson. O sigui que trobar a faltar Nicole, almenys visualment, exactament no. Potser ara, a qualsevol lloc se li acosta una noia, com el personatge de Lisa que va interpretar Françoise Hardy a Grand Prix, el film de John Frankenheimer que retratava el món dels grans circuits i que,

a Mònaco, Abu Dhabi i Mont-real, pintar-me les ungles de fúcsia, portar ulleres de sol i un nomoblidis amb el seu nom. Vull mirarlo amb orgull quan es dutxi de xampany al podi, i aparèixer a totes les televisions del planeta. “Mira”, comentaria la gent a casa seva, “però si no està bona”. I haurien d’acceptar que els valors d’alguns pilots transcendeixen la carrosseria, conscients que el poder és a l’interior. M’encantaria ser la nòvia fugaç d’un ídol de la velocitat durant un parell d’anys. Acabada la carrera, abandonaria els comandaments i em deixaria portar. A collibè, com una campiona.

com a targeta de presentació, amb mirada absent li digués que “no fumo, no bec, no ballo” el campió Nino Barlini, interpretat per Antonio Sabato. No sabem quines seran les fórmules actuals, però el que no podem és preguntar-ho als ídols del cobejat circuit d’avui, la major part dels quals mantenen relacions estables des de fa anys amb la mateixa parella i són pares de família. Exactament tots, no. El nostre campió, Fernando Alonso (33), és la mostra divergent d’una norma gairebé generalitzada, però des que es va separar de la seva dona, Raquel del Rosario, solista del grup El Sueño de Morfeo, ha estat el que més canvis de parella ha fet de tots els herois sobre quatre rodes. Obsessivament gelós sobre la seva vida privada, protegia la seva intimitat fins al nivell que

J

encara avui per a molts continua sent una incògnita el seu casament. El pilot asturià viu una felicitat actual via xarxes socials. Una actitud que va aprendre quan va ser amb la model russa Dasha Kapustina, que va arribar després de Del Rosario, i es van instal·lar a Abu Dhabi. Al costat de la russa vam saber de tots dos a través de les imatges que penjava a la xarxa. Però l’aventura es va acabar i ara el cor d’Alonso està de nou ocupat per una altra bellesa, Lara Álvarez (en compleix 29 el 29 de maig). El 2006 –any en què el campió es casava amb Raquel del Rosario–, Lara es convertia en reina de la música pop quan amb el seu grup Los Happiness va llançar el tema Amo a Laura, convertit en himne d’amor pur i cast fins que el matrimoni ho beneeixi. Des d’aquella data Lara ha mantingut

EL MICROONES GIRA DESAJUSTAT en contra JOAQUÍN LUNA

Saben quin consell donaria a les meves quatre nebodes? –Sobretot, no us feu nòvies d’un pilot de Fórmula 1. Ni de Fórmula V. Jo aspiro que es casin i em convidin al casament, per deixar anar alguna llàgrima i recordar el primer dia que els vaig donar pasta per a llaminadures de sotamà. D’entrada, segur que un pilot de fórmula 1 faria alguna gracieta a la cerimònia. Un rugir de mo-

tors en entrar a l’església, anuncis de Shell a l’altar major o la vergonya que una convidada del seu grup alci la veu i digui: –Em vas prometre matrimoni una nit a Abu Dhabi! Un pilot de Fórmula 1 només pot ser un tipus rar, més aviat pesadet en la intimitat. Els imagino molt meticulosos, 24 hores al dia, set dies sobre set: –El microones té un desa-

PROTAGONISTES DE LA SETMANA QUI 3

LA VANGUARDIA Dissabte, 9 maig 2015

Kimi Raikkonen i la seva nòvia, Minttu Virtanen, que, pel que sembla, ha tornat l’estabilitat emocional al pilot a qui es coneix com ‘Iceman’

una carrera en progrés tant com a periodista esportiva com en el terreny personal. En pla relacions va ser parella del futbolista Sergio Ramos, de l’actor Adrián Lastra, de l’arquitecte Xabi Ortega i dels actors Ángel Martín i Dani Martínez. Ara és el moment de Lara: després de conèixer-se la seva aventura amb el pilot de fórmula 1 ha tornat a ser contractada per Mediaset, la cadena televisiva que la va acomiadar i la va deixar

“Em trobes a faltar, Lewis?”, pregunta Nicole a la xarxa al costat de la foto en biquini des de Hawaii sense feina durant dos anys. En aquesta nova etapa, Lara va substituir Edurne presentant el desaparegut Todo va bien, quan la cantant va començar la seva singladura cap a Eurovisió. Lara ara mateix presenta, des d’Hondures, Supervivientes, un reality de populars que s’emet des d’aquell país. I fins allà que se’n va anar Alonso

just de 0,22 dècimes de segon per volta. I el comandament del televisor canvia de canal sense energia. No és igual: m’hi jugo la vida! Per guanyar-se el tataki en un habitacle minúscul circulant sobri a més de 300 km/hora cal ser molt especial. Nervis d’acer, reflexos felins i cap fred. Un Narcís, vaja, convençut que si no hi ha més pilots de Fórmula 1 no és perquè la feina estigui mancada de gràcia i depengui del taller mecànic, sinó per falta de valor. El pilot és un esportista invisible que només adquireix rostre quan destapa xampany al podi i el molt brut empastifa unes noies divines. Quin partit.

per ar uns dies de vacances. Per aquesta raó Lara no l’acompanya a Barcelona, on Alonso corre demà –amb Carlos Sainz i Roberto Mehri– el Gran Premi d’Espanya al Circuit de Catalunya, on ha guanyat el 2006 i el 2013: veurem quina és la seva posició en aquesta nova etapa amb McLaren. El més jove campió de Ferrari, Sebastian Vettel, és dels més reservats quant a la seva vida privada. La seva nòvia de sempre es diu Hanna Prater i surten des que anaven a l’institut, on ella estudiava Disseny Tèxtil, professió que continua exercint. No acostumen a anar a festes, ni ella freqüenta el pàdoc, a ell no li agrada: “Hi ha massa responsabilitat, necessito concentració”, va declarar. Van ser pares d’una nena el gener del 2014, i en les escasses declaracions fetes sobre això a Bild, el pilot va declarar que la intenció de la parella era formar família nombrosa. Curiós: malgrat que posa noms de dona a cada un dels seus cotxes (Julie, Kate, Kate’s dirty sister, Luscious Liz, Randy Mandy, Kinky Kylie, Abbey, Hungry Heidi, Suzie o Eva), cap no porta el de la seva dona. El campió que té una vida més agitada dels circuits és el finlandès Kimi Raikkonen, tota una celebritat tant a l’hora de la festa com a la de parlar amb la premsa. I si uns l’anomenen Iceman per la seva actitud, d’altres estampen a les seves samarretes “Deixeu-me en pau”, una de les seves respostes habituals. Als seus 35 anys, podria haver posat seny cap gràcies a la paternitat atorgada pel part d’una exhostessa finlandesa, Minttu Virtanen, que va donar a llum l’any at un fill fruit d’una unió que sembla que ha reconduït el pilot pels circuits del seny. La parella viu en un pis de 500 m2 i sembla que en cordialitat, paraula que apareixia en rares ocasions en les anteriors etapes del pilot. Raikkonen va estar casat amb l’exmiss Finlàndia Jenni Dahlman durant vuit anys; se’n va divorciar el 2013 i va rebre d’ella una compensació econòmica d’uns 30 milions d’euros, i això que les condicions de la separació

Els brasilers Felipe Massa i la seva dona, Anna Raffaela Bassi, que van contreure matrimoni el 2007 i són pares d’un nen de sis anys

es van dur a terme d’una manera amistosa. Dahlman és fundadora també del club de moda Black, a Hèlsinki, on de segur Kimi es va deixar uns diners, almenys una petita part dels 20 milions d’euros que va rebre el pilot quan el 2009 va ser acomiadat de Ferrari, que el va tornar a fitxar el 2014. Després de vuit anys de relacions, amb diverses alteracions temporals, Jenson Button (35) i

Alonso sembla feliç al costat de Lara Álvarez (‘Amo a Laura’), periodista esportiva i estrella televisiva

Lewis Hamilton i Nicole Scherzinger en una foto quan encara estaven junts. Ara continuen tontejant, encara que es van separar al febrer

Nico Rosberg i Vivien Sibold, una de les parelles més atractives del món dels circuits, es van casar l’any at després d’onze anys de festeig

Jessica Michibata (30) es van casar el gener d’aquest any, formant la parella model per excel·lència. Company d’Alonso a McLaren, estrenaran colors demà a Montmeló. El pilot de Mercedes, l’alemany Nico Rosberg (29) i Vivien Sibold (29) són la parella perfecta dels circuits. Es van casar l’any at a Montecarlo després d’onze anys de festeig. Vivian, que és una prestigiosa decoradora d’interiors que firma els millors estilismes de les més selectes cases europees, és filla de l’empresari Bernd Wegener i de Christina Sibold, presidenta de l’agència Fashion Royal RRPP. Felipe Massa és el pilot brasiler (34), de Williams, que conforma amb la seva esposa, la també brasilera Anna Raffaela Bassi (31), una de les parelles més respectables dels circuits. Ella és filla d’Arnaldo Bassi, empresari de productes farmacèutics i químics. Casats des del 2007 van tenir el seu primer fill el 2009, amb qui solen ejar pel pàdoc, ara de Williams, encara que ho van fer en el de Ferrari, equip en el qual ell va estar corrent des del 2006 fins al 2013. VEGEU L’ENTREVISTA A FELIPE MASSA A LA TERRASSA MARTINI http://goo.gl/LA4DP8



La discreta i temible advocada d’Hisenda LA CAP DELS ADVOCATS DE L’ESTAT VA SER SECRETÀRIA GENERAL DEL REIAL MADRID DURANT EL PRIMER MANDAT DE FLORENTINO PÉREZ I ÉS NEBODA CARNAL D’ÁLVARO LAPUERTA, EXTRESORER DEL PP I IMPUTAT EN EL CAS BÁRCENAS

JOSÉ MARÍA BRUNET Madrid

Marta Silva, la cap de l’Advocacia de l’Estat, és per la pròpia naturalesa del seu càrrec la representant d’Hisenda en tots els processos que se segueixen per casos de corrupció. Es tracta, per tant, d’una persona molt influent, per la via del paper processal que exerceix en procediments judicials molt sonats, que han omplert les primeres pàgines dels diaris durant els últims anys. Per les seves relacions familiars, Marta Silva ha hagut d’abstenir-se en algun d’ells, però per a la institució les esmentades competències inclouen des del cas Gürtel fins al de Nóos –contra la infanta Cristina i el seu marit, Iñaki Urdangarin–, ant pels papers de Bárcenas o les condicions del fitxatge de Neymar per part del FC Barcelona. Tot i això, Marta Silva és persona amb escassa projecció pública, perquè es prodiga poc i no fa declaracions. Assisteix a actes i recepcions, però gairebé mai no es pronuncia, ni sobre els assumptes relacionats amb les seves competències ni sobre qüestions d’actualitat en general. Es diria que, més que discreta, és reservada, extraordinàriament reservada. Aquesta actitud té un risc i un avantatge. El risc, l’opacitat. L’avantatge, que és més fàcil ser esclau dels silencis que de les paraules. El primer destí de Marta Silva com a advocada de l’Estat –va ser la número 26 de la seva promoció– la va exercir per poc temps a Barcelona. Aquella fornada del 1996 està plena de noms que després han nodrit importants llocs

a l’istració i a les empreses públiques, com Jaime Pérez Renovales, sotssecretari de la Presidència, que va ser el número 2; Leopoldo González-Echenique, exdirector general de RTVE, que va obtenir el número 19; o Lourdes Centeno, secretària general tècnica d’Economia i Competitivitat, que va ser la número 33 d’aquesta promoció, batejada per un dels seus membres com la Gloriosa, precisament per l’alt nombre d’advocats de l’Estat d’aquell any que després han acabat en càrrecs d’alta responsabilitat política. Qui va situar Marta Silva al capdavant de l’Advocacia de l’Estat va ser l’exministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón. El nomenament va ser polèmic, no tant per ella mateixa com per l’existència d’altres candidats, que al seu torn tenien s molt importants. No s’ha d’oblidar que tant la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, com la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, són també advocades de l’Estat. Cada una d’elles tenia les seves respectives preferències per al càrrec, i tot indica que la influència de la Moncloa va resultar decisiva per al nomenament de l’actual titular de l’Advocacia de l’Estat. Marta Silva procedeix d’una família que ha tingut diversos membres en importants càrrecs de l’organització estatal. Nascuda el 1969, és la filla menor de l’exministre franquista Federico Silva Muñoz, un dels “set magnífics”, així anomenats perquè les seves respectives associacions polítiques van desembocar en el naixement d’Alianza Popular, reci-

c

marta silva

Marta Silva sortint de la seu del Tribunal Constitucional

DANI DUCH



clant part dels dirigents de la dic- tora Sacyr, va ser secretària getadura davant l’arribada de la de- neral de la directiva de l’entitat mocràcia. Els altres sis d’aquell madridista durant el primer mangrup eren Manuel Fraga, Licinio dat del seu actual president, Flode la Fuente, Gonzalo Fernández rentino Pérez. Amb tanta blande la Mora –el que va vaticinar cor, el procés iniciat contra el pre“l’ocàs de les ideologies”-, Lau- sident del Barça estava cridat a reano López Rodó, Enrique Tho- ser impol·lut. No hi ha dubte que l’Advocamas de Carranza i Cruz Martínez cia de l’Estat s’ha dedicat a fons a Esteruelas. La germana gran de Marta, Ro- aquest assumpte, sempre com a sario Silva, és també advocada de titular de la defensa dels interesl’Estat i magistrada del Tribunal de Justícia de la Unió Europea des dels temps de José María Aznar (PP) com a president del Govern. Marta Silva, d’altra banda, és neboda carnal de l’extresorer dels populars Álvaro Lapuerta, actualment imputat en el cas Bárcenas pel jutge Pablo Ruz, que ha abandonat recentment l’Audiència Nacional. Aquesta relació familiar l’ha obligat a abstenir-se en el seguiment d’aquest assumpte, que ha quedat sota la competència del subdirector de plets, Fernando Irurzun. Malgrat la seva discreció personal, el càrrec que exerceix Marta Silva és tan imSilva presentant el recurs contra el 9-N portant, que de cap manera la seva tasca pot ar desapercebuda. I de fet ha donat lloc a polèmiques. Sobretot, per l’esmentat paper de representació d’Hisenda. Quan l’Agència Tributària no va trobar motius per acusar de delicte fiscal la infanta Cristina o quan, més recentment, l’Advocacia de l’Estat ha demanat penes de presó per al president del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu –2 anys i 3 mesos–, i el seu predecessor, Sandro Rosell –6 anys i 9 mesos–, les seves decisions han estat discutides, i no només en el si del procés judicial. En aquest assumpte es va donar una curiosa coincidència davant la presentació de la querella del soci del Barça que va originar el procés. I és que l’atzar va voler que tant el jutge encarregat del cas, Pablo Ruz, com el fiscal gene- sos d’Hisenda. I això es pot apreral, Eduardo Torres-Dulce –que ciar en el fet que, a més de les pedesprés va dimitir per múltiples nes de presó per a Sandro Rosell diferències amb el Govern-, fos- i Josep Maria Bartomeu, l’Advosin des de fa molts anys socis del cacia de l’Estat ha demanat per al Reial Madrid. I el cercle es tanca- Barça –que ja va dipositar a Hiva amb la mateixa Marta Silva, senda 13,5 milions d’euros en una qui després d’ocupar durant una declaració complementària– una etapa un alt càrrec en la construc- multa de ni més ni menys que

