Curso Catalan 716a

CURS DE LLENGUA CATALANA NIVELL BÀSIC 1 (A1) EN ACABAR AQUEST CURS, JA PODRÀS ENTENDRE EL CATALÀ!

Aquest dossier inclou els coneixements principals per adquirir un nivell bàsic de la llengua catalana. Consta d'una unitat introductòria i onze unitats temàtiques, amb els continguts comunicatius, gramaticals i el lèxic detallats. Dins de cada unitat hi ha un cos d'exercicis, alguns dels quals tenen una referència per treballar més la matèria al centre d'autoaprenentatge de l'SLT. Al final del dossier hi ha dos annexos: un resum de la gramàtica i un resum del lèxic de les unitats. Sort!

ÀREES D’AUTOAPRENENTATGE CONSULTA D’HORARIS D’ASSESSORAMENT: http://www.upc.es/aulacat Campus Nord BIBLIOTECA RECTOR GABRIEL FERRATÉ c/ Jordi Girona, 1-3 08034 Barcelona Tel. 93 401 56 03 [email protected]

1

2

ÍNDEX UNITAT 0: INTRODUCCIÓ

p. 5

UNITAT I: SALUTACIONS I IDENTIFICACIÓ PERSONAL (I)

p. 9

UNITAT II: IDENTIFICACIÓ PERSONAL (II)

p. 15

UNITAT III: EL MÓN DEL TREBALL. ACTIVITATS QUOTIDIANES: QUÈ FAS NORMALMENT?

p. 27

UNITAT IV: ADRECES I UBICACIONS

p. 41

UNITAT V: CONVERSES TELEFÒNIQUES

p. 53

UNITAT VI: MENJAR I BEURE

p. 61

UNITAT VII: QUÈ VAS FER L'ALTRE DIA?

p. 79

UNITAT VIII: COM ÉS ELL?

p. 89

UNITAT IX: PETICIONS, PROJECTES I PREFERÈNCIES

p. 107

UNITAT X: ON LI FA MAL

p. 115

UNITAT XI: EL TEMPS ATMOSFÈRIC

p. 123

GRAMÀTICA

p. 129

LÈXIC

p. 141

EUROCOMROM

p. 152

SOLUCIONARI DELS EXERCICIS D’EUROCOMROM

p. 162

INDICACIONS PER A L’AUTOAPRENENTATGE

p. 171

NOTES

p. 175

3

4

INTRODUCCIÓ 0.1 El català i les llengües romàniques (Àrees geogràfiques)1

El català i els seus dialectes 1. Català nord-occidental (Lleidatà) 2. Català septentrional (Rossellonès) 3. Català central 4. Català insular (Baleàric) 5. 5- Català meridional (Valencià) 6. Alguerès

1

MAS, M. i alt.. Digui, digui…1, Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat,1984, p.1

5

0.2 Les lletres i els sons catalans

6

0.3 Demanar informació general:

Com es diu (això) en català?

Pots repetir-ho, sisplau?

M’has entès?

Què és això?

Com s’escriu (això) en català?

Com es pronuncia (això) en català?

Ho dic bé?

Pot parlar més a poc a poc, sisplau? Gràcies!!!

JA POTS ENTENDRE EL CATALÀ, SI VOLS!

7

0.4 EL CATALÀ ÉS FÀCIL!2 Ja veuràs que amb el català no comences de zero... Compara’l amb altres llengües que ja saps!  SOU A CATALUNYA El català és una llengua parlada no només a Catalunya, on és coneguda per més del 95% dels sis milions de catalans, sinó també a les Illes Balears, a les terres valencianes, a Andorra, a les comarques del Rosselló i a la ciutat italiana de l’Alguer. En conjunt, doncs, es parla en un territori amb més de deu milions d’habitants. L’Institut d’Estudis Catalans, com a acadèmia de la llengua, en té l’autoritat científica. ESTÁIS EN CATALUÑA El catalán es una lengua hablada no sólo en Cataluña, donde es conocida por más del 95% de los seis millones de catalanes, sino también en las islas Baleares, en tierras valencianas, en Andorra, en las comarcas del Rosellón y en la ciudad italiana de Alguer. En conjunto, pues, se habla en un territorio con más de diez millones de habitantes. El Institut d’Estudis Catalans (Instituto de Estudios Catalanes), como academia de la lengua, posee la autoridad científica. VOUS ÊTES EN CATALOGNE Le catalan est une langue parlée non seulement en Catalogne où elle est connue de plus de 95% de ses six millions d’habitants, mais également aux Iles Baléares, à Valence, en Andorre, dans le Roussillon et dans la ville italienne d’Alguer. Dans l’ensemble, le catalan se parle donc sur un territorie de plus de dix millions d’habitants. L’Institut d’Estudis Catalans (Institut des Études Catalanes) équivalent de l’Académie de la langue, en a l’autorité scientifique. SIETE IN CATALOGNA Il catalano non è parlato solo in Catalogna, dove più del 95% dei sei milioni di catalani lo conoscono. È presente anche nelle Isole Baleari, nelle terre di Valencia, ad Andorra, nei territori del Rossiglione e nella città italiana di Alghero. In totale, quindi, si parla in un territorio con più di dieci milioni di abitanti. L’Institut d’Estudis Catalans (Instituto di Studi Catalani), come accademia della lingua, ne ha l’autorità scientifica. YOU ARE IN CATALONIA Catalan is not only spoken in Catalonia, where over 95%of the six million Catalans know t, but also in the Balearic Islands, in Valencia, in Andorra, in the French province of Roussillon, and in the Italian city of Alghero. Overall, then, it is spoken in a territory that contains over ten million inhabitants. The Institut d’Estudis Catalans (Institute of Catalan Studies) as the academy of the language has scientific authority over it.

2

Extret de Viure a Catalunya. Vocabulari en imatges. Barcelona: Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 2002

8

UNITAT I - SALUTACIONS I IDENTIFICACIÓ PERSONAL (I)

1 Continguts comunicatius 1.1 Saludar i respondre a una salutació Hola! Bon dia! Bona tarda! Bona nit!

Com va (això)?  Què tal?  

Bé, gràcies. Anar fent... Així, així...

1.2 Acomiadar-se Adéu! (neutre) Adéu-siau (formal) A reveure. i-ho bé. Fins ara! Fins demà! Fins dijous! Records, petons Bon dia / Bona tarda / Bona nit Bon cap de setmana! 1.3 Presentar-se un mateix i presentar els altres Com et dius? Em dic Anna. Com es diu? Es diu Joan Comes. Qui ets? Sóc la Maria. Qui és? És en Jordi Planes. Em diu el seu nom, sisplau? Maria Giménez. Ets la Maria? No, jo sóc l’Imma i ell és el Pere. 1.4 Demanar i donar l'adreça On vius? A quin carrer vius? Quina adreça tens? On és casa teva?

Visc a Barcelona. Visc al carrer Muntaner. La meva adreça és: Muntaner, 240. És al carrer Muntaner, cantonada Rosselló.

9

2 Continguts gramaticals 2.1 Els pronoms forts jo tu ell/ella

nosaltres vosaltres ells/elles

vostè/vostès

2.2 Els pronoms febles em et es

ens us es

2.3 L'article definit: el / la / els / les / l’ 2.4 L'article indefinit: un / una / uns / unes 2.5 L'article personal: el Pere / /’Àngel / en Miquel la Maria / l’Anna / (na Mercè)

el / l’ / en la / l’ / (na) 2.6 Contraccions: Singular a + el = al de + el = del per + el = pel 2.7 Interrogatius:

Plural a + els = als de + els = dels per + els = pels

Com? On? Qui? Quin(a/s/es)?

2.8 Verbs Qui ets? Ser Present jo sóc tu ets ell/ella és nosaltres som vosaltres sou ells/elles són

Com et dius? Dir-se Present jo em dic tu et dius ell/ella es diu nosaltres ens diem vosaltres us dieu ells/elles es diuen

10

On vius? Viure Present jo visc tu vius ell/ella viu nosaltres vivim vosaltres viviu ells/elles viuen

3 Lèxic 3.1 Els dies de la setmana dilluns dimarts dimecres dijous divendres dissabte diumenge cap de setmana 3.2 Els mesos de l’any gener febrer març abril maig juny juliol agost setembre octubre novembre desembre 3.3 Les estacions de l’any la primavera l’estiu la tardor l’hivern

11

Exercicis 1. Col·loqueu l'article determinant que calgui:

EL / LA / ELS / LES / L'

______ got

______ ampolla

______ vestits

_____ tassa

______ claus

_____ bolígraf

______ autobús

_____ llibres

______ noia

_____ cotxe

12

2. Poseu els articles personals que cregueu necessari: ________ Xavier

________ Antoni

________ Miquel

________ Aleix

________ Núria

________ Òscar

________ Imma

________ sc

________ Jordi

________ Mercè

3. Ompliu els espais buits: - Qui ets?

- ______________ en Ramon.

- Com _________ dius?

- ______________ dic Michael.

- Ets l’Angie?

- No, no _________ l’Angie, _________ ella. Jo _________ la Marta.

- Com es __________ vostè?

- Patrick O’neil.

- I vostè, qui _________?

- Sóc __________ Pere Massanes.

- A quin carrer _________ en

- Ell ___________ al carrer Tallers.

Josh? - I ells, on ____________?

- Ara ___________ a l’Avinguda Diagonal.

- Qui _________ vosaltres?

- Som la Françoise i en Matt; _________ al eig del Mar.

4. I tu, qui ets? com et dius? on vius? Pregunta-ho a alguns dels teus companys de classe i explica-ho als altres. ______________________________________________________________ ______________________________________________________________ ______________________________________________________________ ______________________________________________________________ _____________________________________________________________.

13

CONTINGUTS PER TREBALLAR A L'ÀREA D’AUTOAPRENENTATGE UNITAT I ES SOCIALS - IDENTIFICAR Continguts comunicatius: Saludar i respondre a la salutació Demanar i donar l'adreça Presentar-se un mateix i presentar els altres Acomiadar-se Continguts gramaticals: Pronoms: forts, febles Articles: personal, definit, indefinit Contraccions Interrogatius Verbs: ser, dir-se, viure Lèxic: Dies de la setmana, mesos de l'any, estacions de l'any Lèxic bàsic per a presentacions inicials

14

UNITAT II - IDENTIFICACIÓ PERSONAL (II)

1 Continguts comunicatius 1.1 Preguntar per algú: Qui és

| aquest noi? | aquesta dona?

És en Joan. És l'Anna.

Qui són

| aquestes noies? | aquells homes?

Són la Maria i l'Antònia. Són l'Albert i en Josep.

Ets l'Àngel?

No, jo sóc en Martí; l'Àngel és aquell.

1.2 Qui ets / és…? Jo Tu Ell Nosaltres Vosaltres

Elles

el seu el meu el teu els vostres les nostres les seves

sóc ets és som sou són

germà germà cosí germans nétes filles

gran. gran. gran. grans. joves. petites.

1.3 Ets...? / Estàs...? - Jo estic cansat / cansada. - Tu ets estudiant / estudianta. - Ell/a està malalt / malalta.

- Nosaltres estem cansats / cansades. - Vosaltres sou estudiants / estudiantes. - Ells/es estan malalts / malaltes.

1.4 Preguntar l'edat: Quants anys

| tens (tu)? | té (ell/a)? | té (vostè)?

Tinc 24 anys (jo). Té 22 anys (ell/a). Tinc 64 anys (jo).

1.5 Preguntar la nacionalitat: - D'on ets?

- D'on és el teu cosí?

- Sóc de Barcelona. - Sóc de Portugal. - Sóc d'Argentina. - És de Suècia.

15

Sóc barceloní / barcelonina. Sóc portuguès / portuguesa. Sóc argentí / argentina. És suec (fem. sueca)

1.6 Com és...? - Com és en Pere? - Com són les germanes Mateu?

- En Pere és alt i prim. - Són baixes i grasses.

1.7 De qui és...? Són teus, aquests llibres? És seva, aquella llibreta?

- Sí, són meus. - No, no és seva; és meva.

2 Continguts gramaticals 2.1 Demostratius aquest (noi) aquesta (noia) aquell (noi) aquella (noia)

aquests (nois) aquestes (noies) aquells (nois) aquelles (noies)

2.2 Possessius el meu (germà) el teu el seu el nostre el vostre el seu

la meva (mare) la teva la seva la nostra la vostra la seva

els meus (pares) els teus els seus els nostres els vostres els seus

2.3 Flexió regular de gènere i nombre (noms i adjectius)

el noiØ els nois

la noia les noies

2.3 Interrogatius: Què? Quant(s)? Per què?

16

les meves (cosines) les teves les seves les nostres les vostres les seves

2.4 Numerals: Cardinals 0 zero 1 u(un)/una 2 dos/dues 3 tres 4 quatre 5 cinc 6 sis 7 set 8 vuit 9 nou 10 deu

11 onze 12 dotze 13 tretze 14 catorze 15 quinze 16 setze 17 disset 18 divuit 19 dinou 20 vint

21 vint-i-u (un/una) 22 vint-i-dos/dues 23 vint-i-tres 24 vint-i-quatre 25 vint-i-cinc 26 vint-i-sis 27 vint-i-set 28 vint-i-vuit 29 vint-i-nou 30 trenta

31 trenta-u (un/una) 32 trenta-dos/dues 33 trenta-tres 34 trenta-quatre 35 trenta-cinc 36 trenta-sis 37 trenta-set 38 trenta-vuit 39 trenta-nou 40 quaranta

41 quaranta-u (un/una) 42 quaranta-dos/dues 43 quaranta-tres 44 quaranta-quatre 45 quaranta-cinc 46 quaranta-sis 47 quaranta-set 48 quaranta-vuit 49 quaranta-nou 50 cinquanta

51 cinquanta-u(un/una) 52 cinquanta-dos/dues 53 cinquanta-tres 54 cinquanta-quatre 55 cinquanta-cinc 56 cinquanta-sis 57 cinquanta-set 58 cinquanta-vuit 59 cinquanta-nou 60 seixanta

61 seixanta-u (un/una) 62 seixanta-dos/dues 63 seixanta-tres 64 seixanta-quatre 65 seixanta-cinc 66 seixanta-sis 67 seixanta-set 68 seixanta-vuit 69 seixanta-nou 70 setanta

71 setanta-u (un/una) 72 setanta-dos/dues 73 setanta-tres 74 setanta-quatre 75 setanta-cinc 76 setanta-sis 77 setanta-set 78 setanta-vuit 79 setanta-nou 80 vuitanta

81 vuitanta-u (un/una) 82 vuitanta-dos/dues 83 vuitanta-tres 84 vuitanta-quatre 85 vuitanta-cinc 86 vuitanta-sis 87 vuitanta-set 88 vuitanta-vuit 89 vuitanta-nou 90 noranta

91 noranta-u (un/una) 92 noranta-dos/dues 93 noranta-tres 94 noranta-quatre 95 noranta-cinc 96 noranta-sis 97 noranta-set 98 noranta-vuit 99 noranta-nou 100 cent

100 cent 1.000 mil

200 dos-cents 2.000 dos mil

300 tres-cents 3.000 tres mil

... ...

1.000.000 milió

Ordinals primer segon tercer quart cinquè sisè setè vuitè novè desè onzè dotzè ... vintè

1r 2n 3r 4t 5è 6è 7è 8è 9è 10è 11è 12è 20è

primera segona tercera quarta cinquena sisena setena vuitena novena desena onzena dotzena ... vintena

1a 2a 3a 4a 5a 6a 7a 8a 9a 10a 11a 12a 20a

2.5 Verbs Quants anys tens?

Present: Tenir Jo Tu Ell/a

tinc tens té

Nosaltres Vosaltres Ells/es

2.6 Pronom En Tens mòbil?

Sí, en tinc.

17

tenim teniu tenen

3 Lèxic 3.1 La família l’avi el pare el fill el nét

l’àvia la mare la filla la néta

els avis els pares els fills els néts

les àvies les mares les filles les nétes

el germà el cosí l’oncle el nebot el cunyat

la germana la cosina la tia la neboda la cunyada

els germans els cosins els oncles els nebots els cunyats

les germanes les cosines les ties les nebodes les cunyades

3.2 Adjectius qualificatius (persones) gran petit

gran petita

grans petits

grans petites

jove vell

jove vella

joves vells

joves velles

gras prim

grassa prima

grassos prims

grasses primes

alt baix

alta baixa

alts baixos

altes baixes

3.3 Altres adjectius content trist enamorat cansat enfeinat malalt feliç

contenta trista enamorada cansada enfeinada malalta feliç

contents tristos enamorats cansats enfeinats malalts feliços

18

contentes tristes enamorades cansades enfeinades malaltes felices

Exercicis 1. Ompliu els buits segons el model: 1) És el teu germà?

Sí, és el meu germà

2) És el vostre pare?

Sí, és ___________ pare.

3) És la vostra àvia?

Sí, és ___________ àvia.

4) Són els vostres amics?

Sí, són _________ amics.

5) Són les seves cosines (d’ell)?

Sí, són _________ cosines.

2. Fes sis frases completes (amb verb) combinant les següents paraules: noia

bolígraf

el seu

noi

cartera

la seva

(jo)

aport

el meu

(vosaltres)

llapis

el vostre

alumnes

llibretes

les seves

professor

llibres

els seus

Exemple: El llapis és de la noia; és el seu llapis.

1. _______________________________________________________. 2. _______________________________________________________. 3. _______________________________________________________. 4. _______________________________________________________. 5. _______________________________________________________. 6. _______________________________________________________.

19

3. Les frases que hi ha a continuació no tenen el possessiu. Poseu-lo (en singular i plural) seguint aquest exemple: 1) En Joan i en Pere tenen una escala i un banc. La seva escala i el seu banc són de fusta. Les seves escales i els seus bancs són de fusta.

2) En Jordi té un bolígraf i una calculadora. ___________ calculadora i _______________ bolígraf són vells. ___________ calculadores i ______________ bolígrafs són vells.

3) La Maria i jo tenim un llibre i una llibreta. _____________ llibre i ______________ llibreta són blancs. _____________ llibres i _____________ llibretes són blancs.

4) Tu tens una casa i un cotxe. ____________ casa i ______________ cotxe són bonics. ____________ cases i _____________ cotxes són bonics.

4. Uniu la forma masculina de la primera columna amb la corresponent en femení: germà

neboda

pare

germana

nebot

dona/muller

nét

tia

fill

filla

marit

cosina

oncle

néta

cosí

àvia

avi

mare

20

5. Arbre genealògic: llegiu les felicitacions següents i completeu qui és qui.1 NARCÍS I LOLA

Estimada Lola, Apa noia, vint-i-cinc anys, ja! Enhorabona! Una abraçada ben forta del teu germà Joan, de la teva cunyada Montserrat i dels teus nebots Clara, Anna i Rafel.

Per molts anys en el vostre 25è aniversari de casats. Amb els millors desitjos de felicitat dels que us estimen: els vostres pares Josep i Rosa, i la vostra germana Maria.

Moltes felicitats. El vostre fill, Lluís

6. Quants anys tenen aquests personatges? ___________________________________________________________ ___________________________________________________________.

1

Dolors Badia Llengua Catalana. Nivell Llindar 1, Barcelona: Edicions l'Àlber, 1997, p.38

21

7. Els amics del Rafel2 Qui és qui? Llegiu les frases i escriviu el nom de cada personatge sota el dibuix corresponent: 1. El Jordi és alt, prim, té pocs cabells i porta ulleres. 2. El Rafel és moreno, fa un metre vuitanta i té vint-i-vuit anys. 3. La Carme és baixa, més aviat grassa i té els cabells arrissats. 4. La Mercè és alta, prima i té els cabells llargs. 5. El Miquel té vint-i-set anys, és ros i molt atractiu. 6. La Júlia és la més jove; té els cabells llisos, curts i porta serrell.

A _______

B _______

C _______

D ______

E _______

F _______

8. Escriviu el contrari: una dona jove

una dona

gran_

una dona prima

una dona

_______

una noia alta

una noia

_______

un home gran

un home

_______

un noi més aviat

_______

els cabells llisos

els cabells

_______

els cabells curts i foscos

els cabells

_______ i clars

té

_______ cabells

sembla molt

_______

un noi més aviat lleig

té molts cabells sembla molt baix

2

Dolors Badia Llengua Catalana. Nivell Llindar 1, Barcelona: Edicions l'Àlber, 1997, p.53

22

9. Llegiu les matrícules següents en veu alta:

1234XAV B-1658-JY 1020SWL V-1987-TX NA-0987-XV 4321FGJ

Pregunta: Quin número de telèfon tens ?