La primera destinació va ser Barcelona i és de la promoció ‘gloriosa’ per l’ascens polític dels seus membres Va impugnar la consulta del 9-N i ha demanat penes de presó per al president del FC Barcelona

22,2 milions d’euros, considerant que l’entitat és responsable de tres delictes fiscals, tots ells relacionats amb el fitxatge de Neymar. En aquest i altres processos, en definitiva, la defensa dels interessos de la Hisenda pública li dóna una especial singularitat a la direcció de l’Advocacia de l’Estat. De fet, es tracta d’una institució creada precisament per exercir l’esmentada funció. L’Advocacia de l’Estat va néixer del Ministeri Públic, de la Fiscalia, a fi de defensar específicament els interessos d’Hisenda amb funcionaris altament especialitzats. L’advocato fiscus tenia aquesta missió principal, situat orgànicament en l’àmbit del Ministeri de Justícia, del titular del qual depenen els esmentats professionals. Així ho va disposar el PSOE en la primera legislatura de Felipe González com a president. Va ser una decisió que no pocs han cregut errònia, perquè consideren més lògic que l’Advocacia de l’Estat DANI DUCH pertanyi a l’àrea de la Presidència del Govern. No són escasses, en aquest sentit, les funcions que l’advocat de l’Estat realitza per al president de l’Executiu. Per exemple, informar de la presentació dels recursos d’inconstitucionalitat. Durant aquesta legislatura, Marta Silva ha actuat en aquesta línia en assumptes molt rellevants, com va ar quan el Govern va recórrer davant el Tribunal Constitucional (TC) contra la declaració sobiranista del Parlament de Catalunya de gener del 2013, o quan després va impugnar la llei catalana de Consultes i el decret de convocatòria del 9-N. Tots aquests dictàmens van ar per la taula de Marta Silva, juntament amb informes elaborats amb la mateixa finalitat pel Consell d’Estat. Les dues institucions, en definitiva, van ser les encarregades de proporcionar al Govern de Madrid la càrrega jurídica que necessitava per llançar els seus torpedes contra la línia de flotació de les normes i els actes de les institucions catalanes que van ser objecte de recurs, i després anul·lats pel Constitucional.

DE BLANC

MARGARITA PUIG

Tots haurien de ser jutjats per com vesteixen. Ho pensen molts però ho callen tots perquè no és políticament correcte. Només Morrissey, el mític líder de The Smiths que va constituir la banda sonora de moltes generacions, incloent-hi la de Silva, s’atreveix a dir-ho en veu alta. I ella, l’advocada de l’Estat que representa l’Agència Tributària en el cas Neymar, ho deu haver escoltat. Marta Silva no ha estat escollida, ni de bon tros, per analitzar la manera de vestir de ningú. Però a molts els ha donat per pensar que el seu pas pel Madrid –en va formar part de la direc-

tiva entre el 2004 i el 2006, durant el primer mandat de Florentino Pérez– ha deixat una empremta definitiva en les seves formes... El cert és que no pot prescindir del blanc. El rei dels colors, que ho és per acromia, vetlla per tots els seus estilismes que combinen invariablement el vestit masculí amb una camisa en aquest to. A això li suma el fulgor de les arracades de perles que al seu dia María de las Mercedes Pérez González va convertir en ensenya del PP en assegurar que el líder de Podem, Pablo Iglesias, la va suspendre fins a tres vegades per utilitzar-les.

trilogies de NY JORDI GRAUPERA

Entre Essex Street i Broadway-Lafayette

E

l primer que veig són unes Converse All Star blanques, perfectament cordades, embolicant-li els turmells prims. Els peus són dues paral·leles davant la porta del vagó, que poc a poc va més a poc a poc. Les cames les arrebossen uns pantalons negres, d’un teixit moderadament elàstic, radicalment arrapat a la pell: s’hi aprecien els bessons, com dos còdols. Els ulls pugen camal amunt i són una llengua: la cintura manté una relació matemàtica amb la corba ingràvida de les natges que ràpidament calculo, i concloc, en total excitació pitagòrica, que ha de ser una raó àuria, divina proporció. Als suburbis del meu camp de visió s’hi endevinen unes

ulleres de sol i una gorra negra. Procedeixo: una foto de Kurt Kobain a la samarreta, emmarcada en els seus cabells rossos, llargs fins als mugrons de calibre 22, clarament visibles entre els flocs. Oh, joventut! Embriac, ansio les faccions, que han de ser innocents com la joia del dia de la revolució. No. Una capa d’estucat no aconsegueix amagar una cara com un camí de carro, inesperadament vella, desesperadament operada. Hores al gimnàs, attrezzo postadolescent, la factura del cirurgià. Primer sento menyspreu (on va, senyora, per l’amor d’Allò Més Gran?); després, culpa (no ets sinó la lleparada dels meus ulls); i, a la fi, pena per tots dos. S’atura el tren, no et veuré més i et veuré cada dia.

AL ADÍS DE L’ESTACIÓ S’ha aturat abans del primer graó. Potser no sap que s’ha aturat. Encorbat, amb els braços una mica endavant, manté el balanceig de qui camina, alçant mínimament ara un peu ara l’altre. Però no avança. Li manca força: el coll no li aguanta el cap, l’esquena no li aguanta el coll, les cuixes no li aguanten l’esquena. Sembla mitja esvàstica. Al capdamunt de l’escala hi ha el carrer i al seu voltant hordes d’enfeinats s’afanyen amunt. De tant en tant aixeca el cap, però les llampurnetes que arriben del cim de l’escala, escolant-se entre els caps dels afanyosos, l’enceguen i torna a baixar-lo. Quan m’hi acosto per dir-li si necessita que l’ajudi, torna a aixecar-lo. Duu una gorra

de veterà de l’exèrcit, una jaqueta impermeable blanca i uns pantalons foscos plens de llànties encara més fosques. La imatge, tan penosa com pornogràfica, demostra, un cop més, que el cinema americà, tan hiperbòlicament sensibloide com sembla, és en realitat extremadament minimalista. Les còrnies són un mapa de carreteres comarcals i les pupil·les enfoquen alguna cosa més enllà d’aquesta vida. Fa un gest lentíssim amb la mà, com si acariciés una mosca, i, amb una veu de tractor, allarga un no exhaust. A mitja escala, em tombo i li faig una foto borrosa amb el mòbil: no sé per què. Potser com qui escriu “he estat aquí” en la paret sobre el vàter del bar.

A LA VORERA DE BROADWAY Pot ser tardor, hivern o etcètera, pot nevar o fer un sol que evapori bacteris, sempre hi és, assegut sobre una caixa. Cada dia, quan hi o pel davant, sortint del metro, em mira com si fos la primera vegada. Em detecta de lluny, com un migcampista que s’avança a la trajectòria de la pilota amb tres ades d’antelació. Mentre espera que m’hi acosti, mira en l’altre sentit, d’on ja sap que ve un altre vianant. Tensa l’esquena, obre els ulls de gripau i somriu. Els ulls, afables i rodons, capturen l’atenció del vianant, com fars de camió en la nit del seu cutis. El somriure, ple de dents inofensives, infantils, corona el seu aspecte de bonhomia perquè està envoltat d’unes galtes generoses, elàstiques,

que formen uns plecs gustosos com onades de platja. Tot ell tendeix a l’esfera, però no està gras. Demana diners decantant una mica el cap. Ara allarga la mà amb el palmell obert, ara estira el dit índex prop dels seus ulls mentre va dient: “Només un dòlar, senyor!” i somriu i et mira com si res no fos gaire important, i encara menys el dòlar que et demana. Quan em toca tanda, repeteix el mateix ritual, cada dia sense excepció, com si fos la primera vegada. Sempre em fa somriure, però gairebé mai no li dono res. Em dic que és massa professional, però és només una excusa moralitzant. El que em cansa és l’alegria. En trauria més de fer mala cara.


L’estranya fascinació pels més malvats SÈRIES COM ‘HANNIBAL’ I ‘HOUSE OF CARDS’ PERMETEN QUE L’ESPECTADOR ALLIBERI LES SEVES PULSIONS MÉS REPRIMIDES AMB PERSONATGES TAN MENYSPREABLES COM ATRACTIUS PERE SOLÀ GIMFERRER Barcelona

Quan hi ha un judici per assassinat, la sala no sol omplir-se precisament d’aplaudiments per al presumpte culpable. Hi ha la creença comuna que un delicte no es pot ni s’ha de celebrar i que el subjecte en qüestió mereix un càstig d’acord amb el crim comès. Però hi ha un univers paral·lel on aquestes persones poden posar-se del costat del botxí. Això a quan a casa seuen al sofà i encenen el televisor. Hi ha malvats per donar i vendre i, curiosament, moltes vegades el seu poder d’atracció supera la repulsa dels seus crims. Fins i tot es prefereixen els dolents. Però qui són aquests individus i per què n’atreuen tant? Una enquesta de Reuters va demostrar que els nord-americans preferien com a president Francis Underwood, el protagonista de House of cards interpretat per Kevin Spacey, que Barack Obama. Tenia un índex més gran d’acceptació entre els enquestats (un 57% contra el 46% de l’actual mandatari). El més interessant és que van oferir la resposta després que el personatge assassinés un col·lega de professió i tirés a les vies del tren una periodista, entre algunes de les seves activitats extraparlamentàries. Era la màxima expressió d’un malvat d’arrel maquiavèl·lica, aquell capaç de qualsevol acte a condició d’obtenir i conservar el poder. Però la fascinació va dominar alguns d’enquestats, que van valorar la intel·ligència del polític fictici. “Perquè un es posi a favor del dolent, cal tenir un atribut positiu”, argumenta Cristina Penin, psicòloga de professió i amant del món audiovisual. La fascinació pel mal i pels malvats existeix des de sempre, però és la televisió la que ha ofert els retrats més complexos i crus, en-

cara que sigui perquè ha arribat a situar-los com a protagonistes. Tony Soprano n’era l’exemple més clar. Però aquest camí de personatges tèrbols ha anat augmentant, primer amb el bon psicòpata de Dexter i després amb aquest pare narcotraficant anomenat Walter White, que tants iraven a Breaking bad perquè es feia a si mateix en el món de la droga. Però l’arquetip més bèstia és a la sèrie Hannibal, que estrenarà la tercera temporada al juny. Mads Mikkelsen hi interpreta el doctor Lecter amb una actitud que podria revelar la seva psicopatia però que queda camu-

Una enquesta diu que els nord-americans s’estimen més el malvat de ‘House of cards’ que Obama flada com a esnobisme europeu. El psiquiatre domina la conversa, l’educació, l’art, la cuina i té un paladar caníbal. El guionista Bryan Fuller, a més, atribueix a la ficció aquestes mateixes característiques: els escenaris del crim són obres tan artístiques i refinades com terrorífiques, igual com la música malaltissa que les acompanya i la cadència dels moviments. La seva intenció és que la violència implícita sigui encara més impactant que l’explícita. “Un pervers és aquell que necessita una norma per transgredir-la”, descriu Penin, i “a tots ens agradaria saltar-nos la llei per sentir-nos lliures”. En aquest sentit, les sèries ofereixen una via de sortida per a les pulsions reprimides i matar ofereix una posició molt omnipotent: “Es nota especialment a Fargo i




KEVIN SPACEY El protagonista de House of cards, malgrat la seva maldat, té més que el president Barack Obama als EUA, segons una enquesta

JACK GLEESON A l’actor li han reconegut el talent a l’hora d’encarnar el personatge més odiós de la televisió pel seu caràcter de nen malcriat

TOBIAS MENZIES És el capità de les tropes angleses del segle XVIII a la sèrie Outlander. El seu sàdic personatge és un dels preferits

Hannibal, on ells decideixen qui viu i qui mor”. En el cas de Fargo, parla del malvat Lorne Malvo per qui Billy Bob Thorton va guanyar el Globus d’Or. Ell és el mal pel mal, el que es diverteix pel plaer de crear el caos. Igual com Hannibal Lecter, juga amb la llei. Li agrada burlar-se’n i aquesta actitud permet que molts psicòpates puguin ser identificats com a tals. També hi ha dolents que prefereixen no tacar-se les mans de sang. A Sin identidad, Tito Valverde ho és Enrique Vergel, un prestigiós metge que es va ar a la política només per enriquir-se i que tampoc no s’immuta a l’hora d’ordenar l’assassinat de la seva pròpia neboda. “De vegades sembla que no té límit i és implacable però li van sorgint dubtes i debilitats”, explica Manuel Ríos San Martín, el responsable creatiu. És conscient que les virtuts i debilitats ajuden a humanitzar un personatge que fora de la ficció seria irredimible. Al cap i a la fi, protagonitza una trama que recorda un fet real: Enrique Vergel compra vacunes preventives davant l’aparició d’un nou virus. Manuel Ríos San Martín reconeix que es va inspirar en els fets del 2009, quan el govern socialista va comprar 37 milions de vacunes contra la grip A. “Em va impressionar molt la quantitat de dosis que es van comprar sense estar clara la seva utilitat i que després es van tirar”, diu. Però la fictícia mà dreta del ministre de Sanitat és un dels personatges més carismàtics de Sin identidad, com Frank Underwood desperta iració entre els seus. Planteja la qüestió de quantes persones serien honestes en accedir al poder com demanen als seus líders. Però n’hi ha que directament horroritzen l’espectador. L’èpica romàntica d’Outlander, per exemple, es tenyeix de foscor cada vegada que Jonathan Randall (Tobias Menzies) apareix en escena. És un sàdic a mitjans del segle XVIII, quan el Marquès de Sade encara era un nen i aquest terme no existia. Es diverteix infligint dolor i per a ell la violació és una

Els dolents es guanyen l’iració perquè representen les pulsions reprimides

MADS MIKKELSEN Encarna al sanguinari Hannibal Lecter. Aquest malvat és tan intel·ligent que desperta simpatia entre els espectadors

forma de tortura. I el paradigma de malvat odiós l’oferia Joffrey Baratheon en Joc de trons. L’actor Jack Gleeson encarnava la síndrome del petit emperador, un mal del nostre temps. “Si es deixa fer a un nen tot el que vol, de gran podria ser com Joffrey”, adverteix la psicòloga Penin. Per això subjectes com Hannibal Lecter, Frank Underwood i Lorne Malvo són els reis a l’hora de fascinar. Són tan intel·ligents que aconsegueixen dissimular la seva autèntica condició. Però ells no són els únics éssers que no senten empatia i que no interioritzen les lleis i les normes socials. Els espectadors es deixen fascinar i aplaudeixen sense pensar que de malvats retorçats també n’hi ha, en la vida real. I, el que és pitjor, podrien ser el veí.

la cort celestial MARIÁNGEL ALCÁZAR

SERGIO BARRENECHEA / EFE

El rei Felip, dijous at, en el lliurament dels premis Rei d’Espanya de periodisme

Premis i premiats

F

rancis Ford Coppola és el primer nom que entra en la llista dels premis Princesa d’Astúries. El cineasta s’ha fet mereixedor del guardó en la categoria de les Arts, que, juntament amb la resta de distincions, es lliurarà a l’octubre en una cerimònia que, com els últims trenta-quatre anys, tindrà lloc al teatre Campoamor de Oviedo. El canvi de titularitat de la Corona, després de l’abdicació del rei Joan Carles, el 18 de juny at, va suposar lògicament que el títol de l’hereu arà del príncep Felip a la seva filla Leonor. Com a conseqüència d’això, les fundacions Príncep d’Astúries i Príncep de Girona van canviar els estatuts per adaptar-los a la nova titular. Una decisió políticament correcta, a raó de la igualtat de sexes, però que, com totes les que prenen d’acord amb el moment i no la transcendència històrica, potser no és la més encertada. Els premis Príncep d’Astúries, malgrat que sempre han comptat amb la presència de l’hereu, ara rei Felip, mai no van tenir aquest caràcter personalista. La fundació asturiana. i els premis que atorga, es va crear el 1981 amb la idea de promoure algun tipus de vinculació directa entre l’hereu de la Corona i el principat i, sobretot, per recuperar el caràcter històric de la monarquia. Tres dècades després aquest objectiu està més que complert i ja fa molts anys que els premis van transcendir la persona del príncep Felip. ant a ser els de la institució que representava com a hereu de la Corona. El canvi de nom –i més tenint en compte que la princesa d’Astúries només té 9 anys i, encara que en alguna ocasió sigui present en les cerimònies, no hi podrà participar activament fins que arribi a la majoria d’edat– planteja alguns inconvenients.

La nova denominació tindria sentit si haguessin estat els premis Príncep Felip, però no era a la persona sinó al títol i a la institució que representa allò a què els guardons feien referència. Per aquesta raó, és lògic, que els premis que es deien Reina Sofia in ara ser premis Reina Letícia, encara que hauria estat millor rebatejar-los com a Reina d’Espanya i així valen per a totes, ja que molts d’aquests aquests guardons van lligats a les presidències d’honor de fundacions i organitzacions que assumeix la consort del Rei. Curiosament, de premis Rei Joan Carles, n’hi ha pocs i, de moment, no han canviat de nom, però tot arribarà. La majoria s’anomenaven premis Rei d’Espanya, com els de periodisme que convoca l’agència Efe, i que Felip va lliurar dijous sense que calgués canviar ni el rètol del cartell.

IRENE FA LA COMUNIÓ Irene, la petita dels fills de la infanta Cristina i Iñaki Urdangarin, va fer la primera comunió el cap de setmana at a la parròquia d’un petit poble situat al costat del llac Léman, a Suïssa. La nena, que farà 10 anys el 5 de juny, va néixer uns mesos abans que la seva cosina la princesa Leonor, que té previst celebrar la seva comunió el proper 20 de maig amb nens de la seva escola. Els ducs de Palma viuen, com se sap, a Ginebra, un exili daurat, però exili al cap i a la fi. Fins allà es van desplaçar la reina Sofia, la infanta Elena, amb el seu fill Felip, la princesa Irene de Grècia, la mare i altres familiars d’Iñaki Urdangarin i altres parents pròxims. La celebració, familiar (encara que un espavi-

lat va aconseguir algunes de les imatges captades pel fotògraf de l’església i les va vendre a la revista ¡Hola!), coincideix amb interlocutòria del jutge José Castro per iniciar els tràmits per embargar els béns de la infanta Cristina. Que Déu els empari.

L’HONOR DE SPOTTORNO El jutge Fernando Andreu ha arxivat la causa contra dotze imputats pel cas de les targetes black de Caja Madrid, entre els quals es troba Rafael Spottorno, excap de la Casa del Rei, que entre el 2003 i el 2011 va ser director de la Fundació Caja Madrid. El magistrat de l’Audiència Nacional considera que Spottorno, i els altres onze exdirectius desimputats, “mantenien una relació estrictament laboral com a empleats i les targetes formaven part de la seva retribució personal”. Des que es va destapar el cas, Spottorno ha vist com sortien a la llum el detall de les seves despeses personals i se’l posava a la picota. Es va entrar a sac en la seva vida privada i es va posar en dubte la seva honorabilitat i el seu paper en l’allunyament d’Iñaki Urdangarin de la família reial. Rafael Spottorno, actualment jubilat, va deixar la Zarzuela després de l’abdicació de Joan Carles i va renunciar a formar part del consell del nou rei quan va ser imputat pel cas de les targetes. Forma part d’associacions culturals com la Fundació d’Amics del Museu Reina Sofia, els membres de la qual van ser rebuts fa uns dies a la Zarzuela per la reina Letícia. Spottorno no va acudir a la cita, tornant a demostrar així el seu respecte per la institucióc.



l’entrevista NÚRIA ESCUR

Carme Pinós a la plaça de la Gardunya de Barcelona, de la qual ha projectat la darrera remodelació. La foto es va fer dilluns, el mateix dia en què li van atorgar la Creu de Sant Jordi de

D

illuns 4 de maig. Acaba d’arribar de Mèxic i demà se’n va a París. Aquest vespre li lliuren la Creu de Sant Jordi. Nascuda a Barcelona el 1954, l’arquitecta Carme Pinós va créixer en una família on l’art era dogma. “De petits ens portaven a veure monuments –abans ho deien així– i la finca de Lleida sempre estava en construcció”. Va ser la companya sentimental i professional de l’arquitecte Enric Miralles molt abans que la també arquitecta Benedetta Tagliabue. D’ella no en parla. Mou les mans, articulades, fortes, grans, uns dits com sarments, com si separés textures. Què dir-li a un estudiant d’arquitectura espanyol? “Que se’n vagi però, per favor, que torni!”. Filla de metge, als tretze ja tenia clar el seu futur. Per què va triar l’arquitectura i no una altra disciplina? El meu pare col·leccionava pintura i adorava anar d’exposicions. En la seva ment estructurada el meu germà gran havia de ser arquitecte; per a mi tenia destinada la carrera de química. Recordo perfectament quan el meu germà va dir que volia ser metge. Vaig pensar: “Perfecteeee! Plaça vacant”. La seva casa sempre estava plena d’artistes, d’Olga Scharoff a Llorenç Artigas.

CARME PINÓS, ARQUITECTA

“Per mi la Sagrada Família es va acabar quan va acabar Gaudí” El meu pare els hi tenia devoció! A Olga la recordo amb els seus collars d’ambre... jo jugava amb ells, em fascinaven. Aquesta gent eren el nostre horitzó. Arquitectura d’autor o funcional? L’arquitecte és artista, això és així. Per mi, l’arquitectura, per serho de debò, ha de comunicar poètica –que és l’essència de l’art– a la quotidianitat. Però en realitat hi ha molts diners en joc i menys lírica. Hi ha gent que juga amb l’arquitectura per guanyar diners, és cert. I dins de l’istració, si se t’escapa de les mans alguna cosa, cerques la ruïna... El que a és que, per desgràcia, ens toca ser altres coses a més d’artistes. Fins i tot polítics. Et toca, i si fas una obra pública hauràs de con-

vèncer l’associació de veïns... Molt ego pels despatxos? Algun, no tants. Els arquitectes ens coneixem tots, anem a les mateixes festes i sentim iració i recel mutus. La professió, si te la prens seriosament, és fascinant. S’ha de reconèixer la firma de l’arquitecte en veure la seva obra? Jo no treballo així. Jo treballo per projecte, i cada un és diferent. El que a és que, forçosament, es cola la teva pròpia sensibilitat. Com “tu” entens la vida. Fins i tot els nazis tenien la seva pròpia arquitectura, que representava la seva filosofia, les elits eclesiàstiques, el mateix. Quins adjectius distintius li adjudicaria a la seva obra? La fluïdesa i la sensualitat, crec. No o que algú se senti

amarrat, tancat, en un edifici. Busco la no-imposició, l’anul·lació de la jerarquia. Va començar amb Enric Miralles, van ser parella durant molts anys. Com resumiria aquell tàndem professional i sentimental? Vaig estar al seu costat dels 21 als 35. Vam començar a la universitat i va ser una relació molt intensa, absolutament intensa... Obsessiva en tots els sentits. Ambició per formar-se. Gana! Des del matí fins que anàvem a dormir el nostre cap era efervescència per aprendre, per llegir, tot el dia dibuixant... Ell volia saber-ho tot, jo –al principi– no en tenia ni idea, de mi mateixa, en cap aspecte. Malgrat el temps transcorregut no ha trencat amb aquest

concepte de l’ofici que van compartir. Érem molt joves, estàvem per fer. Jo vaig créixer amb ell, era un talent i va fer sortir el millor de mi. Em va quedar la por de tornar a caure en una entrega tan forta... Però he de dir que la filosofia que vam adoptar la vam descobrir junts i jo ni tan sols després de la seva mort em vaig apartar d’aquella essència. Però si observes un edifici d’ell i un meu veus que l’arquitectura de l’Enric era més festiva, retòrica, agosarada i la meva més continguda. Quan es van separar algú va pensar que vostè no seria capaç de continuar sola. Suposo que la major part de la professió pensaria “aquesta dona ara desapareixerà del mapa”. Però vaig ser tossuda. Va ser una


M O N O G R À F I C

E S P E C I A L

DESCUBRE L AS NOVEDADES DE JAGUAR Y L AND ROVER EN EL SALÓN DEL AUTOMÓVIL DE BARCELONA

jaguar.es landrover.es

LA VANGUARDIA 1

2 LA VANGUARDIA


E S P E C I A L


JAGUAR XE, CONDUCCIÓN PERFECTA Con un diseño concebido para exprimir al máximo la conducción, el nuevo XE redefine el concepto de berlina deportiva. Propulsión trasera, avanzada construcción ligera, diseño aerodinámico, lujoso interior y excepcionales niveles de conducción lo convierten en una referencia dentro de su clase.

JAGUAR XE 2.0 Diésel 163 CV MOTOR Y TRANSMISIÓN

• Cilindrada: 1.999 cc • Número de cilindros: 4 • Válvulas por cilindro: 4, DOHC • Diámetro/ carrera: 83/ 92,4 mm • Potencia: 163 CV a 4.000 r. p. m. • Transmisión: ZF 8HP45 8 velocidades automáticas Getrag M66 6 velocidades manual • Par: 380 Nm entre 1.750 y 2.500 r. p. m.

LA GAMA DE MODELOS XE Desde el rendimiento más refinado al más deportivo, en la gama XE hay modelos para todos los gustos. Los XE ofrecen una combinación en cuanto a respuesta de dirección, confort, refinamiento y prestaciones. Atributos acompañados de un estilo exterior elegante y de materiales de primera calidad que definen el interior. La gama se divide en cinco modelos: el Pure luce un acabado negro brillante en las puertas; el Prestige destaca por su tapicería de piel Taurus, que se completa con una iluminación ambiental de halo azul; el Portfolio es el XE más lujoso, y posee una amplia gama de opciones de color para el lujoso cuero Windsor con perforaciones Herringbone; y el R-Sport incluye inserciones de tela Technical Mesh o un volante deportivo. Por último, el 'S' está equipado con un interior inspirado en la competición.

L

as especificaciones del nuevo máxima limitada electrónicamente hasJaguar XE reflejan la visión ta los 250 km/h. El XE, con su alto contenido de aludel fundador de la empresa, Sir William Lyons: “El auto- minio, es el primer modelo que se desamóvil es lo más cerca que es- rrolla a partir de la innovadora arquitectaremos de crear algo vivo”. Con el XE tura modular de Jaguar Land Rover. Su de propulsión trasera estamos ante el amplia distancia entre ejes, de 2.835 mm, único vehículo de su clase que emplea un así como la baja postura de conducción, monocasco con un elevado contenido en ofrece un perfil aerodinámico caractealuminio. Una estructura muy robusta, a rístico de un cupé deportivo. Del mismo la vez que ligera, junto con la suspensión modo, su habitáculo le otorga una gran comodidad, miendelantera de paralelotras que los mategramo deformable y un riales y acabados eje trasero Integral Link, EL XE ES LA del interior le conresulta fundamental BERLINA MÁS fieren un carácter para lograr el comportarefinado, con el miento dinámico del XE. RÍGIDA Y sello de la fabricaLa experiencia líAERODINÁMICA ción artesanal proder de Jaguar a nivel pia de Jaguar. internacional en lo que CONSTRUIDA Por otro lado, se refiere a la construcHASTA AHORA su innovador sisteción de plataformas ma de infoentretede aluminio le otorgan POR JAGUAR nimiento InControl unas cifras muy intedestaca en el habiresantes de consumo de combustible y emisiones: con los táculo del Jaguar XE. Su novedosa pannuevos motores diésel Ingenium, el XE talla táctil de 8” permite acceder de forma consume tan solo 3,8 l a los 100 km y rápida e intuitiva a todas las funciones, emite 99 g/km de CO2. El Jaguar más pero también a aplicaciones de dispositieficiente de toda la historia. Gracias al vos, con sistema operativo iOS o Android. potente motor de gasolina 3.0 V6 so- Además, el XE posee diversos sistemas brealimentado del Jaguar F-TYPE, el de asistencia al conductor avanzados. El XE acelera de 0 a 100 km/h en tan solo sistema All Surface Progress Control, de5,2 segundos y alcanza una velocidad sarrollado gracias a la extensa experiencia

PRESTACIONES

de Jaguar Land Rover en sistemas de tracción todoterreno, funciona como un control de crucero a baja velocidad, que puede gestionar la tracción electrónicamente en cuestión de milisegundos. La tecnología Head Up Display láser es capaz de proyectar imágenes en color de alto contraste en el parabrisas, que informan sobre aspectos como la velocidad o la navegación. El HUD láser es de reducidas dimensiones, casi una tercera parte más ligero que los sistemas actuales, con la máxima claridad. Además, tras el parabrisas se ha instalado una cámara estereoscópica para que el XE tenga una visión tridimensional del camino que se extiende frente a él. También su primer vehículo en incorporar un sistema de dirección asistida eléctrica, que se ha calibrado para conseguir una respuesta y unas sensaciones excepcionales, con un consumo de energía inferior al de los sistemas hidráulicos. Jaguar lanza el nuevo XE con una familia de motores igualmente nueva: Ingenium. Este diseño modular avanzado itirá versiones diésel y gasolina. El Jaguar XE representa el escalón de a la gama de berlinas Jaguar, que se completa por la parte superior con los modelos XF y XJ. Una excelente opción para los que buscan un comportamiento dinámico combinado con un seductor aspecto e innovadores planteamientos y prestaciones.