10. Ompliu els espais buits amb QUI, QUÈ, QUAN, COM, ON, PER QUÈ QUIN:3

a. __________________ menja?

Menja pa.

b. __________________ vindrà?

Vindrà dimecres

c. __________________ viu?

Viu a Madrid.

d. __________________ estudia?

Estudia bé.

e. __________________ crida?

Crida perquè és un mal educat.

f. __________________ ha arribat?

Ha arribat la Isabel.

g. __________________ escriu?

Escriu força bé.

h. __________________ explica?

Explica la seva vida.

i. __________________ llibre vols?

Vull el llibre vermell.

(de: MS Interrogació 14/001 Fitxa d'autoaprenentatge)

3

FARGAS, A. i al. Llibreta d’exercicis autocorrectius 2, Vic: Eumo Editorial, 1991. p.45

23

,

11. Trieu la solució correcta:

a. Qui canta?

Canta una cançó / Canta la Núria.

b. Com parla?

Parla de pressa. / Parla de cine.

c. Què estudia?

Estudia en Pere. / Estudia geografia.

d. Quan comença?

Comença molt bé. / Comença ara.

e. On treballa?

Treballa a Barcelona. / Treballa poc.

(de: MS Interrogació 14/004 Fitxa d'autoaprenentatge)

12. Pregunteu als vostres companys d'on són? Quanta gent hi ha dels mateixos països?

13. Completeu: Qui ets? Em ___________ Agustí. _____________________ de Mataró i _____________________ a Granollers. _______________________ Muntaner, número 2. ________________________

Qui és? Ella ______________ Laura. És _____________ Castelldefels i viu _____________ Vilanova. ________________ eig de Gràcia, 4. ____________ 63 __________.

I tu, qui ets? _____________________________________________________________.

24

CONTINGUTS PER TREBALLAR A L'ÀREA D'AUTOAPRENENTATGE

UNITAT II INFORMACIÓ PERSONAL - DE QUI ÉS?

Continguts comunicatius: Preguntar per algú Establir relacions familiars Preguntar l'edat Preguntar la nacionalitat Dir de qui és una cosa Descriure una persona Continguts gramaticals: Demostratius Possessius Interrogatius: Què? Quant(s)? Flexió regular de gènere i nombre Numerals: cardinals i ordinals Verb: Tenir Lèxic: relacions familiars, gentilicis, adjectius qualificatius (persones), objectes quotidians

25

26

UNITAT III - EL MÓN DEL TREBALL. ACTIVITATS QUOTIDIANES

1 Continguts comunicatius 1.1 Horaris - Demanar i dir l'hora Quina hora és? Té / Tens hora?

Són les dues. És un quart de sis.

- Informar sobre un horari . A quina hora comença la classe? . A quina hora acaba la pel·lícula? . A quina hora obren? . A quina hora tanquen? . A quina hora surt el tren cap a París? . Quin horari fan?

Comença a dos quarts de deu. Acaba a les set en punt. Obren a un quart de nou. Tanquen a tres quarts i cinc de vuit. Surt a les deu del matí i arriba a les set del vespre. Al matí, (des) de nou (fins) a dues, i a la tarda, de quatre a vuit. El dissabte és tancat.

1.2 Demanar i dir la data Quin dia és avui? Quin dia era ahir? Quin dia serà demà? Quina data és avui?

Avui és dilluns. Ahir era diumenge. Demà serà dimarts. Avui és dilluns, quatre de maig.

1.3 Demanar i explicar què es fa habitualment Normalment, em llevo a ... Després, vaig cap a... Al vespre, acostumo a ...

1.4 Demanar i donar informació sobre les característiques d'una feina Consisteix en... Faig de... Treballo de... / Treballo com a ... Sóc...

27

2 Continguts gramaticals 2.1 Verbs: Present d'indicatiu regulars 1ª CONJUGACIÓ -AR

2ª CONJUGACIÓ -ER / -RE

*3ª CONJUGACIÓ -IR

irregulars ANAR

ACABAR acab acab acab acab acab acab

vaig vas va anem aneu van

o es a em eu en

PERDRE perd perd perd perd perd perd

FER

o s Ø em eu en

faig fas fa fem feu fan

DORMIR dorm dorm dorm dorm dorm dorm

Ara Sempre Normalment Sovint De tant en tant / De vegades Mai

SORTIR

o s Ø im iu en

surt surt surt sort sort surt

o s Ø im iu en

PATIR1 pat eix pat eix pat eix pat Ø pat Ø pat eix

28

o es Ø im iu en

Cada dia setmana mes any ... dies ...

1

Verbs incoatius: -eix- (3ª conjugació)

La gran majoria de verbs de la 3a conjugació inclouen –EIX- entre el lexema i la terminació verbal (atenció: la 1a i la 2a persona del plural no!).

Alguns verbs que segueixen el model de ‘PATIR’: accedir, aplaudir avorrir, conduir, consistir, constituir, construir, decidir, dirigir, dividir, fregir, llegir, obeir, patir, repartir reproduir, seduir, seguir, servir, substituir, suprimir, tendir, traduir, unir, vestir-se...

2.2 Per expressar hàbits acostumar a + infinitiu

Acostumo a anar al cinema un cop a la setmana.

2.3 Adverbis de temps Avui / Ahir Ara / Abans / Després Sempre / Mai Sovint De vegades / De tant en tant Cada

dia setmana mes quatre hores

Tres

cops a vegades...

29

3 Lèxic 3.1 Les hores

És la una en punt.

Són dos quarts de dues.

Són les tres.

en deu minuts de les quatre. Falten cinc minuts per les nou en punt. A quarts de quatre / de... Cap a les dues /les...

3.2 Les parts del dia 6 am – 12 pm 12 pm – 3 pm 3 pm – 7 pm 7 pm – 9 pm 9 pm – 12 am 12 am – 5 am

el matí el migdia la tarda el vespre la nit / mitjanit (12 am) la matinada

3.3 Verbs d'acció quotidiana llevar-se, esmorzar, dutxar-se, entrar, sortir, anar, treballar, dinar, telefonar (trucar), plegar, sopar, ballar...

3.4 Oficis fusta peix escombra

fuster peixater escombriaire

(fusteria) (peixateria)

30

Exercicis 1. Quina hora és?

Practica-ho: Diàleg 1 - Quina hora és? - És un quart de set.

Diàleg 2 - Tens/Té hora, si us plau? - Sí, són dos quarts de quatre.

Diàleg 3 - A quina hora obren la biblioteca? - Obren a les nou del matí.

Diàleg 4 - Quin horari fan? - De 9 h del matí a 9 h de la nit.

31

2. Digueu si és veritable (V) o falsa (F) l'hora que marquen aquests rellotges:1

1

Són tres quarts de tres.

V/F

És la una.

V/F

Són les onze.

V/F

És un quart de vuit.

V/F

Són dos quarts de set.

V/F

És un quart de nou.

V/F

Són tres quarts de deu.

V/F

Extret de Speakc@t, dins d’Interc@t (www.intercat.gencat.net)

32

3. Poseu cadascuna d’aquestes paraules al lloc que correspongui tenint en compte els diferents dibuixos:2 AVUI / AHIR / DEMÀ ARA / ABANS / DESPRÉS MAI / SEMPRE

_____________

______AVUI____

_____________

_______________

______ARA_____

_____________

Aquest rellotge va bé ___________ i no s’espatlla ___________.

(de: MS Adverbi 16/002 Fitxa d'autoaprenentatge)

2

FARGAS, A. i altres. Llibreta d’exercicis autocorrectius 1, Vic: Eumo Editorial, 1991, p.33-34

33

4. Poseu en l’espai buit el verb fer en la persona que li correspongui: 1) La Maria _________ el projecte de final de carrera. 2) En Josep ________ una volta pel jardí. 3) En Rafel _________ classes a la universitat. 4) Jo _________ d’enginyer. 5) Tu _________ d’infermera.

5. Completeu les frases amb la forma adequada dels verbs entre parèntesis:3 • Cada vegada que jo (obrir)

obro

el diari hi ha alguna notícia sobre

la Tina. Les notícies, les (llegir) __________ totes perquè (seguir) __________ tot el que fa. • La Tina es posa molt nerviosa abans d’un espectacle: no (dormir) __________,

(conduir)

__________

molt

malament

i

(discutir)

__________ amb tothom. • Tu i el Pere (sortir) __________ sempre els últims dels espectacles de la

Tina

perquè

(aplaudir)

__________

molt;

després,

(dormir)

__________ contents. • Tu (omplir) __________ el got de vi a la salut de la Tina cada dia; (sentir) __________ molts comentaris sobre els seus espectacles, però no (llegir) __________ mai cap crítica. • El Toni i la Carme (preferir) __________ no parlar de la Tina; quan (obrir) __________ el tema, (repetir) __________ que és l’última vegada que en parlen.

3

Dolors Badia Llengua Catalana. Nivell Llindar 1, Barcelona: Edicions l'Àlber, 1997, p.87

34

6. Marqueu la paraula definida:4 •

Persona que té per ofici apagar el foc dels incendis. porter/a

•

Persona que té per ofici fer menjars. cuiner/a

•

venedor/a

Persona que té per ofici conduir un cotxe, un camió, un autobús... enginyer/a

•

bomber/a

conductor/a

Persona que té per ofici servir les begudes i els menjars en un cafè, restaurant, bar... fuster/a

•

Persona que té per ofici cuidar els malalts i col·laborar amb el metge. infermer/a

•

professor/a

Persona que té per ofici tallar els cabells, afaitar, etc. metge/metgessa

4

forner/a

Persona que té per ofici vendre en una botiga o comerç. dependent/a

•

peixater/a

Persona que té per ofici fer pa o vendre pa. pastisser/a

•

carnisser/a

Persona que té per ofici vendre peix. pescador/a

•

cambrer/a

perruquer/a

BADIA, D. Llengua Catalana. Nivell llindar 1. Edicions l’Àlber, 1998, p.18

35

7. L’Ignasi mira els anuncis que surten al diari: quines paraules falten a cada anunci?5 advocat, cap, encarregat, infermera, mestre, metge, becari, enginyer a.

d. UPC. Servei de Llengües i Terminologia busca ________ de 16-18 anys. Possibilitats de formació dins la mateixa empresa.

____________ de Primària amb experiència s’ofereix per fer classes particulars de totes les matèries. Tel. 7889053 als migdies.

b.

e. HOSPITAL GENERAL

Estudiant de tercer de dret vol treballar en despatx d’_______ a les tardes.

convoca concurs per cobrir dues places d’___________ i una de _______ traumatòleg. Envieu el currículum a l’Apartat 2539 de Barcelona.

f. TRANSPORT METROPOLITÀ DE BARCELONA

c.

necessita urgentment ___________ d’estació de metro. Interessats, presentar-se dilluns dia 23 a les Oficines Centrals.

Empresa líder en el seu ram necessita _________ de secció. Es valorarà experiència. Sou a convenir.

g.

GENERALITAT DE CATALUNYA Convocatòria de beques d’estudis d’1 any de durada per a llicenciats en Enginyeria industrial que vulguin optar al concursoposició de les places de __________ durant a partir del setembre vinent.

(adaptat de: Treball/Oficis: oficis i professions 06/002 Fitxa d'autoaprenentatge)

5

BADIA, D i alt. Llibreta autocorrectiva de vocabulari, Ed. Eumo, 1985, p. 25

36

Lectura:6

8. I tu, què fas al dia a dia? Explica-ho als teus companys.

6

Dolors Badia Llengua Catalana. Nivell Llindar 1, Barcelona: Edicions l'Àlber, 1997, p.25

37

9. Poseu-vos de quatre en quatre. El professor assignarà a cada grup un dels cinc blocs d'accions següents. Primer llegiu-les i mireu si les enteneu; després, representeu algunes de les accions amb mímica, i feu que la resta de companys les endevinin!

Bloc 1: llevar-se i arreglar-se

Bloc 2: vestir-se i despullar-se

despertar-se treure's el pijama dutxar-se rentar-se les dents / la cara / les mans pentinar-se maquillar-se afaitar-se fer el llit

posar-se els pantalons / la camisa treure’s els pantalons / la camisa cordar-se els botons / les sabates descordar-se els botons/ les sabates fer-se el nus de la corbata

Bloc 3: menjar

Bloc 4: sortir de casa

parar la taula desparar la taula tallar el pa omplir un vas beure aigua / vi / cervesa / cava brindar servir el menjar pelar fruita untar pa (amb mantega) sucar pa (amb tomàquet) menjar la sopa tallar la carn mastegar bufar les espelmes d’un pastís

pujar i baixar escales anar amb autobús caminar córrer conduir un cotxe anar amb bicicleta agafar un tren demanar un taxi acomiadar-se anar-se’n

Bloc 5: divertir-se

Fes frases amb aquests verbs:

ballar cantar mirar la televisió jugar amb l’ordinador escoltar música tocar un instrument jugar a futbol / a bàsquet anar d’excursió llegir

Exemple: Al matí em desperto a les 8 i em dutxo. Normalment vaig a la universitat en bicicleta. ...

38

CONTINGUTS PER TREBALLAR A L'ÀREA D'AUTOAPRENENTATGE

UNITAT III EL MÓN DEL TREBALL. ACTIVITATS QUOTIDIANES

Continguts comunicatius: Demanar i dir l'hora Informar sobre els horaris Demanar i dir la data Demanar i explicar què es fa habitualment Demanar i donar informació sobre les característiques d'una feina Continguts gramaticals: Present d'indicatiu Verbs incoatius Perífrasi per indicar hàbits Adverbis de temps Lèxic: números, hores, oficis, verbs d'acció quotidiana

39

40

UNITAT IV - ADRECES I UBICACIONS

1 Continguts comunicatius 1.1 Demanar i indicar on és un lloc On és el lavabo? On són les oficines? Sap on hi ha un telèfon? On puc trobar la bústia? Saps si hi ha un quiosc per aquí? Com puc anar a la plaça Catalunya? Perdona, el eig de Gràcia, sisplau? El carrer Muntaner, sisplau? Com puc anar a la Rambla?

Al fons, a mà esquerra. Al pis de dalt /baix. Al final del adís n'hi ha un. Segueix aquest carrer i a la segona cantonada ja la veuràs. N'hi ha un dos carrers més amunt/avall. Hi pots anar amb metro. Pujant, a mà dreta. Baixant, a mà esquerra. Continuï tot recte. Agafa aquí el metro i baixa a la parada del Liceu.

1.2 Localitzar objectes i persones en l'espai On són les cadires? On dóna la finestra? Què hi ha al costat de la cuina?

Són al voltant de la taula del menjador. Dóna al carrer. Hi ha el lavabo.

2 Continguts gramaticals 2.1 Preposicions:1

a la vora / a prop (de)

1

lluny (de)

Dolors Badia Llengua Catalana. Nivell Llindar 1, Barcelona: Edicions l'Àlber, 1997, p.32, 47

41

davant

darrere

entre

a l’esquerra (de)

sobre, damunt

a la dreta (de)

dintre, dins

sota

darrere

fora

pertot arreu

enlloc

2.2 Gerundi 1ª conjugació 2ª conjugació 3ª conjugació

pujar haver seguir

davant

pujant havent seguint

42

2.3 Hi ha / N'hi ha Saps on hi ha una farmàcia?

Sí, n'hi ha una molt a prop. (de farmàcia) No, no n'hi ha cap.

[Atenció!: La forma n'hi ha NO és negativa. N' és la forma breu del pronom EN.] 2.4 Pronom feble: HI (complement circumstancial de lloc) Vaig a la universitat.

Hi vaig. (a la universitat)



3 Lèxic 3.1 Mitjans de transport: Amb/en +

moto cotxe avió tren bicicleta

a + peu cavall

3.2 Vocabulari de la ciutat: l’avinguda, el carrer, el eig, la rambla, el semàfor, l’escola, l’hospital, correus, el banc, la universitat, l’estanc, les cases, les illes... 3.3 Parts de la casa: la porta, la finestra, el balcó, el terra, l’habitació, el dormitori, el menjador, el bany (el lavabo), la sala d'estar, el adís, el rebedor, la cuina, la terrassa... 3.4 Objectes de casa: el llit, l’armari, el calaix, el llum, el coixí, el quadre, les escales, la cortina, el llibre, l’ordinador, la taula, les cadires, el sofà, el televisor, la catifa, la tauleta de nit, el mirall... 3.5 Adjectius qualificatius (objectes): nou/nova antic/antiga gruixut/gruixuda net/neta buit/buida



vell/vella curt/curta llarg/llarga modern/moderna ample/ampla estret/estreta prim/prima còmode/còmoda incòmode/incòmoda brut/bruta alt/alta baix/baixa ple/plena gran/gran petit/petita

43

Exercicis 1. Poseu el vocabulari següent sota el dibuix corresponent:2 el tren, l'avió, la moto, la barca, el vaixell, el cotxe, l'autobús, el camió, la bicicleta, el carro, la carretera, l'autopista

2

Dibuixos extrets de Viure a Catalunya. Vocabulari en imatges, Barcelona: DGPL, Enciclopèdia Catalana, 2002

44

2. Aquest és un plànol de la ciutat. Poseu números al dibuix i feu-los correspondre amb els noms d’aquesta llista:3 el senyal

l’encreuament

l’escola

l’avinguda

l’església

el parc

l’ajuntament

l’estació

el gronxador

la bústia

l’hospital

la plaça

el carrer

l’illa de cases

el semàfor

el quiosc

el mercat

el teatre

la cantonada

el pas de vianants

la vorera

el cementiri

el palau d’esports

el xamfrà

el cinema

el eig

la font

3

CASAJUANA, MªJosep i alt. On és l'Ona? Reforç de català oral, Barcelona: Àrtic Edicions, 1998, p.78

45

3. Fixeu-vos on és la casa amb les fletxes. Des d'aquí, per parelles, demaneu per algun punt concret del plànol i doneu indicacions de com arribar-hi. 4. I tu, on vius? Com s'hi va des de la UPC? 5. Des d'aquesta aula on sou... : - On és el lavabo? - Com es va a consergeria? - Per anar al bar, com ho hem de fer? - Per anar a la copisteria, com s'hi va? 6. Entreu en uns gran magatzems i llegiu el següent: PLANTA

SECCIÓ

6 5 4 3 2 1 B

SUPERMERCAT ESPORTS / JOGUINES ARTICLES PER A LA LLAR SENYORES, VESTITS, BRUSES, JAQUETES SENYORS, CAMISERIA, SABATERIA, SASTRERIA ARTICLES DE REGAL, PAPERERIA, ESTANC MODA JOVE, BOUTIQUES

( de : LL Informació 06/006 Fitxa d’autoaprenentatge )

Ara, responeu a aquestes preguntes:4 1. La secció d'esports, entre quins pisos és? 2. Què hi ha sobre la secció de moda jove? 3. Què hi ha sota la secció de joguines? 4. On venen bruses? 5. Què venen a baix de tot? 6. Què hi ha a dalt de tot? 7. On és la secció de moda jove? 8. On és la secció de camiseria? 9. On és la secció d'esports?

4

MAS, M. i alt.. Digui, digui…1, Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat,1984, p.27

46

7. Completeu les frases següents amb hi ha, no hi ha, n'hi ha, no n'hi ha. a. Quants alumnes ____________en aquesta classe?____________ trenta-cinc. b. _____________aigua a l'ampolla? Sí, _________________ una mica. c. En aquest parc ___________gronxadors, però _________ cap banc per seure. d. Vaig a comprar llet, perquè _____________________ gens. e. En aquest pis només _________ dues habitacions, en canvi en el del costat ________ quatre. f. En aquest carrer __________ moltes botigues, en canvi en aquell altre _________ molts bars. g. ____________ alguna farmàcia oberta els dies de festa? Sí, ____________ unes quantes que estan de torn. h. ____________ algun tren que vagi de Barcelona a Sevilla? Sí, __________ dos trens a la setmana. i. Hi ha algun avió de Tarragona a Mallorca? No, ____________ cap, però ____________ un vaixell cada dia. j. En algunes ciutats europees ____________ molts parcs, però a Barcelona ____________ pocs. k. A casa de la meva amiga __________ moltes flors, però a casa meva ___________ cap. l. No cal que busquis el cafè, que ______________________ gens. m. Has mirat si _____________ taronges? Sí, encara ___________ unes quantes.

8. Com és casa vostra? Descriviu-la als vostres companys.

47

9. Amb el dibuix i les paraules que hi ha a continuació, completa les frases següents.5

SOBRE/SOTA DAVANT/DARRERE AL COSTAT/LLUNY DINTRE/FORA

( de: MS Adverbi 16/014 Fitxa d’autoaprenentatge )

1. El balcó és _____________ la porta principal. 2. __________ de la casa hi ha una gallina. 3. L’hort és al ___________. 4. __________ de la porta hi ha una finestra. 5. Les muntanyes són molt __________. 6. ___________ la casa hi ha el menjador, la cuina i les habitacions. 7. El balcó és just a ___________ la teulada. 8. A ____________ hi fa molt fred.