• 0-100 km/h 8,4 s (manual); 8,2 s (automático) • Velocidad máxima: 227 km/h (manual); 227 km/h (automático) • Consumo homologado combinado: 3,8 l/100 km (manual); 4,1 l/100 km (automático) • Emisiones CO2: 99 g/km (manual); 104 g/ km (automático) DIMENSIONES

• Longitud: 4.672 mm • Anchura: con/sin retrovisores 2.075/1.850 mm • Altura: 1.416 mm • Distancia entre ejes: 2.835 mm • Peso en orden de marcha: desde 1.475 kg (manual); desde 1.500 kg (automático) • Capacidad del maletero: 450 l • Capacidad del depósito de combustible: 47 l



E S P E C I A L

LA VANGUARDIA 3

NUEVO XF, MÁS TECNOLOGÍA Y LUJO La innovadora berlina media presenta la unión del diseño, el lujo, la tecnología y la eficiencia en un mismo vehículo. Una combinación basada en un comportamiento dinámico y un refinamiento líder en su clase.

L

as características del XF de 2007, como el selector rotatorio del cambio de marchas, lo convirtieron en el Jaguar más galardonado hasta el momento. El nuevo modelo mantiene la esencia de su predecesor, pero con una novedosa plataforma que lo lleva a otro nivel. La carrocería de estilo cupé envuelve una plataforma con un elevado contenido de aluminio, y combina las excepcionales proporciones con una mayor distancia entre ejes, más amplitud interior y una resistencia aerodinámica baja. Una reducción de hasta 190 kilogramos que sitúa la versión de 163 CV 80 kilogramos por debajo de sus competidores. Se trata del modelo de su segmento con mayor espacio para los ocupantes de los asientos traseros. Además, contiene modernos materiales y lujosos acabados, la tradicional artesanía de Jaguar y vanguardista tecnología, con características tales como un cuadro de instrumentos con pantalla TFT personalizable de 12,3 pulgadas, un HUD láser y el innovador Sistema de Infoentretenimiento “InControl Touch Pro”. La oferta de propulsores para el XF va desde el motor Ingenium diésel de 163 CV

JAGUAR XF 2.0 Diésel 163 CV Manual • Cilindrada: 1.999 cc • Número de cilindros: 4 en línea PRESTACIONES Y CONSUMOS

• 0-100 km/h 8,7 s • Velocidad máxima: 229 km/h • Consumo homologado combinado: 3,9 l/100 km • Emisiones CO2 combinadas: 104 g/km

y transmisión manual de seis velocidades hasta un motor V6 gasolina sobrealimentado de 380 CV y transmisión automática de ocho velocidades. Su eficiencia lo convierte en el modelo no híbrido con menores emisiones de CO2 del segmento. Después del verano se lanzará el nuevo XF, con un restyling y una serie de mejoras para que siga siendo fiel a la tradicional belleza de Jaguar, pero a la vez un reflejo de los tiempos que corren.

DIMENSIONES

• Longitud: 4.954 mm • Anchura: 2.091 mm • Altura: 1.457 mm • Peso en orden de marcha: desde 1.545 kg

MÁS RÁPIDO, RÍGIDO Y DEPORTIVO El Jaguar F-TYPE se presenta como el modelo más eficaz, dinámico y enfocado a las altas prestaciones que ha producido la marca hasta la fecha. Un vehículo pensado para lograr una experiencia deportiva única. F-TYPE COUPÉ MOTOR Y TRANSMISIÓN

• Cilindrada: 2.995 cc • Cilindros: 6 en V • Válvulas por cilindro: 4 • Transmisión: Ocho velocidades 'Quickshift' • Prestaciones: 0-100 km/h 5,3 s 80-120 km/h 3,3 s • Velocidad máxima - limitada electrónicamente: 260 km/h CONSUMO

• Consumo combinado: 8,4 l/100 km • Emisiones CO2: 199 g/km DIMENSIONES

• Longitud: 4.470 mm • Anchura sin retro-visores: 2.042 mm • Altura: 1.311 mm

E

l modelo F-TYPE Coupé combina un diseño seductor con la más avanzada tecnología y un rendimiento espectacular. Disponible en los modelos F-TYPE, FTYPE S y F-TYPE R, el F-TYPE Coupé está construido enteramente en aluminio y es el vehículo deportivo más enfocado a las prestaciones de Jaguar. Probablemente, la versión más am-

biciosa sea el F-TYPE R Coupé, puesto que cuenta con el motor de gasolina 5.0 V8 sobrealimentado de Jaguar en su versión de 550 CV y 680 Nm, que le permite acelerar de 0 a 100 km/h en 4,2 segundos y alcanzar una velocidad máxima, limitada electrónicamente, de 300 km/h. Por otro lado, el F-TYPE Coupé y el F-TYPE S Coupé incorporan el motor de gasolina 3.0 V6 sobrealimentado de Jaguar, con 340 CV/450 Nm y 380 CV/460 Nm, respectivamente, logrando una aceleración de 0 a 100 km/h en 5,3 y 4,9 segundos y una velocidad máxima de 260 y 275 km/h. El F-TYPE Coupé de aluminio encarna la visión de diseño sin concesiones del premiado C-X16 Concept. La experiencia de Jaguar en la tecnología de construcción con aluminio se manifiesta en una carrocería ligera y también resistente. La rigidez torsional de todas las variantes del F-TYPE Coupé, por ejemplo, es de 33.000 Nm/ grado, proporcionando altas cualidades dinámicas al vehículo. El resultado es el Jaguar dinámicamente más capaz y sugerente del mercado.

4 LA VANGUARDIA


E S P E C I A L

NUEVO JAGUAR XE UN NUEVO CONCEPTO DE BERLINA DEPORTIVA

Más información en www.xe-circle.es

La berlina deportiva más avanzada y eficiente jamás fabricada por Jaguar. El XE es un Jaguar por los cuatro costados. Es el primero de una nueva generación de vehículos construidos sobre la base de la innovadora arquitectura de aluminio avanzada de Jaguar. El XE cobra vida con las últimas innovaciones, tecnologías y técnicas de diseño. Está equipado con un sinfín de sistemas que asisten al conductor y que mejoran la experiencia al volante.

DESCUBRE EL NUEVO JAGUAR XE EN EL SALÓN DEL AUTOMÓVIL DE BARCELONA DEL 9 AL 17 DE MAYO.

Consumo combinado desde 3,8–8,1 l/100 km. Emisiones de CO2 desde 99–194 g/km. Los datos se han obtenido a través de métodos de medición de acuerdo con R715/2007CE. 3 AÑOS DE GARANTÍA SIN LÍMITE DE KILOMETRAJE. Línea Jaguar: 902 44 00 99.

BRITISH GALLERY

C/ Dr. Fleming, 5–9 - 08017 Barcelona - Tel.: 93 362 24 84 Ctra. Nacional II, km 643 - 08349 Cabrera - Tel.: 93 741 80 25 C/ Ramon Carrasco i Formiguera, 18–22 - 08192 Sant Quirze del Vallès - Tel.: 93 720 61 60 www.jaguarbarcelona.es




E S P E C I A L

LA VANGUARDIA 5

EL POTENTE DISCOVERY SPORT El SUV compacto de Land Rover es toda una referencia. El revolucionario diseño del Discovery Sport es la definición de la nueva familia de vehículos Discovery, mientras que sus optimizadas e innovadoras soluciones de ingeniería han permitido crear el habitáculo definitivo, así como ofrecer la configuración opcional de 5 + 2 plazas para disponer de hasta 7 asientos.

2.2 TD4 150 CV Manual 4x4 MOTOR

• Cilindrada: 2.179 cc • Potencia máxima: 150 CV • Tipo: 4 cilindros en línea, DOHC, inyección directa de combustible, turbocompresor y 4 válvulas por cilindro CHASIS

• Sistema de tracción total • Efficient Driveline: - Tracción total permanente y diferencial central Haldex GEN5 • Active Driveline: Tracción total permanente con desconexión de la transmisión bajo demanda • Suspensión delantera: Maherson, muelles helicoidales, con brazos inferiores de acero y manguetas de aluminio, topes hidráulicos y barra estabilizadora pasiva • Suspensión trasera: multibrazo, muelles helicoidales y barra estabilizadora pasiva DIMENSIONES

• Altura: 1.724 mm • Anchura con retrovisores: 2.173 mm • Longitud: 4.589 mm • Peso: desde 1.765 kg

E

l flamante Discovery Sport digitalmente a través de la web de la de Land Rover fue presen- marca. En ella se mostraba un espíritu tado el pasado septiembre. aventurero, reflejado en la creación del Su versatibilidad y poten- habitáculo de este todoterreno diseñacia lo convierten en toda do para lograr la máxima comodidad de una referencia mundial en el segmento los ocupantes. Posee materiales de calidad y destaca su consola vertical, que del SUV compacto . Además, su sugerente diseño supo- refleja el cuidado diseño del exterior. Las prácticas soluciones de almacene toda una revolución, que define la nueva familia de vehículos Discovery. naje del habitáculo y la posibilidad de El primer miembro de esta familia de contar con hasta cuatro tomas de 12 V vehículos ofrece la configuración op- y seis puertos USB para las tres filas cional de 5 + 2 asientos en unas dimen- de asientos, lo que permite la recarga siones que no superan las de los actua- simultánea de múltiples dispositivos, potencian todavía más la comodidad les SUV de cinco plazas. El nuevo enfoque de diseño del del Discovery Sport. Su configuración Land Rover Discovery Sport presenta de 5 + 2 asientos hace que cuente con innovaciones en el segmento SUV Preun volumen y apariencia optimizados. Su atractivo visual se combina a mium compacto. Como el eje trasero la perfección con sus avanzadas solu- multibrazo compacto, que, además de agilidad en la conciones de ingenieducción, ofrece ría. Estas ofrecen OFRECE un amplio y dináun perfil versátil, mico espacio tras que supone un SOLUCIONES la segunda fila paso más en cuanAVANZADAS de asientos. to al aprovechaAdemás de nomiento del espacio DE INGENIERÍA vedosos sistemas interior. de seguridad, su “Nuestro reto ha consistido en combinar un diseño avanzada suspensión de largo recorrido con una versatilidad excep- y un eje trasero multibrazo totalmencional; ambos atributos deben fun- te nuevo lo dotan también de refinacionar en armonía”, explicó durante miento y compostura en carretera, así su presentación, en el Spacepor t como de una gran capacidad todoteAmerica de Nuevo México (Estados rreno. De hecho, con unos ángulos de Unidos), Gerry McGovern, design di- ataque, salida y ventral de 25, 31 y 21 rector y chief creative officer de Land grados respectivamente, la tecnología Rover. “Es más versátil que cualquier Terrain Response® y una capacidad de otro SUV compacto del mercado”, vadeo de hasta 600 mm, el Discovery Sport se adapta como pocos a cualañadió McGovern. El Discovery Sport fue desvelado quier situación. Son solo algunas de

sus avanzadas prestaciones, que también incluyen un Head Up Display o un avanzado sistema de infoentretenimiento, con una pantalla táctil de 8”. Por otro lado, están disponibles dos motores de cuatro cilindros turboalimentados en versión diésel, TD4 y SD4, de 150 y 190 CV respectivamente, así como un motor eD4 turbodiésel, de alta eficiencia y con unas emisiones de CO2 de tan solo 119 g/km.

DESVELADO DIGITALMENTE El Land Rover Discovery Sport fue desvelado en primicia a través de www.landrover.com con un vídeo filmado en Spaceport America, sede de Virgin America, en Nuevo México. El acto de presentación del nuevo SUV compacto de Land Rover se realizó junto al anuncio del concurso Land Rover Galactic Discovery, cuya información se puede encontrar en la página web www.landrover.com/gotospace. Una promoción gracias a la cual cuatro amigos tienen la oportunidad de ganar el viaje más emocionante de sus vidas. Este concurso supone una iniciativa pionera de la que sale vencedor un grupo de aspirantes a astronautas que vivirán una aventura fascinante.

6 LA VANGUARDIA


E S P E C I A L


MÁS PRESTACIONES Y EFICIENCIA Nuevas mejoras para los Range Rover y Range Rover Sport. Son los primeros modelos en incorporar el nuevo Sistema All-Terrain Progress Control, para lograr una capacidad todoterreno sin igual. También incluyen el sistema Head Up Display (HUD), y ofrecen un mejor rendimiento y una reducción de consumos y emisiones en los motores de seis cilindros en V.