10. Ompliu els buits amb el pronom i la forma verbal que us semblin més apropiats: a) - Vas a la universitat? - No, no _________________ ara, només als matins. b) En Pere i jo demà marxem a la Costa Brava; ________________ cada any. c) Cada dia dino a la universitat; _______________ amb els amics de classe.

5

FARGAS, A. i alt. Llibreta d’exercicis autocorrectius 1, Ed. Eumo, 1991, p.35-36

48

d) L'Anna i la Maria estudien sempre a la biblioteca; _______________ també els caps de setmana!

11. Completeu les frases següents amb els adjectius adequats: Exemple: La taula és nova, però la cadira és vella

1) El lavabo és petit, però el bany és __________. 2) La taula és alta, però l’armari és __________. 3) El rebedor és curt i ample, però el corredor és __________ i _________. 4) El bany es vell, però la cuina és __________. 5) El pis és net, però la terrassa és __________. 6) El balancí és còmode, però la cadira és molt __________. 7) El terra és brut, però la porta és __________. 8) El llit és baix, però l'armari és __________. 9) El pis és nou, però la casa és __________.

49

12. Escriviu l’adjectiu que indiqui el contrari:6

un rellotge gros

un rellotge _______

un llum nou

un llum _______

un coixí net

un coixí _______

un quadre modern

un quadre _______

un llibre gruixut

un llibre _______

un armari tancat

un armari _______

un calaix buit

6

un calaix _______

Dolors Badia Llengua Catalana. Nivell Llindar 1, Barcelona: Edicions l'Àlber, 1997, p.52

50

CONTINGUTS PER TREBALLAR A L'ÀREA D'AUTOAPRENENTATGE UNITAT IV ADRECES I UBICACIONS Continguts comunicatius: Demanar i indicar on és un lloc Localitzar objectes i persones en l'espai Continguts gramaticals: Adverbis i preposicions de lloc Hi ha / N'hi ha Adjectius qualificatius (d'objectes) Imperatiu Gerundis Lèxic: vocabulari de la ciutat, mitjans de transport, parts d'un edifici, objectes de casa

51

52

UNITAT V - CONVERSES TELEFÒNIQUES

1 Continguts comunicatius 1.1 Demanar el número de telèfon a algú - Quin (número de) telèfon tens (tu)? / té (vostè)? - És el 93 334 23 12. 1.2 Establir un e telefònic - En despenjar: Sí? Digui? Universitat Politècnica de Catalunya, digui? - Quan ens responen: (Que) Hi ha la Marta? Hi és, en Pere? Em pot posar amb el Servei de Llengües, sisplau? Voldria parlar amb el senyor Serra, sisplau. - Quan responem a una interpel·lació: Jo mateix. / Jo mateixa. De part de qui? Qui el demana? Amb qui parlo? Amb qui vol parlar? Un moment, ara s'hi posa. Un moment, ara l'hi o (a vostè)/ ara te'l o (a tu). No, ara no hi és. En aquest moment no s'hi pot posar, vol deixar-li un encàrrec? No, s'equivoca, aquí no hi ha cap senyor Serra. 1.3 Demanar disculpes Perdó, no el sento bé. Perdona, m’he equivocat. Perdoni, però em sembla que s'equivoca. Perdoni, no és el 93 453 34 23? Disculpi. No té cap importància. No a res. Cap problema.

53

2 Continguts gramaticals 2.1 Verbs: Ser-hi, Haver-hi Ser-hi Jo Tu ell/a nosaltres vosaltres ells/es

hi sóc hi ets hi és hi som hi sou hi són

Haver-hi Hi ha

VERB UTILITZAT:

Per preguntar

SER-HI HAVER-HI

Per respondre

- (Que) hi és, en Pere? - (Que) hi ha en Pere? - No, no hi és. - Sí que hi és.

SER-HI

2.2 Verb: trucar, equivocar-se TRUCAR truc truqu truc truqu truqu truqu

o es a em eu en

EQUIVOCAR-SE (Em) (Et) (Es) (Ens) (Us) (Es)

m' t' s' ens us s'

equivoc equivoqu equivoc equivoqu equivoqu equivoqu

o es a em eu en

3 Lèxic La comunicació telefònica 3.1 objectes: el telèfon, l’aparell, l’auricular, el número de telèfon 3.2 verbs: telefonar, trucar, equivocar-se, marcar, penjar, despenjar

54

Exercicis 1. Ordeneu les instruccions.1 Relacioneu els verbs de la columna de l'esquerra amb les frases corresponents de la dreta i, després, poseu-les en l'ordre correcte per explicar com cal fer servir el telèfon: 1. Marco...

A. ... el senyal de línia.

2. Despenjo...

B. ... per la Maria. C. ... l’auricular.

3. Pregunto...

D. ... el número de telèfon a l’agenda.

4. Espero...

E. ... a començar si comunica.

5. Busco... 6. Torno...

F. ... el número de la Maria.

2. Relacioneu les preguntes de la columna de l'esquerra amb les respostes correctes de la columna de la dreta:2

1 2

1. Que hi és en Marc?

A. Sóc el seu germà.

2. Quan va venir?

B. La seva secretària.

3. Qui el demana?

C. Amb el senyor Ferrer.

4. Amb qui vol parlar?

D. Un moment, ara l'hi o.

5. Qui va telefonar?

E. Fa dos dies.

MC DOWELL, J. i CASSANY, D. Pàgines de premsa del Digui, digui…1, unitat 19 MC DOWELL, J. i CASSANY, D. Pàgines de premsa del Digui, digui…1, unitat 11

55

3. Qui parla amb qui? Relacioneu els globus de la dreta amb els de l'esquerra:

- Que hi ha la Carla?

- _____________________

- ____________________________ - Perdoni. Que no és el 543 43 21?

- Podria dir-me el número de telèfon de la policia?

- ____________________________

- ______________________ - Moltes gràcies.

- Informació municipal, digui'm? - __________________________ - Sí, és el 55 55 55. - _________________________

- _____________________ - Ets la Carla? - ______________________ - Carla, em sents? Aquest telèfon està avariat.

- Que hi és el senyor Puig? - __________________________

- _______________________

- Senyor Puig, sóc la Carla.

- No. Aquí no hi ha cap Carla.

- __________________________

- _______________________ - No, aquí és el 543 44 21.

- Digui? - ____________________________ - Digui? Escolti?

- _____________________

- ____________________________

- Sí, jo mateix. - ______________________ - Ah! Hola, Carla!

56

4. Ara podríeu practicar entre els companys la conversa telefònica, fent servir algunes de les frases que heu après (alternativament feu el paper de qui truca i de qui respon):3 a) Truqueu a un company de classe per demanar-li els deures que hi ha. b) Truqueu a la Secretaria de la Universitat per preguntar els dies de matrícula. c) Truqueu al cinema per preguntar els horaris de les diferents sessions d'una pel·lícula. d) Truqueu a una amiga, però us equivoqueu de número. e) Truqueu al metge per demanar hora de visita.

5. Imagineu-vos que voleu deixar aquests missatges en un contestador:4 a. En Jordi Rodríguez als seus pares per dir que diumenge no anirà a dinar. b. En Jordi Rodríguez al seu company de la universitat, Toni Cases, per quedar per fer un treball. c. En Jordi Rodríguez a un tècnic de Colom Reparacions per dir que la rentadora no funciona i que vol que la vingui a reparar. Per confeccionar els missatges, trieu una opció de cada un dels apartats següents: 1. NOM DEL DESTINATARI:

- Senyor Colom - Toni - Ei, família!

2. PRESENTACIÓ:

- Sóc el Jordi - Sóc el Jordi de la universitat - Sóc en Jordi Rodríguez, del carrer del Vall, núm.12

3 4

CASAJUANA, MªJosep i alt. On és l'Ona? Reforç de català oral, Barcelona: Àrtic Edicions, 1998, p.31 CASAJUANA, MªJosep i alt. On és l'Ona? Reforç de català oral, Barcelona: Àrtic Edicions, 1998, p.28

57

3. PROPÒSIT DE LA TRUCADA:

- Tinc la rentadora espatllada; que la podria venir a arreglar? - Ens trobem a les 7 per fer el treball? Si no et va bé, truca'm. - No m'espereu diumenge a dinar.

4. COMIAT:

- Adéu. - Fins després. - i-ho bé.

6. Ara prepareu el vostre contestador automàtic i reuniu-vos amb els vostres companys. Primer, un fa de contestador i l'altre rep el missatge, i després ho feu al revés. Les trucades han de ser per: - convidar a sortir el diumenge a la tarda - informar que ja són a la venda les entrades del concert.5 MISSATGE 1 _____________________________________________________________ _____________________________________________________________ _____________________________________________________________ _____________________________________________________________ _____________________________________________________________ _______________________________________. MISSATGE 2 _____________________________________________________________ _____________________________________________________________ _____________________________________________________________ _____________________________________________________________ _____________________________________________________________ _______________________________________.

5

CASAJUANA, MªJosep i alt. On és l'Ona? Reforç de català oral, Barcelona: Àrtic Edicions, 1998, p.31 (adaptat)

58

CONTINGUTS PER TREBALLAR A L'ÀREA D'AUTOAPRENENTATGE UNITAT V CONVERSES TELEFÒNIQUES Continguts comunicatius: Demanar el número de telèfon a algú Establir un e telefònic Demanar disculpes Continguts gramaticals: Verbs: ser-hi, haver-hi, equivocar-se, trucar Apòstrof pronoms davant el verb (m', t', s', ...) Canvis ortogràfics de c qu Lèxic: vocabulari relacionat amb la comunicació telefònica (objectes, accions)

59

60

UNITAT VI - MENJAR I BEURE

1 Continguts comunicatius

1.1 Lectura Al restaurant... Cambrer Client

- Bon dia. - Bon dia. Una taula per a quatre, sisplau.

C. Cl.

- Hauran d'esperar cinc minuts. - D'acord.

C. Cl.

- Ja poden ar. Aquí tenen la carta. - Gràcies.

Cl. C.

- Fan menú? - Sí senyor, a la primera pàgina el trobaran. El preu inclou: els dos plats, la beguda, les postres i el cafè o un tallat. Si em permeten, de primer els recomano la sopa de peix. - D'acord, doncs, porti quatre sopes de peix.

Cl. C. Cl. C. Cl.

- I de segon? - De segon, dos de pollastre amb patates fregides i dos bistecs amb amanida. - El pollastre i els bistecs, els volen molt fets o poc fets? - El pollastre, molt fet, sisplau. I els bistecs, al punt.

C. Cl.

- Per beure, què voldran? - Porti una ampolla de vi de la casa i una d'aigua sense gas.

C. Cl.

- I de postres? - Si li sembla bé, li ho direm després.

C.

- Molt bé, no hi ha cap problema; hi haurà: fruita, iogurt o crema catalana. Bon profit!

61

En una botiga...1 DIÀLEG 1

Situació: En una botiga de queviures.

SENYORA: NOI: SENYORA: NOI: DEPENDENT: NOIA: DEPENDENT: NOIA:

- Hola, bon dia. Qui és l'últim? - (Sóc) Jo mateix. - Gràcies. - Però al meu davant hi ha una senyora que ha sortit un moment. - Qui és ara? - Jo. Posi'm pernil dolç. - Quant en vol? - Sis talls.

DIÀLEG 2

Situació: En un forn.

DEPENDENTA: NOIA: DEPENDENTA: NOIA: DEPENDENTA: NOIA: DEPENDENTA:

- I vostè? - Posi'm una barra de mig, sisplau. - Alguna cosa més? - Té farina? - No, no en queda gens. - I coca de sucre? - Ho sento, ja no me'n queda cap. És que a aquesta hora... Vol una pasta d'aquestes? - No, no, gràcies... Doncs, res més. Quant val? - Un euro i mig.

NOIA: DEPENDENTA:

DIÀLEG 3 PEIXATERA: NOIA: PEIXATERA: NOIA: PEIXATERA: NOIA: PEIXATERA: NOIA: PEIXATERA: NOIA: PEIXATERA:

1

Situació: En un mercat. Davant d'una parada de peix. - Miri, bonica, quins musclos...! Quines sardines! Què vol? Un quilo de musclos? - A quant van? - A quatre euros i mig el quilo. Quants en vol? - Dos quilos. - Com els vol? Petits o grossos? - Més aviat petits. - Alguna cosa més, maca? - Res més. Quant és? - Nou euros. - Té canvi de cinquanta euros? - Per a tu sí, reina.

MAS, M. i al. Digui, digui…1, Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat,1984, p.52-53 (adaptat)

62

1.2 Expressar gustos i preferències PREFERIR

Què prefereixes,

AGRADAR MÉS... (que...)

Què t'agrada més,

ESTIMAR-SE MÉS... (que...)

Què t'estimes més,

Prefereixo... la carn o el peix?

M'agrada més... M'estimo més... que... Tant me fa / M'és igual

- Prefereixo el mar a la muntanya. - M’agrada més el cinema que el teatre. - M’estimo més el peix que la carn.

PENSAR / SEMBLAR: Em sembla una mica car. Penso que és agradable. Trobo que és molt bon professional. No m’agrada gens

Què et sembla el nou restaurant? Què penses del nou cuiner?

2 Continguts gramaticals 2.1 Adjectius qualificatius (menjar) cru poc fet verd sec



cuit molt fet madur tendre



(carn, peix, etc.) (carn, peix, etc.) (tomàquet, fruita, etc.) (formatge, pa, etc.)

2.2 Més aviat + adjectiu (= “tirant a”)

M'agrada el bistec més aviat cru. Aquesta botiga és més aviat cara.

2.3 Verb: Voler (irregular)

VOLER vull vols vol volem voleu volen

63

2.4 Pronom feble: EN (objecte directe indeterminat)

ATENCIÓ!



Voleu maduixes? Tenen molta feina? Agafem diners?

No en volem. Sí, en tenim molta. Sí, n'agafem.

2.5 Quantitatius2

Adjectius: CAP (quantitat 0 de coses comptables)

Pronoms:

Adverbis:

•

Té tres llibres. No té cap llibre.

GENS DE (quantitat 0 de coses incomptables)

Fa molt soroll. No fa gens de soroll.

TOT RES (cap cosa)

M’agrada tot. No m’agrada res.

TOTHOM NINGÚ (cap persona)

Tothom canta. No canta ningú.

MOLT GENS

Plou molt. No plou gens.

Altres quantitatius:

MASSA (quantitat excessiva) - Aquest home treballa massa. - Em preocupo massa.

BASTANT [BASTANTS] / FORÇA (quantitat regular) - M'agrada bastant el futbol. - Volien força garanties per tirar endavant el projecte. PROU (quantitat suficient) - Prou! No vull sentir més discussions! - No han comprat prou pa per a tothom. 2

Taula extreta de Dolors Badia Llengua Catalana. Nivell Llindar 1, Barcelona: Edicions l'Àlber, 1997, p.88

64

UNA MICA (poca quantitat: sentit positiu) - He caminat una mica pel centre de la ciutat. - Tinc una mica de set.

NO... GAIRE [GAIRES] (poca quantitat, poc: sentit negatiu) - No parlava gaire, era molt callat. - No van visitar gaires monuments.

65

3 Lèxic 3.1 Menjar3:

3

Extret de BUSQUETS, Loreto. Curs intensiu de llengua catalana. Publicacions de l’Abadia de Monserrat, 1988, p. 84, i de Viure a Catalunya. Vocabulari en imatges, Barcelona: DGPL, Enciclopèdia Catalana, 2002

66

67

Exercicis 1. Observeu els dibuixos i ompliu els espais buits:4

a) res / un / una / cap / gens - Sobre el prestatge hi ha _______ peixera. - Sobre el prestatge no hi ha _______ peixera. - Sobre el prestatge no hi ha _______.

b) res / un / una / cap / gens - Dins la peixera no hi ha _______ peix negre. - Dins la peixera no hi ha ________ d’aigua. - Dins la peixera no hi ha _______.

c) tothom / cap / ningú - _______ va venir a la nostra festa. - _______ noia no va venir a la nostra festa. - _______ no va venir a la nostra festa.

4

Dolors Badia Llengua Catalana. Nivell Llindar 1, Barcelona: Edicions l'Àlber, 1997, p.89

68

2. Llegiu i responeu les preguntes següents: "La porta de Billy's, evidentment, és tancada; però n'hi ha una altra i hi entro. És el magatzem. Els vidres bruts deixen ar una llum pobra. Hi ha dos empleats i, al fons, una porteta que puja al pis de dalt, on hi ha la sala de joc. No hi ha ningú. Al fons de la sala, darrere d'una cortina, hi ha una altra porta amb un vidre glaçat amb lletres negres on es llegeix Direcció. Hi ha llum, a l'interior. I un soroll molt feble, com de màquina d'escriure." 5

FUSTER, J. De mica en mica s'omple la pica, Barcelona, ed. 62, 1981 (adaptat) ( de: LL Narració 10/005 Fitxa d’autoaprenentatge )

Preguntes:

1) Quantes persones hi ha al magatzem?

2) Qui hi ha a la sala de joc?

3) Quantes portes hi ha en aquest local?

4) Què hi ha al pis de dalt?

5) Què hi ha al fons de la sala?

3. Completeu les frases següents amb GENS DE, CAP, RES, NINGÚ, segons convingui: 1) En aquesta casa no tenen __________quadre. 2) En aquest carrer no hi ha ___________ pastisseria. 3) En aquesta escola no tenen __________sala d’actes. 4) Dins d'aquest calaix no hi ha ___________. 5

MAS, M. i al.. Digui, digui…1, Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat,1984, p.75

69

5) Aquí no hi ha _________ professor. 6) No tenim _________ sort. 7) La Maria no té ________ ordinador. 8) En Joan no té _________ fred. 9) Avui no ha trucat ___________. 10) No hi ha ________ ordinador barat. 11) No tenia ________ gana. 12) En aquesta classe no hi entra ________ llum. 13) Avui no he fet __________ en tota la tarda. 14) No tinc _____________ bolígraf que funcioni. 15) Hem dinat molt i ara no tenim ______________ gana.

4. Completeu les frases següents amb CAP, RES, NINGÚ, segons convingui: Recordem:

CAP RES NINGÚ

= = =

ni un, ni una cap cosa cap persona

Exemple: No tinc cap cigarreta. = No tinc ni una cigarreta.

70

1) No vull que m'acompanyi ___________, prefereixo anar sol. 2) Al despatx no hi ha _____________ telèfon. 3) A dintre de l'armari no hi ha _________. 4) A l’aula no hi ha ________ estudiant. 5) Al laboratori no hi ha __________ ordinador. 6) Avui és festa, al taller no hi ha _________. 7) Solament s'ha fet una rascada, pràcticament no s'ha fet ________. 8) Ja ha marxat tothom, no ha quedat ___________. 9) Avui no hem fet ________ examen. 10) Avui no hem fet ________ perquè ha marxat la llum. 11) En Jordi és un noi solitari, no té _________ amic. 12) Vaig arribar tard a la festa i ja no hi havia ____________. 13) A la nevera no hi ha ___________. 14) Qui ha vingut aquesta tarda? No ha vingut __________. 15) Què faràs aquesta tarda? ___________.

5. Ompliu els espais buits amb NO... RES, NO... GENS, NO... CAP:6

- Al darrere de l'ampolla ___________ hi ha __________. - A dins de l'ampolla ______________ hi ha ___________ vi. - Al costat de l'ampolla _____________ hi ha ____________ got. - _____________ hi ha ___________ llibre al prestatge. - Sota la taula ______________ hi ha ________________. - Al gerro _____________ hi ha ______________ flor. 6

FARGAS, A. i altres Llibreta d'exercicis autocorrectious 1. Eumo Editorial, 1991, p.39

71

- Damunt del piano ____________ hi ha ____________. - La Maria ___________ té ______________ gana. - Al plat de la Maria _____________ hi ha ______________. - A la taula ______________ hi ha ____________ plat. ( de: MS Quantificadors 08/007 Fitxa d’autoaprenentatge )

6. Contesteu a les següents preguntes amb una sola d'aquestes paraules: res, cap, gens, ningú, mai, enlloc.7

- Quan vindreu?

- ______MAI____________.

- Qui ha entrat?

- ______________________.

- Què has comprat?

- ______________________.

- Tens gaire gana?

- ______________________.

- Quantes planes falten?

- ______________________.

- Qui ho va dir, això?

- ______________________.

- On aniràs, demà?

- ______________________.

- Hi ha gent, al teu davant?

- ______________________.

- Hi ha gaires arbres, en aquest bosc?

- ______________________.

- Hi ha gaire llet, a la nevera?

- ______________________.

( de: MS Quantificadors 08/009 Fitxa d’autoaprenentatge )

7

FARGAS, A. i altres Llibreta d'exercicis autocorrectious 2. Eumo Editorial, 1991, p.34

72

7. El camió del majorista acaba de ar. Què ha deixat a la parada de la Lola? Completeu la llista amb les paraules:8

sac / caixes / llaunes / ampolles / pots / capses

Nom: Sra. Lola Serra Adreça: Parada núm. 8, Mercat Central

8

Quantitat

Producte

1........................ 10...................... 1........................ 30...................... 25...................... 50...................... 30...................... 15...................... 40...................... 2........................ 2........................

de patates de galetes de mongetes d’aigua de melmelada de sardines de vi de llet condensada d’anxoves de taronges de peres

BADIA, D i altres 2a. Llibreta autocorrectiva de vocabulari, Ed. Eumo, 1985, p.48

73

Lectura: Recepta: PA AMB TOMÀQUET I PERNIL Ingredients - 1 o 2 llesques gruixudes de pa, preferiblement de pagès (rodó) - 1 tomàquet mitjà, molt madur - oli d'oliva - sal - 2 talls de pernil salat o pernil dolç

Elaboració - Torreu lleugerament el pa (idealment sobre el foc; si no, en una torradora) - Talleu el tomàquet per la meitat. - A continuació, fregueu les dues cares de les llesques, amb la part tallada del tomàquet, fins a crear una fina pel·lícula de color vermell. - Poseu sal i oli per sobre al vostre gust. - Poseu el pernil salat (o pernil dolç, formatge, o un altre embotit) damunt la llesca.

BON PROFIT!

Ara, expliqueu vosaltres els ingredients d’una recepta senzilla del vostre país! ☺

74

8. Relacioneu el que diu el cambrer amb el que diu el client:9 V Alimentació: Al restaurant

13/007

CAMBRER

CLIENT

Ex.- Per beure?

1.- El lavabo per favor?

a.- €8. Pa i vi inclosos.

2.- Negre.

b.- Prendran cafè?

3.- Què hi ha a l’amanida?

c.- L’hi arem més per la paella.

4.- Quant val el menú?

d.- Al fons a l’esquerra.

5.- Sí, un tallat i un cafè amb llet.

e.- El vi, com el volen?

Ex.- Aigua mineral amb gas.

f.- Enciam, tomàquet, olives, ceba i pastanaga.

6.- Aquest tall de carn és cru.

g.- I vostè..., no menjarà res?

7.- Pastís de poma.

h.- I per postres?

8.- No, no tinc gana.

9. Escriviu aquests adjectius al lloc més adequat:10

cuita, descremada, fregides, fregit, cru, sec, grossos, dur, blanc, madur

- el bistec cuit



- el bistec cru

- el formatge tendre



- ____________________

- la carn crua



- ____________________

- les patates bullides



- ____________________

9

BADIA, D i altres 1ª Llibreta autocorrectiva de vocabulari, Ed. Eumo, 1985, p. 40 Dolors Badia Llengua Catalana. Nivell Llindar 1, Barcelona: Edicions l'Àlber, 1997, p.74

10

75

.

- l'ou ferrat



- ____________________

- el peix bullit



- ____________________

- la llet sencera



- ____________________

- el vi negre



- ____________________

- els pans petits



- _____________________

- el tomàquet verd



- _____________________

10. Llegiu aquesta nota i poseu el pronom EN només on sigui necessari:11

Maria, Si surts, compra tomàquets madurs, que no ________ queden, i tampoc _________ hi ha sal. De pa, _________ tenim una mica per sopar, però no _________ hi ha per demà esmorzar. Si no _______ tens diners, _______ hi ha al pot de la cuina.

11. Substituïu la part marcada en negreta pel pronom EN:

- Compren pa cada dia.

- __________ compren cada dia.

- Mengen verdura cada setmana.

- __________ mengen cada setmana.

- Agafo una poma de la fruitera.

- __________ agafo una de la fruitera.

- Llegeixo diaris internacionals.

- __________ llegeixo d'internacionals.

- Faig gimnàstica cada matí.

- __________ faig cada matí.

11

Dolors Badia Llengua Catalana. Nivell Llindar 1, Barcelona: Edicions l'Àlber, 1997, p.75

76

CONTINGUTS PER TREBALLAR A L'ÀREA D'AUTOAPRENENTATGE

UNITAT VI. MENJAR I BEURE Continguts comunicatius: Demanar en un restaurant / en una botiga allò que es desitja Demanar els productes i les quantitats en una botiga Expressar gustos i preferències Demanar i explicar una recepta de cuina Continguts gramaticals: Quantitatius: molt, poc, gens, etc. Adjectius qualificatius (menjar) El pronom EN (objecte directe indeterminat) Més aviat + adjectiu Verbs: voler Lèxic: Vocabulari del menjar i beure

77

78

UNITAT VII - QUÈ VAS FER L'ALTRE DIA?

1 Continguts comunicatius Demanar i explicar què s’ha fet recentment Demanar i explicar què es va fer Demanar i explicar què es feia habitualment

2 Continguts gramaticals 2.1 Temps at: Avui Pretèrit perfet

haver + participi

Aquest matí/ mes/any Aquesta tarda/ setmana ...

Acció ada; generalment en un temps inacabat. Exemple: Aquest matí he parlat amb el germà de la Núria i m’ha dit* que vindrà a la festa)

he

parlat

he

sabut

he

dormit

has

parlat

has

sabut

has

dormit

ha

parlat

ha

sabut

ha

dormit

hem

parlat

hem

sabut

hem

dormit

heu

parlat

heu

sabut

heu

dormit

han

parlat

han

sabut

han

dormit

1ª CONJUGACIÓ (-AR)

2ª CONJUGACIÓ (-ER/-RE)

79

3ª CONJUGACIÓ (-IR)

Ahir Pretèrit imperfet

Acció ada i continuada, en un temps at.

Abans-d'ahir

-av-

L'any at La setmana ada

parlava

sabia

dormia

parlaves

sabies

dormies

parlava

sabia

dormia

parlàvem

sabíem

dormíem

parlàveu

sabíeu

dormíeu

parlaven

sabien

dormien

1ª CONJUGACIÓ (-AR)

2ª CONJUGACIÓ (-ER/-RE)

3ª CONJUGACIÓ (-IR)

Ahir Pretèrit perifràstic

Exemple: Mentre en Pere parlava amb la Mercè, jo llegia el diari.)

auxiliar + infinitiu

Acció ada i puntual, en un temps at acabat.

El mes at L'any at La setmana ada

Exemple: Mentre mirava la pel·lícula de por van trucar a la porta.)

vaig

parlar

vaig

saber

vaig

dormir

vas

parlar

vas

saber

vas

dormir

va

parlar

va

saber

va

dormir

vam/vàrem parlar

vam/vàrem saber

vam/vàrem dormir

vau/vàreu

parlar

vau/vàreu

saber

vau/vàreu

dormir

van/varen

parlar

van/varen

saber

van/varen

dormir

1ª CONJUGACIÓ (-AR)

2ª CONJUGACIÓ (-ER/-RE)

80

3ª CONJUGACIÓ (-IR)

*Atenció! Recordeu els canvis en els verbs pronominals: Em Et Es Ens Us Es



M' T' S' Ens Us S'

M'han dit que vas arribar tard. T'han explicat què va ar? S'han decidit a comprar un cotxe nou. Ens hem de dir la veritat. Us heu menjat tota la fruita. S'han deixat la cartera a casa.

2.2 Participis verbals:

1ª CONJUGACIÓ (-AR)

2ª CONJUGACIÓ (-ER/-RE)

-at

3ª CONJUGACIÓ (-IR)

-ut / -gut / -scut / -ès

estudiar he estudiat

perdre he perdut

-it / -ut dir he dit

voler he volgut créixer he crescut

tenir he tingut

entendre he entès

Altres participis de verbs irregulars (2ª conjugació): conèixer

conegut

escriure

escrit

fer

fet

haver

hagut

poder

pogut

ser ( ésser) veure viure

sigut/estat vist viscut

81

Exercicis

1. Escriviu el temps verbal que correspon a cada frase: Telefonar: - En Miquel ahir no ___________________ a en Pere pel seu aniversari. - L’Àngel l'any at no ___________________ a l’Anna pel seu aniversari. - En Josep aquest matí ___________________ a la Mercè pel seu aniversari.

Escriure: - Sempre que he anat de vacances ___________________ un diari de records. - La setmana ada ____________________ una denúncia pel robatori de la seva moto i encara no en té notícies.

2. Completeu les frases segons els models: AT No immediat (Pretèrit Perifràstic)

Immediat (Pretèrit Perfet)

Ahir vaig pintar. Ahir vau jugar.



Avui he pintat. Avui heu jugat.

- Ahir va venir.



Avui ____________________.

- Ahir _________.



Avui han pujat a casa.

- Ahir vau caminar molt.



Avui ____________________.

- Ahir________________.



Avui hem vist un film.

- Ahir vas dormir poc.



Avui ____________________.

- Ahir________________.



Avui he sortit aviat.

82

3. Completeu aquestes sèries segons els models: INDICATIU Pronoms personals

Pretèrit imperfet

Pretèrit perifràstic

Pretèrit perfet

1) Jo

cantava massa alt.

________________

________________

2) Tu

________________

vas escriure una carta.

________________

3) Ell/ella

________________

________________

ha dormit la migdiada.

4) Nosaltres

escoltàvem la ràdio.

________________

________________

5) Vosaltres

________________

vau beure poc vi.

________________

6) Ells/elles

________________

________________

han sortit al carrer.

4. Uniu amb una fletxa els elements de les tres columnes següents que puguin formar una frase.

Els nens

he caminat

les notícies.

El nen

heu agafat

el piano.

Jo

hem mirat

a la mà.

Tots nosaltres

m'he fet mal

del problema.

Ells

ha pujat

el programa de TV.

Amb les tisores

hem olorat

les claus.

En Jordi i jo

han baixat

cinc quilòmetres.

Tu i la Isabel

has menjat

a dalt de l'escala.

Potser tu

heu tocat

molta fruita.

La nena

han parlat

de la bicicleta.

Tu

has escoltat

les escales de tres en tres.

Segur que vosaltres

ha caigut

les flors del jardí.

83

5. Relacioneu amb una fletxa els pronoms subjecte amb les formes verbals corresponents.

1) Nosaltres

vaig anar

2) Tu

vau anar

3) Vosaltres

va anar

4) Jo

van anar

5) Ell

vas anar

6) Elles

vam anar

al mercat.

6. Relacioneu les dues columnes segons la forma verbal corresponent.

1. En Jaume abans

vaig

2. En Jordi i tu ara

vas

3. Jo fa temps

va

4. Jo ara

anem

5. En Joan i jo ara

aneu

6. Tu ara

van

7. Tu quan eres petit

anava

8. La Núria ara

anaves

9. En Jordi i jo abans

anava

10. En Joan i la Maria abans

anàvem

11. En Joan i la Núria ara

anàveu

12. Tu i en Miquel abans

anaven

84

a la universitat.

7. Escriviu el pretèrit perfet (haver + participi) en les següents frases:

- No ____________________ (sentir, tu) algun soroll estrany? - Aquesta tarda ____________________ (anar) a fer-nos socis de la piscina municipal. - Ells ____________________ (marxar) quan la Marta ___________________ (arribar). - Qui ____________________ (dir) que era massa aviat per anar al cinema? ____________________ (fer, nosaltres) tard! - La veritat és que ____________________ (tenir, vosaltres) molt mala sort! - Com ____________________ (poder) obrir la llauna si no tenies obrellaunes? - L’Enric i la Maria no ____________________ (voler) saber res de la qüestió. - Últimament ____________________ (haver-hi) molts debats sobre “nació i identitat”. -

Dius

que

jo

____________________

(trencar)

el

plat,

però

jo

no

____________________ (ser)!

8. El cap de setmana dels senyors Puig1 Llegiu el text atentament: El cap de setmana at el senyor i la senyora Puig van anar al Pirineu. Van marxar de Vilanova divendres a la tarda i no hi van tornar fins diumenge a la nit. Dissabte es van llevar d’hora i van esmorzar. Després van sortir cap a les pistes d’esquí. La senyora Puig va esquiar tot el matí i el senyor Puig va ejar i prendre el sol a la terrassa.

1

Text adaptat de Dolors Badia Llengua Catalana. Nivell Llindar 1, Barcelona: Edicions l'Àlber, 1997, p. 58

85

Al migdia van menjar un entrepà a les pistes i a mitja tarda van tornar a l’hotel. Es van dutxar i van sortir a comprar productes típics: botifarres, formatges, embotits, etc. Van sopar en un restaurant. Un sopar romàntic, amb espelmes i cava. Havent sopat, van assistir a un concert de música popular. Diumenge, la senyora Puig va tornar a les pistes, però el senyor Puig va preferir anar a ballar sardanes i també va visitar una exposició de fotografia. Quan la senyora Puig va tornar, van dinar, van descansar una estona i a dos quarts de sis de la tarda van carregar el cotxe i van marxar. Van arribar a casa seva molt cansats, però satisfets.

Ara, subratlleu tots els verbs en pretèrit perifràstic (van anar) i convertiu-los en pretèrit perfet (han anat): ____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________

9. Feu frases amb els dibuixos següents dient: què fa, què feia, què ha fet, què va fer: ____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________

86

10. I vosaltres, què fèieu normalment durant les vacances, quan éreu petits? què vàreu fer el cap de setmana at? què és el més interessant que heu fet avui?

11. Expliqueu una anècdota divertida o comprometedora que us hagi at.

87

CONTINGUTS PER TREBALLAR A L'ÀREA D'AUTOAPRENENTATGE

UNITAT VII QUÈ VAS FER L’ALTRE DIA?

Continguts comunicatius: Demanar i explicar què s'ha fet recentment Demanar i explicar què es va fer Demanar i explicar què es feia habitualment Continguts gramaticals: Temps verbals: pretèrit imperfet pretèrit indefinit perfet perifràstic Participis verbals Lèxic: accions quotidianes

88

UNITAT VIII - COM ÉS ELL? I ELLA?

1 Continguts comunicatius 1.1 Descriure una persona Com és en Joan? És alt, té els cabells rossos, porta ulleres i un vestit gris molt elegant. Quant fa d'alçada? Fa un metre vuitanta. Quants anys deu tenir? Deu tenir vint anys. És gras, en Joan? No, no ho és; és més aviat prim.

1.2 Expressar obligacions o necessitat Cal mantenir les amistats. He d'anar al metge dos cops l'any. No fa falta estar amb tensió a la reunió.

1.3 Expressar probabilitats Pel seu aspecte, deu ser el noi estranger que estàs esperant.

2 Continguts gramaticals 2.1 Expressar obligacions o necessitat: a) CALDRE + INFINITIU Present at Exemple:

cal calen calia calien

+ infinitiu + infinitiu

Calia concentrar-se per entendre la conferència. Cal aconseguir una subvenció per al nou projecte.

89

b) HAVER DE + INFINITIU

Present

he has ha hem heu han

at

havia havies havia havíem havíeu havien

Exemple:

+ de + infinitiu

+ de + infinitiu

Havia de seguir les instruccions. Hem d'estudiar més català.

c) FER FALTA + infinitiu

Present

fa falta

+ infinitiu

at

feia falta

+ infinitiu

Exemple:

No fa falta comprar tant de material. Feia falta Ø més formació sobre aquest tema.

90

2.2 Expressar probabilitat

DEURE + INFINITIU

Present

dec deus deu devem deveu deuen

+ infinitiu

at

devia devies devia devíem devíeu devien

+ infinitiu

Exemple:

En Pere deu ser estranger. Devien tenir cinquanta anys.

2.3 Pronom feble HO (atribut)

Amb els verbs SER, ESTAR, SEMBLAR

És molt alt. Estava bastant cansada. Semblava un noi intel·ligent.



Ho és molt. (d'alt) Ho estava bastant. (de cansada) Ho semblava. (un noi intel·ligent)

91

3. Lèxic 3.1 El cos humà1

3.2 Els 5 sentits La vista L'oïda El gust



mirar, veure(-hi) escoltar, sentir(-hi) tastar

L'olfacte El tacte

1



olorar, sentir tocar

Dibuixos extrets de Viure a Catalunya. Vocabulari en imatges, Barcelona: DGPL, Enciclopèdia Catalana, 2002

92

3.3 La roba2

3.4 Els colors blau / blava

groc / groga

rosa

verd / verda

blanc / blanca

lila

vermell / vermella

gris / grisa

marró

(roig / roja)

negre / negra

taronja

2

Dibuixos extrets de Viure a Catalunya. Vocabulari en imatges, Barcelona: DGPL, Enciclopèdia Catalana, 2002

93

Exercicis 1. Relacioneu cadascun dels noms del requadre amb un número del dibuix. el front, la llengua, l’orella, la cella, la galta, la barbeta, la mandíbula, els cabells, les pestanyes, les dents, els llavis, els ulls, les pigues, la boca, el nas

2. Relacioneu els verbs següents amb alguna part de la cara:

pentinar-se

dents

fer petons

boca

olorar

ulls

escoltar

nas

somriure

cabells

plorar

llavis

mossegar

orelles

veure beure

94

3. El cos humà: relacioneu cada una d'aquestes paraules al lloc corresponent del dibuix:

la cara

la cuixa

el coll

la pell

el melic

la cintura

el puny

la panxa

el cap

el dit

el pit

la cella

l'ungla

la cama

el genoll

l'espatlla

el cor

el colze

el braç

el peu

95

4. En Rafel i dos testimonis fan la descripció dels atracadors:3

Rafel:

Un atracador tenia unes celles molt espesses i un nas molt llarg. L’altre tenia els llavis gruixuts i una piga al front.

Testimoni 1:

Un tenia molts cabells. Portava la clenxa al mig del cap i els ulls eren petits. L’altre tenia pocs cabells i unes galtes molt rodones.

Testimoni 2:

Un tenia les orelles molt grosses i una dent negra i l’altre tenia la pell molt morena i portava bigoti.

(de: V Descripció: Persones: Físic 01/004 Fitxa d’autoaprenentatge)

Quins d’aquests personatges creieu que són els atracadors si teniu en compte la descripció que n’han fet?

Els atracadors són els personatges dels dibuixos _____ i _____.

3

BADIA, D i alt. 1a Llibreta autocorrectiva de vocabulari, Ed. Eumo,1985, p.13

96

5. Qui és qui? Llegiu els diàlegs i indiqueu a quin personatge es refereixen:4 - És alt? - Sí que ho és. - És més aviat alta? - No, no ho és. - Sembla simpàtica? - Sí que ho sembla.

- És prima? - Sí que ho és. - És prim? - Si que ho és. - Està seriós? - No, no ho està

6. Torneu a escriure aquestes frases canviant la paraula repetida per un pronom:5 · L’avi i el pare són alts i el fill i el nét també són alts. L’avi i el pare són alts i el seu fill i el nét també ho són. · La Mercè és alta i la Júlia també és alta.

· La Carme és grassa però la Júlia no és grassa.

· El sc és dependent i el seu fill també és dependent.

4

Dolors Badia Llengua Catalana. Nivell Llindar 1, Barcelona: Edicions l'Àlber, 1997, p. 53 Dolors Badia Llengua Catalana. Nivell Llindar 1, Barcelona: Edicions l'Àlber, 1997, p. 57

5

97

· El Miquel i la Mercè semblen germans però no són germans.

· El meu germà ara és ros però abans no era ros.

· La Carme està contenta i el seu amic també està content.

7. Els senyors Puig es vesteixen per sortir a sopar fora aquesta nit. Escriviu el nom de les peces de roba al costat de cada dibuix: 6 (de: V Objectes: Peces de vestir 11/001 Fitxa d’autoaprenentatge)

6

les mitges

els mitjons

la samarreta

les sabatilles

les calces

els pantalons

els calçotets

el vestit

els sostenidors

el davantal

BADIA, D i alt. 1a Llibreta autocorrectiva de vocabulari, Ed. Eumo, 1985, p.13 (adaptat)

98

8. El senyor i la senyora Puig es muden per sortir de nit. Què pensa la senyora Puig? Poseu al costat de cada frase el número del dibuix que li correspon: 7 (de: V Descripció: Indumentària 01/006 Fitxa d’autoaprenentatge)

Ex. I si em poso el vestit llarg? 2 a. _____

O potser que em posi la faldilla i la brusa de flors.

b. _____

L’abric negre ja és molt vell!

c. _____

El meu marit s’ha d’emprovar l’americana i els pantalons foscos.

d. _____

Amb el barret quedaria elegantíssim!

e. _____

Les sabates de taló em fan un mal!

f. ____

He de comprar una camisa sense butxaques al meu marit!

g. _____

Li posaré una flor a la jaqueta.