L

and Rover ha incorporado jora la mundialmente famosa capacidad una serie de cambios para el todoterreno de los modelos, mantenienRange Rover y el Range Ro- do el seguro comportamiento sobre penver Sport, con el objetivo de dientes pronunciadas, terrenos difíciles y perfeccionar los mejores SUV superficies de baja adherencia. Esta función resulta particularmente oportuna al deportivos del mercado. Entre las nuevas características se atravesar áreas todoterreno de especial incluye la innovadora función All-Terra- dificultad, donde lo idóneo es emplear in Progress Control de Land Rover, una una velocidad muy reducida y constantecnología pionera que complementa y te. All-Terrain Progress Control también mejora aún más la capacidad todoterre- funciona marcha atrás y, en cualquier no de Range Rover. Gracias a la optimi- caso, abarca un rango de velocidades deszación del motor de gasolina y los diésel de los 1,8 km/h a los 30 km/h. Por otro lado, el impresionante rendide seis cilindros, se han logrado también significativas mejoras, tanto del rendimiento y el ahorro de combustible de los miento como de la eficiencia. Para una motores 3.0 de seis cilindros Land Rover mayor comodidad, un HUD proyectará son ahora incluso mejores. Las versioinformación clave para la conducción en nes TDV6 apuestan por un único turbouna pequeña área del parabrisas. Ade- compresor con rodamientos de bolas. más, se introducen dos nuevos y llama- Los TDV6, que cuentan con tecnología de Recirculación tivos colores en la de Gases de Escapaleta disponible. pe a Baja Presión La capacidad toPERFECCIONAN (LPEGR), bomba doterreno, líder en LOS MEJORES de aceite de dos su clase, constituye el elemento funSUV DEPORTIVOS etapas, que reduce las pérdidas parádamental de todos DEL MERCADO sitas del motor, y los vehículos Land un diseño revisado Rover. Ahora se mejora aún más con el Sistema All-Terrain de la tobera del inyector de combustible, Progress Control, que permite al conduc- seguirán produciendo 258 CV y 600 Nm, tor alcanzar la velocidad deseada, una vez mientras que su eficiencia de combustisuelta el freno, independientemente de si ble aumentará significativamente. En el el vehículo se encuentra parado o en mo- Range Rover TDV6 se obtendrá una imvimiento, sin necesidad de pisar el acelera- presionante mejora del 8,5%, mientras dor. Además, el sistema supervisa y ajusta que el Range Rover Sport TDV6 mejoracontinuamente la configuración del vehí- rá en un 5,7%. Los modelos Range Rover Sport culo para optimizar la tracción y continuar SDV6 conservan los turbocompresores avanzando ante cualquier circunstancia. All-Terrain Progress Control, además secuenciales paralelos, pero los minuciode reducir el esfuerzo del conductor, mesos cambios de calibración aumentan su

rendimiento hasta alcanzar los 306 CV y 700 Nm, 14 CV y 100 Nm más. Además, estos modelos incluyen diversas opciones de personalización, e incluso otras mejoras destacables, como el Head Up Display, proyectando información clave, como la velocidad del vehículo, sobre el parabrisas para que no tengamos que apartar la vista de la carretera.

VUELTA A LOS ORÍGENES El Land Rover Defender vivió un 2014 cargado de celebraciones. Uno de los momentos más destacados llegó cuando el vehículo fue plasmado en un dibujo de 4,5 km de longitud en una arena muy especial. La misma playa en la que se esbozó el diseño original del Defender hace más de 68 años. Fue en 1947 cuando en la bahía Red Wharf, en Anglesey, Reino Unido, Maurice Wilks, engineering director de Rover, propuso la idea de crear Land Rover a su hermano Spencer, managing director de Rover. “Mi padre se reunió con su hermano en la playa de Red Wharf e hizo un dibujo de cómo creía que podría ser el Land Rover”, dijo el hijo de Maurice. Vídeo de la hazaña: www.youtube.com. embed/4roB2KHK3PE



LA VANGUARDIA 7

E S P E C I A L

EL EVOQUE, LÍDER DE SU CATEGORÍA Land Rover confirma el lanzamiento del primer SUV compacto descapotable del mercado, que se comercializará a partir de 2016. El Range Rover Evoque incorpora una mejorada selección de tecnologías avanzadas.

D

esde su lanzamiento en el año 2010, el Range Rover Evoque ha cosechado un gran éxito. Prueba de ello son los numerosos premios internacionales, como los galardones que lo sitúan como el mejor SUV del mercado. Tras ser abiertamente elogiado por periodistas y propietarios, el Evoque acaba de recibir el reconocimiento de los lectores de prestigiosas publica-

ciones especializadas. En una reciente encuesta, el Evoque rozó la máxima puntuación, al conseguir un 94% en las evaluaciones sobre los sistemas de entretenimiento y de audio de los vehículos de los participantes, así como sobre otras tecnologías, incluyendo la conectividad del teléfono y la facilidad de uso de los sistemas informáticos de a bordo. Murray Dietsch, director de Land Rover Programmes, explica que estos

honores “ratifican el éxito de nuestros esfuerzos a la hora de construir un SUV irresistible. Land Rover ha elevado el nivel de la tecnología a la primera clase”. Uno de sus aspectos más reconocidos es la selección de tecnologías que incluye, potenciando la seguridad, pero también enfocadas en su prestigiosa capacidad todoterreno. En el Salón del Automóvil de Ginebra de 2015, Land Rover anunció que en 2016 llegará el primer SUV compac-

to descapotable del mercado. El Range Rover Evoque Convertible fue presentado con un espectacular vídeo, en el que se convirtió en el primer vehículo en atravesar el túnel Crossrail bajo Londres. Una hazaña con la que el SUV compacto descapotable demuestra sus posibilidades, que puede encontrarse en la página web de la marca de todoterrenos o del siguiente enlace: https://www.youtube.com/ watch?v=s_Dx2rR2iRc.

EL LAND ROVER MÁS RÁPIDO El Range Rover Sport SVR supone un paso más allá en la búsqueda de la robustez, el perfeccionismo y la ingeniería de la marca. Es un vehículo capaz de acelerar de 0 a 100 km/h en tan solo 4,7 segundos.

E

l novedoso SVR desata todo el potencial del ligero y robusto chasis de aluminio del Range Rover Sport. A la vez conserva el refinamiento, el lujo y la capacidad todoterreno que han otorgado a Range Rover su fama mundial.

Capaz de acelerar de 0 a 100 km/h en tan solo 4,7 segundos y alcanzar una velocidad máxima de 260 km/h limitada electrónicamente, el Range Rover Sport es el primer Land Rover que incorpora la insignia SVR de alto rendimiento. El dinámico SUV ha sido testado en el mítico circuito alemán de Nürburgring

Nordschleife, completando el recorrido en un tiempo de 8 minutos y 14 segundos, uno de los mejores registrados por un SUV de estas características. El motor 5.0 V8 sobrealimentado del SVR se ha fabricado para proporcionar 550 CV de potencia y 680 Nm de par, lo que significa un aumento de 40 CV y

56 Nm respecto al Range Rover Sport V8 S/C. Al mismo tiempo, su avanzada transmisión automática ZF 8HP70 de ocho velocidades y el bastidor con tracción a las cuatro ruedas se actualizan para complementar su gran rendimiento. Este modelo presenta dos novedades del universo Range Rover. Primero, un escape activo en dos etapas con control eléctrico, que ofrece un sonido digno del ámbito de la competición, sin perjudicar el refinamiento durante la conducción relajada. En segundo lugar, unas exclusivas llantas de aleación de 22” y los neumáticos 295/40 R22 Continental Sport. Elementos que mejoran el rendimiento del SVR. En cuanto al equipamiento de serie, se incluyen nuevas llantas de aleación de 21” que optimizan el comportamiento. El Range Rover Sport SVR se basa en el popular Range Rover Sport, que fue introducido en el mercado en el año 2005. Desde entonces se han producido más de 500.000 vehículos. Su bastidor monocasco integral de aluminio ha reducido su peso en un 39%, comparado con el de su predecesor. Pero, además, lo dota de una estructura resistente y ligera.

8 LA VANGUARDIA


E S P E C I A L




el gust és meu CRISTINA JOLONCH

SANG FREDA I EQUIP

MANÉ ESPINOSA

la Generalitat en un acte celebrat al Liceu

època duríssima, em van posar als peus dels cavalls i vaig ar anys treballant en la foscor. Aquella època érem comptats els equips mixtos. No hi havia parelles que treballessin juntes? Poquíssimes. Recordo Peter i Alice Smithson a Anglaterra. Ens vam fer íntims i quan em vaig separar de l’Enric em van enviar una carta dient-me que per res del món no volien perdre’m. Tots els que m’han parlat de vostè insisteixen en dos conceptes: força i vehemència. Convicció. Quan em fico en alguna cosa és al cent per cent; quan dic que ho faig, ho faig! Mai no he estat de grisos i no o la indefinició. Fins i tot quan em presenten esbossos els dic “o blanc o negre o tornem a començar...”. Odio les mitges tintes en qualsevol aspecte de la vida. De quin dels seus projectes se sent més orgullosa? De la meva segona etapa, perquè ha estat molt dur arribar-hi. De l’edifici d’Oficines Cube I, per exemple, a Mèxic, i CaixaForum. Els adoro. Els miro i penso: com m’hi he atrevit? No pensava arribar aquí? No és fàcil. En mi s’uneixen tres coses: sóc dona, arquitecta i vaig sola per la vida. Però alhora sóc conscient que he pogut aconseguir alguns encàrrecs gràcies a no haver de dedicar temps a una

Dels grans de l’arquitectura, Carme Pinós i Desplat ha après “la sang freda que cal tenir per saber vendre”. Porta una camisa en groc i rosa sobre negre, cabell blanc, recollit. Accepta que té temperament i és molt tossuda. Després de la separació va ser dur continuar. La va ajudar, diu, la fe d’uns quants i esmenta José Antonio, que treballa amb ella des de fa 25 anys. Avui és reconeguda internacionalment i en el seu equip de 13 persones hi ha mexicans, alemanys, sos i espanyols. “Per mi és bàsic que a l’estudi hi hagi un bon ambient. No cremar la gent. Els primers esquemes són meus, això és sagrat, però després ells van fent”. Les seves festes d’aniversari –només cada deu anys– són apoteòsiques i conegudes en el gremi. L’última, en una casa a Valldemossa, amb vista al mar, va durar dos dies. “Des que em vaig separar tenia la xifra dels 60 dins del meu cap i, efectivament, ha estat una època de consolidació”.

persona o una família, ho reconec. Aquest llast de vegades fa que hi hagi gent que es quedi a mig camí. De vegades en coses curioses... Com que et busquen, precisament, per ser dona. Això em va ar a Mèxic dins d’un grup d’arquitectes internacionals, fa quinze anys i érem poques dones... Zaha, però Pinós era llatina! Em vaig trobar enmig d’un grup amb gent com Toyo Ito o Jean Nouvel. Els concursos d’arquitectura sempre tenen trampa? Adjudicacions prèvies? Vejam, sí i no. Jo he estat jurat

“Enric Miralles era un talent i va fer sortir el millor de mi; em va quedar la por de tornar a una entrega tan forta” “Hem regalat la ciutat als turistes: aquest és un error que, a la llarga, ens sortirà molt car”

molts cops –a tot el món– i només en dues ocasions vaig sentir pressions subliminars. El truc és mirar qui ho convoca, així que veus els noms ja saps si és un tripijoc. Entre els tops també s’ajuden, eh? Canvien cromos. Quina reacció espera amb el projecte de la Gardunya? Que la gent senti que això sempre ha estat allà, dins d’un barri, còmplice. Que el barri es mengi la marca d’autor. No vull que sigui la plaça de la Pinós. Hi ha un model de ciutat que somiï per a Barcelona? Hem regalat la ciutat als turistes i aquest és un gran error. A la llarga ens sortirà molt car. N’hi ha prou amb mirar la Boqueria i la Rambla, ho hem cedit... ho mirem i ens sembla espantós. Barcelona va morir d’èxit i ara falta control en això... ens vam enretirar, no vam protestar! Hauríem d’exigir més als polítics i muntar plataformes socials. El Velòdrom el vam haver de recuperar, va estar deu anys tancat, sense un trist article de premsa. L’arquitectura és classista? Si una escala està ben dissenyada aconsegueixes que un pagerol la baixi i sembli un cavaller, i a la inversa. I si la torrada de l’esmorzar la fas mentre t’entra el sol per un vitrall et canvia la vida. És gairebé claustrofòbica. Sí, a Mallorca em vaig fer una petita casa, un petit paradís, mirant al mar... els meus racons sempre tenen vistes llunyanes. No o els espais tancats. No ha tingut fills. No i em sap molt greu. L’Enric se’n va anar als EUA i jo no em vaig veure capaç de quedar-me sola aquí amb tota la feina i un embaràs. Em va prometre que en tornar buscaríem aquest fill, però va tornar i... es va acabar. La meva mare tenia 27 anys menys que el meu pare, un home amb una força arrasadora; de vegades penso que en l’Enric vaig buscar aquesta figura de protecció. S’ha enamorat moltes vegades i compromès cap. Després de l’Enric he tingut tots els embolics que he volgut però sempre amb un horitzó impossible per no comprometre’m: o estaven a quilòmetres de casa o eren més joves... en fi. No vull tornar a estar amagada a l’ombra de tanta potència. Ha estat professora d’universitat a Harvard, París, Roma, Colúmbia, Suïssa... I vaig arribar a la conclusió que o ets molt bon professor o has de deixar-ho. Et cal donar-ho tot. Estic en contra del concepte funcionarial de professor universitari. Fa ja molts anys que l’Oriol Bohigas va dir que la reconstrucció de la Sagrada Família era un nyap. Per mi la Sagrada Família es va acabar quan va acabar Gaudí. Però hi va haver la voluntat religiosa –jo no la tinc– d’acabar el temple, ells sabran... Hauria estat una joia si l’haguessin deixat com estava. Què segueix? Serà una catedral. De la catedral de Barcelona, amb la façana del XIX, també podríem dir que és un pegat. Avui no s’inicia cap projecte fins que se sap el final; jo ja no accepto projectes si no sé la direcció d’obra.

El restaurant d’Eneko Atxa encapçala una llista europea

ARXIU

Azurmendi

L

a cuina vol netedat i ordre. Tot perfectament organitzat abans de començar la feina. Tot impol·lut quan s’acaba el servei. La cuina exigeix meticulositat i el consumidor, que li serveixin tot ben mastegat. El client, molt senyoret, no està disposat a espatllar-se la dentadura i el xef li ofereix elaboracions etèries, aire, si cal. Tampoc no vol menjar-se el coco per provar d’esbrinar cap a on van les tendències i quins són els restaurants que més agraden a qualsevol racó del planeta. Ja no n’hi ha prou amb les guies; el client devora llistes, de tot: exigeix saber on pot menjar els deu millors arrossos de la ciutat, on són les cinquanta cafeteries més exquisides del planeta, el pa més ben enfornat o a quines taules s’ha d’asseure abans de morir. Els editors de la revista britànica Restaurant Magazine la van encertar en crear el rànquing

dels millors restaurants del planeta. L’èxit i la influència de 50 Best Restaurants, que el pròxim 1 de juny presentarà a Londres la seva nova llista, creix any rere any. La cosa ja no hi ha qui l’aturi per molt que en aquestes dates torni a sonar la cantarella: les llistes sempre són injustes i només agraden als qui ocupen els primers llocs . Ja ho sabem. Però estan de moda, agraden i la informació que donen és entenedora. Aquesta setmana s’ha presentat a Barcelona un altre rànquing: el dels cent millors restaurants europeus. Es tracta de la llista d’OAD (Opinated About Diing), que encapçala Azurmendi (Larrabetzu, Bizkaia), d’Eneko Atxa. Al cinquè lloc, l’establiment de Quique Dacosta (Dénia), en el setè, DiverXo (Madrid), en el desè, Etxebarri (Axpe, Bizkaia), el 20è, Sant Pau (Sant Pol). Plaer gastronòmic en fila índia. L’alta cuina espanyola continua donant guerra.

una taula per a... NINO REDRUELLO

XEF DE LAS TORTILLAS DE GABINO (MADRID)

Miguel i Yolanda, una parella de sicilians, regenten la trattoria més autèntica en què he estat. Tota la seva cuina és cent per cent casolana... Com a plat principal, broden qualsevol tipus de pasta. La que elaboren amb verdures o la de carn, amb aquesta salsa de tomàquet reduït amb un toc dolçàs, és una autèntica meravella. D’entrant, com a antipasto, preparen una amanida de pebrots amb olives.

Trattoria Familiare da Michele & Jolanda Via Cappuccini 12, Palerm, Sicília, Tel. 3403591775



2

1

3

4

El fill pròdig de la moda DIUEN QUE ANNA WINTOUR ESTÀ DARRERE DE LA SEVA NOVA ETAPA COM A DISSENYADOR A MAISON MARGIELA, QUE SUPOSA EL RETORN DEL GRAN GALLIANO DESPRÉS DE QUATRE ANYS DE REDEMPCIÓ MARGARITA PUIG Barcelona

Molts el recordaran pels desafortunats insults antisemites que va proferir a La Perle, un bar parisenc que després es va convertir en el súmmum al barri gai per excel·lència que és Le Marais. Però John Galliano, el pirata, el Napoleó, el torero, el nen dolent i el fill pròdig de la moda és un home nou. No només perquè al gener va començar a Maison Margiela una nova etapa que promet ser tan brillant com aquests atges inoblidables que va firmar amb Dior abans del seu acomiadament fulminant, sinó perquè sembla disposat a aconseguir la redempció de tots i cada un d’aquells a qui va faltar. Per això el proper dia 28 d’aquest mes farà una ponència dins del cicle de seminaris que cada any duu a terme la comunitat jueva Connect. La cita consistirà en una conversa del creador gibraltareny amb el rabí anglès Sam Taylor i Maureen Kendler, professora de l’institut d’Estudis Jueus. Quan va caure en desgràcia i l’ambaixada de l’estil francès per excel·lència es va desfer del gran Galliano, semblava impossible el retorn. Però un talent tan excep-

cional sempre troba i el seu va arribar d’una de les seves valedores més entregades: es diu que Anna Wintour va tenir diverses trobades amb ell durant les seves hores baixes a París i que va ser precisament ella qui li va buscar el lloc d’assistent a Óscar de la Renta. Per confirmar aquests supòsits, va ser també ella la primera a lluir el primer disseny que va confeccionar sota el parai-

6

gua de Maison Margiela. Galliano, fill d’un llanito gibraltareny i d’una espanyola, es va traslladar a Londres quan era nen. La seva graduació a la St. Martin’s School of Arts, amb una col·lecció inspirada en la Revolució sa, ja va donar el 1984 el primer avís que havia arribat un geni al món de la moda: l’endemà la boutique Browns ja posava a la venda els seus dissenys. Es va establir amb

la seva pròpia marca i va iniciar així una sòlida carrera que va atreure l’atenció del gegant LVMH amb qui es va convertir el 1995 en director creatiu de Givenchy. El seu regnat allà va ser breu però potent: dos anys el grup el va transferir per exercir el càrrec a Christian Dior. El cas és que l’increïble Galliano ha estat capaç de fer desfilar corrent sobre la arel·la una

Kate Moss joveníssima (el 1993) vestida d’Anastàsia, de muntar a París un circ memorable amb la mateixa Kate Moss, Helena Christensen i Naomi Campbell en la presentació de la seva col·lecció prêt-a-porter del 1997 o de despullar, més que vestir, Naomi Campbell en la desfilada d’alta costura de tardor-hivern d’aquell any. La seva provocació no deixa ningú indiferent i entre les seves fidels iradores hi ha, a més de Wintour, una Kate Moss que també sap de moments baixos. A ella, Kate Moss, li va dissenyar el vestit de casament en un procés que va constituir un secret encobert i que va suposar la creació de fins a vint models diferents. Galliano li agrairà sempre a Kate Moss que li demanés el seu vestit de núvia just quan ell sortia de rehabilitació i que hagi estat al seu costat més enllà dels moments brillants. Però pot presumir d’haver vestit totes, o gairebé totes, les celebritats. Inclosa Diana de Gales que el 1996 va honrar Galliano utilitzant un model seu per a la gala del Met Ball. I fa cinc dies Amal Alamuddin que es va despenjar amb un vermell Galliano a la Gala del Met 2015, de la mà de Clooney.



1. John Galliano va sorprendre tothom amb la seva indumentària de torero després de la desfilada d’alta costura tardor-hivern 2007-08 per a Christian Dior Fashion al palau de Versalles. El gibraltareny celebrava així el seu desè aniversari a Dior. Aquell mateix any va ser el d’un dels seus grans èxits quan al Bois de Boulogne de París va construir una desfilada que va ser tot un espectacle amb dissenys de tall oriental i reminiscències de La dama de Xangai d’Orson Welles. Van agradar els seus vestits-quimono, les teles amb pintures artesanals, i les branques que les models lluïen al cap.

cròniques a peu de carrer ARTURO SAN AGUSTÍN

2. De la mateixa manera que es podia vestir de torero, apareixia de vegades vestit de pirata. També aquesta indumentària arà als annals de la història de la moda 3. El 2011 Galliano, en hores baixes, va viure la seva última desfilada per a Dior, que el va destituir després dels seus insults racistes en un bar de París. Després ha explicat que aquells dies la seva vida era nocturna i que l’alcohol i la depressió li van ar una severa factura 4 i 5. L’“increïble” Galliano va comptar amb una espectacular Naomi Campbell per a una de les seves desfilades més provocatives per a l’alta costura de Dior, el 1997 5

c

john galliano

7

Ara ha tornat renovat. En la seva desfilada d’alta costura amb què va debutar el gener per a Maison Margiela, es va pentinar la cua cap enrere, i va sortir amb una simple bata blanca de modista per firmar. Res a veure amb el seu at. Formava part del grup dels ‘genis exhaustos’, personatges la creativitat dels quals els va fer trasar límits. Ell, que es va arribar a disfressar de Napoleó per celebrar una de les seves desfilades, va ar per moments duríssims igual que Alexander McQueen (que va acabar suïcidant-se el 2010) o Christophe Decarnin (creatiu de Balmain, que va haver d’ingressar en un hospital mental) 6 i 7. Kate Moss va voler que fos ell l’autor del seu vestit de núvia. Va arribar a fer-li fins a vint models en un moment en què d’altres li havien girat la cara perquè va coincidir amb la seva caiguda en desgràcia i la seva expulsió de Dior per proferir insults antisemites, el 2011. John Galliano no només es va quedar sense feina sinó que va ser condemnat a pagar 6.000 euros. En aquell moment va continuar tenint el de Kate Moss i també el d’Anne Wintour, que el va visitar sovint a París. Totes dues són responsables de la seva esperada tornada al món de la moda que sembla que serà tot un èxit: fa cinc dies Amal Alamuddin ja lluïa un dels seus vestits

ROSER VILALLONGA

L’actriu Emma Vilarasau recollint la Creu de Sant Jordi aquest dilluns de mans d’Artur Mas

Òpera ciutadana

L

a boira cobria la ciutat de Barcelona dilluns al matí, van ressuscitar durant unes hores les sirenes dels vaixells i a mi em va semblar que tot allò, una mica wagnerià i, sens dubte, shakespearià, havia estat idea del director teatral Lluís Pasqual, que hores després rebria merescudament al Liceu una de les Creus de Sant Jordi. Ja tot és cocido polític. Fa anys que tot en aquest país és cocido polític o, si ho prefereixen, escudella i carn d’olla polítiques, però des de fa tres anys ho és molt més. Des de fa tres anys els cigrons i la cansalada són més omnipresents. La prova és que Ana Belén i Víctor Manuel han gravat un disc i, casualment, han decidit salvar el poble una altra vegada. O que a Alcalá de Henares, aprofitant el lliurament del premi Cervantes, l’escriptor Juan Goytisolo, aquest ressentit insaciable, es va enfilar els seus pantalons de fals jubilat humil i li va fer uns segons de propaganda al partit d’Iglesias, Podem. I a Barcelona, l’actriu Emma Vilarasau va aprofitar també la seva Creu de Sant Jordi per llegir el seu breu míting. Perquè una cosa és acceptar un premi i una altra, fingint preocupació social, fer propaganda política. Abans, als actors, als còmics, el poder, també l’eclesiàstic, els obligava a ser enterrats fora del cementiri, en terra no consagrada. Ara el poder polític en premia alguns i així s’estalvia anuncis, que sempre surten més cars. També es podria dir el mateix d’alguns periodistes, però els actors cauen més simpàtics. Vaig veure la cerimònia de lliurament de les Creus de Sant Jordi 2015 perquè volia compro-

var com es movia a l’escenari del Liceu la benedictina Maria Assumpció Pifarré, que és la priora del monestir de Sant Daniel. En certa ocasió ella i la seva petita comunitat em van rebre i em van tractar tan bé que mai no ho he oblidat. És veritat que aquell matí m’acompanyava el meu amic Rafel Nadal i això, a Girona, és un bon aport, però el dinamisme, la simpatia, l’obertura mental de la priora Pifarré em van encantar. Jo crec que la Creu de Sant Jordi queda millor a una persona d’edat avançada que a la que està, per exemple, en la quarantena. Fa l’efecte que qui rep merescudament la Creu de Sant Jordi ja ho ha fet tot. Vaig veure la cerimònia a tra-

sió i sense so, el que més va captar la meva atenció va ser el barret negre, model Fedora o Trilby, una variant de l’anterior, que lluïa sota sostre el realitzador Josep Miquel Aixalà. I el conjunt colorista, entre indi de l’Índia i dona lakota (la paraula sioux la van inventar els europeus), que presumia o exhibia l’arquitecta Carme Pinós, que va arquejar les celles quan el presentador de l’acte es va referir a ella. En no tenir el so del televisor connectat no vaig poder associar el seu arqueig de celles amb la menció que el presentador va fer del seu exmarit, Enric Miralles. L’arquitecta ve a ser com aquella Barcelona exquisida, la dels quatre de sempre, que predicava un disseny avui atropellat i mort per les botigues dels pakistanesos i els bars dels xinesos, que ja són gairebé tots. Em refereixo als bars, no als xinesos. Perquè hi ha molts més xinesos que bars. Aquesta setmana vaig tornar al Majestic on crec que el seu pianista confon el bar d’un hotel amb un auditori. Quin ímpetu musical. I quant costava de sentir el que deien els meus interlocutors: l’ambaixador Eugeni Bregolat i Víctor Pou, professor de la Universitat Internacional de Catalunya. Tots dos en saben molt, d’Andorra. Com Antoni Morell. Escoltant Bregolat i Pou, sempre amb permís del pianista, un pensava que potser aquest petit país continua sense saber explicar bé el que realment és ara. Perquè, després del que ha at amb un dels seus bancs, molts encara creiem que Andorra continua sent el que va ser. Els de Convergència i Unió han decidit que l’hotel Majestic deixi de ser l’escenari de les seves nits electorals. Cosmètica política.

ferran mascarell

Espero que algun dia tot el que pensa i no diu ho escrigui en uns quants llibres perquè puc assegurar que ho anota tot vés de la televisió, però sense so. Convé evitar en la mesura del possible la visita al psiquiatre. El president Artur Mas sempre diu el mateix i cada vegada pitjor i, per descomptat, amb menys convicció. En realitat, ara, tot el que Mas toca intenta convertir-ho sense cap rubor en un anunci de si mateix, en escudella i carn d’olla. I, en fi, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, gairebé mai no gosa dir el que està pensant realment. Espero que algun dia tot el que pensa i no diu ho escrigui en uns quants llibres, perquè Mascarell, puc assegurar-ho, ho anota tot. De la cerimònia de lliurament de les Creus de Sant Jordi, vista a través de la televi-


què se n’ha fet de...


BJÖRN ULVAEUS

GLORIA MORENO

tal com érem IONS SUEQUES

TERESA AMIGUET

Només els suecs podien convertir una lliçó d’història en una cançó d’èxit per als europeus que amb prou feines situaven Waterloo al mapa. Abba va guanyar Eurovisió 1974 a costa, entre altres, del nostre Peret, que va alegrar la vetllada amb Canta y sé feliz però no va pensar en metàfores històriques a ritme de pop, com el lletrista del conjunt suec. Aquest va demostrar conèixer bé la història d’Europa, inclosa aquesta batalla que va fer declinar l’estrella de Napoleó i de la qual al juny es compliran doscents anys. En això, ser suec era un avantatge: havien coronat uns mesos abans Carles Gustau, últim descendent de la Casa Reial instal·lada per Napoleó en posar a dit al tron Jean-Baptiste Bernadotte, mariscal que també es va casar amb la famosa Desirée. Carles Gustau simbolitzava la sensatesa

POPPERFOTO/GETTY IMAGES

L’empremta de l’èxit nòrdic

A

ls 70 anys acabats de proper mes de gener al parc d’atraccomplir, Björn Ulvaeus cions Gröna Lund d’Estocolm amb la continua vessant creativi- promesa de “recrear l’ambient que es tat. Aquest va ser el do respira en el musical”. Fidel a la trama de l’obra, el local que el 1972 el va portar a fundar Abba, una de les bandes de prendrà la forma d’una taverna grega pop més exitoses de tots els temps, al costat de Benny Andersson i les que en aquell moment eren les seves parelles, Agnetha Fältskog i Anni-Frid Lyngstad. I aquesta mateixa imaginació sense límits és la que l’ha portat des d’aleshores a empalmar un projecte amb l’altre, convertint-se en un veritable expert en l’art d’aconseguir que d’una idea brillant n’acabi sortint una altra d’encara millor. Energia positiva i un entusiasme irrefrenable són les seves principals qualitats. Però també les armes amb què ha sabut treure partit de la glòria aconseguida pel grup molt després de la seva escissió. Primer va ser el musical Mamma mia! basat en les canDesprés que Abba es desintegrés, Ulvaeus no ha parat çons d’Abba que ell i Andersde treballar en diferents projectes relacionats amb la son van llançar el 1999. El seu que va ser la banda de més èxit dels anys setanta èxit va ser colossal i, amb més de 54 milions d’espectadors, l’obra encara continua produint-se en l’actualitat en diferents teatres de tot el món. Lluny de conformar-s’hi, Ulvaeus va tornar a fer ús del seu enginy i fa dos anys va obrir a Estocolm un modern museu temàtic sobre Abba. En ell, els fans poden recórrer de forma interactiva les principals fites de la seva història i interpretar les seves cançons en un escenari, com si fossin un dels membres de la banda. El concepte agrada i el museu rep cada any milers de visitants. Però Ul- i enllaçarà el bon menjar i els sabors vaeus tampoc no en té prou i fa unes del mediterrani amb l’espectacle i la setmanes va presentar una nova ini- música d’Abba. “Benvinguts a la festa que mai no ciativa. Aquesta vegada es tracta d’un restaurant, que sota el nom Mamma acaba”, exclama el mateix Ulvaeus mia! The party obrirà les portes el en un vídeo promocional que ha pen-