7

BADIA, D i alt.1a Llibreta autocorrectiva de vocabulari, Ed. Eumo, 1985, p.13

99

9. Ompliu els espais buits amb la forma verbal corresponent, utilitzant la l’estructura per expressar obligació o necessitat: HAVER DE + INFINITIU

1 (Jo) ___________________ (sortir) a les quatre. 2 (Nosaltres) _____________ (venir) d’hora. 3 (Vosaltres) _____________ (aprendre) català. 4 (Elles) _________________ (fer) les coses ben fetes. 5 (Ella) __________________ (anar) al cine aquesta tarda.

10. Completeu les frases següents amb les formes del verb caldre:

cal calia

(present d'indicatiu) (imperfet d'indicatiu)

Exemple: Per estar sa __cal___ fer exercici cada dia.

1) Per anar al metge ___________ demanar hora primer. 2) Per vigilar els nens ___________ tenir molta paciència. 3) L'any at, per anar d'excursió _____________ abrigar-se més. 4) _______________ ensenyar el carnet de soci per entrar. 5) Perquè el cotxe funcioni, __________que li posis oli. 6) No m'han donat el aport perquè _____________ portar el comprovant. 7) Aquesta tarda _____________ ser a la universitat a primera hora.

100

11. Substituïu els espais buits per l’estructura d'obligació HAVER DE + INFINITIU corresponent (present o at, segons convingui):

Exemple: Per aprendre català has de perdre (PERDRE, tu) la vergonya.

1. Per parlar amb el gerent de l’empresa _____________ (DEMANAR, present, vosaltres) hora per telèfon. 2. Si vols venir amb nosaltres d’excursió m’ho _____________ (DIR, present, a mi) avui. 3. Si et trobaves malament _______________ (ANAR, at, tu) al metge. 4. Quan ompli el formulari l’ ____________ (PORTAR, present, vostè) a secretaria. 5. ______________ (AVISAR, present, jo) la professora que demà no podré venir a classe. 6. En cas d’incendi ______________ (SORTIR, present, nosaltres) per la sortida d’emergència. 7. Tingues en compte que ______________ (ACABAR, present, tu) el projecte aviat. 8. Si us plau, ____________ (IDENTIFICAR-SE, present, vostès) en entrar a l’edifici. 9. No ______________ (MIRAR, present, nosaltres) tant el nou company, que s’adonarà que ens agrada. 10. No ____________ (QUEDAR-SE, at, tu) fins tan tard a la feina; vas treballar massa!

101

12. Repetiu les frases següents, canviant la part subratllada per la forma equivalent del verb caldre.

Exemple: Per estar sa no cal fer exercici cada dia.

1) No fa falta repetir-m'ho tantes vegades. No _________________________________________________________. 2) No feia falta venir tan aviat. No __________________________________________________________. 3) No farà falta que hi anem tots, amb tres n'hi haurà prou. No __________________________________________________________.

4) Si m'ho deixa en Pere, no farà falta que m'ho deixis tu. No __________________________________________________________.

5) Sí, hi ha la Maria i la Mercè, no fa falta ningú més. No __________________________________________________________.

6) Necessites ajuda? No fa falta. No __________________________________________________________.

13. Inventeu cinc frases més en què sigui necessari l'ús de cal / no cal. a. _____________________________________________________________. b. _____________________________________________________________. c. _____________________________________________________________.

102

d. _____________________________________________________________. e. _____________________________________________________________.

Expressió de possibilitat

14. Transformeu en temps at (pretèrit imperfet) les frases següents:

Exemple:

1.

Deu ser una persona molt intel·ligent. Devia ser una persona molt intel·ligent

Deu pensar en tu cada dia, segur... _______________ en tu cada dia, segur...

2.

Deu ser una persona diabètica perquè no pot menjar sucre. _______________ una persona diabètica perquè no podia menjar sucre.

3.

Deu ser molt feliç, perquè sempre riu! _______________ molt feliç, perquè sempre reia!

4.

Deu estudiar molt, perquè treu molt bones notes. _______________ molt, perquè treia molt bones notes.

103

CONTINGUTS PER TREBALLAR A L’ÀREA D’AUTOAPRENENTATGE

UNITAT VIII COM ÉS ELL?

Continguts comunicatius: Descriure una persona Expressar obligacions Expressar probabilitats Continguts gramaticals: Estructura d'obligació: CALDRE+INFINITIU HAVER DE+INFINITIU FER FALTA Estructura de probabilitat: DEURE+INFINITIU El pronom HO substituint un atribut Lèxic: el cos, els 5 sentits, la roba, els colors Verbs: Portar

104

105

UNITAT IX - PETICIONS, PROJECTES I PREFERÈNCIES

1 Continguts comunicatius 1.1 Fer i respondre a peticions - Pots tancar la porta?

- I tant! Ara mateix.

- Puc sortir aquest vespre?

- No, de cap manera.

- Els molesta si fumo?

- Ho sento, està prohibit.

- Et fa res portar-me el llibre?

- I ara! De seguida.

- Em permet obrir la finestra?

- Cap problema!

- Podria veure el doctor?

- Ho sento, no hi és.

- Seria possible veure'l abans de les 6?

- Ho intentarem.

1.2 Demanar i dir a algú quins plans té - Què faràs? - Avui aniré al cinema, i el cap de setmana, sortirem d'excursió.

2 Continguts gramaticals 2.1 Futur: Futur:

jo parlaré (acció futura: “Només parlaré si és necessari”)

106

demà demà at aquesta tarda la setmana que ve d'aquí a... dies

1ª CONJUGACIÓ

regulars

irregulars

ESCOLTAR

ANAR

-AR

2ª CONJUGACIÓ -ER / -RE

3ª CONJUGACIÓ -IR

escoltar escoltar escoltar escoltar escoltar escoltar

anir anir anir anir anir anir

é às à em eu an

é às à em eu an

PERDRE

HAVER

perdr perdr perdr perdr perdr perdr

haur haur haur haur haur haur

é às à em eu an

DORMIR dormir dormir dormir dormir dormir dormir

é às à em eu an

demà demà at aquesta tarda la setmana que ve d'aquí a... dies

VENIR vindr vindr vindr vindr vindr vindr

é às à em eu an

é às à em eu an

2.2 Pronoms febles: EL, LA, ELS, LES (objecte directe determinat) HO (objecte directe neutre) HI (objecte de lloc) EN (objecte directe indeterminat) Pronom + consonant (verb)

Comprarà el llibre. Prendrà la flor. Comprarà els llibres. Prendrà les flors. Farà allò. Llegirà diaris cada dia. Treballarà a la universitat.

El comprarà. La prendrà. Els comprarà. Les prendrà. Ho farà. En llegirà. Hi treballarà.

107

Pronom + vocal (verb)

L'ha comprat. L'ha pres. Els ha comprat. Les ha pres. Ho ha fet. N'ha llegit. Hi ha treballat.

Exercicis 1. Què diuen les persones dels dibuixos? Relacioneu els fragments de les dues columnes i una frase per a cada dibuix:1 (de: LL Persuasió 12/004 Fitxa d’autoaprenentatge)

1

1. Et fa res que

a. engegar-la?

2. Puc

b. segui?

3. Es pot

c. fumi?

4. Et fa res que

d. ar?

McDOWELL, J. i CASSANY, D. Pàgines de premsa del Digui, digui, unitat 29

108

2. Torneu a escriure les frases següents, tot substituint les paraules en negreta per un pronom (EL / LA / ELS / LES / HO / EN), com a l'exemple: En Joan llegeix el diari cada dia. En Joan el llegeix cada dia. En Joan llegeix diaris cada dia. En Joan en llegeix cada dia. En Joan llegeix això cada dia. En Joan ho llegeix cada dia. 1. Vosaltres estudieu temes per l'examen.

1. _______________________________

2. Vosaltres estudieu el tema de l'examen.

2. _______________________________

3. Vosaltres estudieu això.

3. _______________________________

4. He trobat allò que buscava.

4. _______________________________

5. He trobat una clau.

5. _______________________________

6. He trobat la clau.

6. _______________________________

7. Jo no tinc diners.

7. _______________________________

8. Jo no tinc els diners.

8. _______________________________

9. Jo no tinc això.

9. _______________________________

10. Algú ha dit que plourà.

10. _____________________________

11. Algú ha dit la previsió meteorològica.

11. _____________________________

12. No hem trobat gaire trànsit.

12. _____________________________

13. No hem trobat el trànsit que esperàvem.

13. _____________________________

14. No hem trobat allò que esperàvem.

14. _____________________________

15. Encara no he vist aquesta pel·lícula.

15. _____________________________

16. Encara no he vist això.

16. _____________________________

17. Encara no he vist la pel·lícula que em 17. _____________________________ vas recomanar. 18. La Mercè compra fruita cada dia.

18. _____________________________

19. La Mercè compra la fruita al mercat.

19. _____________________________

20. La Mercè compra allò que vol..

20. _____________________________

109

3. Contesteu les següents preguntes, substituint les paraules en negreta per un pronom: 1. Has acabat el projecte?

1. _______________________________ 2. Vols més sopa? 2. _______________________________ 3. Has trobat tot allò que buscaves? 3. _______________________________ 4. Has comprat les sabates? 4. _______________________________ 5. Has vist aquesta pel·lícula? 5. _______________________________ 6. Els nens beuen vi? 6. _______________________________ 7. On has comprat aquesta fruita tan 7. bona? _______________________________ 8 Ja has acabat l'examen? 9. Qui ha engegat la televisió? 10. Has trobat segells al quiosc?

8. _______________________________ 9. _______________________________ 10. _____________________________

4. Contesteu les següents preguntes seguint el model; subratlleu primer la part que substituïu: Vas a la biblioteca?

Sí, ara hi vaig.

1. Vas a la platja? _____________________________________________ 2. Aniràs al cinema, demà? ______________________________________ 3. Quan aniràs al museu? _______________________________________ 4. Vas anar al concert, ahir? ______________________________________ 5. Ha anat a comprar llibres? ______________________________________

110

5. Subratlleu les respostes correctes i corregiu les incorrectes: - Aniràs d'excursió diumenge?

Sí, aniré d'excursió. Sí, hi aniré d'excursió. No, hi aniré a ballar.

- Has anat al zoològic?

No, encara no he anat. Hi aniré la setmana que ve. Sí, ja hi he anat al zoològic.

- Quan anirem al supermercat?

Si podem, hi anirem aquesta tarda. Anirem demà. Hi anirem al supermercat quan tu vulguis.

- Vas anar al cine?

No, hi vaig anar al teatre. Sí, vaig anar al cine. No, no vaig anar.

6. Responeu a les preguntes següents, utilitzant el pronom HI. Encara treballes a la Telefònica?

Sí, encara hi treballo. No, ja no hi treballo.

1) Estudies a la mateixa acadèmia?

No, ____________________.

2) Vas al cine?

Sí, ____________________.

3) Telefones al despatx?

Ara ____________________.

4) Vius al carrer de València?

No, ja ____________________.

5) És a l’hospital?

Sí que ____________________.

6) És al despatx de davant?

Sí que ____________________.

7) Compres al mercat?

Sí que ____________________.

8) Dines a casa teva?

No, no ____________________.

111

9) Esmorzes al bar de la cantonada?

Sí ____________________.

10) eges per la Rambla?

Sí, ____________________ cada dia.

7. Ara vosaltres:

a) Què fareu el cap de setmana? Pregunteu-ho als vostres companys de classe i després expliqueu-ho als altres. _______________________________________________________________ _______________________________________________________________ _______________________________________________________________ _______________________________________________________________ ______________________________________________________________.

b) Acabeu de saber que heu guanyat la loteria! Enhorabona!! Què fareu amb els diners? _______________________________________________________________ _______________________________________________________________ _______________________________________________________________ _______________________________________________________________ _______________________________________________________________.

112

CONTINGUTS PER TREBALLAR A L'ÀREA D'AUTOAPRENENTATGE UNITAT IX PROJECTES Continguts comunicatius: Fer i respondre a peticions Demanar i dir algú quins plans té Continguts gramaticals: Futur Pronoms febles (objecte directe, complement circumstancial) Lèxic: Activitats lúdiques

113

UNITAT X - ON LI FA MAL?

1 Continguts comunicatius 1.1 Descriure un estat físic Com et trobes?

No em trobo gaire bé. / Em trobo malament. Em trobo més bé. / millor. Em trobo més malament. / pitjor.

Què et a? Què et fa mal? Què tens?

Estic molt cansat. Em fa mal l'estómac. Tinc mal de cap.

1.2 Donar consells Hauries de telefonar al metge. Hauries d'aprimar-te / d'engreixar-te. Podries prendre una aspirina. 1.3 Descriure un estat d'ànim Com va? Com anem? Com estàs?

Mira, anar fent. Bé, estic molt content. Estic preocupada perquè tinc molta feina.

2 Continguts gramaticals 2.1 Condicional

1ª CONJUGACIÓ -AR

regulars

irregulars

ESCOLTAR

ANAR

escoltar ia escoltar ies escoltar ia escoltar íem escoltar íeu escoltar ien

114

anir anir anir anir anir anir

ia ies ia íem íeu ien

regulars 2ª CONJUGACIÓ -ER / -RE

3ª CONJUGACIÓ -IR

irregulars PODER

HAVER

podr podr podr podr podr podr

haur haur haur haur haur haur

ia ies ia íem íeu ien

ia ies ia íem íeu ien

DORMIR

VENIR

dormir dormir dormir dormir dormir dormir

vindr vindr vindr vindr vindr vindr

ia ies ia íem íeu ia

ia ies ia íem íeu ien

2.2 Perífrasi d'obligació en condicional, per donar un consell

HAVER DE + infinitiu (en condicional) Hauries de dormir més. Hauria de prendre les medecines. PODER + infinitiu (en condicional) Podries fer esport. Podries descansar més hores. 2.3 Pronoms febles: LI/ELS (objecte indirecte): Em Et Li Ens Us Els

Em fa mal el coll Et fa mal la panxa Li fa mal l'orella Ens fan mal les cames Us fa mal el peu dret Els fa mal l'esquena

115

3 Lèxic 3.1 Salut: Verb + nom Tenir:

la febre, la tos, la grip, la son, la gana, la set, el mal de coll, el mal de cap, el mal de queixal, el mal de panxa, el mal d'orella, la mandra, les ganes de plorar, les ganes de riure

Estar:

malalt, marejat, constipat, curat, recuperat, millor, pitjor...

Fer:

mala cara, bona cara, fer mal el cap/la panxa...

Trobar-se: bé, malament

3.2 Tenir gana / Tenir ganes de / Venir de gust Observa les expressions següents: Tenir gana:

Es refereix només al desig de menjar. Exemple: Avui encara no he dinat i tinc molta gana. [Gana s'expressa sempre en singular.]

Tenir ganes de:

Es refereix a tenir ganes de qualsevol cosa en general. Exemple: En Joan té ganes d'anar de viatge. La Maria té ganes de menjar patates fregides. [Ganes s'expressa sempre en plural i exigeix de darrere.]

Venir de gust:

Vol dir també tenir ganes de qualsevol cosa. Exemple: Em ve molt de gust anar a eig. A la Isabel li ve de gust menjar truita. [Fixa't que sempre va acompanyada del pronom personal OI (em, et, li,...), com la forma fer mal.]

116

3.3 Medicaments i material mèdic Farmaciola:

el termòmetre, l’esparadrap, les tisores, les tiretes, l’alcohol, l’aspirina, la bena, l’aigua oxigenada, el xarop, la xeringa

3.4 Estats d'ànim ESTAR + adjectiu:

En Marc està trist.

content/a



trist/a

preocupat/da



despreocupat/da

animat/da



desanimat/da

eufòric/a



deprimit/da

cansat/da



descansat/da

de bon humor



de mal humor – enfadat/da

divertit/da



avorrit/da

117

Exercicis

1. A continuació teniu una llista de medicaments i material que podeu trobar en una farmaciola. Relacioneu els dibuixos amb els noms: 1 ( de: V Sanitat: cures i medicaments 08/001 Fitxa d’autoaprenentatge )

1 l’alcohol ___ el comptagotes ___ el termòmetre ___ l’esparadrap ___ els comprimits ___ les càpsules ___ el cotó fluix ___ les crosses ___ la xeringa ___ les pinces ___ les tiretes ___ la bena

1

MAS, M. i al. Digui, digui...2 Llibre de l’autoaprenent, unitats 46-60, Ed. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1985, p.126

118

2. Marqueu amb una rodona el pronom adequat a les frases següents:2

1) La Dolors fa un jersei per al seu germà, però a ell no _li_ agrada. (m’ - t’ - ens - us - li) 2) L'Enric fa un pastís de nata per a nosaltres, però no ______ agrada. (m’ - t’ - ens - us - li) 3) La Montserrat fa una bufanda molt llarga per a mi, però no ______ agrada. (m’ - t’ - ens - us - li) 4) En Dani fa un dibuix per a tu i la Mercè, però no ______ agrada. (m’ - t’ - ens - us - li) 5) Els alumnes fan un tapís gran per a tu, però es veu que no ______ agrada. (m’ - t’ - ens - us - li) 6) La Mònica fa una caseta per al gos, però lladra i no ______ agrada. (m’ - t’ - ens - us - li) 7) En Pere i l'Anna expliquen un conte al seu fill, però no saben si ______ agrada. (m’ - t’ - ens - us - li)

3. Completeu les frases següents amb el pronom d’objecte indirecte adequat:

1. Els amics de l’Anna __________ (a ella) volen regalar una màquina de fer fotos digital. 2. Ja __________ (a mi) van avisar que no podria fer tot el que volgués. 3. No volien que __________ (a ells) aviséssim si els resultats eren dolents. 4. Quan __________ (a nosaltres) vau donar la notícia vam estar molt contents. 2

FARGAS, A. i altres. Llibreta d’exercicis autocorrectius 1. Vic: Eumo Editorial, 1991, p. 31-32

119

5. _________ (a tu) fa mal el cap? Una aspirina t’anirà bé. 6. Quants diners __________ (a vostè) he de donar, en total? 7. ___________ (a vosaltres) agrairia que col·laboréssiu en l’organització. 8. A les meves germanes no __________ (a elles) agrada gaire viatjar. 9. ___________ (a mi) han dit que he at la prova! 10. Estarà molt content quan _________ (a ell) arribi la invitació per a la inauguració de l’exposició.

4. Completeu les frases següents amb: tenir ganes de, tenir gana, venir de gust

1) No _____________________de fer res. 2) No ha esmorzat i ____________________ . 3) No ______________ de menjar pollastre, __________menjar vedella. 4) La Maria i jo __________________________ d'anar d'excursió. 5) Als seus fills sempre els _________________ anar a la platja.

120

CONTINGUTS PER TREBALLAR A L'ÀREA D'AUTOAPRENENTATGE

UNITAT X ON LI FA MAL? Continguts comunicatius: Descriure un estat físic Aconsellar Descriure un estat d'ànim Continguts gramaticals: Condicional Perífrasis per donar un consell Pronoms (complement indirecte): EM, ET, LI, ENS, US, ELS Lèxic: salut, material mèdic, medicaments, estats d'ànim; tenir gana, tenir ganes de, venir de gust

121

UNITAT XI - EL TEMPS ATMOSFÈRIC

1 Continguts comunicatius 1. Demanar i dir el temps que fa. - Quin temps fa?

- Fa bon temps. / - Fa (molta) calor. - Fa mal temps. / - Fa (molt) fred. - Fa un dia molt maco. / - No fa ni fred, ni calor; s'està bé. - Fa sol. - Fa vent. - Està núvol. - Plou. - Neva.

- Fa fred?

- No, (no fa) gens (de fred). - No gaire. - Sí, molt.

1.2 Entendre un comunicat meteorològic - A quant estem?

- Estem a 27 graus (a l'ombra). - Estem a 32 graus (al sol).

2 Continguts gramaticals 2.1 Verbs impersonals: Només es conjuga la 3ª persona del singular Ploure --plou -----

Nevar --neva -----

Fer + nom --fa sol -----

Haver-hi + nom

--Hi ha boira -----

AVUI Present

AHIR at

DEMÀ Futur

PLOURE

Plou Ha plogut

Plovia Va ploure

Plourà

FER VENT

Fa vent Ha fet vent

Feia vent Va fer vent

Farà vent

122

2.2 Estructures comparatives més ... que

Avui fa més fred que ahir.

menys ... que

L’interior és menys humit que la costa.

tan ... com

Aquest any és tan calorós com el at.