Primer va ser el musical ‘Mamma mia!’, després el museu d’Abba i ara sorprèn amb un restaurant temàtic

jat en el web acabat d’estrenar del projecte. El restaurant encara no ho sabem, però el que sí que ha estat el més semblant a una celebració sense fi és la seva pròpia vida. Nascut a Göteborg (Suècia) el 1945, la seva ió per la música es va desencadenar quan encara era un adolescent. Primer va tocar en un grup de folk anomenat West Bay Singers, que més endavant canviaria el seu nom pel d’Hootenanny Singers. Tot i això, va ser la seva trobada amb Benny Andersson el 1966 el que marcaria un abans i un després. Tots dos van començar a col·laborar i la seva relació es va anar tornant cada vegada més estreta. El 1969 van conèixer Agnetha i Anni-Frid i la màgia va sorgir. Més enllà de convertir-se en les futures esposes, les dues dones constituirien l’altra meitat del grup que formarien tres anys després. Per al nom, Abba, van prendre les inicials de cada un d’ells i el seu triomf al Festival d’Eurovisió del 1974 els va catapultar cap a la fama. El grup va saber aprofitar l’empenta per instal·lar-se a dalt de tot, fins al punt de convertir-se en la banda més exitosa dels setanta. Triomf i amor anaven de la mà. Björn i Agnetha es van casar el 1971 i Benny i Anni-Frid van fer el mateix el 1978. Però amb els vuitanta tot va començar a esvairse. La ruptura sentimental de les dues parelles els va acabar ant factura i el grup es va desintegrar el 1982. Björn continuaria col·laborant amb Benny i les dues dones prosseguirien la seva carrera en solitari. Tot i això, l’empremta de l’èxit assolit junts mai no els ha abandonat.

Peret i els seus gitanos van alegrar la vetllada amb ritme rumber

d’aquest paradís socialdemòcrata que –se’ns deia– era la nòrdica Suècia, presidida per l’exemplar Olof Palme, mirall de polítics espanyols durant la transició. Però avui ni el rei ni el seu país no en pels seus millors moments. Ha nevat molt des del 1974 a Suècia i sabem que s’assemblava menys a una romàntica cançó d’Abba que a un tortuós capítol de la saga Millennium. A Espanya una altra dinastia sobrevinguda intentava obrir-se pas. La de la nietísima Carmen Martínez Bordiú, la nineta de l’avi, el Generalísimo. S’havia casat dos anys abans amb Alfonso de Borbón i Dampierre, a qui, oh, casualitat!, havia conegut a Suècia, on ell era l’ambaixador espanyol. A Estocolm van viure al principi del seu matrimoni. Entre bambolines, sectors interessats alimentaven el rumor que Franco podia canviar a favor de la nova parella la designació del successor, ara que la seva família s’havia emparentat amb la reialesa. La forta flebotrombosi que va patir el dictador i el va obligar a hospitalitzar-se per primera vegada –encara que en públic es va dir que era “superficial”– va obrir la capsa de Pandora. Per sort, Franco no va fer canvis en la línia successòria i ens vam estalviar la cançó sobre la ió espanyola Casament ‘reial’ de la ‘nietísima’, a la gèlida Suècia. que va pescar nòvio a Suècia



La maduresa de l’aprenenta VA COMENÇAR A TREBALLAR EN LA MÚSICA AMB NOMÉS 15 ANYS I ARA HA ARRIBAT AL CIM DE L’ÈXIT. HA VENUT 2,5 MILIONS DE DISCOS I LES MARQUES MÉS COTITZADES SE LA RIFEN LORENA MONTÓN Barcelona

Va començar la carrera maleint qui l’ensenyava encara que es tractava, evidentment, d’una cosa figurativa ja que Malú ha tingut l’art com a bressol. De les poques artistes que no ha tirat de cognom familiar en una de cada dues entrevistes, María Lucía Sánchez Benítez, que és com es diu en realitat, va néixer sota l’abraçada dels acords de la guitarra d’un gran mestre: Paco de Lucía. Neboda del desaparegut músic i filla també de cantants, Malú ha sabut crear el seu estil propi i fer-se un lloc en el món de la música espanyola. Aquesta jove de 33 anys va irrompre en el panorama artístic el 1998, amb el colpidor Aprendiz, un cant ple de retrets que deixava ben palès el seu potencial vocal. Transformada en una diva actual, Malú ha anat construint, a poc a poc, el que és avui dia: una artista única, de cap a peus. Quan Malú va començar a sonar amb força a les emissores de ràdio d’aquest país, l’aparença fràgil de nena bufona contrastava amb el doll de veu de les seves cançons. Rossa, més aviat primeta, i amb un estilisme poc definit, la cantant va vendre 650.000 còpies d’aquell primer treball que tenia composicions de Pedro Guerra i Alejandro Sanz. Qui els havia de dir que gairebé dues dècades després tots dos compartirien rialles i complicitat en un dels formats televisius de més èxit mundial: La voz. I és que amb Alejandro, expliquen les males llengües, sempre l’ha unit una cosa especial. Més enllà de l’àmbit artístic, s’ha parlat molt sobre una relació que tots dos podrien haver tingut en la tendra joventut, encara que no se n’ha confirmat mai res. De fet, Malú sempre ha estat molt gelosa de la seva intimitat i molt discreta pel que fa a les seves parelles, encara que és sabut de tothom que en l’actualitat comparteix vida amb Gonzalo Miró. Malú s’ha mantingut fidel al seu estil musical amb cançons pop rock que en algunes ocasions han mostrat aires del flamenc que porta a la sang. En la seva etapa més juvenil, la cantant va fitxar per Walt Disney Records per interpretar Mi reflejo, la banda sonora de Mulan; la versió en anglès la va brodar Christina Aguilera. Després de debutar a Llatinoamèrica i començar a aplegar els primers premis, Malú va volar dels braços de Pepe Barroso, propietari del seu primer segell discogràfic. Sony BMG va veure el talent d’aquesta jove que va arribar a posicionar-se com a icona gai gràcies al corejadíssim Toda, un single amb el qual va demostrar que el ball coreografiat no era el seu fort. Sobre la seva possible homosexualitat també se’n va parlar molt, encara que els últims temps, abans de calmar el cor al

Ambaixadora a Espanya de Swarovski i imatge de L’Oréal, el seu rostre és una aposta segura si es vol fer caixa. No obstant això, Malú té ànima solidària encara que aquesta sigui una de les seves facetes menys conegudes. Sempre que li és possible, participa en causes solidàries d’organitzacions com Greenpeace, Unicef, Creu Roja, Save The Children o l’Associació Espanyola Contra el Càncer. També és una defensora convençuda dels drets dels animals, pel que també col·labora amb protectores i agrupacions que lluiten contra el maltractament animal. Malú ha dedicat tota la seva vida a sembrar i llaurar una carrera que li ha donat els millors fruits. A més a més del seu èxit musical, amb més de 2.500.000 còpies venudes, i els seus nombrosos guardons entre els quals destaca el premi Ondas a millor

c

malú

A la neboda de Paco de Lucía no li ha calgut tirar de cognom per fer-se un lloc en la música Es va parlar d’una relació amb Alejandro Sanz, tot i que ara comparteix la vida amb Gonzalo Miró

GETTY IMAGES

A la gala dels 40 Principales es va endur tres guardons a millor artista, cançó i gira

costat del fill de la recordada Pilar Miró, la fama de devorahomes estava més que estesa al món de la música. Enraonies, com sol ser. El rumb de la seva carrera es va definir en aquells anys en què l’artista es va traslladar a Miami i a Mèxic per realitzar els seus nous treballs. Cançons com De-

vuélveme la vida, amb Antonio Orozco, o Enamorada, al costat d’Antonio Carmona, van ser mostres de la presència que estava adquirint. Peces amb lletres intenses i emocions en carn viva són la senya d’identitat de Malú. Blanco y negro o A esto le llamas amor en són bones mostres, una cosa que amb el pas dels anys la cantant ha

reflectit en la seva manera de vestir. La seva estètica s’ha endurit i l’andalusa ha substituït el melic a l’aire, pírcing inclòs, pel cuiro constant en tots els seus looks. La seva imatge és una de les més valorades dins del circuit de celebrities espanyoles, i les marques se la rifen perquè promocioni els seus productes.

artista de l’any el 2014, Malú està aconseguint ficar-se el públic a la butxaca cada setmana gràcies al programa La voz. El talent musical ha estat una oportunitat de conèixer més de prop l’artista que, per alguns, té destacats punts d’altiva. Sent la més veterana dels coaches, ja que és l’única que ha estat en les tres edicions del concurs, la cantant es troba en el seu element i ha deixat lluir el millor del seu caràcter. Bromes, rialles, algun regany i més d’una afirmació amb doble sentit han estat les armes que han acostat Malú a un sector de la població que la veia amb indiferència. Sap posar morro a les seves intervencions, i amb la incorporació aquest any d’Alejandro Sanz, el tàndem agrada molt als seus seguidors. Les dades d’audiència així ho demostren. A Espanya som de poques dives, i Malú ha aconseguit colarse en el púlpit de les dones més devastadores del món de l’espectacle. Rockera, guerrera, de raça i amb força, aquesta és la Malú més madura que, després d’anys d’hidratar-se a base d’esforç i feina, ha germinat amb màgia i llum pròpia.


ROBERT MUR Buenos Aires

La política argentina és plena de supervivents. Polítics que van sobreviure a governs desastrosos es van recol·locar sense problemes, previ canvi de jaqueta, encara que generalment van esgrimir la marca peronista per no posar-se vermells. El conservador Mauricio Macri també és un supervivent, malgrat que mai no va ser peronista i les seves gestions no poden qualificar-se de negatives. Entre altres coses, l’alcalde de Buenos Aires va sobreviure a un pare exigent, a un segrest i a la pressió de la dècada kirchnerista. Macri està en campanya per la presidència argentina i aquesta setmana va aconseguir la foto amb Messi i Mascherano a Barcelona, després d’assistir al Camp Nou al partit contra el Bayern. Leo és ambaixador dels Jocs Olímpics de la Joventut que el 2018 se celebraran a Buenos Aires, un dels èxits que exhibeix el batlle per vendre la seva reeixida gestió que, malgrat ser més efectista que transformadora, és molt ben valorada per la majoria d’habitants de Buenos Aires. Més enllà de la foto amb Messi i la seva amistat Joan Laporta, Macri va posar sempre Barcelona com a model per a Buenos Aires. Una de les primeres coses que va copiar de la capital catalana va ser el bícing i una decidida aposta per la creació de carrils bici. Als seus 56 anys, Macri és l’opositor millor posicionat per guanyar les eleccions d’octubre i substituir la presidenta Cristina Fernández. Malgrat no ser nou en l’escena pública, manté una imatge renovadora i de gestor eficient, ajudat pel seu posat d’explayboy. Hereu d’una de les fortunes més grans de l’Argentina, es va casar en el 2010 per tercera vegada amb l’empresària de la moda Juliana Awada, i l’any següent va


L’alcalde supervivent EL BATLLE DE BUENOS AIRES APUNTA POLÍTICAMENT CAP A LA CASA ROSADA DESPRÉS D’HAVER SUPERAT UN PARE EXIGENT, UN SEGREST I LA PRESSIÓ KIRCHNERISTA néixer Antonia, el seu quart fill, després dels tres que va tenir en el seu primer matrimoni. Els paral·lelismes amb l’italià Berlusconi o el xilè Sebastián Piñera es basen en la seva condició de milionari aionat pel futbol, en aquest cas pel Boca Juniors, club del qual va ser president durant dotze anys (19952007). Macri sempre ha intentat amagar la seva faceta empresarial però exhibeix amb orgull la seva gestió al capdavant de l’equip de La Bombonera, ja que es va convertir en el president més exitós de la història de l’equip en obtenir 17 títols, onze d’internacionals. Si l’alcalde –oficialment, cap de govern, ja que Buenos Aires té rang autonòmic– arriba a la Casa Rosada, s’haurà convertit en el primer president argentí que obté el càrrec gràcies a una campanya de màrqueting a l’americana, de llarg termini, que va començar abans fins i tot de competir per primera vegada per l’Ajuntament de Buenos Aires el 2003. En aquella ocasió va perdre davant el llavors alcalde progressis-

ta, Aníbal Ibarra, avalat pel president Néstor Kirchner. Dos anys més tard, el 2005, aconseguiria un escó com a diputat després de fundar entorn de la seva figura el partit Propuesta Republicana (PRO). Macri va ser en el Congrés fins al 2007, quan es va alçar per primera vegada amb l’alcaldia de la capital, en

Barcelona és el seu model de ciutat: el primer que va copiar va ser el bícing i els carrils per a bicicletes Va ser segrestat durant dotze dies per una banda de policies en actiu: el rescat va costar 6 milions

una celebració que repetiria quatre anys més tard. Macri mai no es va reconèixer com a peronista però va actuar com si ho fos. I probablement si arriba a la Casa Rosada el primer que farà serà proclamar la seva iració per Perón. De fet, molts dels càrrecs que va nomenar en la seva gestió municipal provenen d’aquest espectre polític i en algunes províncies ha establert aliances amb antics peronistes. Tot i això, entre els seus col·laboradors més estrets figuren, sobretot, antics companys d’escola i exdirectius de l’empresa familiar. Calculada ambigüitat per presentar-se com una cosa nova, allunyat del peronisme que tant rebuig genera en una part dels argentins, i especialment entre els porteños. Va de reformista, amb un partit de nom insuls i fins i tot amb pàtina progressista, malgrat que la ideologia declarada del PRO i els seus integrants és el centredreta liberal. José María Aznar, i la FAES, són referents per a la formació de Macri, que sempre és amfitrió de l’expresident espanyol en les seves visites

a l’Argentina. A la pràctica Macri ha aconseguit que els votants l’ associïn al Boca i a l’alcaldia però ja gairebé no recorden Franco Macri, el seu pare, amb qui manté una relació d’amor-odi des de la infantesa, com explica El Pibe (Planeta, 2010), demolidora biografia de Mauricio Macri escrita per la periodista i diputada propera al kirchnerisme, Gabriela Cerruti. “Em vaig adonar que mai no funcionaria res amb el meu pare. No em deixaria fer res. Jo me’n vaig al Boca, vaig dir. Allà no hi pot dir res, si de futbol no n’entén”, explica Macri al llibre, referint-se al moment en què va decidir deixar les seves funcions com a director general en l’empresa familiar. Franco Macri és un immigrant italià que va forjar un imperi industrial –sobretot als sectors de la construcció i automotor– a còpia de portar-se bé amb el govern de torn, ja fos amb la dictadura, amb la qual va aconseguir nombroses obres públiques, o amb l’injuriat menemisme, d’on va treure profit de les qüestionades privatitzacions. Amb l’arribada de Kirchner, Franco es va fer kirchnerista mentre el seu fill s’anava convertint en el principal rival del matrimoni presidencial, sense renunciar, per descomptat, a la seva participació accionarial en el grup. Maurici és el primogènit i estava cridat a substituir el seu pare. El 1991, acabada d’iniciar la dècada menemista, ja feia temps que havia acabat els seus estudis d’enginyeria civil i que treballava amb el seu pare. Però aquell any l’hereu va ser segrestat quan arribava a casa, i va patir una de les experiències més traumàtiques de la seva vida. El segrest va durar dotze dies i es va saldar amb el pagament de 6 milions de dòlars. Poc després es va detenir la banda, formada per policies en actiu, i es va recuperar només una part dels diners.

c

mauricio macri

NATACHA PISARENKO / ASSOCIATED PRESS

Mauricio Macri amb l’alcaldessa de Madrid, Ana Botella, durant la reunió del COI on es va decidir la seu olímpica de l’any 2020



La model eterna fa 50 anys ELS SEUS PARES HAURIEN PREFERIT QUE FOS MESTRA, PERÒ ELLA S’HI APUNTAVA I GUANYAVA TOTS ELS CONCURSOS DE BELLESA. EN UN LA VA DESCOBRIR L’AGÈNCIA ELITE

SILVIA TAULÉS Barcelona

Era l’any 1990 i un videoclip omplia les pantalles de mig món. Fem volar els records: imaginem un bar nocturn qualsevol, al carrer Santaló, per exemple, ple de joves prenent copes. Sona Freedom, l’última de George Michael. I a la televisió apareix Naomi Campbell retorçant-se amb la música que escolta en uns auriculars, Christy Turlington s’arrossega per terra vestida només amb un llençol, Cindy Crawford s’acaricia nua en una banyera, Tatjana Patitz fuma despreocupada en una chaise longue, i Linda Evangelista, de ros platí, s’amaga en el

Va mantenir la paternitat del seu fill en secret, però el pare és el marit de Salma Hayek Als 16 va anar víctima d’un engany al Japó: “Volien que em tragués la roba i posés despullada” seu jersei negre de coll. Canten en play back durant sis minuts i ningú no pot evitar quedar-se embadalit davant de tanta bellesa. Allà hi havia totes les top-models que havien convertit la seva professió en un mite, dones que continuen sent ara grans icones de la moda. Com Evangelista, que fa 50 anys el 10 de maig i continua protagonitzant campanyes per a les millors marques de moda. Les últimes feines de la canadenca –ser imatge de L’Oréal o del perfum de Loewe Aura– confirmen el que va dir al seu dia Ma-

nolo Blahnik: “Kate Moss serà una model longeva, però Linda Evangelista és eterna”. Una eternitat que va començar gairebé per caprici: va ser una tallada de cabells. Així ho ha explicat diverses ocasions. Linda Evangelista es va mudar a Nova York el 1984, on tenia èxit com a model. Però ella volia una cosa diferent del que considerava “feines mediocres”, així que va seguir el consell del fotògraf Peter Lindbergh i el 1988 es va tallar la llarga cabellera. Va ser una petita revolució en aquells vuitanta de laca i tupès. Tenia 18 contractes emparaulats i 16 es van cancel·lar. Encara que el que semblava el final, va ser el principi. “Tots parlaven dels meus cabells, de sobte estava a les portades de Vogue de tot el món”, ha dit Evangelista, “i a tots els encantaven els cabells curts”. Sense canvis, amb aquesta cabellera que no ha at mai de les espatlles, la model dels ulls de gata i el coll de cigne fa 50 anys. És mare soltera d’un fill, Augie (Augustin James Evangelista), que va tenir als 42 anys fruit d’una relació esporàdica amb Francois-Henri Pinault, l’actual marit de Salma Hayek i president del conglomerat de marques de luxe PPR. És potser aquesta la història més fosca de la carrera de la top. Va mantenir la paternitat del seu fill en secret durant anys, fins que li va reclamar a Pinault el reconeixement. Després d’una dura batalla judicial, Evangelista va aconseguir el seu objectiu i el pare del nen li ha de ar una pensió de manutenció que alguns mitjans han xifrat en 45.000 euros al mes. Els moments foscos són els que ella prova d’esborrar, potser per deixar una herència de comportament irreprotxable al seu fill. La model continua fidel al seu look, sí, però no a la seva imatge. Renega d’un at boig que va ajudar a fer créixer encara més el mite de les tops, i diu que no beu ni gota d’alcohol, que no ha fumat mai i que no ha tastat

c

linda evangelista

Viu a Nova York amb el seu fill i intenta semblar normal, però quan es mou pel carrer, l’aire de deessa la distingeix de la multitud

mai les drogues. En una entrevista per a Vanity Fair el 2012 criticava les seves companyes pels desfasaments nocturns, una mica xocant si revisem imatges del seu at. Evangelista era assídua a les festes, amiga de Naomi Campbell i Christy Turlington, amb qui se la va arribar a fotografiar nua en una banyera amb un puro a la boca. “Quan veig la imatge del puro, per exemple, no em reconec”, va declarar a l’esmentada revista, “literalment penso: qui és aquesta?”. Qui és Linda Evangelista? Va néixer el 1965 a St. Catharines, un poblet canadenc a prop de les cascades del Niàgara. Filla d’immigrants italians –ell operari de General Motors i ella dependenta d’una joieria–, els seus pares haurien volgut que la petita dels seus tres fills fos mestra a l’escola del poble. Ella, no obstant això, s’apuntava a tots els concursos de bellesa, que, a més, solia guanyar. És així com la va descobrir la totpoderosa agència Elite: en el certamen Miss Teen Niagara. I va tenir sort, perquè la jove Linda va estar a punt de deixar-ho tot dos anys abans. Va ser al Japó, en un viatge com a estudiant i model. Tal com va relatar en una entrevista a la revista Interview, amb 16 anys va ser víctima d’un engany: “Va ser una catàstrofe. Volien que em tragués la roba i posés nua. Em va agafar pànic i vaig anar a l’ambaixada del Canadà, que em va ajudar. Em vaig estar allà uns dies i després me’n vaig anar a casa. Vaig pensar que no volia tenir res a veure mai més amb la moda. Va ser un malson”. Va ar dos anys apartada del món fins que el seu agent la va convèncer perquè participés en l’esmentat concurs de bellesa, on John Casablancas, director d’Elite, la va veure per primera vegada. Des d’aquell moment, la seva carrera va anar ascendint fins a arribar al cim, un èxit que va arribar a convertir la top en un ésser d’un altre món. “Les models com jo no ens aixequem del llit per menys de 10.000 dòlars al dia”, li va dir a un periodista de Vogue, una frase que ha at a la història. En aquells temps, Evangelista volava més de 150 vegades a l’any, era la protegida de Versace i Azzedine Alaïa, desfilava per a Dior, Chanel, Lacroix. Al llarg de la seva carrera, ha estat la imatge de més de 600 portades de revistes i continua sent-ho, una cosa inaudita. La model coneguda com a “camaleó” per la seva enorme capacitat de canviar d’imatge, viu a la ciutat de Nova York amb el seu fill i assegura que mira de fer una vida d’allò més normal. No se separa del petit, que ja ha fet vuit anys, i explica que li agrada veure sèries de televisió com Mad men i és fan de Don Draper. Com la majoria. Tot normal. Fins que es mou pel carrer, i aquell aire de deessa la distingeix de la multitud. No s’ha d’oblidar: el fenomen top va néixer amb ella i les seves coreligionàries, i amb elles va morir. Res ja no ha tornat a ser el mateix en el món de les models.

16


contracorrent

Èdip a l’‘extrême droite’

T

JOANA

B

E ON

Le Pen, un cognom d’origen bretó que significa la península, però també el cap. El que ara mateix està a punt de perdre, malgrat el seu rang jeràrquic, el patriarca afligit d’una acusada mania persecutòria contra els jueus en lloc de dedicar-se a jugar a la petanca o, si ho prefereixen, de llegir Heidegger en un càmping d’Almeria amb un bri de palla entre les dents i unes bermudes. Tots dos significats sintonitzen a la perfecció amb la guerra de família que s’està desenvolupant a França entre el president d’honor i la presidenta de facto del Front Nacional –només teclejant el nom del partit surten els terrors nocturns–. No deu haver estat fàcil ser la filla de Jean Marie Le Pen, paracaigudista legionari que un dia va decidir penjar uniforme i condecoracions –va combatre a Indoxina, Suez i Algèria– per ar al cos a cos polític i fundar, el 1972, l’ultradretà partit el nom del qual em produeix pena. Més d’un fill de filonazi, assassí o gàngster s’ha enfrontat a la dolorosa obligació moral de canviar-se el cognom –encara que en realitat desitjarien canviar-se la sang– a fi de redimir-se i, metafòricament, matar el pare. Però també hi ha aquelles nenes de casa bona que s’asseien als seus genolls rient-li els acudits de moros i marietes, i que, sense gairebé pensar-s’ho dues vegades, van inflar el seu Èdip ignorant que un dia podrien arribar a tallar-li el cap. Perquè a Marine, clarament desmillorada –ha guanyat quilos i calamitats amb les sortides de to de l’octogenari Le Pen–, no li ha tremolat el pols a l’hora de proposar al partit la suspensió del cap.

Al fundador del Front Nacional, l’expulsió del partit per part de la seva filla li ha semblat “una fellonia”

cristina pedroche PETICIÓDE MÀ PER TUIT L’amor no a la incontinència. Tolerem que les parelles de moda es facin petons davant les càmeres i cobrin un dineret, però les malacostumen a la sorpresa fins a l’extrem que acaben per confondre l’espontaneïtat amb l’exhibicionisme, i mostren sense pudor les seves magarrufes a les xarxes. És el cas de la televisiva Cristina Pedroche que li ha demanat matrimoni al seu nòvio, el cuiner cool David Muñoz: “Oye @Dabizdiverxo que ya no sé vivir sin ti...te casas conmigo porfa?? Porfa porfa porfa...” El xef no va respondre, però se’n van anar de viatge a París, i des d’allà han continuat penjant la seva felicitat dalt de la Torre Eiffel. Està vist que la bretxa generacional ha superat la noció de vergonya. Ai, la intimitat!

THOMAS SAMSON / AFP PHOTO

Astuta i populista, la nena que va entrar en política als vuit anys sembla que ha decidit independitzar-se THOMAS SAMSON / AFP PHOTO

beyoncé HIPERTRANSPARENT La paraula gala té els dies comptats com a sinònim d’exclusivitat, igual que catifa vermella. La suposadament glamurosa gala del Met, que s’ha celebrat aquesta setmana, no fa sinó reafirmar aquesta idea. Aquest any, la tendència entre les dives del pop, Beyoncé i Jennifer López, ha estat la hipertransparència, tant que els seus vestits semblen prestos a desfilar en els carnavals de Rio o Tenerife. El filòsof italià Giorgio Agamben, que fa uns anys va escriure un magnífic assaig sobre la nuesa, denomina a l’exhibició de l’aparença pura “nihilisme de la bellesa”. Només que per a les (semi) nues belleses del Met aquesta sí que té sentit, propòsit o valor: reafirmar que el món es mou al ritme dels seus malucs.

Sap bé que, si vol deixar de ser l’amenaça electoral de cada quatre anys per convertir-se en realitat (com recents resultats i enquestes anuncien), ha de deixar anar el llast extremista, que no radical. A ell, que afirma entre ufà i desafiador: “jo no he canviat”, i que qualifica la seva filla de “concubina” dels vicepresidents del partit, repudiant-la públicament, l’expulsió li ha semblat “una fellonia”. Però en política, de Maquiavel a Podemos, les fellonies estan a l’ordre del dia, i si alguna cosa no són els Le Pen és ingenus, tal com testifiquen els mediàtics cops baixos de pare i filla. Per molt que ella volgués emular-lo i seguir els seus os, perfumant el discurs radical de l’extrema dreta, les sortides de to del pare –“les cambres de gas van ser un detall de la història”, va escopir fa poc– són aclaparadores. Astuta i populista, la nena que va entrar en política als vuit anys perquè una bomba va volar casa seva, es refereix a la UE com la nova “Unió Soviètica”, cosa que li ha valgut el sobrenom de l’assassina d’Europa. De l’antiga casa de Tebes i la revenja d’Èdip contra el seu pare Layo, a les penalitats processals de personatges com Misha Barton, Leighton Meester o Arantxa Sánchez Vicario –que van acusar els seus pròcers d’espoliarles–, la història és plena de polsos entre Saturns i Júpiters. Marine, que antigament va honrar el pare: “Ell va posar les idees, va despertar la consciència de la població. Jo les executaré”, sembla que hagi decidit, a la fi, amb gairebé cinquanta anys, independitzar-se.

joan tarrida EDITOR ‘COUTURE’ Va començar treballant en una impremta, fins que un dia li va tocar maquetar Estimada Marta de Martí i Pol, i alineant versos se li va obrir la gana. A París, va traduir Diderot i Baudelaire, i després d’anys a Círculo de Lectores, va decidir comprar Galaxia Gutenberg. Avui és una mena d’editor couture, independent i atrevit, que ha llançat la revista Granta en espanyol –dirigida per Aurelio Major i Valerie Miles, i que en el seu segon número conté inèdits de Cabrera Infante–. També edita La Maleta de Portbou, i des dels més de 200.000 exemplars de Vida y destino de Vasili Grossman ha navegat entre la literatura, el pensament i les delicatessen. La música de la memoria, de Xavier Güell, ha estat el seu últim i feliç descobriment.

09-05-15-vgdaca 3w112v

Overview 26281t

More details 6y5l6z

More Documents from "Joana Soares" 5v4h5c

23-04-15-ed 252b2b

4p345f

08-05-15-metro 2s2t67

07-05-15-vgda 106j6l

09-05-15-vgdaca 3w112v

Hummel, Grand Concerto For Bassoon And Orchestra_ Piano 6w2j62