3 Lèxic: El clima Noms

Adjectius

Verbs

la calor

calorós/osa

el fred

ploure

el sol

assolellat/da

nevar

la humitat

humit/da

glaçar / gelar

el núvol

ennuvolat/da

el llamp

fer + sol

el tro la pluja

vent plujós/osa

la tempesta el glaç

estar + núvol glaçat/da

haver-hi + boira

l'arc de sant Martí

núvols

la xafogor el vent

123

LECTURA

1. El clima de Catalunya El clima de Catalunya és el clima típic del Mediterrani. És un clima agradable i temperat.

A la primavera el temps és molt suau. La temperatura és d'aproximadament 18 a 22 graus. No hi fa ni fred ni calor. Al mes de març acostuma a fer-hi vent. A l'abril i al maig sempre fa calor. A vegades plou, però no gaire.

Durant els mesos de juliol i agost fa sol cada dia. La temperatura és de 30 a 35 graus. Durant el mes d'agost a vegades no es veu ni un núvol al cel. Hi ha anys que no hi plou gaire. A la tardor la temperatura és d'uns 15 graus. Al mes d'octubre encara hi fa bo. Al novembre hi fa més aviat fred i humitat. De tant en tant hi plou. Alguns anys hi plou molt.

A l'hivern hi fa un fred able, uns 10 graus. A la muntanya, hi fa molt fred, sobretot al mes de febrer. A vegades hi gela o neva. A la vora del mar, hi fa menys fred que fa a la muntanya. S'arriba difícilment als zero graus. En algunes regions, sovint hi ha boira.

124

Exercicis

1. Ompliu els espais buits d’aquestes previsions meteorològiques amb el verb adequat:1 “El temps seguirà molt inestable demà i demà at: •

A Lleida

•

A la Vall d’Aran (nevar) _______________.

•

A la Costa Brava _______________ bon temps, però _______________

hi haurà

boira.

molt vent, tramuntana. •

A Montserrat (ploure) _______________.

•

A Tarragona _______________ núvol.

•

A les Illes Balears _______________ calor.”

2. Col·loqueu aquestes paraules en el lloc que els correspon:2 V Natura: Temps atmosfèric

15/001

llamp, trons, humitat, boira, vent, glaç, núvols 1) Aquest matí he tardat més d’una hora per arribar al despatx. Hi havia molta _______________. 2) A l’Empordà, ahir hi va fer molt _______________ i es va emportar molts arbres i teulades. 3) No has sentit quins _______________ aquesta nit? M’han despertat tres vegades. 4) Hi ha molts _______________; no sortirà el sol fins demà. 5) Alerta, que hi ha molt _______________ i pots relliscar. 6) A l’hivern, a Barcelona hi ha molta _______________.

1

Dolors Badia Llengua Catalana. Nivell Llindar 1, Barcelona: Edicions l'Àlber, 1997, p.108 Adaptat de MAS, M. I alt. Digui, digui...2 Llibre de l'autoaprenent, p.74, Ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1985 2

125

CONTINGUTS PER TREBALLAR A L'ÀREA D'AUTOAPRENENTATGE

UNITAT XI EL TEMPS

Continguts comunicatius: Expressar el temps que fa Entendre un comunicat meteorològic Continguts gramaticals: Verbs impersonals relacionats amb el temps atmosfèric. Estructures comparatives Lèxic: el clima, fenòmens meteorològics

126

GRAMÀTICA UNITAT I: SALUTACIONS I IDENTIFICACIÓ PERSONAL (I) 2.1 Els pronoms forts jo tu Ell/ella

Nosaltres vosaltres ells/elles

vostè

/ vostès

2.2 Els pronoms febles em et es

ens us es

2.3 L'article definit: el / la / els / les / l’

2.4 L'article indefinit: un / una / uns / unes

2.5 L'article personal: el / l’ / en la / l’ / (na)

el Pere / /’Àngel / en Miquel la Maria / l’Anna / (na Mercè)

2.6 Contraccions: Singular a + el de + el = per + el =

Plural a + els = de + els = per + els =

al del pel

als dels pels

2.7 Interrogatius: Com? On? Qui? Quin(a/s/es)?

2.8 Verbs D'on ets? Ser Present Jo sóc Tu ets ell/ella és nosaltres som vosaltres sou ells/elles són

Com et dius? Dir-se Present em jo et tu es ell/ella ens nosaltres us vosaltres es ells/elles

dic dius diu diem dieu diuen

On vius? Viure Present jo visc tu vius ell/ella viu nosaltres vivim vosaltres viviu ells/elles viuen

UNITAT II: IDENTIFICACIÓ PERSONAL (II) 2.1 Demostratius aquest (noi) aquesta (noia) aquell (noi) aquella (noia) 2.2 Possessius el meu (germà) el teu el seu el nostre el vostre el seu

aquests (nois) aquestes (noies) aquells (nois) aquelles (noies)

la meva (mare) la teva la seva la nostra la vostra la seva

els meus (pares) els teus els seus els nostres els vostres els seus

127

les meves (cosines) les teves les seves les nostres les vostres les seves

2.3 Flexió regular de gènere i nombre (noms i adjectius) el noiØ els nois

la noia les noies

2.3 Interrogatius: Què? Quant(s)? Per què?

2.4 Numerals: Cardinals 0 zero 1 u(un)/una 2 dos/dues 3 tres 4 quatre 5 cinc 6 sis 7 set 8 vuit 9 nou 10 deu

11 onze 12 dotze 13 tretze 14 catorze 15 quinze 16 setze 17 disset 18 divuit 19 dinou 20 vint

21 vint-i-u (un/una) 22 vint-i-dos/dues 23 vint-i-tres 24 vint-i-quatre 25 vint-i-cinc 26 vint-i-sis 27 vint-i-set 28 vint-i-vuit 29 vint-i-nou 30 trenta

31 trenta-u (un/una) 32 trenta-dos/dues 33 trenta-tres 34 trenta-quatre 35 trenta-cinc 36 trenta-sis 37 trenta-set 38 trenta-vuit 39 trenta-nou 40 quaranta

41 quaranta-u (un/una) 42 quaranta-dos/dues 43 quaranta-tres 44 quaranta-quatre 45 quaranta-cinc 46 quaranta-sis 47 quaranta-set 48 quaranta-vuit 49 quaranta-nou 50 cinquanta

51 cinquanta-u(un/una) 52 cinquanta-dos/dues 53 cinquanta-tres 54 cinquanta-quatre 55 cinquanta-cinc 56 cinquanta-sis 57 cinquanta-set 58 cinquanta-vuit 59 cinquanta-nou 60 seixanta

61 seixanta-u (un/una) 62 seixanta-dos/dues 63 seixanta-tres 64 seixanta-quatre 65 seixanta-cinc 66 seixanta-sis 67 seixanta-set 68 seixanta-vuit 69 seixanta-nou 70 setanta

71 setanta-u (un/una) 72 setanta-dos/dues 73 setanta-tres 74 setanta-quatre 75 setanta-cinc 76 setanta-sis 77 setanta-set 78 setanta-vuit 79 setanta-nou 80 vuitanta

81 vuitanta-u (un/una) 82 vuitanta-dos/dues 83 vuitanta-tres 84 vuitanta-quatre 85 vuitanta-cinc 86 vuitanta-sis 87 vuitanta-set 88 vuitanta-vuit 89 vuitanta-nou 90 noranta

91 noranta-u (un/una) 92 noranta-dos/dues 93 noranta-tres 94 noranta-quatre 95 noranta-cinc 96 noranta-sis 97 noranta-set 98 noranta-vuit 99 noranta-nou 100 cent

100 cent 1.000 mil

200 dos-cents 2.000 dos mil

300 tres-cents 3.000 tres mil

... ...

1.000.000 milió

Ordinals Primer segon tercer quart cinquè sisè setè vuitè novè desè onzè dotzè ... vintè

1r 2n 3r 4t 5è 6è 7è 8è 9è 10è 11è 12è 20è

primera segona tercera quarta cinquena sisena setena vuitena novena desena onzena dotzena ... vintena

1a 2a 3a 4a 5a 6a 7a 8a 9a 10a 11a 12a 20a

2.5 Verbs Quants anys tens? Jo Tu Ell/a

tinc tens té

Present: Tenir Nosaltres Vosaltres Ells/es

2.6 Pronom En Tens mòbil?

Sí, en tinc.

128

tenim teniu tenen

UNITAT III: EL MÓN DEL TREBALL. ACTIVITATS QUOTIDIANES: QUÈ FAS NORMALMENT 2.1 Verbs: Present d'indicatiu regulars 1ª CONJUGACIÓ -AR

2ª CONJUGACIÓ -ER / -RE

irregulars ACABAR acab o acab es acab a acab em acab eu acab en

ANAR

PERDRE perd o perd s perd Ø perd em perd eu perd en

FER

vaig vas va anem aneu van

Ara Sempre Normalment Sovint De tant en tant / De vegades Mai

faig fas fa fem feu fan

DORMIR dorm o dorm s dorm Ø dorm im dorm iu dorm en

SORTIR surt o surt s surt Ø

Segueixen el model de DORMIR: omplir, bullir, sentir, fugir i morir.

Segueixen el model de SORTIR: collir, cosir i escopir

**3ª CONJUGACIÓ -IR

sort sort surt

im iu en

Cada dia setmana mes any 2 / 3... dies ...

**VERBS INCOATIUS: -EIX- (3ª conjugació) La gran majoria de verbs de la 3a conjugació inclouen –EIX- entre el lexema i la terminació verbal (atenció: la 1a i la 2a persona del plural no!). PATIR Jo Tu Ell/a (vostè) Nosaltres Vosaltres Ells/es (vostès)

pateixo pateixes pateix patim patiu pateixen

Segueixen el model de PATIR: llegir, aplaudir, repartir, seguir, vestir-se, trair, unir, traduir, succeir, tendir, tenyir, suprimir, seduir, servir, substituir, dividir, posseir, reproduir, sorgir, ferir, obeir, fregir, patir, avorrir, dirigir, maleir, accedir, construir, digerir, constituir, conduir, decidir, consistir...

2.2 Per expressar hàbits acostumar a + infinitiu

Acostumo a anar al cinema un cop a la setmana.

2.3 Adverbis de temps Avui / Ahir Ara / Abans / Després

129

Sempre / Mai Sovint De vegades / De tant en tant Cada

dia setmana mes quatre hores

Tres

cops a vegades...

UNITAT IV: ADRECES I UBICACIONS 2.1 Preposicions:1

a la vora / a prop (de)

davant

lluny (de)

darrere

entre

a l’esquerra (de)

sobre, damunt

sota

a la dreta (de)

dintre, dins

darrere

fora

pertot arreu

davant

enlloc

2.2 Gerundi 1ª conjugació 1

pujar



pujant

Dolors Badia Llengua Catalana. Nivell Llindar 1, Barcelona: Edicions l'Àlber, 1997, p.32, 47

130

2ª conjugació 3ª conjugació

haver seguir



havent seguint

2.3 Hi ha / N'hi ha Saps on hi ha una farmàcia?

Sí, n'hi ha una molt a prop. (de farmàcia) No, no n'hi ha cap. [Atenció!: La forma n'hi ha NO és negativa. N' és la forma breu del pronom EN.]

2.4 Pronom feble: HI (complement circumstancial de lloc)

Vaig a la universitat.

Hi vaig. (a la universitat)

UNITAT V: CONVERSES TELEFÒNIQUES 2.1 Verbs: Ser-hi, Haver-hi

jo tu ell/a nosaltres vosaltres ells/es

Ser-hi hi sóc hi ets hi és hi som hi sou hi són

Haver-hi Hi ha

VERB UTILITZAT: Per preguntar

SER-HI HAVER-HI

Per respondre

SER-HI

- Que hi és, en Pere? - Que hi ha en Pere? - No, no hi és. - Sí que hi és.

2.2 Verb: trucar, equivocar-se TRUCAR truc o truqu es truc a truqu em truqu eu truqu en

(em) (et) (es) (ens) (us) (es)

EQUIVOCAR-SE m' equivoc t' equivoqu s' equivoc ens equivoqu us equivoqu s' equivoqu

o es a em eu en

UNITAT VI: MENJAR I BEURE 2.1 Adjectius qualificatius (menjar) cru (poc fet) verd sec



cuit (molt fet) madur tendre

(carn, peix,...) (tomàquet, fruita,...) (formatge,...)

2.2 Més aviat + adjectiu (= tirant a) M'agrada el bistec més aviat cru. Aquesta botiga és més aviat cara. 2.3 Verb: Voler (irregular) VOLER vull vols vol volem voleu volen

131

2.4 Pronom feble: EN (objecte directe indeterminat) Voleu maduixes? Tenen molta feina? Agafem diners?

ATENCIÓ!:

No en volem. Sí, en tenim molta. Sí, n'agafem.

2.5 Quantitatius

Adjectius:

Pronoms:

Adverbis:

•

CAP (quantitat 0 de coses comptables)

Té tres llibres. No té cap llibre.

GENS DE (quantitat 0 de coses incomptables)

Fa molt soroll. No fa gens de soroll.

TOT RES (cap cosa)

M’agrada tot. No m’agrada res.

TOTHOM NINGÚ (cap persona)

Tothom canta. No canta ningú.

MOLT GENS

Plou molt. No plou gens.

Altres adverbis quantitatius:

MASSA (quantitat excessiva) - Aquest home treballa massa. - Em preocupo massa. BASTANT [BASTANTS] / FORÇA (quantitat regular) - M'agrada bastant el futbol. - Volien força garanties per tirar endavant el projecte. PROU (quantitat suficient) - Prou! No vull sentir més discussions! - No han comprat prou pa per a tothom. UNA MICA (poca quantitat: sentit positiu) - He caminat una mica pel centre de la ciutat. - Tinc una mica de set. NO... GAIRE [GAIRES] (poca quantitat, poc: sentit negatiu) - No parlava gaire, era molt callat. - No van visitar gaires monuments.

132

UNITAT VII: QUÈ VAS FER L’ALTRE DIA?

2.1 Temps at:

Avui Pretèrit perfet

Acció ada; generalment en un temps inacabat.

haver + participi Aquest matí/

mes/any

Aquesta tarda/ ...

setmana

he

parlat

he

sabut

he

dormit

has

parlat

has

sabut

has

dormit

ha

parlat

ha

sabut

ha

dormit

hem

parlat

hem

sabut

hem

dormit

heu

parlat

heu

sabut

heu

dormit

han

parlat

han

sabut

han

dormit

1ª CONJUGACIÓ (-AR)

Pretèrit imperfet

2ª CONJUGACIÓ (-ER/-RE)

3ª CONJUGACIÓ (-IR)

Ahir

Acció ada i continuada, en un temps at.

Abans-d'ahir

-av-

L'any at La setmana ada

Exemple: Mentre en Pere parlava amb la Mercè, jo llegia el diari.)

parlava

sabia

dormia

parlaves

sabies

dormies

parlava

sabia

dormia

parlàvem

sabíem

dormíem

parlàveu

sabíeu

dormíeu

parlaven

sabien

dormien

1ª CONJUGACIÓ (-AR)

2ª CONJUGACIÓ (-ER/-RE)

Ahir Pretèrit perifràstic

Exemple: Aquest matí he parlat amb el germà de la Núria i m’ha dit* que vindrà a la festa)

Acció ada i puntual, en un temps at acabat.

El mes at

auxiliar + infinitiu

3ª CONJUGACIÓ (-IR)

L'any at La setmana ada

Exemple: Mentre mirava la pel·lícula de por van trucar a la porta.)

vaig

parlar

vaig

saber

vaig

dormir

vas

parlar

vas

saber

vas

dormir

va

parlar

va

saber

va

dormir

vam/vàrem

parlar

vam/vàrem

saber

vam/vàrem

dormir

vau/vàreu

parlar

vau/vàreu

saber

vau/vàreu

dormir

parlar

van/varen

saber

van/varen

dormir

van/varen

1ª CONJUGACIÓ (-AR)

2ª CONJUGACIÓ (-ER/-RE)

133

3ª CONJUGACIÓ (-IR)

*Atenció! Recordeu els canvis en els verbs pronominals: Em Et Es Ens Us Es



M' T' S' Ens Us S'

M'han dit que vas arribar tard. T'han explicat què va ar? S'han decidit a comprar un cotxe nou. Ens heu de dir la veritat. Us heu menjat tota la fruita. S'han deixat la cartera a casa.

2.2 Participis verbals:

1ª CONJUGACIÓ (-AR)

2ª CONJUGACIÓ (-ER/-RE)

-at

3ª CONJUGACIÓ (-IR)

-ut / -gut / -scut / -ès

estudiar he estudiat

perdre he perdut

-it / -ut dir he dit

voler he volgut créixer he crescut

tenir he tingut

entendre he entès

Altres participis de verbs irregulars (2ª conjugació): conèixer

conegut

escriure

escrit

fer

fet

haver

hagut

poder

pogut

ser ( ésser) veure viure

sigut/estat vist viscut

UNITAT VIII: COM ÉS ELL? 2.1 Expressió d'obligació: a) CALDRE + INFINITIU Present at

Exemple:

cal calen calia calien

+ infinitiu + infinitiu

Calia concentrar-se per entendre la conferència. Cal aconseguir una subvenció per al nou projecte.

134

b) HAVER DE + INFINITIU

Present

he has ha hem heu han

at

havia havies havia havíem havíeu havien

Exemple:

+ de+ infinitiu

+ de+ infinitiu

Havia de seguir les instruccions. Hem d'estudiar més català.

c) FER FALTA + infinitiu Present at Exemple:

fa falta feia falta

(+ infinitiu) (+ infinitiu)

No fa falta comprar tant de material. Feia falta Ø més formació sobre aquest tema.

2.2 Expressió de probabilitat DEURE + INFINITIU

Present

dec deus deu devem deveu deuen

+ infinitiu

at

devia devies devia devíem devíeu devien

+ infinitiu

Exemple:

En Pere deu ser estranger. Devien tenir uns cinquanta anys.

2.3 Pronom feble HO (atribut) Amb els verbs SER, ESTAR, SEMBLAR És molt alt. Estava bastant cansada. Semblava un noi intel·ligent.



Ho és molt. (d'alt) Ho estava bastant. (de cansada) Ho semblava. (un noi intel·ligent)

135

UNITAT IX: PETICIONS, PROJECTES I PREFERÈNCIES 2.1 Futur: jo parlaré

Futur:

(acció futura: “Només parlaré si és necessari”)

regulars 1ª CONJUGACIÓ -AR

irregulars

ESCOLTAR

ANAR

escoltar escoltar escoltar escoltar escoltar escoltar

anir é anir às anir à anir em anir eu anir an HAVER

é às à em eu an

PERDRE 2ª CONJUGACIÓ -ER / -RE

perdr perdr perdr perdr perdr perdr

haur haur haur haur haur haur

é às à em eu an

DORMIR 3ª CONJUGACIÓ -IR

é às à em eu an

demà demà at aquesta tarda la setmana que ve d'aquí a... dies

VENIR

dormir é dormir às dormir à dormir em dormir eu dormir an

vindr vindr vindr vindr vindr vindr

é às à em eu an

2.2 Pronoms febles: EL, LA, ELS, LES (objecte directe determinat) HO (objecte directe neutre) HI (objecte de lloc) EN (objecte directe indeterminat) Pronom + consonant (verb) Comprarà el llibre. Prendrà la flor. Comprarà els llibres. Prendrà les flors. Farà allò. Llegirà diaris cada dia. Treballarà a la universitat.

El comprarà. La prendrà. Els comprarà. Les prendrà. Ho farà. En llegirà. Hi treballarà.

136

Pronom + vocal (verb) L'ha comprat. L'ha pres. Els ha comprat. Les ha pres. Ho ha fet. N'ha llegit. Hi ha treballat.

UNITAT X: ON LI FA MAL? 2.1 Condicional regulars

irregulars ANAR anir ia anir ies anir ia anir íem anir íeu anir ien

ESCOLTAR escoltar ia escoltar ies escoltar ia escoltar íem escoltar íeu escoltar ien

1ª CONJUGACIÓ -AR

2ª CONJUGACIÓ -ER / -RE

3ª CONJUGACIÓ -IR

PODER podr ia podr ies podr ia podr íem podr íeu podr ien

HAVER haur ia haur ies haur ia haur íem haur íeu haur ien

DORMIR dormir ia dormir ies dormir ia dormir íem dormir íeu dormir ia

VENIR vindr ia vindr ies vindr ia vindr íem vindr íeu vindr ien

2.2 Expressió d'obligació en condicional, per donar un consell HAVER DE + infinitiu (en condicional) Hauries de dormir més. Hauria de prendre les medecines. PODER + infinitiu (en condicional) Podries fer esport. Podries descansar més hores. 2.3 Pronoms febles: LI (objecte indirecte): em et li ens us els

Em fa mal el coll Et fa mal la panxa Li fa mal l'orella Ens fan mal les cames Us fa mal el peu dret Els fa mal l'esquena

UNITAT XI: EL TEMPS ATMOSFÈRIC 2.1 Verbs impersonals: Només es conjuga la 3ª persona del singular Ploure --plou

PLOURE

FER VENT

Nevar --neva

Fer + nom --fa sol

Haver-hi + nom --Hi ha boira

AVUI: Present Plou Ha plogut

AHIR: at Plovia Va ploure

DEMÀ: Futur Plourà

Fa vent Ha fet vent

Feia vent Va fer vent

Farà vent

2.2 Estructures comparatives més ... que menys ... que tan ... com

Aquest vestit és més elegant que l'altre. Aquest vestit és menys elegant que l'altre. Aquest vestit és tan elegant com l'altre.

137

138

LÈXIC Per consultar terminologia tècnica i científica (electrònica, matemàtiques, materials de la construcció...) en català podeu fer-ho a través del “Cercamots” o “Vocabularis”, a la pàgina web del Servei de Llengües i Terminologia de la UPC (dins Materials i Recursos):

http://www2.upc.es/slt/serveis/terminologia. UNITAT I SALUTACIONS I IDENTIFICACIÓ PERSONAL (I) Els dies de la setmana dilluns dimarts dimecres dijous divendres

dissabte diumenge el cap de setmana

Els mesos de l’any gener febrer març abril maig juny

juliol agost setembre octubre novembre desembre

Les estacions de l’any la primavera

l’estiu

la tardor

l’hivern

UNITAT II - IDENTIFICACIÓ PERSONAL (II) Numerals: Cardinals 0 zero 1 u(un)/una 2 dos/dues 3 tres 4 quatre 5 cinc 6 sis 7 set 8 vuit 9 nou 10 deu

11 onze 12 dotze 13 tretze 14 catorze 15 quinze 16 setze 17 disset 18 divuit 19 dinou 20 vint

21 vint-i-u (un/una) 22 vint-i-dos/dues 23 vint-i-tres 24 vint-i-quatre 25 vint-i-cinc 26 vint-i-sis 27 vint-i-set 28 vint-i-vuit 29 vint-i-nou 30 trenta

31 trenta-u (un/una) 32 trenta-dos/dues 33 trenta-tres 34 trenta-quatre 35 trenta-cinc 36 trenta-sis 37 trenta-set 38 trenta-vuit 39 trenta-nou 40 quaranta

41 quaranta-u (un/una) 42 quaranta-dos/dues 43 quaranta-tres 44 quaranta-quatre 45 quaranta-cinc 46 quaranta-sis 47 quaranta-set 48 quaranta-vuit 49 quaranta-nou 50 cinquanta

51 cinquanta-u(un/una) 52 cinquanta-dos/dues 53 cinquanta-tres 54 cinquanta-quatre 55 cinquanta-cinc 56 cinquanta-sis 57 cinquanta-set 58 cinquanta-vuit 59 cinquanta-nou 60 seixanta

61 seixanta-u (un/una) 62 seixanta-dos/dues 63 seixanta-tres 64 seixanta-quatre 65 seixanta-cinc 66 seixanta-sis 67 seixanta-set 68 seixanta-vuit 69 seixanta-nou 70 setanta

71 setanta-u (un/una) 72 setanta-dos/dues 73 setanta-tres 74 setanta-quatre 75 setanta-cinc 76 setanta-sis 77 setanta-set 78 setanta-vuit 79 setanta-nou 80 vuitanta

81 vuitanta-u (un/una) 82 vuitanta-dos/dues 83 vuitanta-tres 84 vuitanta-quatre 85 vuitanta-cinc 86 vuitanta-sis 87 vuitanta-set 88 vuitanta-vuit 89 vuitanta-nou 90 noranta

91 noranta-u (un/una) 92 noranta-dos/dues 93 noranta-tres 94 noranta-quatre 95 noranta-cinc 96 noranta-sis 97 noranta-set 98 noranta-vuit 99 noranta-nou 100 cent

100 cent 1.000 mil

200 dos-cents 2.000 dos mil

300 tres-cents 3.000 tres mil

... ...

1.000.000 milió

139

Ordinals primer segon tercer quart cinquè sisè setè vuitè novè desè onzè dotzè ... vintè

1r 2n 3r 4t 5è 6è 7è 8è 9è 10è 11è 12è 20è

primera segona tercera quarta cinquena sisena setena vuitena novena desena onzena dotzena ... vintena

1a 2a 3a 4a 5a 6a 7a 8a 9a 10a 11a 12a 20a

3.1 La família l’avi el pare fill nét

l’àvia la mare filla néta

el avis els pares fills néts

les àvies les mares filles nétes

germà cosí oncle nebot cunyat

germana cosina tia neboda cunyada

germans cosins oncles nebots cunyats

germanes cosines ties nebodes cunyades

3.2. Adjectius qualificatius gran petit

gran petita

grans petits

grans petites

jove vell

jove vella

joves vells

joves velles

gras prim

grassa prima

grassos prims

grasses primes

alt baix

alta baixa

alts baixos

altes baixes

soltera casada separada vídua

solters casats separats vidus

solteres casades separades vídues

3.3 Estat civil solter casat separat vidu

140

UNITAT III - EL MÓN DEL TREBALL. ACTIVITATS QUOTIDIANES: QUÈ FAS NORMALMENT? 3.1 Les hores

És la una en punt.

Són dos quarts de dues.

Són les tres.

És mig quart de vuit.

en deu minuts de les quatre. Falten cinc minuts per les nou en punt. A quarts de quatre / de... Cap a les dues /les ... 3.2 Les parts del dia 6 am – 12 pm 12 pm – 3 pm 3 pm – 7 pm 7 pm – 9 pm 9 pm – 12 am 12 am – 5 am

el matí el migdia la tarda el vespre la nit / mitjanit (12 am) la matinada

3.3 Verbs d'acció quotidiana llevar-se, esmorzar, dutxar-se, entrar, sortir, anar, treballar, dinar, telefonar (trucar), plegar, sopar, ballar, ... 3.4 Oficis  fuster  peixater  escombriaire

fusta peix escombra

 (fusteria)  (peixateria)

UNITAT IV - ADRECES I UBICACIONS 3.1 Mitjans de transport: Amb+

moto cotxe avió tren bicicleta

a+

141

peu cavall

3.2 Vocabulari de la ciutat: l’avinguda, el carrer, el eig, la rambla, el semàfor, l’escola, l’hospital, correus, el banc, la universitat, l’estanc, les cases, les illes... 3.3 Parts de la casa: la porta, la finestra, el balcó, el terra, l’habitació, el dormitori, el menjador, el bany (el lavabo), la sala d'estar, el adís, el rebedor, la cuina, la terrassa... 3.4 Objectes de casa: el llit, l’armari, el calaix, el llum, el coixí, el quadre, les escales, la cortina, el llibre, l’ordinador, la taula, les cadires, el sofà, el televisor, la catifa, la tauleta de nit, el mirall... 3.5 Adjectius qualificatius (objectes): nou/nova  vell/vella, antic/antiga  modern/moderna, gruixut/gruixuda  prim/prima, net/neta  brut/bruta, buit/buida  ple/plena...

UNITAT V - CONVERSES TELEFÒNIQUES La comunicació telefònica 3.1 objectes: el telèfon, l’aparell, l’auricular, el número de telèfon 3.2 verbs: telefonar, trucar, equivocar-se, marcar, penjar, despenjar

142

UNITAT VI - MENJAR I BEURE 1

3.1 Menjar:

1

Extret de BUSQUETS, Loreto. Curs intensiu de llengua catalana. Publicacions de l’Abadia de Monserrat, 1988, p. 84, i de Viure a Catalunya. Vocabulari en imatges, Barcelona: DGPL, Enciclopèdia Catalana, 2002

143

144

UNITAT VIII - COM ÉS ELL? 2

3.1 El cos humà

3.2 Els 5 sentits La vista L'oïda El gust

  

mirar, veure(-hi) escoltar, sentir(-hi) tastar

L'olfacte El tacte

2

 

olorar, sentir tocar

Dibuixos extrets de Viure a Catalunya. Vocabulari en imatges, Barcelona: DGPL, Enciclopèdia Catalana, 2002

145

3

3.3 La roba

3.4 Els colors blau / blava

groc / groga

rosa

verd / verda

blanc / blanca

lila

vermell / vermella

gris / grisa

marró

(roig / roja)

negre / negra

taronja

3

Dibuixos extrets de Viure a Catalunya. Vocabulari en imatges, Barcelona: DGPL, Enciclopèdia Catalana, 2002

146

UNITAT X - ON LI FA MAL? 3.1 Salut: Verb + nom Tenir: Estar: Fer: Trobar-se:

la febre, la tos, la grip, la son, la gana, la set, el mal de coll, el mal de cap, el mal de queixal, el mal de panxa, el mal d'orella, la mandra, les ganes de plorar, les ganes de riure malalt, marejat, constipat, curat, recuperat, millor, pitjor,... mala cara, bona cara bé, malament

3.2 Tenir gana / Tenir ganes de / Venir de gust Observa les expressions següents: Tenir gana:

Es refereix només al desig de menjar. Exemple: Avui encara no he dinat i tinc molta gana. [Gana s'expressa sempre en singular.]

Tenir ganes de:

Es refereix a tenir ganes de qualsevol cosa en general. Exemple: En Joan té ganes d'anar de viatge. La Maria té ganes de menjar patates fregides. [Ganes s'expressa sempre en plural i exigeix de darrere.]

Venir de gust:

Vol dir també tenir ganes de qualsevol cosa. Exemple: Em ve molt de gust anar a eig. A la Isabel li ve de gust menjar truita. [Fixa't que sempre va acompanyada del pronom personal OI (em, et, li,...), com la forma fer mal.]

3.3 Medicaments i material mèdic Farmaciola:

el termòmetre, l’esparadrap, les tisores, les tiretes, l’alcohol, l’aspirina, la bena, l’aigua oxigenada, el xarop, la xeringa

3.4 Estats d'ànim ESTAR + adjectiu:

En Marc està trist.

content/a preocupat/da animat/da eufòric/a cansat/da de bon humor divertit

      

trist/a despreocupat/da desanimat/da deprimit/da descansat/da de mal humor – enfadat/da avorrit/da

147

UNITAT XI - EL TEMPS ATMOSFÈRIC Noms la calor el fred el sol la humitat el núvol el llamp el tro la pluja la tempesta el glaç l'arc de sant Martí la xafogor el vent

Adjectius

Verbs

humit/da

ploure nevar glaçar / gelar fer +

sol vent

plujós/osa estar + núvol haver-hi + boira núvols

glaçat/da

148

EUROCOMROM Objectiu

-

Veure les similituds entre llengües romàniques per facilitar-ne l’aprenentatge.

-

En el cas concret de la UPC, facilitar l’aprenentatge del català als estudiants de mobilitat.

Mètode

- El mètode Eurocomrom divideix les llengües romàniques en 7 capes que ajuden a percebre’n i aprendre’n les semblances.

Les 7 capes són:

1. lèxic internacional 2. lèxic panromànic 3. correspondències fòniques 4. grafies i pronúncies 5. estructures sintàctiques 6. elements morfosintàctis 7. prefixos i sufixos

A continuació, com a mostra, es proposa un exercici per a cada tipus de capa. Ja veureu que el català no és una llengua tan estranya!

149

EXERCICIS

EXERCICI 1 [Lèxic internacional]: Fixeu-vos en el text següent. Té subratllats els noms i adjectius que formen part del lèxic internacional, reconeixible en la majoria de llengües. (Les paraules repetides només s’han marcat un cop). Traduïu aquestes paraules a la vostra llengua i compareu-les amb els vostres companys/es de classe:

El Centre de Tecnologies i

Centre:

__________________

Aplicacions del Llenguatge i la

Tecnologies:

__________________

Parla (TALP)1 ha ampliat les

Aplicacions:

__________________

prestacions del sistema

Llenguatge:

__________________

d’informació meteorològica

Informació:

__________________

automàtica aTTemps (Accés

Meteorològica:

__________________

Telefònic al Temps) del Servei

Automàtica:

__________________

Meteorològic de Catalunya, que

Accés:

__________________

permet als ciutadans sol·licitar

Telefònic:

__________________

informació meteorològica a través

Servei:

__________________

del telèfon. Properament també es

Telèfon:

__________________

podrà consultar el pronòstic

Pronòstic:

__________________

meteorològic de les quaranta-vuit

Responsable:

__________________

comarques catalanes. El sistema va ser creat, fa dos anys, per l’equip de la UPC, amb Javier Hernando com a responsable http://www.meteocat.com

1

http://www.upc.edu/catala/noticies/informacions/166/informacions166.pdf

150

EXERCICI 2 [lèxic panromànic]: Endevineu per intuïció la paraula catalana. Si la sabeu, doneu pistes als vostres companys:

CAT

ES

FR

IT

POR

ROM

brazo

bras

braccio

braço

braţ

comprender

comprendre

comprendere

compreender

(a cumprinde)

descargar

décharger

scaricare

descarregar

a descǎrca

llama

flamme

fiamma

chama

(flamǔra)

manga

manche

manica

manga

mǎnecǎ

olvidar

oublier

obliare

olvidar

a uita

sombra

ombre

ombra

sombra

umbrǎ

orden

ordre

ordine

ordem

ordine

llover

pleuvoir

piovere

chover

a ploua

vecino

voisin

vicino

vizinho

vecin

EXERCICI 3 [correspondències fòniques]: Fixeu-vos en les correlacions següents: CATALÀ

ESPANYOL

FRANCÈS

ITALIÀ

PORTUGUÈS

festa

fiesta

fête

festa

festa

fort

fuerte

fort

forte

forte

Per analogia, completeu la sèrie següent:

CATALÀ

ESPANYOL

__________________

puente

__________________

muerte

__________________

grueso

__________________

viento

__________________

ciento

__________________

diente 151

EXERCICI 4 [grafies i pronúncies]: Fixeu-vos en les correlacions següents: CATALÀ

ESPANYOL

senyor

señor

xocolata esquelet

FRANCÈS

ITALIÀ

PORTUGUÈS

seigneur

signore

senhor

chocolate

chocolat

cioccolata

chocolate

esqueleto

squelette

scheletro

esqueleto

Per analogia, completa la sèrie següent:

CATALÀ

ESPANYOL

__________________

Cataluña

__________________

chimenea

__________________

cuñada

__________________

porqué

__________________

caña

__________________

señal

__________________

cuña cheque

ITALIÀ

perché

__________________ __________________

chìmica

EXERCICI 5 [estructures sintàctiques panromàniques bàsiques]: Fixeu-vos en les estructures següents: CATALÀ: ESPANYOL: FRANCÈS:

En Pere dóna informació a un col·lega. Pedro da información a un colega. Pierre donne l’information à un collègue.

ITALIÀ:

Pietro dà l’informazione a un collega.

PORTUGUÈS:

Pedro dá a informacão a um colega.

ROMANÈS:

P. dă informaţia colegului.

152

Per analogia, traduïu al català les frases següents:

1.

CATALÀ: ESPANYOL: FRANCÈS: ITALIÀ:

PORTUGUÈS: ROMANÈS:

2.

CATALÀ:

ESPANYOL: FRANCÈS: ITALIÀ:

______________________________________________. Rosa es feliz, si puede dormir en la oficina. Rose est heureuse, si elle peut dormir dans le bureau. Rosa è felice, se può dormire in ufficio. Rosa fica feliz, se pode dormir no escritório. R. este fericit, dacă poata dormi la birou.

__________________________________________________. Cuando salía de la habitación, me encontré con un amigo. Quand je sortais de la chambre, j’ai rencontré un ami. Quando uscivo dalla camera, incontrai un amico.

PORTUGUÈS:

Quando saía do quarto, encontrei um amigo.

3.

_______________________________________.

CATALÀ:

ESPANYOL: FRANCÈS: ITALIÀ: PORTUGUÈS: ROMANÈS:

4.

CATALÀ:

ESPANYOL: FRANCÈS: ITALIÀ: PORTUGUÈS:

El tren que va a París ha salido. Le train qui va à Paris est parti. Il treno che va a Parigi è partito. O comboio que vai (par)a París saiu. Trenul care merge la Paris a plecat.

_______________________________________. María lee un libro en la biblioteca. Marie lit un livre dans le bureau. Maria legge un libro in biblioteca. M. lê um livro na biblioteca.

153

EXERCICI 6 [elements morfosintàctics]: Els elements morfosintàctics són les marques de gènere (masculí, femení), de nombre (singular, plural), de terminacions verbals... Per exemple: Noms:

CATALÀ

CASTELLÀ

ITALIÀ

Singular

Plural

Masculí

carro

carros

Femení

casa

cases

Masculí

carro

carros

Femení

casa

casas

Masculí

carro

carri

Femení

casa

case

Verbs: Present d’indicatiu CATALÀ

Imperfet d’indicatiu

Futur

parlo/-es /-a

parlava/-aves/-ava

parlaré / -ràs / -rà

parlem/-eu /-en

parlàvem/-àveu/-aven

parlarem / -reu / -ran

hablaba/-abas/-aba

hablaré / -rás / -rá

CASTELLÀ hablo/-as /-a

hablamos/-áis/-an hablábamos/-abais/-aban hablaremos /-réis /-rán ITALIÀ

parlo / -i / -a

parlavo/-avi/-ava

parlerò / -rai / -rà

parliamo/-ate /-ano parlavamo/-avate/-avano parleremo/-rete/-ranno

Atenció, però, que hi ha moltes excepcions, també! Traduïu al català les paraules següents: CATALÀ

_________/__________

ESPANYOL

hermano/hermanos

_________/__________ ____________________

ITALIÀ

sorella /sorelle estudiábamos 154

____________________

pubblici prestigiosi

____________________

participaréis

____________________

cantavi

_________/__________

estudiante/estudiantes

_________/__________

texto / textos

EXERCICI 7 [prefixos i sufixos]: Fixeu-vos en les coincidències següents: CATALÀ

ESPANYOL

FRANCÈS

ITALIÀ

PORTUGUÈS

ROMANÈS

ambivalent

ambivalente

ambivalent

ambivalente

ambivalente

ambivalent

antipàtic

antipático

antipatique

antipatico

antipático

antipatic

declinació

declinación

déclination

declinazione

declinação

declinaţie

rectificar

rectificar

rectifier

rettificare

rectificar

a rectifica

Seguint els casos donats, subratlleu (només en el cas del català) els prefixos i/o sufixos afegits a la paraula original: Exemple: des-pre-ocupat

CATALÀ

ESPANYOL

FRANCÈS

ITALIÀ

PORTUGUÈS

ROMANÈS

bifocal

bifocal

bifocal

bifocale

bifocal

bifocal

carnívor

carnívoro

carnivore

carnivoro

carnívoro

carnivor

contradir

contradecir

contredire

contraddire

contradizer

a contradize

finesa

fineza

finesse

finezza

fineza

fineţe

hemisferi

hemisferio

hémisphère

emisfero

hemisfério

emisferă

inactiu

inactivo

inactif

inattivo

ina[c]tivo

inactiv, ne-

multicultural

multicultural

multiculturel

multiculturale

multicultural

multicultural

promoció

promoción

promotion

promozione

promoçaõ

promoţie

155

substrat

substrato

substrat

sostrato

substrato

substrat

ultramodern

ultramoderno

ultramoderne

ultramoderno

ultramoderno

ultramodern

paràmetre

parámetro

paramètre

parametro

parámetro

parametru

presidència

presidencia

présidence

presidenza

presidência

preşedinţie

rectificar

rectificar

rectifier

rettificare

rectificar

a rectifica

EXERCICI 8: Traduïu el text següent a la vostra llengua i observeu les coincidències o similituds en algunes de les paraules que utilitzeu:

Què és l’Agència? L’objectiu de l’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball és fer que els llocs de treball europeus siguin més segurs, saludables i productius. L’Agència Europea actua com a catalitzador per desenvolupar, recollir, analitzar i difondre la informació que serveixi per millorar l’estat de la seguretat i la salut en el treball a Europa. L’Agència és una organització tripartida de la Unió Europea que reuneix representants dels tres grups clau per a la presa de decisions en cada un dels Estats membres de la Unió Europea: governs, empresaris i organitzacions de treballadors.

__________________________________________________________________ __________________________________________________________________ __________________________________________________________________ __________________________________________________________________ __________________________________________________________________ __________________________________________________________________ __________________________________________________________________ __________________________________________________________________ __________________________________________________________________ __________________________________________________________________

156

EXERCICI 9: En quina llengua creieu que està escrit el text següent? Ompliu els buits que hi ha amb les lletres adequades (en alguns casos no caldrà): Program a Sócrates-Erasmus Condici ons general s_ El

program_____

Sócrates-Erasmus

facilita

als/a

l____

alumn_____

matricula____/des en universi_____ europe_____ l’estada acadèmica en una altr_____ universitat europe____ per un períod______ que pot oscil·l_____ des dels tres mesos fins a un curs_____ acadèmic______ complet_____, i també el posteri______ reconeixe______ dels estudi_____ cursat_____ a l’estrang______. Aquest

reconeixement

d’estudis

es

f______

sempre

segons

una

taula

d’equipara______ que _____ alumne/a ha acord______ amb el coordinad______ responsabl______ de l’intercanvi, abans de la seva s_____ida.

EXERCICI 10: Traduïu en veu alta, al català, el text següent. Si podeu, també feu-ho per escrit: El programa de acogida cultural para los estudiantes de fuera de Cataluña les permite conocer la realidad lingüística y cultural catalana a través de cursos de catalán a precios reducidos, obras de teatro, salidas y recorridos por el modernismo. Se trata del programa Ajuda’m, organizado por el Servicio de Lenguas y Terminología de la UPC.

Traducció: __________________________________________________________________ __________________________________________________________________ __________________________________________________________________ __________________________________________________________________ __________________________________________________________________ __________________________________________________________________

157

SOLUCIONARI DELS EXERCICIS D’EUROCOMROM

EXERCICI 1 [Lèxic internacional]: Fixeu-vos en el següent text. Té subratllats els noms i adjectius que formen part del lèxic internacional, reconeixible en la majoria de llengües. (Les paraules repetides només s’han marcat un cop). Traduïu aquestes paraules a la vostra llengua i compareu-les amb els vostres companys/es de classe: Exercici de resposta oberta. Aquí es dona la versió del castellà i francès Català:

Castellà:

Francès:

del Llenguatge i la Parla (TALP) 1

Centre:

Centro

Centre

ha ampliat les prestacions del

Tecnologies: Tecnologías

El Centre de Tecnologies i Aplicacions

sistema d’informació meteorològica Aplicacions:

Aplicaciones

Aplications

automàtica aTTemps (Accés

Llenguatge:

Lenguaje

Langage

Telefònic al Temps) del Servei

Informació:

Información

Information

Meteorològic de Catalunya, que

Meteorològica: Meteorológica

Météorologique

permet als ciutadans sol·licitar

Automàtica:

Automática

Automatique

informació meteorològica a través

Accés:



Accès

del telèfon. Properament també es

Telefònic:

Telefónico

Téléphonique

podrà consultar el pronòstic

Servei:

Servicio

Service

meteorològic de les quaranta-vuit

Telèfon:

Teléfono

Téléphone

comarques catalanes. El sistema va

Pronòstic:

Pronóstico

Pronostic

Responsable

Reponsable

ser creat, fa dos anys, per l’equip de Responsable: la UPC, amb Javier Hernando com a responsable http://www.meteocat.com

1

Technologies

http://www.upc.edu/catala/noticies/informacions/166/informacions166.pdf

159

EXERCICI 2 [lèxic panromànic]: Endevineu per intuïció la paraula catalana. Si la sabeu, doneu pistes als vostres companys:

CAT

ES

FR

IT

POR

ROM

braç

brazo

bras

braccio

braço

braţ

comprendre

comprender

comprendre

comprendere

compreender

(a cumprinde)

descarregar

descargar

décharger

scaricare

descarregar

a descǎrca

flama

llama

flamme

fiamma

chama

(flamǔra)

màniga

manga

manche

manica

manga

mǎnecǎ

oblidar

olvidar

oublier

obliare

olvidar

a uita

ombra

sombra

ombre

ombra

sombra

umbrǎ

ordre

orden

ordre

ordine

ordem

ordine

ploure

llover

pleuvoir

piovere

chover

a ploua

veí

vecino

voisin

vicino

vizinho

vecin

EXERCICI 3 [correspondències fòniques]: Fixeu-vos en les correlacions següents:

CATALÀ

ESPANYOL

FRANCÈS

ITALIÀ

PORTUGUÈS

festa

fiesta

fête

festa

festa

fort

fuerte

fort

forte

forte

Per analogia, completeu la sèrie següent: CATALÀ

ESPANYOL

____pont__________

puente

____mort__________

muerte

____gros__________

grueso

160

____vent__________

viento

____cent__________

ciento

____dent__________

diente

EXERCICI 4: [grafies i pronúncies]: Fixa’t en les correlacions següents:

CATALÀ

ESPANYOL

FRANCÈS

ITALIÀ

PORTUGUÈS

senyor

señor

seigneur

signore

senhor

xocolata

chocolate

chocolat

cioccolata

chocolate

esquelet

esqueleto

squelette

scheletro

esqueleto

Per analogia, completa la sèrie següent: CATALÀ

ESPANYOL

___Catalunya_____

Cataluña

___xemeneia______

chimenea

___cunyada_______

cuñada

___perquè________

porqué

___canya_________

caña

___senyal_________

señal

___cunya_________

cuña

___xec___________

cheque

___química_______

ITALIÀ

perché

chìmica

161

EXERCICI 5 [estructures sintàctiques panromàniques bàsiques]: Fixeu-vos en les estructures següents:

CATALÀ: ESPANYOL: FRANCÈS: ITALIÀ: PORTUGUÈS: ROMANÈS:

En Pere dóna informació a un col·lega. Pedro da información a un colega. Pierre donne l’information à un collègue. Pietro dà l’informazione a un collega. Pedro dá a informacão a um colega. P. dă informaţia colegului.

Per analogia, traduïu al català les frases següents:

1.

CATALÀ: ESPANYOL: FRANCÈS: ITALIÀ: PORTUGUÈS: ROMANÈS:

La Rosa és feliç, si pot dormir a l’oficina. Rosa es feliz, si puede dormir en la oficina. Rose est heureuse, si elle peut dormir dans le bureau. Rosa è felice, se può dormire in ufficio. Rosa fica feliz, se pode dormir no escritório. R. este fericit, dacă poata dormi la birou.

2.

CATALÀ: ESPANYOL: FRANCÈS: ITALIÀ: PORTUGUÈS:

Quan sortia de l’habitació, em (trobí) vaig trobar amb un amic. Cuando salía de la habitación, me encontré con un amigo. Quand je sortais de la chambre, j’ai rencontré un ami. Quando uscivo dalla camera, incontrai un amico. Quando saía do quarto, encontrei um amigo.

3.

CATALÀ: ESPANYOL: FRANCÈS: ITALIÀ: PORTUGUÈS: ROMANÈS:

El tren que va a París ha sortit. El tren que va a París ha salido. Le train qui va à Paris est parti. Il treno che va a Parigi è partito. O comboio que vai (par)a París saiu. Trenul care merge la Paris a plecat.

4.

La Maria llegeix un llibre a la biblioteca. María lee un libro en la biblioteca. Marie lit un livre dans le bureau. Maria legge un libro in biblioteca. M. lê um livro na biblioteca.

CATALÀ: ESPANYOL: FRANCÈS: ITALIÀ: PORTUGUÈS:

162

EXERCICI 6 [elements morfosintàctics]: Els elements morfosintàctics són les marques de gènere (masculí, femení), de nombre (singular, plural), de terminacions verbals... Per exemple: Noms:

CATALÀ

CASTELLÀ

ITALIÀ

Singular

Plural

Masculí

carro

carros

Femení

casa

cases

Masculí

carro

carros

Femení

casa

casas

Masculí

carro

carri

Femení

casa

case

Verbs:

CATALÀ

CASTELLÀ

Present d’indicatiu

Futur

parlo / -es / -a

parlava / -aves / -ava

parlaré / -ràs / -rà

parlem / -eu / -en

parlàvem / -àveu / -aven

parlarem / -reu / -ran

hablo / -as / -a hablamos /-áis /-an

ITALIÀ

Imperfet d’indicatiu

parlo / -i / -a parliamo/-ate /-ano

hablaba / -abas / -aba hablábamos / -abais /-aban

hablaré / -rás / -rá hablaremos /-réis /-rán

parlavo / -avi / -ava

parlerò / -rai / -rà

parlavamo /-avate /-avano

parleremo/-rete/-ranno

Atenció, però, que hi ha moltes excepcions, també! Traduïu al català les paraules següents: CATALÀ germà / germans

ESPANYOL

ITALIÀ

hermano/hermanos

germana / germanes

sorella /sorelle

163

estudiàvem

estudiábamos

públics prestigiosos participareu

pubblici prestigiosi participaréis

cantava

cantavi

estudiant / estudiants

estudiante/estudiantes

text / textos-texts

texto / textos

EXERCICI 7 [prefixos i sufixos]: Fixeu-vos en les coincidències següents: CATALÀ

ESPANYOL

FRANCÈS

ITALIÀ

PORTUGUÈS

ROMANÈS

ambivalent

ambivalente

ambivalent

ambivalente

ambivalente

ambivalent

antipàtic

antipático

antipatique

antipatico

antipático

antipatic

declinació

declinación

déclination

declinazione

declinação

declinaţie

rectificar

rectificar

rectifier

rettificare

rectificar

a rectifica

Seguint els casos donats, subratlleu (només en el cas del català) els prefixos i/o sufixos afegits a la paraula original: Exemple: des-pre-ocupat CATALÀ

ESPANYOL

FRANCÈS

bifocal

bifocal

bifocal

bifocale

bifocal

bifocal

carnívor

carnívoro

carnivore

carnivoro

carnívoro

carnivor

contradir

contradecir

contredire

contraddire

contradizer

a contradize

finesa

fineza

finesse

finezza

fineza

fineţe

hemisferi

hemisferio

hémisphère

emisfero

hemisfério

emisferă

inactiu

inactivo

inactif

inattivo

ina[c]tivo

inactiv, ne-

multicultural

multicultural multiculturel multiculturale multicultural multicultural

promoció

promoción

promotion

ITALIÀ

promozione

164

PORTUGUÈS ROMANÈS

promoçaõ

promoţie

substrat

substrato

substrat

sostrato

substrato

substrat

ultramodern

ultramoderno

ultramoderne

ultramoderno ultramoderno

ultramodern

paràmetre

parámetro

paramètre

parametro

parámetro

parametru

presidència

presidencia

présidence

presidenza

presidência

preşedinţie

rectificar

rectificar

rectifier

rettificare

rectificar

a rectifica

EXERCICI 8: Traduïu el text següent a la vostra llengua i observeu les coincidències en les paraules que utilitzeu:

Què és l’Agència? L’objectiu de l’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball és fer que els llocs de treball europeus siguin més segurs, saludables i productius. L’Agència Europea actua com a catalitzador per desenvolupar, recollir, analitzar i difondre la informació que serveixi per millorar l’estat de la seguretat i la salut en el treballa a Europa. L’Agència és una organització tripartida de la Unió Europea que reuneix representants dels tres grups clau per a la presa de decisions en cada un dels Estats membres de la Unió Europea: governs, empresaris i organitzacions de treballadors.

__________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________

165

EXERCICI 9: En quina llengua creieu que està escrit el text següent? Ompliu els buits que hi ha amb les lletres adequades (en alguns casos no caldrà): Program a Sócrates-Erasmus Condici ons general s

El program a Sócrates-Erasmus facilita als/a l es alumn es matricula ts /des en universi tats europe es l’estada acadèmica en una altr a universitat europe a per un períod e que pot oscil·l ar des dels tres mesos fins a un curs Ø acadèmic Ø complet Ø , i també el posteri or

reconeixe ment

l’estrang er . Aquest reconeixement d’estudis es f a

dels estudi s

cursat_s_ a

sempre segons una taula

d’equipara ció que l’ alumne/a ha acord at amb el coordinad or responsabl e de l’intercanvi, abans de la seva s ort ida.

EXERCICI 10: Traduïu en veu alta, al català, el text següent. Si podeu, també feu-ho per escrit: El programa de acogida cultural para los estudiantes de fuera de Cataluña les permite conocer la realidad lingüística y cultural catalana a través de cursos de catalán a precios reducidos, obras de teatro, salidas y recorridos por el modernismo. Se trata del programa Ajuda’m, organizado por el Servicio de Lenguas y Terminología de la UPC. Traducció: El programa d’acollida cultural per als estudiants de fora de Catalunya els permet conèixer la realitat lingüística i cultural catalana a través de cursos de català a preus reduïts, obres de teatre, sortides i recorreguts pel modernisme. Es tracta del programa Ajuda’m, organitzat pel Servei de Llengües i Terminologia de la UPC.

166

CURS DE CATALÀ DE NIVELL BÀSIC I (A1): INDICACIONS PER A L’AUTOAPRENENTATGE

Autoaprenentatge de català a les biblioteques UPC: Biblioteca Rector Gabriel Ferraté C/ Jordi Girona, 1-3. 08014 Barcelona (Campus Nord, UPC) Assessora: Lourdes Subirà (atenció al públic: dimarts, de 15 a 17 h) Biblioteca ETSEIB (centre de recursos) Av. Diagonal, 647. 08028 Barcelona

Quantes hores d’autoaprenentatge he de fer? El curs intensiu de nivell bàsic 1 (A1) té un total de 45 hores: 36 hores presencials i 9 hores d’autoaprenentatge. Com he de treballar l’autoaprenentatge? L’autoaprenentatge consisteix a completar la formació lingüística de forma autònoma i prendre consciència del propi procés d’aprenentatge. Et demanem: - treball autònom amb activitats en línia, en cd-rom, llibres de text o altres materials - justificació de la feina feta (Fitxa de seguiment) Per això, t’oferim: - bibliografia i material complementari extra, accessible a les àrees d’autoaprenentatge de les biblioteques - bateria d’activitats seleccionades per reforçar alguns aspectes gramaticals del curs - fitxa de seguiment de l’autoaprenentatge (justificant que s’ha de presentar)

BIBLIOGRAFIA I MATERIAL COMPLEMENTARI (accessible a les biblioteques UPC): Recursos en línia

Material multimèdia Manuals de llengua

Llibres de lectura per a principiants

Parla.cat (www.parla.cat) Speakc@t. Curs de català de supervivència (www.intercat.gencat.net) Plans d’autoaprenentatge A1 (http://www.upc.es/slt/recursos/plans/) Galí (http://clic.xtec.es/gali/gali/gali.jsp) Viure a Catalunya. Vocabulari en imatges (www6.gencat.net/llengcat/publicacions/viure/index.htm) CD: Dialèg multimèdia 1 CD: Galí Nivell llindar 1 (amb disquet), de Dolors Badia Llengua catalana, nivell inicial (amb CD), de Dolors Badia i Conxita Sal—lari Curs de llengua catalana, nivell bàsic 1 (amb CD), de Maria Jesús Clua i altres os 1. Bàsic 1, de Núria Roig, Marta Padrós, Sandra Camps El diari d’Anna Frank (amb CD) Hola Connie L’estudiant italià La mestra La casa de Cadaqués El mecànic La decisió El jardiner Ciberc@fè La perruquera La Jenny

167

PROPOSTA D’ACTIVITATS L’autoaprenentatge permet realitzar activitats molt lliures, des de llegir un llibre (i fer-ne un resum) fins a escoltar la ràdio o fer exercicis gramaticals. Per orientar-te a treballar qüestions gramaticals, et presentem uns itineraris d’algunes qüestions que sovint són més difícils. Es mostren per ordre d’aparició segons el dossier del curs. La realització de totes aquestes activitats supera el temps previst per a l’autoaprenentatge (9 hores). N’has de fer una selecció segons les teves necessitats. El curs Parla.cat (www.parla.cat) es recomana perquè és molt complet. Per al nivell Bàsic 1 de la UPC, es recomana treballar els mòduls Bàsic 1 i Bàsic 2 de Parla.cat. El curs és gratuït, però cal registrar-se prèviament. A més a més, les activitats proposades a continuació s’han extret del material següent: - Speakc@t. Curs de català de supervivència (www.intercat.gencat.net) - Plans d’autoaprenentatge A1 (http://www.upc.es/slt/recursos/plans/) - Galí (http://clic.xtec.es/gali/gali/gali.jsp). [Aquest recurs cal descarregar-se’l i seguir la ruta “Aprenentatge lliure”]

1) VERBS PRESENT: • Speakcat (04 - accions quotidianes > Activitats globals> Exercici - 10 - 12 - 13 - 14 - 15 - 17 2) HORARIS: • Speakcat (03 - temps i horaris) > Activitats globals> Exercicis: (01) – (02) - 04 - 05 – (06) - 08 - 09 - 11 - 14 - 15 - 16 3) QUANTITATIUS: • Plans d’autoaprenentatge A1: Unitat 7 I MS 08/ 001 (només l’activitat 1; no l’activitat 2), 005; Unitat 8 MS 08/004 • Galí > Aprenentatge lliure > [instal—lació de java-plug in] > Morfosintaxi (taronja) > Quantificadors i indefinits > Activitat 1, 2, 14, 15, 17 4) HI HA: • Plans d’autoaprenentatge A1: Unitat 9, 9MS I MS 12/ 005, 006 • Galí > Aprenentatge lliure > [instal—lació de java-plug in] > Morfosintaxi (taronja) > Quantificadors i indefinits 3 (+ quantitat.), 4 (+quantitat.) • Galí > Aprenentatge lliure > [instal—lació de java-plug in] > Morfosintaxi (taronja) > Combinació de pronoms Activitats 16, 17, 18 5.1) VERBS AT: • Speakcat (07 - fets i esdeveniments ats (I)) > Activitats globals> Exercicis: (01) – (02) –[03 - 04 - 07 perifràstics] (interrogatius)- (08) 5.2) VERBS AT: • Speakcat (08 - fets i esdeveniments ats (II)) > Activitats globals> Exercicis: (01) – [03 - 04 - 05 - 06 pretèrit imperfet] – (10) – [12 - 13 - 14 combinació de ats] • Galí > Aprenentatge lliure > Morfosintaxi (verd) > El verb: pasta i futur. Activitat 2, 3, 4, 5 6) VERBS FUTUR: • Speakcat (09 - dates i plans de futur) > Activitats globals> Exercicis: 01 – (02) – (03) - 04 - 05 - 07 - 08 (adverbis) - 10 7) PRONOMS FEBLES (OBJECTE DIRECTE) • Plans d’autoaprenentatge A1: Unitat 7 MS 12/ 008, 019, 027 (CC Lloc) • Galí > Aprenentatge lliure > Morfosintaxi (taronja) > Combinació de pronoms. Activitats 4, 7, 11 8) PRONOMS FEBLES (OBJECTE INDIRECTE) • Speakcat (10 - opinions, gustos i preferències) > Activitats globals> objectiu 1, act. 5, 6; objectiu 2, act. 4 • Plans d’autoaprenentatge A1: Unitat 8 MS 08/ 002 • Galí > Aprenentatge lliure > Morfosintaxi (taronja) > Quantificadors i indefinits 1 activitat (20, barrejada amb quantitatius)

168

FITXA DE SEGUIMENT DE L’AUTOAPRENENTATGE DE CATALÀ. NIVELL BÀSIC 1 (A1) Nom i cognoms ____________________________________________ Adreça electrònica __________________________________________ Curs (nivell, dies de la setmana, horari) ________________________________________________________ Hores totals d’autoaprenentatge: 9 hores

Dia

Nombre d’hores

Què has treballat?

TOTAL D’HORES: ____________________________

Aquesta fitxa s’ha de mostrar al professor o professora al llarg del curs, juntament amb una mostra de la feina feta. És obligatori lliurar-li aquesta fitxa al final del curs.

169

NOU!!!

PARLA.CAT www.parla.cat

Altres: Speakc@t http://intercat.gencat.cat/speakcat/

170

En acabar el curs, sempre que s’hagin complert els requisits mínims (80% d’assistència a classe, 80% d’autoaprenentatge i/o prova final superada), t’enviarem el certificat d’aprofitament o el certificat d’assistència (segons el cas) a casa. Per això és important que escriguis correctament les teves dades personals en un sobre que hauràs de lliurar al/a la professora del curs. Models de sobre: Davant:

Maria Pérez Roca C/ Aribau, 37, 1r a 08012 BARCELONA

Darrere:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA Servei de Llengües i Terminologia C/ Jordi Girona, 31 Edifici TG 08034 BARCELONA

171

NOTES

172

173

174

175

Versió: desembre 2008

176